Unitat 1
Unitat 1. Els orígens de la filosofia grega. 1. El pas del mite al logos 1.1. Les claus per entendre l’aparició de la filosofia occidental. Pàgina 10. Introducció Objectius:
Unitat 1
E N D
Presentation Transcript
Unitat 1 Els orígens de la filosofia grega
1. El pas del mite al logos1.1. Les claus per entendre l’aparició de la filosofia occidental Pàgina 10 • Introducció • Objectius: • Conèixer i diferenciar els dos models d’explicació de la realitat: el pensament mític(mythos) i el pensament racional (logos) • Comprendre com la manera com els éssers humans interpreten la realitat està condicionada pel model d’organització politicosocial i els valors culturals • Hipòtesi central: La filosofia sorgeix quan l’impulsracionalitzadorque es produeix per intentar ordenar el nou espai políticde la polis es trasllada al terreny de la investigació natural • Coordenades: • Àmbit geogràfic • Periodització: • Monarquia micènica (segles XIX-XII aC) • L’Estat aristocràtic (segles XII-VII aC) • L’aparició de la polis(segle VII-VI aC) Mapa pàgina 10
1. El pas del mite al logos1.1. Les claus per entendre l’aparició de la filosofia occidental Pàgina 11 • La monarquia micènica • Civilització palatina • Vida social centralitzada en el Palau on es concentren tots els poders: religiós, polític, militar, econòmic i administratiu • Estructura social fortament jerarquitzada • Religió hieràtica i mistèrica • Model feudal
1. El pas del mite al logos1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 11 Del segle XII al VII aC: societat descrita per Homer i Hesíode • El context històric: l’estat aristocràtic • Invasió dòria (1200 aC) • Destrucció del sistema d’economia palatí i les seves estructures sociopolítiques • Aïllament cultural i comercial (Edat obscura) • Economia purament agrícola (riquesa = possessió de terres) • Organització social • Els basileus substitueixen a l’Anax(en la funció religiosa), desaparició de l’escriptura, la centralització i la burocràcia • Dues classes diferenciades i oposades: gens (aristocràcia guerrera) i demos (comunitats camperoles) • Els gens: Clans dirigits per terratinents agrícoles i militars on la unió i la jerarquia depenen de la puresa de sang (llinatge) i que estan en un enfrontament continu: “Senyors de la guerra”
1. El pas del mite al logos1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 12 • El context sociocultural del món homèric • Consciència de ruptura amb el passat • La desaparició de l’escriptura • La tradició oral únicaeina de difusió i transmissió de les idees i els valors • La paideia (educació): els aedos i rapsodes: la mitologia grega (narracions i llegendes) • La moral aristocràtica • El concepte de virtut: vinculat al llinatge (pertinença al clan) però s’ha de demostrar • Moral agonística (valors: concurrència, lluita(agon), rivalitat i recerca de la fama • Arbitrarietat: no és tan important el que es fa (no hi ha cap idea de justícia o legalitat) com el fet d’aconseguir el que es pretén (èxit) • Cultura de la vergonya: la bellesa o bondat de l’acció es fa dependre exclusivament de l’èxit. L’únic penat és el fracàs que és vergonyós • La religió grega • Déus humanitzats (no distants ni hieràtics). L’única diferència amb els éssers humans: la immortalitat. Desafiats pels herois (hybris) • Conducta similar al caps dels gens (projecció de la moral agonística) • Sense transcendència: La concepció de l’Hades • Tramesa per tradició oral: sense llibres sagrats ni casta sacerdotal (menys dogmàtica i més susceptible d’evolució o crítica)
1. El pas del mite al logos1.2. La recerca del sentit en la Grècia antiga Pàgina 13 • El pensament mític com a resposta a la recerca del sentit • Quines són les seves fonts: • La Ilíada i l’Odissead’Homer (s. VIII aC) • La Teogonia i els Treballs i els dies d’Hesíode (s. VII aC) • Què és?: Un conjunt de relats i llegendes protagonitzats per déus i herois transmesos per tradició oral • Quina funció té?: Respondre a la pregunta pel sentit de les coses: explicar tots els enigmes que se li presenten a l’ésser humà i orientar la seva conducta (ètica i política) • Quin és el seu esquema explicatiu? • És un saber revelat (inspiració poètica divina), per tant, • Es presenta com una veritat inqüestionable i dogmàtica • Els elements de l’univers i la naturalesa apareixen personificats i divinitzats • S’interpreta i s’explica el funcionament de la naturalesa projectant-hi a sobre les experiències derivades del comportament humà (model antropomòrfic) • Raonament per analogia • Presència contínua d’allò sobrenatural a totes les explicacions • Reflex de la moral aristocràtica: arbitrarietat (impreditibilitat) Text pàgina 14 José Vidal González Barredo