1 / 34

En el principi fou la m

2. En el principi fou la m

jaden
Télécharger la présentation

En el principi fou la m

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


    1. 1 titolartitolar

    2. 2

    3. 3 Preguntes inicials Multimdia o unimdia? Qu aporta de nou? Quines continutats i ruptures estableix? En qu es diferencia la tecnologia digital de les tcniques tradicionals? Quines transformacions introdueix en els modes de producci, difusi, recepci i conservaci de les obres? En qu es diferencien els mass media dels New media? Quines sn les caracterstiques de digital? Qu s una imatge digital? Qu s la interactivitat? Qu s la interfcie?

    4. 4 Una breu histria de lart dels nous mitjans Lart cintic Fluxus Happening Performance Land art Art conceptual Lart tecnocientfic

    5. 5 Art cintic (1) molts artistes ptics evolucionaren cap a modalitats cintico-lumniques,; moltes obres cintiques poden considerar-se ptiques, ats que els seus moviments reals produeixen nombrosos efectes ptics. Cintic: introducci del moviment real com element plstic determinant dues modalitats: el cinetisme, centrat en el moviment espacial (modificaci perceptible de l'espai), i el luminisme, central en el moviment lumnic (canvi perceptible del color, trama i lluminositat). caracterstiques generals: ? abandonament dels elements tradicionals del repertori material (tela, pigments, superfcie plana...) ? introducci de materials "immaterials" ? investigaci de tres elements fonamentals: l'espai, el temps i la llum ? l'obra ja no s un objecte sin un sistema, un procs, on la configuraci del moviment s ms rellevant que la forma de l'objecte ? l'obra s'aproxima a models cientfics i exigeix una estructuraci rigorosa, i obeeix a una programaci de carcter temporal establerta amb rigor ? el carcter estructural previsible de l'obra cintica es relaciona amb una de les formes temporals ms elementals, amb la periodicitat, que est lligada al nombre de repeticions d'un mateix esdeveniment durant un interval temporal determinat. La repetici d'un mateix moviment espacial o d'una alternana, si s regular, dna lloc a la noci de ritme, que esdev un dels valors esttics rellevants.

    6. 6 Art cintic (2) neix en els anys 50 i troba la seva filiaci en els treballs de la Bauhaus (ex. Moholy-Nagy), dels constructivistes russos (ex. Naum Gabo) o del moviment De Stijl. "La intervenci de l'espectador, la recerca del moviment i la transparncia dels materials sn els components d'aquest art del mbil", escriu Clo Armstrong. els fenmens ptics, la llum, les mquines i l'electrnica (Nicolas Schffer), les forces magntiques (Takis), el temps, sn els nous materials d'aquestes obres algunes de les quals obren la via al que esdevindr lart de la programaci: construdes segons regles estrictes de comportament dels seus elements, els seus diferents "estats" i la successi d'aquests no poden ser controlats per l'artista nombrosos artistes han format part de l'art cintic, citem: Pol Bury, Julio Le Parc, Frank Malina, Franois Morellet, Abraham Palatnik, Nicolas Schffer, Jess Rafael Soto, Jean Tinguely, Wen-Ying Tsa.

    7. 7 Fluxus (1) El fluxus (Maciunas, Flynt, N. Juine Paik, D. Higgins, D. Spoerri, T. Schmidt) s una modalitat de l'art d'acci, ms lligat a la msica que a les arts plstiques. Recorre a accions molt simples: asseure's en una taula i beure cervesa. Permet a l'espectador distanciar-se de l'esdeveniment. caracterstiques principals d'aquest moviment: ? els seus objectius no sn esttics sin socials, i impliquen l'eliminaci progressiva de les belles arts i l's del seu material o capacitats per a finalitats socials constructives ? s una forma d'anti-art que s'aixeca, sobretot, contra la prctica professional de l'art, contra la separaci artificial entre productors i espectadors, entre l'art i la vida ? est en contra de l'objecte artstic tradicional com a mercaderia mancada de funci, i contra l'art com article comercial ? est contra la cultura seriosa, i per aix s'oposa a totes les seves institucions (pera, teatre...), i est a favor de les arts populars (circ, revistes, fires...) la supressi de l'art es duu a terme mitjanant la declaraci de tot all que no s artstic en artstic, a travs de l'antiart tres qestions poden centrar la problemtica plantejada per aquest moviment: ? la relaci i la identificaci entre el productor i l'espectador o l'espectador convertit en creador. No existeix, tanmateix, una interacci i relaci recproca a nivell d'igualtat entre el productor i el pblic ? es mou dintre de les coordenades dadaistes, sense transcendir-les. La liquidaci queda reduda a la superaci dels gneres tradicionals. ? tesi, illusria de la identificaci art-vida. Es segueix practicant la diferncia i amb aix legitimant en moltes ocasions la seva existncia com a artistes. De fet s'ha tendit a una estetitzaci de la realitat, de la vida. s el cas d'A. Kaprow o R. Filliou que, pensant en aquesta identificaci de l'art amb la vida quotidiana, han proposat la celebraci de rituals festius durant tot l'any.

