Vivim realment l’esperit de Nadal ?

1. Vivimrealmentl’esperit de Nadal ?

2. Per a moltagent, aquesta data es redueix a una celebracióentornd’una bona taula i menjartorrons i beure cava

3. Altres persones senten que es desvetlla a dintreseuquelcomdiferent en aquellsdies: la gentsemblamés sensible a la pau, l’amor, la fraternitat. Totsenssentim una mica mésbons, més generosos i méssolidaris, elssentiments de fraternitats’exterioritzen i les emocions afloren i s’expresen.

4. Nadal tal com ha vingutse’n va. Finsl’anyvinent, en que es tornarà a repetir el mateixcercle. S’apaguen les llumsdelscarrers i tot torna a la vida de sempre. Què en queda? I en nosaltres, que en queda? Nadal sembla tocar el cor de tots, ambelscantsdelsvillancets, les llumsacolorides i elsguarnimentsdelscarrers… ambelsintercanvis de bonsdesitjos de pau i d’amor que van i venen i despréss’obliden,

5. Què és realment el Nadal. • Còm el celebrem i com viure’l autènticament perquè no sigui un simple record que arriba i se’n torna, sino que sigui una vivència real, • que resti per sempre en nosaltres.

6. Nadal és molt més que una festa que provoca emocions que toquen el cor superficialment. És molt més que el simple record d’un fet històric importantíssim que va passar ara fa 2013 anys. I perquè Nadal és més que un simple record històric?

7. Perquè EL SOBREPASSA. Perquè no celebrem un fet passat sinó una realitat present. Con l’Eucaristia, que no és un recordar Crist, sinó la realització viva de la seva Presència. Així també passa amb el Nadali les grans festes litúrgiques, no recordem res, celebrem els fets en present.

8. Perquè Jesús no és només un personatge històric com tants d’altres que recordem, però que ja han passat. Per la seva resurrecció, la seva Persona és una Presència tan real, tan viva, tan ampla i tan plena que abraça tot l’espai i tots els temps. La seva Vida omple tota la Història, de tal manera que el temps ha quedat com encantat: tot és present. El Nadal és present sempre. Només falta que cada persona s’hi adhereixi, s’hi incorpori amb la seva lliure elecció.

9. Per tant, celebrar de debó el Nadal vol dir fer que el Nadal que ja és, sigui real en la nostra situació concreta. Així entrarem en la dimensió de temps definitiu, actualitzant en el moment present, el que el Crist va realitzar en el temps.

10. Veiem com les celebracions dels Nadals de la nostra societat son simples recordatoris anuals, sense incidència profunda en la vida. Potser també nosaltres ho hem viscut així: Esperem Nadal cada any i el veiem marxar. No en queda gran cosa a dins nostre. Podem anar més enllà i més endins, entrant en l’experiència de celebrar el Nadaldefinitiu, és a dir, anar més enllà del recordatori i VIURE AVUI, ARA I AQUÍ, EL MATEIX NADAL DE FA 2013 ANYS.

11. I què va passar ara fa 2013 anys ?

12. “la tevaParaulatotpoderosa, baixà del cel…” Llegim en el llibre de la Saviesa: “Mentre un silenci tranquil embolcallaval’univers, i la nittocava a la meitat de la seva carrera…

13. Per dur-nos la notícia més bona de tota la Història de la Humanitat: Revelar-nos el misteri de l’Amor diví que era totalment inaccessible, i que ara s’ha desvelat als nostres ulls: Mostrar-nos el cor d’amor de Déu que és Pare-Mare i ens estima.

14. A través de Crist, els cristians arribem a conèixer que l’ésser de Déu és Amor, és donar-se. Per Ell podem comprendre que la bellesa de la natura, la grandesa inabastable de l’univers, la Humanitat, tota la realitat que veiem, és aquest lliurar-se de Déu per amor. Gràcies al Crist podem contemplar obertament com Déu, donant-se, fa participar a tots els éssers del seu Ésser.

15. En Crist Jesús s’esdevé el trobament dels dos pols que configuren tot el que existeix, és a dir, Ell és el vincle entre l’invisible i el visible. El Déu invisible, amagat, emergeix de les profunditats del misteri i mostra el seu Rostre en Jesús de Natzaret. En Crist Jesús hi ha el més amagat de Déu i també el més amagat de nosaltres.

