Discapacitats Comunicatives

1. Discapacitats Comunicatives Escolad’estiu Jaume Miret 2 juliol 2012

2. Comunicació i llenguatge Comunicació • Intercanvi de sentiments, opinions o qualsevolaltretipusd’informació. Llenguatge • Sistema de signes que utilitzemelshumans per a comunicar-nos: la parla, l’escriptura o altrestipus de senyals.

3. Dèficits i trastorns que dificulten la comunicació i el llenguatge • Trastorn de l’espectre autista • Deficiència auditiva • Dèficit motriu • Dany cerebral • Dèficit cognitiu • Trastorn específic del llenguatge • Quequeig • Retard de llenguatge • Retard de parla • Dislalies • Dificultats fonològiques

4. LA HIPOACÚSIA • És una disminució o pèrdua de l’agudesa auditiva. Una persona es considera normoacúsica quan el seu llindar auditiu és igual o més baix de 20dB en totes les freqüències representades. • La hipoacúsia té una incidència del 2,8/1000 nounats vius. • La hipoacúsia severa i pregona té una incidència d’ 1/1000.

5. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS EL GRAU DE PÈRDUA AUDITIVA • Pèrdualleu: umbral auditiu entre 20 i 40 dB • Pèrduamitjana: umbral auditiu entre 40 i 70 dB • Pèrdua severa: umbral auditiu entre 70 i 90 dB • Pèrdua pregona: umbral auditiu superior a 90 dB

6. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS LA LOCALITZACIÓ DE LA LESIÓ • Sordeses de transmissió o conductives:hi ha una alteració en la transmissió del so a l’oïda externa i/o mitjana, poden ser temporals o permanents. • Sordesesneurosensorials o de percepció: la lesió es localitza a l’oïda interna o a la via auditiva. • Sordesesmixtes: la causa és conductiva i sensorial.

7. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS EL MOMENT D’APARICIÓ DE LA LESIÓ • Hipoacúsia prelocutiva : es produeix durant la gestació o durant el primer any de vida. • Hipoacúsia perilocutiva: es produeix al voltant del període de l’adquisició del llenguatge. • Hipoacúsia postlocutiva: es produeix un cop el llenguatge oral ja està instaurat

8. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS L’EVOLUCIÓ • Estable: quan la pèrdua auditiva es manté sense canvis fins a l’edat adulta. • Progressiva: quan la pèrdua auditiva va augmentant al llarg del temps. • Fluctuant: quan la pèrdua auditiva és inestable periòdicament.

9. CLASSIFICACIÓ DE LES SORDESES • SEGONS L’AGENT CAUSAL • Genètiques: • Sindròmiques ( es coneixen els gens que la provoquen) • No sindròmiques ( no es coneixen els gens que la provoquen) • Adquirides: • Prenatals • Perinatals • Postnatals • D’origen desconegut

10. DETECCIÓ DE LA SORDESA • Sordeses prelocutives :detecció per screaning neonatal universal, que es du a terme en el moment de néixer en el hospital on neix l’infant. • Sordeses perilocutives i postlocutives : detecció per part del metge ORL, el pediatra, la família o l’escola

11. Audiograma de sons familiars

12. L’AUDIOGRAMA • La intensitat:està situada a l’eix de coordenades i fa referència al volum. Es mesura en decibels (dB) • La freqüència: fa referència a sonsgreus (timbal), mitjans (plats de cuina) i aguts (xiulet). Es mesura en cicles per segon (Hz)

13. CONSEQÜÈNCIES DE LES PÈRDUES AUDITIVES • Pèrdueslleus (20-40 dB): Poden existir algunesdislàlies i dificultats en l’aprenentatge. El nenhisentperò no potcomprendretot el que sent, especialment en ambientssorollosos. • Pèrduesmitjanes (40-70 dB): El llenguatge es desenvolupaespontàniament , peròambretards en la sevaevolució. Apareixendificultats de comprensió i d’accés a la lectura i a la lectoescriptura. De vegades la sordesapot pasar desapercebuda i pensar que sónnensrebels. Es recomanal’ús de pròtesi auditiva.

