Què opinen els experts sobre El futur de l’economia del Maresme? Debat Sectorial sobre Economia

1. Què opinen els experts sobre El futur de l’economia del Maresme? Debat Sectorial sobre Economia Mataró - EUM - 17 març 2006

2. ASSISTENTS AL DEBAT nom cognom càrrec entitat - institució Il·lm. Sr. Antoni Soy i Casals Vicepresident CCM - Alcalde Ajuntament d'Argentona Sr. Eladi Torres Gerent Consell Comarcal Maresme CCM Sr. Àlvar Garola Moderador GEE Experts Sr. José Antonio Alcaide Secretari General Unió Territorial UGT Sr. Joan Barniol Director Serveis Territorials Barcelona Departament Agricultura, Ramaderia i Pesca Sr. Genis Bargalló Regidor i ConsellerCCM Ajuntament de Mataró Sr. Patrick Beneroso Director Alcampo Sr. Magí Borrell President Grobelastic Sr. Albert Clavera Director General Corma Sr. Bernat Costas Regidor i coordinador CCM Ajuntament de Tordera Sra. Emma Feriche Cap servei Promoció ciutat i empresa Impem Sr. Josep Filba President Unió de botiguers de Mataró Sr. Antoni Graupera President Gremi hosteleria i turisme Mataró i Maresme Sr, Miquel Gilabert Caixa Laietana Sra. Mar Isla Directora Escola universitària del Maresme Sra. Roser Moré Presidenta Fagem (cettemsa) Sr. Jordi Pera Director General Set travel Sr. Josep Mª Pous President Finques Pous Sra. Alicia Romero Presidenta Impem Sr. Josep Riera Coordinador comarcal Unió de Pagesos Sr. Carles Rocabert President Consorci promoció turística costa Maresme Sr. Jaume Roig Responsable al Maresme CC.OO. Sr. Lluís Sala Gerent Sala SL Sr. Lluís Turró President Comitè Executiu Fundació turística Santa Susanna Sr. Francesc Triginer Chief Executive Officer Metalogenia Altres experts que han contestat l’enquesta Sr. Josep Espigul President Asegema Sr. Josep Lluís Martí Director General Gremi hosteleria i turisme Mataró i Maresme Sr. Josep Montasell Tècnic agrari Diputació de Barcelona Sr. Ricard Santomà Vicepresident-Conseller Delegat Transmesa

4. A la reunió es discutí sobre unes cinquantena d’afirmacions agrupades en les següents deu temes clau: • A cada afirmació se’ls hi preguntava als experts per la probabilitat que passés (molt probable, poc probable o gens probable) i la seva conveniència (molt convenient, poc convenient, gens convenient) • Hi ha molt més acord en la conveniència de què succeeixin els temes que es plantejaven a les preguntes que en la probabilitat que passin on hi ha més dispersió a les respostes

5. Resum executiu

6. Al llarg d’aquest document es presenten els resultats de l’explotació de l’enquesta que van respondre els assistents al debat. El resum executiu pretén només donar algunes pinzellades de les seves opinions en cadascun dels temes tractats. • El futur del comerç i els serveis personals • Es convenient i probable el reforçament de Mataró con centre comercial. En aquesta direcció, la posta en marxa d’un nou format comercial de grans dimensions a Mataró enfortirà aquesta estratègia • En canvi, l’activitat comercial als municipis petits tendirà a reduir-se • El futur del model turístic • Cal reforçar el turisme, i ampliar l’oferta complementant el tradicional model sol i platja, que continuarà sent la base del sector • Es probable que l’oferta turística més obsoleta es transformi en residències de la 3ª edat, fet que no es considera convenient • Hi ha molt escepticisme sobre que Mataró esdevingui un centre turístic • Potencial per generar TIC • Hi ha un ampli acord entre els participants sobre la necessitat del desenvolupament de les TIC a la comarca • El Tecnocampus i la Universitat es valoren com instruments per assolir aquest objectiu • Es difícil recuperar el retard tecnològic respecte altres comarques industrials. No és massa probable que es puguin atraure activitats d’aquest segment tot i els atractius residencials • Ritme edificatori • Els participants creuen que es mantindrà la dinàmica edificatòria i s’estendrà cap a l’Alt Maresme • Hi ha escepticisme sobre el fet que es pugui mantenir aquest ritme edificatori sense malmetre la qualitat de vida de la zona • Viabilitat de l’agricultura • Es convenient mantenir l’activitat agrícola, tant pel que fa als hivernacles com una agricultura ecològica i de proximitat • El més probable, però, és que es mantingui l’agricultura d’hivernacles i s’estengui a la Tordera, tot i que no hi ha consens que aquesta extensió sigui convenient • El futur del gènere de punt • Es convenient que el gènere de punt pugui superar la crisi actual, el que significa que es valora la seva existència. Tanmateix, s’és molt escèptic sobre el futur del sector, i es senyala la manca de personal format com l’element que condicionarà el seu futur. • Hi ha acord en què cal mantenir a la comarca les activitats de més valor afegit, i es considera positiva la pèrdua de llocs de treball de baixa qualificació