    8. 8 Fluxus (2) Procedent de la msica experimental, Fluxus neix el 1961, aix designat per George Maciunas. Fluxus no s un moviment de contorns delimitats, amb una llista de membres sin ms aviat una nebulosa d'artistes, d'escriptors, de cineastes, de msics, etc. -entre els quals Dick Higgins, Yoko Ono, Robert Filliou- de prctiques eclctiques. Contra un ordre burgs, un art en una esfera allada de la resta de la societat i de la vida, "Fluxus era antiart, sobretot tractant-se de l'art considerat com la propietat exclusiva dels museus i dels colleccionistes. () seguint Duchamp, intentava afirmar l'existncia d'una relaci essencial entre els objectes i els esdeveniments quotidians i l'art Performances, happenings, esdeveniments (en els quals l'espectador ja no s un "pblic receptor" sin un participant actiu), per tamb installacions i innovacions en el cinema desprs en el vdeo, estan al centre de les prctiques Fluxus.

    9. 9 Happening (1) es pretn superar l'art tradicional declarant que la realitat s art el "happening" -esdeveniment- forma privilegiada del neodadaisme- s una perllongaci lgica dels ambients: l'escenificaci s'estn a una acci, amb objectes de la realitat, que s proclamada un esdeveniment artstic. Ja no es tracta d'ennoblir estticament la realitat, sin d'ampliar el que s esttic a nous elements que poden trobar-se al carrer, a les places, en el nostre entorn quotidi i que no experimenten una estructuraci artstica conscient. El happening vol apropiar-se directament de la vida a travs d'una acci. S'inscriu, doncs, entre els models intervencionistes d'apropiaci i estratgia de canvi de la realitat. La paraula "happening" ve del verb angls "to happen": el que succeeix, sesdev o passa. Allan Kaprow escriu: "els happenings sn esdeveniments que, per dir-ho simplement, tenen lloc". Claude Gintz data la seva aparici el 1952, moment de la trobada, al Black Mountain College, de Merce Cunningham, John Cage i Robert Rauschenberg. "Al comenament dels anys 60, els happenings ms experimentals i els Esdeveniments Fluxus havien eliminat, no noms els actors, els papers, la intriga, les repeticions i les reposicions, sin tamb el pblic, l'espai escnic nic i el bloc de temps usual d'una hora ms o menys (Allan Kaprow). artistes que han realitzat happenings: Allan Kaprow, Dick Higgins, La Monte Young, als Estats Units; Robert Filliou, Jean-Jacques Lebel a Frana; el grup Guta al Jap.

    10. 10 Happening (2): caracterstiques ? es tracta d'un conjunt d'accions no reprodubles (no es pot fer dues vegades) i no repetibles (no es poden fer repeticions prvies) a diferncia del teatre, per tamb en part de les performances que poden ser reprodubles ? el "lloc" de l'happening pot ser qualsevol (el carrer, un camp, un garatge, un pis, etc.), en llocs que no sn necessriament consagrats a l'art ? deixa una gran part a la improvisaci, a l'imprevist, a l'inesperat, a l'indeterminat ? ja no hi ha "pblic" prpiament dit. No es "mira" un happening com un espectacle, s's "all", s'hi participa ? el happening no produeix un "objecte" sin un esdeveniment que noms perdura en la memria dels que hi van assistir, donant lloc a l'elaboraci de la llegenda i del mite ? qualsevol material s utilitzable ? la durada s variable (de 10 minuts a diverses hores, no per fora coneguda amb antelaci) i trenca amb la convenci de 1h 30 de mitjana de la durada habitual d'un espectacle.

