1 / 17

TRADUIR LITERATURA. TRADUÏM CONTES DE PERE CALDERS

TRADUIR LITERATURA. TRADUÏM CONTES DE PERE CALDERS. maria.dasca@upf.edu Universitat de Glasgow 23 de setembre de 2013. Estructura de la sessió-taller. Què significa traduir literatura? Com preparar la traducció? Anàlisi d’algunes traduccions al castellà de contes de Pere Calders.

keena
Télécharger la présentation

TRADUIR LITERATURA. TRADUÏM CONTES DE PERE CALDERS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. TRADUIR LITERATURA.TRADUÏM CONTES DE PERE CALDERS maria.dasca@upf.edu Universitat de Glasgow 23 de setembre de 2013

  2. Estructura de la sessió-taller • Què significa traduir literatura? Com preparar la traducció? • Anàlisi d’algunes traduccions al castellà de contes de Pere Calders. • Algunes propostes de traducció a l’anglès.

  3. TRADUIR LITERATURA • El traductor literari ha d’estar familiaritzat amb el gènere que vol traduir (teatre, poesia o narrativa) i ha de conèixer l’obra de l’autor que ha de traduir. • Abans de començar la traducció cal informar-se: -Sobre l’autor: quan va viure? On? Quin tipus d’obra va escriure? Quin estil té? -Sobre l’obra: de què parla? Hi ha llibres “en sèrie”? Quin llenguatge utilitza? Quin tipus de recepció crítica ha tingut? A quin tipus de lector d’adreça? Ha estat traduïda? Ha estat adaptada al cinema o a la televisió? • Val la pena de llegir alguna obra del mateix autor per tal d’“entrar” en el seu imaginari i identificar els trets més significatius del seu estil.

  4. UNA MICA DE DOCUMENTACIÓ… 1. Documentació sobre l’autor a) Informació sobre la trajectòria de l’autor b) Informació sobre el context de l’autor c) Informació sobre l’estil de l’autor 2. Documentació sobre l’obra a) Estudis sobre el text i crítica literària de l’obra b) Edicions en llengua original de l’obra c) Traduccions de l’obra 3. Documentació sobre la llengua a) Informació lingüística b) Informació lexicogràfica c) Informació terminològica

  5. LA TRADUCCIÓ, PAS PER PAS • Fase de preparació de la traducció a) Recursos d’informació sobre l’autor i el tema - enciclopèdies - biografies b) Recursos lingüístics - diccionaris monolingües http://dlc.iec.cat/ - gramàtiques (Max Wheeler, Catalan. A comprehensive grammar, 1999) • Fase de transferència Recursos d’informació contrastiva - diccionaris bilingües http://www.multilingue.cat/ - textos paral·lels (altres traduccions) - gramàtiques contrastives • Fase de revisió Recursos de comprovació - diccionaris monolingües - diccionaris de sinònims - diccionaris de dubtes

  6. ON DOCUMENTAR-SE SOBRE LITERATURA CATALANA • http://lletra.uoc.edu/ (informació general sobre literatura catalana, UOC) • http://www.escriptors.cat (escriptors/traductors) • www.culturcat.cat (sobre cultura catalana) • www.enciclopedia.cat (Gran Enciclopèdia Catalana)

  7. BASES DE DADES SOBRE TRADUCCIÓ LITERÀRIA CATALÀ-ANGLÈS • http://www.llull.cat/_cat/_eines/trac_cerca.cfm?seccio=eines&subseccio=trac#.UJojJWez6nB (TRAC, Institut Ramon Llull) • http://trilcat.upf.edu/recursos/ (Bases de dades, grup de recerca TRILCAT, UPF) • http://www.unesco.org/xtrans/ (UNESCO, Index Translationum)

  8. UN EXEMPLE. TRADUÏM UN CONTE DE PERE CALDERS Sobre Pere Calders… • www.enciclopedia.cat • http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders • http://dl.dropboxusercontent.com/u/18457279/01%20The%20unexpected%20at%20number%2010.mp3 (Joan Pujolar llegeix “The unexpected”)

  9. L’ESTIL DE PERE CALDERS. QUATRE CONTES CURTS El fill de Venus Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta. El mirall de l’ànima No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós. Discreció Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa. Nota biogràfica Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

  10. Ruleta rusa y otros cuentos (traducción de Joaquín Jordá, Barcelona, Anagrama, 1985) El hijo de Venus Se puede declarar una guerra, un incendio o el contenido de una maleta, pero no un amor. A propósito del amor, todas las declaraciones son indiscretas, incluso ésta. El espejo del alma No nos habíamos visto nunca, en ningún sitio, en ninguna ocasión, pero se parecía tanto a un vecino mío que me saludó cordialmente: él también se había confundido. Discreción Le invitaron a pensar y dijo que no quería ocasionar molestias, que ya pensaría en casa.

  11. Ruleta rusa y otros cuentos (traducción de Joaquín Jordá, Barcelona, Anagrama, 1985) El hijo de Venus Se puede declarar una guerra, un incendio o el contenido de una maleta, pero no un amor. A propósito del amor, todas las declaraciones son indiscretas, incluso ésta. El espejo del alma No nos habíamos visto nunca, en ningún sitio, en ninguna ocasión, pero se parecía tanto a un vecino mío que me saludó cordialmente: él también se había confundido. Discreción Le invitaron a pensar y dijo que no quería ocasionar molestias, que ya pensaría en casa.

  12. The virgin of the railway and other stories (translated from Catalan by Amanda Bath, Warminster, Aris & Phillips, 1991) L’exprés Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

  13. L’exprés Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació. The express No one could tell him what time the train was due. They saw him so weighted down with suitcases that they hadn’t the heart to explain that in that place there never had been either a railway line or station.

  14. L’edat d’or Va llevar-se emmurriat, amb el geni de través, i començà a regirar tota l’habitació. Obria calaixos i armaris, rebotia la roba per terra i de sobte es va posar de quatre grapes, per mirar sota els mobles. La seva dona, del llit estant, amb les mans al clatell, se’l mirava amb un somriure mofeta i l’aire de deixar-lo fer. “Si trenques res”, pensava, “ja em sentiràs.” Al cap d’una bona estona, li preguntà:

  15. ―Què et passa, ara? Què tens? ―He perdut la memòria i no la trobo enlloc! ― va respondre ell amb un rebuf. La dona va esbatanar els ulls, alçà els braços com si clamés al cel i enrigidí tots els músculs de la cara, per expressar la infinita paciència d’aquest món. ―Que no veus, infeliç―digué―,que la portes posada?

  16. The golden age He stood up, troubled and out of sorts, and began hunting round the room. He opened drawers and wardrobes, threw clothes onto the floor, then suddenly got down on all fours to look under the furniture. His wife watched him from the bed, hands behind her head, her smile ironic, letting him get on with it. “If anything gets broken,” she thought to herself, “then you’re really for it.” After quite some time she asked him:

  17. ‘What is the matter? What are you doing?’ ‘I’ve lost my memory and I can’t find it anywhere!’ he retorted. His wife stared at him, then threw up her hands as though calling on heaven to her help, with an expression of infinite, worldly patience. ‘Can’t you see, you idiot, that you’re wearing it’

More Related