14. CONSEQÜÈNCIES DE LES PÈRDUES AUDITIVES • Pèrduesseveres (70-90 dB):Només escolta la veu a intensitatsmoltelevades i el llenguatge oral no es desenvolupa de manera espontània. Necesiten pròtesi auditiva i reforçlogopèdic per adquirir el llenguatge oral • Pèrdues Pregones(90-120 dB):Com que no existeixl’estimulació auditiva, hipothaveralteracionsimportants en el desenvolupament global . Les funcionsd’alerta, orientació, estructuracióespaial-temporal i el desenvolupament social están compromesos. Necesiten pròtesi i suportlogopèdic per desenvolupar el llenguatge oral

15. TIPUS DE PRÒTESIS

16. L’AUDIÒFON • “És un dispositiu actiu destinat a millorar , corregir o rehabilitar l’audició dels deficients auditius mitjançant una adaptació de les seves característiques específiques i apropiades a les capacitats de percepció i tolerància de l’infant sord “

17. L’IMPLANT COCLEAR • És una pròtesi auditiva que utilitza un tipus d’estimulació diferent a la dels audiòfons i precisa d’una intervenció quirúrgica per a la seva aplicació. • L’ implant permet corregir les pèrdues auditives que no han pogut beneficiar-se d’un audiòfon convencional.

18. IMPLICACIONS DE LA PÈRDUA AUDITIVA • El fet de no sentirsuposa una manca de control del que passa al seuvoltant i provoca inseguretat. • El llenguatge no es pot adquirir de manera natural. • Però,sersord, no significa tenir un dèficitpsíquic. Elssordstenen les mateixespossibilitatsintel.lectuals que elsoientsperò el seu ritme d’ aprenentatgeésdiferent. • Tenenintenció comunicativa peròsónpoccompetents en el codilingüístic del grup familiar i social que elsenvolta.

19. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE • El nensord no sent les sevesvocalitzacions i no pot imitar les de l’adultperquè no les sent. • Per adquirir el llenguatge oral necessita un procés de reeducacióespecífic. • El llenguatgeadquiritéslimitat. • El ritme d’aprenentatgeéslent. • Com que tenendificultats de comunicació, elsadults controlen molt les converses i així no s’afavoreixl’expansió lingüística.

20. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU • L’ audició i el llenguatge limitats redueixen les interaccions socials i apareixen desajustaments en el procés d’ensenyament-aprenentatge. • Els sords, només amb la vista no poden captar tota la informació que s’origina al seu voltant. • Solen tenir un nivell de coneixements més pobre i els costa desenvolupar les funcions cognitives verbals: relacionar, raonar, deduir… • Tendim a ser molt concrets amb ells perquè ens entenguin. • Cal crear-los situacions de conflicte cognitiu.

21. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU • Els problemes de comunicació, la manca d’ informació i un llenguatge limitat comporten repercussions en el desenvolupament afectiu i social. • L’entonació i el ritme de la veu trasmeten estats d’ ànim que ells no poden captar. • No entenen els canvis d’ humor de les persones que els envolten ni les conseqüències de determinades conductes. • Poden manifestar conductes inadequades per manca de coneixement.

22. IMPLICACIONS EN EL DESENVOLUPAMENT AFECTIU • Els pares solen ser més permissius perquè els costa comunicar-se amb ells i esdevenen més capriciosos i tenen poca tolerància a la frustració. • Depenen molt dels altres i poden ser menys autònoms. • Cal anticipar totes les situacions noves per tal que es puguin adaptar als canvis.

23. IMPLICACIONS EN LA COMPRENSIÓ DEL LLENGUATGE ESCRIT • Si el llenguatge oral és limitat, hi haurà dificutats per comprendre l’escrit i per tant els textos escrits s’han d’adaptar sempre al seu nivell i interessos. • Caldrà adaptar els textos escrits i ensenyar-li estratègies per organitzar la informaciò escrita.