    11. 11 Happening (3) Els precedents del happening es remunten a la idea general de l'anullaci de distncies entre el que s esttic i el que s real (la declaraci dadaista de la realitat en obra d'art). En concret es va gestar entre 1950 i 1958 estimulat pel treball musical de John Cage que utilitzava l'atzar i sons "no artstics". El 1959, a la Galeria Reuben de Nova York va tenir lloc el primer happening de Kaprow. Estructuralment, s una forma oberta. Tot i que no existeix una determinaci, hi ha un projecte que pot ser vivenciat pel pblic. Existiria, doncs, una mena de gui on es formularia la idea de l'acci, els detalls de la qual quedarien reservats a l'evoluci posterior La materialitat: qualsevol cosa, objecte, fragment o moment d'una acci pot esdevenir material a configurar. Es proclama aix la tesi de la realitat declarada art i la tendncia a evitar tot mitj artstic tradicional, amb la intenci de desenvolupar un nou llenguatge amb les seves prpies peculiaritats La composici no obeeix els formalismes tradicionals, sin que la forma emergeix del que permet el material. La composici es desenvolupa com un collage d'esdeveniments amb certs trams temporals i en certs espais. La composici depn dels materials i quasi b no es distingeix d'ells; les seves associacions i significats generen les relacions del happening.

    12. 12 Happening (4) El happening, doncs, ha estat un altre dels intents de trencar amb la mercantilitzaci del producte artstic allat, amb el privilegi indiscriminat d'especular amb el valor de canvi. S'ofereix com un estmul que provoca una intensificaci de l'atenci i de la capacitat conscient de l'experincia, suscita una mena d'irritaci i provocaci dels costums convencionals de l'experincia perceptiva i creativa. Esdev un conjunt d'esdeveniments "casuals", improvitzats, en una vida quotidiana montona, en una cosa inesperada dins d'un mn dirigit per les expectatives calculades; un gest agressiu dels artistes com a reacci a una situaci de les arts en una societat que, entre la saturaci mercantil i la manca d'objectius, degrada el seu quefer a una activitat sense sentit. Tanmateix, el moviment happening i la seva pretensi de potenciar l'art com a acci conscient, mantenen escassa relaci social amb l'individu. Sovint s'ha redut a una qesti formal, molt restringida al propi camp de l'art, tot i les seves propostes d'integraci art-vida. Les accions han estat allades estructuralment entre s i ho han estat tamb de la realitat, redudes al domini reconegut de l'art. Pel que fa al paper de l'espectador, aquest desapareix per integrar-se a l'acci amb una resposta total, ats que d'una altra manera deixaria de ser happening per apropar-se al teatre. Certes manifestacions europees s'han interessat pel happening com a reconquesta de la funci mgica i de l'art com a transmissi de certes forces psquiques, expressi d'un pensament mtic, reacci a la civilitzaci tecnocrtica i a la indstria de la cultura. A destacar l'accionisme viens (O. Mhl, H. Nitsch) que est molt lligat a les interpretacions ertiques psicoanaltiques, molt proper als mites del que s pur i impur -propi de la societat de consum-, i al carcter anal com a smbol d'un ordre social fixat analment.

    13. 13 Performance Apareguda al final dels anys 60 o comenament dels anys 70, la performance s'inscriu en la continuaci del happening. s un "acompliment", una actuaci pblica com a obra d'art, que no necessita cap coneixement particular, sense funci si no s la dexistir de manera fuga, multidisciplinria o tendint al nivell zero de l'expressi. La performance est, en certa manera, ms "organitzada" que el happening. s sobretot "reproduble", com les performances de Charlotte Moorman trencant un viol o tocant el violoncel a lesquena de Nam June Paik que van ser "refetes" el 1990, en la manifestaci Art Transici. Pot posar en joc noms a l'artista, o un grup d'artistes, el lloc i el paper del pblic poden tenir diferent naturalesa, de la participaci a la simple posici d'espectador. Allan Kaprow distingeix dues menes de performance: una de predomini teatral, i una de no teatral menys reconeguda. La performance "teatral" s'inscriu en models coneguts, catalogats de l'espectacle viu, fins i tot si se n'allunya per certs aspectes, s variaci al voltant de la convenci. La performance no teatral no "precondiciona" el pblic per la posada en escena de codis coneguts, integrats, "surt del marc Entre els artistes "histrics" de la performance, citem: John Cage, Allan Kaprow, Meredith Monk, Chris Burden, Laurie Anderson (Estats Units); Orlan, Jean-Jacques Lebel, Jol Hubaut (Frana); Richard Martel (Quebec) ; Ulay i Abramovic (Pasos Baixos); Agrupa Guta (Jap).