16. Però aquesta manifestació segueix en part oculta perquè encara hi ha molt per desvelar, encara no tenim desvetllada la consciència. Si ens desvetllem, veurem que Ell és el que nosaltres estem destinats a ser: mirant-lo a Ell veurem la nostra pròpia imatge. Ara tots nosaltres som Ell en gestació fins que arribem a assolir la plenitud humana.

17. Nadal és aquest prendre consciència, d’aquesta progressiva incorporació nostra a l’Amor. Nadal és adonar-nos que Crist s’està gestant en nosaltres.

18. A Crist no hi anem, sinó que en venim. I ara tornem a Casa del Pare, la nostra Llar original.

19. Romandre en Jesús suposa assolir una nova qualitat de vida. És el naixement nou, del que parla Jesús a Nicodem: “Cal néixer de nou per entrar al Regne de Déu”. Aquest és el Nadal definitiu: L’encarnació va començar en Jesús i continua en nosaltres.

20. La litúrgia en tot el temps d’Advent ens recorda aquest clam: “Vine, Senyor Jesús”. I ell ens respon en silenci al fons del cor: “Jo vinc en la mesura que vosaltres veniu”. El nostre venir a ell, passa per viure estimant com ell va viure. Així és va gestant en cadascú de nosaltres el Crist interior, acostant aquest Cel Nou i aquesta Terra Nova que tots desitgem.

21. Nadal ens ofereix cada any, aquesta experiència que no se’n vol anar en acabar les festes sinó que vol quedar-se per sempre al fons del cor. Nadalés acollir aquesta proposta del amor de Déu. La resposta depèn de mi. Déu és proposa, però no s’imposa. “Sóc a la porta i truco”...

22. Si obro, deixaré entrar la felicitat. És el més gran desig humà: ser feliços, estimar i ser estimats, és el que tots busquem, tot el que fem és la recerca de la felicitat, perquè hem estat creats per a ser feliços. La felicitat és la nostra naturalesa. És el que Ell vol donar-nos, ser feliços és la nostra fonda set. Tenim set perquè existeix l’aigua”. (Vicens Ferrer)

23. I la Font té set de l’assedegat. Busquem Déu, perquè Ell ens ha buscat primer. Som buscats, som desitjats per Déu. Nadalés la meravella de l’amor de Déu, que sempre ens espera i per això, ve a trobar-nos.

24. Llegim a l’Apocalipsi: “Sóc el qui és, el qui era i el que ve”. Déu ve contínuament. Des del principi, la creació és plena dels passos de Déu que ve.

25. Déu va començar la creació sol i ja no continúa sol: Ara nosaltres continuem l’obra.

26. Déu no ve coml’esperem … • El poble esperava veure‘l • aparèixer com un gran guerrer • poderós i amb gran majestat…

27. … i ve un nenmenutcomelsaltres…

28. …un nadó desvalgut necessitatd’amor comtotésserhumà que arriba al món.

29. Un nen • Nú, • Pobre • Totdisponibilitat. • El nen és tot futur.

30. Un infant regal de Déu, que és una promesa, una esperança, una revelació de qui sóc, d’on vinc, on vaig.

31. Déu em ve a trobar allà on em trobo: • quan tot és clar i despert… • quan tot és fosc i dubtós…

32. En les solituds amagades… Allà on no puc més, ell arriba.

33. En la inseguretat, I l’incertesa, Ell em ve a trobar.

34. Déu és sempre sorpresa • Déu está en la pregunta • no en la resposta. Déu está en la búsqueda fidel, perseverant.

35. Només els mags, gent desperta, van veure l’estel i el van seguir.

36. L’essencialés posar-se en camí.

37. posar-se en camívoldir acollir el present tal comés.

38. El final del meu cami és ser un infant, en mans del Pare.

39. “Si no us féu com els nens …”

40. Puc començar a ser un infant aquest Nadal. Puc néixer de nou i posar nou color a la meva vida.

42. Nadal és un projecte... • El projecte ets tu... • El projecte de l’home es fer-se Déu”. • “El projecte de Déu es fer-se home”.

44. ¡ JO SÓC ! sócpossibilitat infinita sóc amor sócllibertat

45. JO SÓC NADAL ARA I PER SEMPRE! • BON NADAL • en el goig de compartir • junts el Projecte ! A m é n !

46. Només els pastors, gent senzilla va poder escoltar la veu de l’angel que els diu: No tingueu por Que ens vol dir: quan hi ha por, quan ens volen infondre pors, aquesta veu no és de Déu.