24. AJUTS TÈCNICS • DESPERTADORS: • Sistemes vibratoris • Sistemes lluminosos • Sistemes acústics • GENERALMENT TOTS VENEN AMB ELS DOS O TRES SISTEMES

25. AJUTS TÈCNICS • Amplificador PHONEAR • Portàtil, sistema bobina molt potent. • Telèfon SOLAC Dispositiu vibratori amb so i llum. • Telèfon BANG OLUFSEN • BEOCOM • Molt bona resposta en les freqüències greus.

26. AJUTS TÈCNICS • Amplificador telèfonic • Amplificador individual per a un o mésemissors • Transmissorsveu/text per a líniatelefònica • Senyallluminosa i/o sonora peltelèfon • Despertadors(Sistemesvibratoris, lluminosos ,acústics) • Alarma nadons • Alarma timbres de la porta i del telèfon • Bucle inductiu • Bucle magnètic • Freqüència modulada • Teletext • Mòbils (missatges) • Ordinadors

27. TrastornEspecífic del llenguatge • Inici retardat i desenvolupament alentit del llenguatge que no pot relacionar-se directament amb un dèficit sensorial, motor, deficiència mental, trastorns psicopatològics, privació socio-afectiva, ni amb lesions cerebrals evidents • Dificultats per organitzar, estructurar i codificar els elements del llenguatge

28. Diferència Retard simple del llenguatge Trastorn específic del llenguatge Permanent Dificultats a nivell comprensiu i/o expressiu Repercusió important en l’aprenentatge de l’escriptura Greus dificultats fonològiques, semantiques i morfosintàctiques Perfils heterogènis Patrons d’error en els procesos d’adquisició Resposta lenta a la intervenció Interaccions socials limitades • Transitori • Dificultats a nivell expressiu • Alteracions fonològiques i sintàctiques • Lèxic límitat • Escasa repercusió en l’aprenentage del llenguatge escrit • Perfils homogenis • Evolució paral·lela a l’estàndar • Bona resposta a la intervenció

29. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius • Dispraxia verbal. • La producció i articulació del llenguatgeésmolt pobra • La comprensióestà preservada o ésmolt superior a la producció.

30. Tipologies ( Rapin i Allen) • Dèficit de programaciófonològica. • Parla inintel·ligible per substitucionsfonètiques i errors de seqüenciació. • Predomini de frases curtes o paraulesaïllades. • Comprensió normal o quasi normal. • Algunesdificultats en la recuperaciólèxica i en ferrelacionssemàntiques

31. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius – receptius • Agnòsia verbal auditiva • Incapacitat per decodificar la fonologia • Percepció de so ,però no de llenguatge. • Parla inintel·ligibleamberrorsfonològics • Sintaxíconsistent en paraulesaïllades • Possibilitat de desenvolupar i comprendre un llenguatge gestual

32. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastornsexpressius – receptius • Dèficitfonològic – sintàctic • Expressiómolt afectada • Comprensiómillor que expressió, però afectada en discurscomplex • Llenguatgeespontanipocfluent i ambvocabularireduit • Sintaxis rudimentària, empobrida • Fonologicamentpresència de: omissions, distorsions i substitucions • Semàntica i pragmàtica “preservades” • És el méscomú

33. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastorns del processador central • Dèficitlèxic – sintàctic • Dificultats de comprensió en enunciats complexos, hipotètics o abstractes. • Articulació preservada • Parla fluent • Dificultats en l’evocació de les paraules ,

34. Tipologies ( Rapin i Allen) • Trastorns del processador central • Trastornsemàntic – pragmàtic • Dèficitimportant de comprensió • Parla fluida • Dificultats en la comprensiódelselementspragmàtics del llenguatge. No comprenen les interaccionsambelsaltres • Dificultats en la recuperaciólèxica • Estructura gramàtical normal

35. Trastorn de l’espectre autista • Actualment parlem del TEA com un continuum al llarg del qual es distribueixen tots els TGD, Autisme(Kanner) T. de RettT. D. I S. Asperger • Gran diversitat d’individus que es caracteritzen per dificultats en: • Comunicació • Relació (socialització) • Inflexibilitat mental • Els que tenen autisme, en l’evolució i sidesenvolupen el llenguatge acaben tenint les característiques

