ECONOMIA I SOCIETAT

1. ECONOMIA I SOCIETAT 1898-1931

2. 1) El canvi demogràfic entre 1900 i 1930. • Espanya: lleu augment de la població. • Disminució de la taxa de mortalitat. • Manteniment d’una taxa de natalitat alta. • Catalunya: Tendència a la debilitat demogràfica: • Taxes de natalitat i mortalitat  van anar reduint • Augment de l’esperança de vida  De 34,8 anys el 1900 a 50 anys el 1930. • Desaparició de les epidèmies. • Millor alimentació de la població. • Millores en la sanitat i la higiene.

3. Emigració de la població del camp cap a la ciutat. • Barcelona i els eixos del Llobregat i el Ter (colònies) • Barcelona rep població de la resta d’Espanya. • Altres nuclis: Madrid, Bilbao i Sevilla, Huelva i Còrdova. • El emigrants gallecs marxen cap a Amèrica (Argentina) • Descens de la població dedicada a l’agricultura.

4. 2) Estructura de la propietat rural. • Latifundis  Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura. • Minifundi  Galícia i zones del nord. • Finques d’extensió mitjana amb arrendaments • Major productivitat agrícola. (vall de l’Ebre, horta de València i Múrcia) • Oligarquia de terratinents: (partits dinàstics) • Caciquisme • Propietats poc productives.

5. 3) Contracte de rabassa morta. Unió de Rabassaires. • Contracte que durava fins que els ceps (rabasses) es morien. Aproximadament 40 anys. • Fil·loxera. Oportunitat per negociar un nou contracte. • 1891  Unió de Rabassaires  Declarar les vinyes en vaga. • 1917-1922  Conflictivitat al camp que era paral·lela al moviment obrer. • 1922  Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya.

6. 4) Evolució de l’economia rural (1900-1929) • Augment de la superfície cultivada i la productivitat. • Reducció del guaret i introducció de millores tècniques. • Baixada de salaris al camp. Sobretot en el bienni 34-36.

7. 5) La indústria durant el període 1898-1931 • Introducció de l’electricitat com a forma d’energia. • Concentració de la indústria pesant al País Basc. • Diversificació dels sectors. (químic, navilier, paperer, dels transports) • Elevat cost dels seus productes. • Debilitat del mercat interior espanyol. • Demanda de mesures proteccionistes.

8. Primera Guerra Mundial. • Neutralitat d’Espanya. • Augment de la demanda de tota mena de productes. • Època de crisi econòmica. (crac del 29) • Descens de l’ exportació. • Reducció de les inversions de capital estranger. • Retorn d’emigrants. • Dificultats per trobar feina.

9. 6) La indústria catalana (1900-1930) • Desacceleració a començaments del s.XX. • Excessiva dependència de l’exterior: Primeres matèries, fonts d’energia, maquinària. (Gran Bretanya) • A partir de 1911  Creació de grans companyies d’energia hidroelèctrica. • Nous emplaçaments: diversificació dels sectors industrials. • Tèxtil (Terrassa i Sabadell), químic, metàl·lic (La Maquinista Terrestre i Marítima), automobilística (Hispano Suïssa) • Època de crisi després de la 1a Guerra Mundial:

10. Reorientació de la producció cap al mercat interior. • Aranzels. • A partir de 1920  Augment de salaris, baixada de preus i expansió. • Increment de la població obrera.

11. 7) Classes socials a Barcelona • Procés de desintegració social. Odi genèric contra les classes riques. • Part antiga  Lloc de residència de la població immigrada. • Eixample  Burgesia. • Pobles annexats (Sarrià, Gràcia)  Menestrals. • Zones industrials (Sants, Sant Andreu)  Classe proletària • Ildelfons Cerdà  Pla Cerdà. Eixample.

12. 8) Vida obrera • Clima d’agitació i conflictivitat. • Condicions laborals molt precàries. Analfabetisme. • Publicacions per mobilitzar i culturitzar la classe obrera. Anticlericalisme. • Cases del poble, ateneus i locals sindicals.

13. 9) PSOE i Partido Comunista de España (PCE). • Moviment dividit en dos grans corrents ideològics: Anarquistes i socialistes • Sindicats: UGT i CNT. Augment del nombre d’afiliats. • PSOE: gran partit obrer. El 1910 obté representació parlamentària i municipal. Influència a Astúries, País Basc, Madrid i Alacant. • 1921  Creació del PCE des de les Joventuts Socialistes del PSOE.

14. CNT i FAI • 1911  Fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT) • 1927  Es constitueix a Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Per potenciar l’anarquisme pur dins la CNT i mantenir les posicions apolítiques.

15. 10) Moviment obrer. Locaut. Llei de fugues. • Vagues i manifestacions. Aldarulls al carrer. Barricades. • Resposta: detenció de líders obrers, tancar diaris, suprimir organitzacions. • S’havia arribat a enviar l’exèrcit i declarar l’estat d’excepció. • 1909  Regulació del dret de vaga i locaut. • Reivindicacions. Espiral de violència. • Llei de fugues  Permet a la policia i a la Guàrdia Civil a disparar contra detinguts que intentessin fugir. • La burgesia tenia por de la revolució socials. S’havien apartat de la Restauració. S’havia de posar odre per acabar amb la conflictivitat. • Pèrdua de llibertats.  Dictadura militar.

16. 11) La situació de la dona • Dedicades a la maternitat i la família. • Educació de la dona dedicada a la seva futura activitat: família. • Es dedicaven a la religió i a les labors. Poques hores lectives dedicades a llegir o escriure. • 1910-1930  10% de dones a la universitat. • La dona no hauria de treballar. Només si era necessari. • Triple discriminació: • Duresa del treball (fàbrica, camp...) • Menys salari per la mateixa feina que un home. • Dedicació sense ajuda per part de l’home a les tasques domèstiques.

17. Presència de la dona treballadora en els sindicats. • Tractament legal discriminatori. No van poder votar a Espanya fins 1933. • A partir de 1922 certa millora: reivindicació de l’accés a la plena cultura. • Rosa Sensat • Caterina Albert (Víctor Català)