    14. 14 Land art s un corolari de l'art povera i l'art ecolgic, s la seva culminaci i obre el pas decisiu cap el futur conceptual. els espais del paisatge natural esdevenen objectes artstics, sovint amb alguna intervenci sobre el seu estat natural es tracta del paisatge incontaminat per la civilitzaci tcnica es pot parlar d'un retorn a la naturalesa, en una acci transformadora sobre la mateixa, instaurant noves relacions amb ella parteix de la premissa que noms l'ambient real pot ser veritablement real utilitza, tanmateix, la naturalesa d'una manera metafrica (canvi, evoluci, creixement, espai verge i religis...) en el fons sn ms tradicionals del que semblen, perqu consideren la naturalesa com un suport d'experimentaci, com terreny per realitzar una escultura monumental el temps esdev una condici bsica: erosi, canvi d'estacions, pluja... utilitza materials casuals, trobats, noms pel fet que sn oferts per la naturalesa cultiva la naturalesa processual i els materials efmers, com l'art pvera, i desapareix la noci tradicional de perennitat l'allunyament de l'ambient urb a zones de mar, muntanya o desert, evidencia el seu renunciament al que s industrialitzat, a la societat de consum planteja alguns problemes ambigus en relaci als espectadors -no vol trencar els lligams pragmtics amb el pblic. Les obres sn donades a conixer a travs de la fotografia, dels films, vdeos i TV (alguns arriben a considerar la fotografia com l'obra). Aquestes fotografies tindrien la mateixa funci que l'obra tradicional. existeix un renunciament als suports fsics tradicionals de l'obra; interrogants: on est l'obra, en el lloc fsic o en la documentaci? Si est en el paisatge, com hi pot accedir el pblic? Si hi accedeix pels diversos mitjans de reproducci, pot sostreure's als mecanismes habituals de distribuci? A ms, la fotografia s una contradicci pel que fa a les dimensions fsiques de les obres. En ella es mitiga el pol fsic i s'accentua el mental; es produeix un canvi del context natural al culturitzat a travs de la fotografia. s a dir, ja no ens movem en el nivell de l'obra fsica, sin en un veritable context metalingstic. en lloc d'explicitar com la violaci de la naturalesa a travs de les diferents contaminacions i destruccions s inseparable d'unes condicions socials i econmiques, es refugia en els paisatges llunyans com en un record necessari de l'actual opressi d'aquesta naturalesa; persegueix ms una apropiaci visual de la realitat ecolgica que la seva transformaci.

    15. 15 Land art (2) Treure l'art dels "llocs de l art" (galeries, museus) s el leitmotiv dels anys 60. Lentorn urb (carrers, terrenys vuits de les ciutats, estudis, centres comercials, botigues, etc.) esdev el territori privilegiat, per no nic, de la recerca d'altres tipus de llocs per a l'art. Al seu costat, hi trobem tamb lentorn immaterial dels mass mdias (televisi) i el "territori de la naturalesa". "La noci de Land Art s'ha desenvolupat als Estats Units al final dels anys 60, ha arribat a Europa al comenament dels anys 70 i no ha acabat, des daleshores, d'inspirar intervencions en el paisatge. Procedent d'una concepci minimalista de l'escultura que trencava amb una tradici decorativa, s'inscriu en aquest vast moviment del no-art o de l'antiforma que recorre l'art contemporani. Rebellant-se contra una economia de mercat i resultant d'una fugida fora del museu i de les galeries, s'associa a una conscincia ecolgica del territori i a un redescobriment de les cultures arcaiques" escriu Anne Dagbert. Robert Smithson, Robert Morris, Richard Long, Christo formen part dels artistes del Land Art.