36. Autisme • L’autisme és un trastorn de la intercomunicació i la interacció psicobiològic que es crea en els 30 primers mesos de vida i que dóna lloc a un deteriorament del desenvolupament emocional i cognitiu i afecta a totes les àrees de la vida d’una persona. Es considera una de les patologies més greus del desenvolupament, la conducta i la comunicació. • Incidència: Autismo Europa: 1 de cada 150 persones Autismo Speaks: 1 de cada 110 • Es dóna més en nens que en nenes (4:1) • Es desconeix la causa

37. Autisme • Tretscomunicatiusméssignificatius • Apareixenabansdels 3 anys • Alteracióqualitativa de la interacció social, manifestada almenys per dos de les següentscaracterístiques • Importantalteració de l’ús de comportaments no verbals, comsón el contacte ocular, expressió facial, posturescorporals i gestos reguladors de la interacció social • Incapacitat per desenvoluparrelacionsambcompanysadequades al nivell de desenvolupament • Absència de la tendènciaespontània per compartir ambaltres persones plaer, interessos, objectius…(per ex. no mostrar, portar o assenyalarobjectesd’interés) • Falta de reciprocitat social o emocional

38. Autisme • Tretscomunicatiusméssignificatius • Alteracióqualitativa de la comunicació manifestada almenys per 2 de les següentscaracterístiques • Retard o absència total de desenvolupament del llenguatge oral (no acompanyatd’intents per a compensar-homitjançatmodesalternatius de comunicació: gestos o mímica) • En subjectesamb una parla adequada, alteracióimportant de la capacitat per iniciar o mantenir una conversa • Utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge o llenguatgeidiosincràtic • Absència de joc realista espontani, variat, o de jocimitatiu social propi del nivell de desenvolupament

39. Trastorn de Rett • Tretscomunicatiusméssignificatius • Aparició de les següentscaracterístiquesdesprés del periode de desenvolupament normal • Pèrduad’implicació social a l’inici del trastorn( tot i que l’interaccció social es desenvolupaposteriorment • Greuafectació del desenvolupament del llenguatgeexpressiu i receptiu, ambretard psicomotor greu

40. Trastorndesintegratiu infantil • Tretscomunicatiusméssignificatius • Desenvolupament normal durantels 2 primersanys de vida manifestat per la presència de comunicació verbal i no verbal i relacionssocials • Pèrduaclinicament significativa (abansdels 10anys) d’habilitatsadquirides en les àrees de. • Llenguatgeexpressiu o receptiu • Habilitatssocials o comportamentadaptatiu • Anormalitat s en: • Alteracióqualitativa de la interacció social (alteració de comportamentsverbals i no verbal,absència de reciprocitat social o emocional…) • Alteracionsqualitatives de la comunicació ( retard o absència de llenguatge oral, incapaciat per iniciar o mantenir una conversa, utilització estereotipada i repetitiva del llenguatge)

41. Trastornd’Asperger • Tretscomunicatiusméssignificatius • Alteracióqualitativa de la interacció social manifestada almenys per 2 de les següentscaracteristiques • (Mateix que en l’autisme): • Importantalteració de l’ús de comportaments no verbals, comsón el contacte ocular, expressió facial, posturescorporals i gestos reguladors de la interacció social • Incapacitat per desenvoluparrelacionsambcompanysadequades al nivell de desenvolupament • Absència de la tendènciaespontània per compartir ambaltres persones plaer, interessos, objectius…(per ex. no mostrar, portar o assenyalarobjectesd’interés) • Falta de reciprocitat social o emocional

42. Trastornd’Asperger • El trastorn causa un deterioro clinicament significatiu de l’activitat social, laboral i altres àrees importants de l’activitat de l’individu • No hi ha retard en el desenvolupament del llenguatge!!! • No afectació de CI

