1 / 18

L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial I Obres Públiques Direcció General d’Arquitectura i Paisatge. L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS. La implantació de l’energia eòlica a les comarques gironines 10 de febrer de 2006.

leann
Télécharger la présentation

L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge L’IMPACTE PAISATGÍSTIC DELS PARCS EÒLICS La implantació de l’energia eòlica a les comarques gironines 10 de febrer de 2006

  2. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ • INTRODUCCIÓ • MARC LEGAL • ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS • PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS • CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE PARCS EÒLICS • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A LA PLANIFICACIÓ • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER A L’EMPLAÇAMENT • CRITERIS PAISATGÍSTICS PER AL DISSENY • ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES

  3. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ • La potència i mida dels aerogeneradors han augmentat en els darrers 20 anys. • Els territoris potencialment aptes poden ser paisatgísticament sensibles (carenes, valls corredor, mar, etc.).

  4. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ La configuració territorial de Catalunya es caracteritza per: • Orografia complexa • Territori compartimentat • Escassedat de planes • Règims de vents molt variables sobre el territori

  5. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 1. INTRODUCCIÓ • Impacte paisatgístic local: canvi d’escala de la percepció, transformacions derivades dels camins d’accés, plataformes de muntatge, edifici de control, etc. • Impacte paisatgístic regional: derivat de la proliferació d’instal.lacions en un territori reduït.  Necessitat d’incorporar criteris paisatgístics: en la planificació de la implantació i en el procés de disseny.

  6. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 2. MARC LEGAL • Text refós de la llei d’urbanisme(Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) Admet parcsen el sòl no urbanitzable com a actuacions d’interès públic. • Pla de l’energia 2006-2015 3.500MW al 2015 (1aerogenerador~2 MW) Aboga per coordinar polítiques i administracions. • Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental No preveu aspectes paisatgístics per l’atorgament de llicència ambiental. • Decret 174/2002, d'11 de juny, regulador de la implantació de l'energia eòlica a Catalunya Zonifica el territori català segons idoneïtat per implantar parc i prescriu estudi d’impacte visual i paisatgístic en certs casos.

  7. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 3. ASPECTES TÈCNICS RELLEVANTS • Interdistàncies mínimes entre aerogeneradors = 5-10 diàmetres de rotor. • Distància mínima de 500 m respecte nuclis de població. • Al mar hi ha vent més constant però la profunditat màxima per situar parcs és de 30 m. • L’efecte estroboscòpic disminueix amb aerogeneradors grans que roten més lentament.

  8. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS • Grans dimensions dels aerogeneradors. • Implantacions nombroses • Camins d’accés i plataformes de muntatge. • Recinte amb estació transformadora i edifici de control. • Estesa de línia elèctrica d’evacuació aèria.

  9. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes positius • Font d’energia renovable. • Recurs d’ús públic. • Activitat econòmica. • Nou referent en el paisatge.

  10. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Impactes negatius puntuals • Estructural: element artificial, gran escala, risc de desfiguració de la matriu paisatgística. • Formal: gran visibilitat, impossibilitat d’ocultació. • Cultural: percepcions i opinions contraposades, controvèrsia. Impactes negatius agregats • Concentració en parts més visibles del territori rural. • Proliferació en paisatges no protegits. • Percepció població de deteriorament generalitzat del paisatge.

  11. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 4. PROBLEMÀTICA I IMPACTES POTENCIALS Síntesi • El paisatge no és una realitat estàtica. • Els parcs suposen transformacions molt visibles d’escala molt gran. • Cal coordinació sectorial i consensuar criteris.

  12. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA A. per a la planificació territorial • Protecció de paisatges en virtut dels seus valors específics • Perímetres de protecció entorn de monuments i llocs protegits • Priorització de zones planeres • Minimització de la covisibilitat entre parcs • Modernització dels parcs eòlics existents

  13. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament • Anàlisi previ de qualitats estructurals i formals del paisatge • Elecció entre diferents emplaçaments considerant variables paisatgístiques • Àmbit d’estudi extens

  14. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA B. per a l’emplaçament • Detecció dels àmbits de diferent afectació visual • Adaptació de les característiques del projecte a l’escala del lloc • Zona d’implantació extensa que permeti integrar qüestions tècniques i socioeconòmiques.

  15. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny • Concentració dels aerogeneradors • Criteris compositius clars • Covisibilitat mínima amb altres infraestructures • Interdistàncies iguals • Simplicitat d’elements i equipaments • Model i color d’aerogenerador únic • Minimització de l’afectació a camins • Adaptació de les plataformes de muntatge a la morfologia del terreny

  16. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 5. CRITERIS PER A LA INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA C. per al disseny • Revegetació de les superfícies afectades • Prevenció de problemes d’erosió • Disseny acurat i funcional de les instal.lacions complementàries • Previsió de recollida de deixalles • Atenció als detalls (senyalització aparcaments, acabats, etc.) • Programa de manteniment • Garantia de desmantellament

  17. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge 6. ELEMENTS PER A LA VALORACIÓ DELS PROJECTES • Anàlisi àmplia del paisatge → unitats de paisatge dels catàlegs • Visió de conjunt amb altres parcs • Reconeixement de valors paisatgístics específics • Extensió de la conca visual i els diferents àmbits d’afectació • Avaluació de diferents alternatives i arguments perceptius • Llegibilitat i relació de la implantació amb el lloc • Simplicitat i adequació a l’entorn d’instal.lacions i construccions • Magnitud d’altres transformacions (camins, esbrossada, estesa elèctrica, etc.)

  18. Generalitat de CatalunyaDepartament de Política TerritorialI Obres PúbliquesDirecció General d’Arquitectura i Paisatge Croquis i fotomuntatges: Nicolas Artemon Fotografies: Grisha Domakowsky, ÀlexTarroja, Nicolas Artemon i Servei de Paisatge Mapa eòlic: DMAiH

More Related