    16. 16 Art conceptual (1) conjunt de prctiques i manifestacions que han comportat un desplaament de l'objecte cap a la idea o, pel cap baix, cap a la concepci. S'atn, doncs, ms a la teoria i es desentn de l'obra com a objecte fsic. L'art conceptual s la culminaci de l'esttica processual. abandona els mitjans tradicionals i es serveix de qualsevol tipus de mitjans; s'apropia dels nous modes productius de comunicaci, vinculant-se als "nous mitjans". La seva investigaci est a mig cam entre els mitjans artstics tradicionals i la teoria dels "nous mitjans", entre la imatge esttica i la dinmica. no trenca, en termes absoluts, amb la mercantilitzaci, per hi incideix, ja que els seus productes no assoleixen les mateixes quotes de valor de canvi que les prctiques tradicionals. accentua l'activitat de l'espectador, instaurant processos: l'art esdev un procs permanent. En lloc dels tradicionals objectes, el conceptual instaura processos artstics, s a dir, processos comunicatius d'un valor polifuncional, en els que el receptor, en lloc d'acceptar passivament all que s donat, protagonitza operacions actives. s, abans que res, un art de documentaci. La seva proposta final seria la desaparici dels pols creador-espectador, de l'emissor-receptor, advocant per la socialitzaci de la creaci no noms en el sentit d'una reversibilitat sin d'una reciprocitat. A ms, recupera la concepci de l'art com a coneixement, lligat o desvinculat de la percepci: l'activitat artstica esdev una de les maneres especfiques de l'apropiaci prctica de la realitat.

    17. 17 Art conceptual (2) tracta de transgredir l'estructura passiva, conformista del nostre comportament enfront de la realitat, tan marcada pels reflexos condicionats de l'actual comunicaci alienant dels nous mitjans i les pautes socials. en primer lloc s una tctica de mobilitzaci en el procs d'apropiaci de la realitat. Davant dels comportaments conformistes caldria imposar i oposar una estratgia de comportament perceptiu-cognoscitiu i creatiu, a nivell individual i social, de i sobre la realitat. en segon lloc, s'han de considerar els problemes de l'estructura del missatge i dels seus continguts. Hom sap que, actualment, sota una aparent neutralitat, l'organitzaci dels missatges com a controladors i condicionants de la conducta tendeix a ser tan decisiva com els propis continguts. S'imposa, doncs, la necessitat de descobrir l'organitzaci implcita o no manifesta dels missatges, com proposa el conceptualisme ideolgic. Resumint les seves aportacions podem dir que l'art conceptual: ? t ms inters pels processos formatius, de constituci, que per l'obra acabada i realitzada; desplaa l'mfasi sobre l'objecte a favor de la concepci i del projecte, de la conducta perceptiva, imaginativa o creativa del receptor ? refora la teoria textual, s a dir, l'anlisi dels signes lingstics establerts com a art, i desmitifica progressivament l'objecte a favor del concepte ? es situa com a pioner del procs d'autoconeixement i autoreflexi de la prctica artstica i dels seus mtodes ? emfatitza l'eliminaci de l'objecte artstic en les seves modalitats tradicionals; tanmateix, es dna menys una eliminaci que un replantejament i crisi de l'objecte tradicional ? est mancat d'una realitat esttica formal en el sentit tradicional d'una pintura o d'una escultura. El seu recurs a mitjans relativament desmaterialitzats es recolza en significants diversos, reduts a la mnima expressi i superant les imatges "belles" de l'art tradicional ? exigeix nous mtodes d'elaboraci

    18. 18 L'art tecnocientfic (1) Al final dels anys 50 i principis dels 60, grups d'artistes o llocs ms institucionals es formen i duen a terme una recerca artstica amb les tecnologies. Black Mountain College, (1933 - 1957), Estats Units ? situat a Carolina del Nord, va ser fundat per John Rice (lletres) i Theodore Dreier (fsica). ? la seva singularitat es troba en un nou enfocament de l'ensenyament en general (organitzat al voltant de la idea de comunitat, en una nova relaci professors-estudiants, una avaluaci dels estudiants sobre la realitzaci d'un projecte, etc.), i de l'ensenyament de l'art, en particular, en una aproximaci multidisciplinria (matemtica, art, literatura, poesia, fsica, msica, filosofia, dansa, lingstica, psicologia, teatre, formen part de les matries del programa). ? shi troba un nombre important d'artistes de la Bauhaus que havia fugit de l'Alemanya nazi: Josef i Anni Albers (aquesta ltima ensenya el teixit), Theodore Dreier (fsica), Heinrich Jalowetz (msica, deixeble d'Arnold Schoenberg), Albert Levi (filosofia) per tamb l'americ Charles Olson (poesia).