43. Diferències entre autisme i síndrome d’Asperger Autisme S. Asperger Torpesa motriu CI més alt (millor verbal) Alteracions en to , ritme i entonació Interessos restringits, obsessions Interés pels altres, falten recursos • Habilitats motrius • CI més baix (millor manipulatiu-perdeptiu) • Alteracions majors en el llenguatge • Esteriotípies, autosensorialitat • Aïllament

44. Característiques del llenguatgedels Asperger • Primeres paraules, poden apareixer amb un lleuger retard,però el seu llenguatge augmenta rapidament • Aclaparador en el seu discurs si es tracten temes del seu interès. No té mesura • Vocabulari singular, solen utilitzar paraules sofisticades que generalment no corresponen a la seva edat • Melodia inadequada, no utilitzen inflexions de veu • Tendència a la interpretació literal, escasa o nul·la comprensió del llenguatge metàforic • Dificultat per a respectar torns de paraula i d’acció • Utilització inadequada dels pronoms • Ecolàlia • Escassa interpretació i utilització del llenguatge no verbal • Freqüent utilització de neologismes i verbalització involuntària dels seus pensaments

45. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Afectacióproduida per una lesió o malformació al cervell que pot afectar el moviment, el to muscular, la postura, i també el llenguatge i la comunicació • Afectacionscongènites • Malformacions • Paràlisi cerebral • Espina bífida • Distròfiesmusculars

46. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Alteracions motores que poden afectar la comunicació • Afectacionscongènites • Malformacions • Paràlisi cerebral (afecta 2 de cada 1000 nounats) • Espina bífida • Distròfiesmusculars

47. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Alteracions motores que poden afectar la comunicació • Afectacionsadquirides, dany cerebral sobrevingut • Ictus • Traumatismecranio-enceflic • Malaltiesinfeccioses, encefalitis herpètica, encefalitis infecciosa.. • Tumorscerebrals • Malaltiesneurodegeneratives, Escleròsi múltiple, ELA, Parkinson, Alzheimer… • Poden afectar la comprensió i/o expressió oral i/o escrita(lectura i escriptura)

48. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Elstrastornsmotors i el llenguatge • Segons el tipus i el grau de la lesió el llenguatge i la comunicació es poden veuremoltcompromesos. • Les dificultatsmésimportantsacostumen a esser en la parla. • En la majorpartdels casos afecten elsorgansbucofonadors i per tant dificulten l’alimentació , el control del babeig i el desenvolupament de la parla • Si elsproblemes motores interfereixen la intel·ligibilitat de la parla i/o l’accés a la lectura i l’escripturacaldràutilitzarelssistemesaugmentatius i/o a alternatiusde comunicació: plafons de comunicació, ordenador (sintetitzadors de veu), llengua de signes…

49. Dèficitmotriu/Trastorn motor • Elstrastornsmotors i el llenguatge • Poden afectar la comprensió i/o expressió oral i/o escrita(lectura i escriptura) • En alguns casos tot i tenirbastantpreservadesaquesteshabilitats , el sol fetd’exercitar-les els agota, ja que necessitenferesforços per mantenirl’atenció • Si elsproblemesmotorsinterfereixen la intel·ligibilitat de la parla i/o l’acces a la lectura i l’escripturacaldràutilitzarelssistemesaugmentatius i/o alternatius de comunicació • Video youtube ( videos de interés dif. motores

50. Sistemes augmentatius i/o alternatius de comunicació • Estan dissenyats per a persones amb dificultats de comunicació, llenguatge i parla que no poden accedir al llenguatge oral de manera normalitzada • Poden ser usuaris de SAAC persones amb discapacitat motora, amb retard mental, autisme, sordesa, o amb TEL • Segons la seva utilització es poden classificar en dos tipus • Comunicació alternativa, aquests sistemes substitueixen totalment el llenguatge i la parla • Comunicació augmentativa o complementaris ens referim a una comunicació de suport o ajuda, amb un doble objectiu: • Promoure i reforçar la parla • Proporcionar un mitjà de comunicació mentre aquesta no apareix