    19. 19 Lart tecnocientfic (2) Jikken Kb (Experimental Workshop o Taller Experimental), 1951 - 1958, Jap ? va ser creat el 1951 per un grup d'artistes procedents de diferents disciplines: poesia, pintura, musica, fotografia, treball sobre la llum, teatre. Grup interdisciplinari, es distingeix dels altres en el sentit que, si b inclou les noves tecnologies i les idees del comenament de la segona meitat del segle XX, no pretn associar artistes i enginyers sin diferents disciplines artstiques. ? la idea clau del Jikken Kb s la noci d'experimentaci en art, com a procs, comparada a aquesta mateixa noci de la cincia, de fer-la servir per a una prctica artstica i de reflexionar sobre els canvis que aix pot induir en l'art i en l'obra. E.A.T., Experiments in Art and Technology, (1966 1972/78) ? l'octubre de 1966, 9 vetllades van ser organitzades a Nova York per demostrar les relacions entre el teatre i la tecnologia. E.A.T. va nixer un any ms tard a l'octubre de 1967, creat per Billy Klver i Robert Rauschenberg, tots dos presents a la iniciativa de les manifestacions d'octubre de 1966. ? la ra de ser d'E A.T. era d'estudiar les possibilitats noves ofertes per la tecnologia: holografia, lser, so i imatges electrniques, estudis ptics de la llum i del color, per tal de produir obres que serien el fruit d'un llenguatge com entre l'art, la cincia i la tecnologia i d'instruir una vertadera collaboraci entre artistes i enginyers. ? C.A.V.S., Center fur Advanced Visual Studies, Massachusetts Institute of Technology (M.I.T.), Cambridge (1967 - *) ? el C.A.V.S. va ser fundat el 1967 per Gyorgy Kepes. Es tractava, a l'origen, de crear un centre d'investigaci per a un treball de creaci interdisciplinria en els camps de l'art, de la cincia i de la tecnologia amb una collaboraci entre artistes, cientfics i enginyers (pouant d'aquesta reserva immensa que s el M.I.T.).

    20. 20 De Narcs a Pigmali: de la representaci a la realitat virtual

    21. 21 titolartitolar

    22. 22 La tecno-cincia entre les cincies i les lletres

    23. 23 Construint la histria duna convergncia

    24. 24 Construint la histria duna convergncia

    25. 25 Construint la histria duna convergncia

    26. 26 Construint la histria duna convergncia

    27. 27 Computer art

    28. 28 Construint la histria duna convergncia

    29. 29 Art fractal

    30. 30 Idees, principis i conceptes de lart digital Caracterstiques del digital: interactiu, dialgic, participatiu, collaboratiu, hipertextual, connexionista

    31. 31 Amb les avantguardes histriques (futurisme, constructivisme, Bauhaus, etc.) es planteja no noms qu s lart sin, tamb, amb qu es fa lart, de qu es fa lobra. tot pot ser material, suport, mitj per a l'art. Ja no hi ha materials nobles" i d'altres que serien vulgars l'artista s'ha d'apropiar dels materials actuals per inscriure's realment en la contemporanetat. qualsevol lloc, qualsevol espai pot esdevenir, ser, un lloc per a l'art (contestaci del sistema mercantil de l'art i dels seus espais dedicats, "consagrats" (galeries, museus) i plantejament que l'art no era una activitat "a part de", separada, allada de la vida) l'objecte acabat i nic ja no s l'nic model, l'nica definici de l'obra d'art. L'acte, l'acci, el procs constitueixen algunes de les alternatives essencials canvi de perspectiva sobre el mn: abans, all que permetia explicar el mn era l'invariant, l'estable, el fix. Ara s l'inestable, la incertesa, el que canvia, el que est en moviment, el flux amb obres centrades en el procs i el flux, el temps esdev, un nou material de l'art, una nova component de la creaci al qestionament de l'objecte acabat i nic, a l'obra com a procs, correspon igualment la dissoluci de l'espai nic, la multiplicitat simultnia dels llocs de realitzaci de l'obra l'obra, no noms pot perdre la seva qualitat d'objecte nic, sin a ms, es pot igualment compondre de mltiples elements heterogenis la desmaterialitzaci de l'obra va de la m de la fi de l'objecte i l'emergncia del procs com a acte artstic: la matria del digital s limmaterial impuls elctric desaparici de l'autor i de l'artista: existncia de creacions collectives. El que canvia s menys la desaparici de l'artista com el seu nou lloc, la seva nova posici en la creaci. Lartista esdev creador de contextos ms que de continguts. lespectador esdev, ms que coautor de lobra, un material de lobra

    32. 32 interactiu, participatiu, dinmic i customitzable utilitzar el digital com a mitj artstic suposa que des de la seva producci a la seva presentaci, lobra noms fa servir la plataforma digital i en presenta i explora les potencialitats inherents la interactivitat no s la participaci. La participaci s una actitud davant lobra, mentre que la interactivitat s una presncia en lobra. Lespectador interactiu no s extern a lobra sin que, element del model com qualsevol altre, s pensat i construt per ella . Els objectes dart virtuals que sn fluxos dinformaci modulables dotats duna estructura, duna lgica i duna conclusi fluctuants, i el destinatari dels quals en controla el contingut, el context i el temps a travs de la interacci. no s sempre collaboratiu en el sentit propi del terme sin que s sovint participatiu en la mesura en qu depn de laportaci de diversos usuaris. s dinmic; pot reaccionar a un flux de dades canviant i a la transmissi de dades en temps real. Cal recordar que el mitj digital no s visual per naturalesa sin que es composa sempre duna part generalment amagada, invisible, feta de codis, i duna part visible per a lespectador/usuari, de manera que aquesta darrera est produda per la primera els resultats poden anar duna imatge complexa a un procs de comunicaci dels ms abstractes. Algunes obres dart digital sn essencialment visuals; daltres estan centrades ms aviat en dades o bases de dades brutes. s customitzable, s a dir, adaptable a les necessitats o a la intervenci dun usuari en particular

    33. 33 Jim Campbell: 5th Avenue Cutaway (2001) s un bon exemple dobra digital que noms explota una de les especificitats del mitj; no s ni interactiu, ni participatiu, ni customitzable, sin noms dinmic. Imatges tretes dun vdeo que mostren individus caminant per la Cinquena Avinguda a Manhattan desfilen sobre un plafons LED davant dels quals shan situat vidres tractats amb plexiglas. Situades aquestes parets a una banda, lescena representada experimenta diversos estats de pixellaci (de dens a poc visible), que donen la impressi duna transici de la imatge digital a la imatge analgica, i provoca una reflexi no noms sobre labstracci sin tamb sobre lesttica daquests diferents tipus de mitjans.

    34. 34 John F. Simon, Jr: Color Panel objecte dart digital dinmic, que es composa de material informtic customitzat, de programaris i de pantalles de cristall lquides. en aquest estudi de la teoria del color, un programari escrit per lartista explora les diverses possibilitats i regles del color en relaci amb el temps i el moviment (en la lonia dels treballs de Klee i Kandinsky). la part electrnica es compon de restes reciclades dun porttil (pantalla, processador, memria, disc dur) mentre que lestoig est fet a mida en acrlic.

    35. 35 Les formes de lart digital la installaci el cinema, el vdeo i lanimaci el Net.art i el software art la realitat virtual i els entorns musicals les escenografies interactives

    36. 36 Jeffrey Shaw: The legible city (1989)

    37. 37 Olia Lialina: My boyfriend came back from the war (1996)

    38. 38 Temes de lart digital La vida artificial Intelligncia artificial i agents intelligents Telepresncia, telemtica i telerobtica Cos i identitat Bases de dades, visualitzaci de dades i cartografia Entorns textuals i narratius Els jocs Hacktivisme

    39. 39 Conclusi: en construcci Informaci

    40. 40

More Related