7. En relació a la competitivitat empresarial • Hi ha gran diferència entre el que es convenient i el que és probable. • Es considera convenient impulsar noves activitats, i per fer-ho cal dotar al Maresme d’una oferta de sòl industria. Tanmateix no es creu probable que se’n generi • Hi ha en canvi més possibilitats d’impulsar sòl d’oficines vinculat a les estacions de tren, • Hi ha dubtes sobre el potencial empresarial per desenvolupar activitats més enllà dels serveis als residents • En relació al futur del mercat laboral • La formació esdevé l’element clau, i apareix com una preocupació en els diferents sectors econòmics de la comarca • La integració laboral a l’àrea de Barcelona es valora com una oportunitat • Si la comarca tendeix a un model productiu terciari i turístic apareix el perill de baixa productivitat i mercat laboral precari • En relació a les infraestructures de transport • Hi ha un gran consens sobre la necessitat de millorar les prestacions en matèria de transport, tot i que hi ha fortes incerteses sobre el fet que es portin a terme • En relació a l’eficiència en la gestió pública local • Cal dotar la comarca d’una oferta educativa potent, el que reflecteix la preocupació per la formació que s’ha esmentat anteriorment • Cal invertir en temes ambientals per garantir el creixement econòmic • La reforma de la divisió administrativa municipal no és probable que es porti a terme, si bé es considera molt convenient • No hi ha acord sobre si es convenient un augment dels impostos a canvi d’incrementar els serveis públics, però es considera probable que es produeixi.

8. Principals resultats

9. La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) es que, abans del 2015... (Preguntes amb un acord superior al 80% de les respostes ordenades de major a menor consens) • El parc de 2ª residència es transformarà progressivament a 1ª • La dinàmica residencial s’anirà desplaçant progressivament cap els municipis de l’Alt Maresme • La demanda d‘habitatges al Maresme continuarà estretament relacionada amb la millora de les comunicacions • Lla producció intensiva en hivernacles es desplaçarà a la vall de la Tordera • La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses del Maresme • En canvi, els temes sobre els que els experts creuen que és menys probable que passi abans del 2015 són (Preguntes on la resposta molt probable és inferior al 20%) • Es generarà una oferta de sol industrial competitiva per impulsar la renovació industrial • Algunes divisions municipals es revisaran per acoblar-les a les noves realitats urbanes • Mataró progressarà com a centre turístic • El tèxtil del Maresme porta anys de reconversió i superarà l‘actual crisi

10. La majoria d’experts està d’acord en què el més convenient seria ... (Preguntes amb un acord superior al 95% de les respostes ordenades de major a menor consens) • Gràcies als seus atractius residencials, la comarca atraurà activitats TIC • La proximitat a Barcelona serà un avantatge a nivell laboral per les empreses del Maresme • El Tecnocampus i la Universitat impulsaran les iniciatives de renovació tecnològica • La comarca es dotarà d’una oferta educativa més potent • Es farà un esforç inversor important per desenvolupar el transport públic i privat de la comarca • Milloraran les prestacions del ferrocarril • Els nous residents impulsaran iniciatives empresarials a la comarca • S‘impulsaran al Maresme segments de turisme alternatius al mercat de "sol i platja“ • Es consolidarà una agricultura ecològica i de proximitat rendible • El tèxtil mantindrà una presència important a la comarca en activitats de disseny, logística, patronatge, recerca, centres de decisió... • S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e. Arenys-Sant Celoni, Badalona..) , per permeabilitzar el Maresme amb el Vallès • Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres comarques més industrials com per exemple el Vallès o el Baix Llobregat • El peatge de l’autopista es gestionarà de forma més flexible • Per mantenir el desenvolupament econòmic del Maresme es portarà a terme una major inversió en medi ambient

11. La majoria d’experts està d’acord en què no seria convenient que passés ... (Preguntes amb un acord superior als 2/3 de les respostes ordenades de major a menor consens) • Es produirà un augment de l‘economia submergida que accentuarà la dualitat del sector tèxtil • Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les persones i el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat • La desacceleració del ritme constructiu a la comarca portarà a una gran davallada de l‘ocupació • La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obra preparada • La manca de personal format condicionarà el futur del sector • Les noves activitats productives que s’implantin aniran adreçades exclusivament al mercat local • El dèficit de formació serà un dels grans problemes del sector comercial • Degut a la seva obsolència, bona part de l‘oferta turística de la comarca s‘acabarà reconvertint en centres d‘assistència per a la tercera edat • Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empreses per competir en mercats globals • En els petits municipis el comerç es reduirà però augmentaran els serveis personals especialitzats

12. En els quadres següents s’analitzen les respostes per temes comparant les respostes molt probable i molt convenient. • En 31 de les preguntes la resposta molt convenient supera la de molt probable. La diferència entre les dues respostes es un indicador de com els experts valoren l’esperança de què es portin a terme les actuacions més convenients: • Respostes on la resposta molt convenient és molt superior a molt probable (més d’un 60% de diferència, ordenat de més a menys) • Algunes divisions municipals es revisaran per acoblar-se a les noves realitats urbanes • El tèxtil del Maresme porta anys de reconversió i superarà l‘actual crisi • Es suprimirà el peatge de l’autopista • Es generarà una oferta de sol industrial competitiva per impulsar la renovació industrial • Els nous residents impulsaran iniciatives empresarials a la comarca • Per mantenir el desenvolupament econòmic del Maresme es portarà a terme una major inversió en medi ambient • Respostes on la resposta molt probable és molt superior a molt convenient (més d’un 35% de diferència, ordenat de més a menys) • La dinàmica residencial s’anirà desplaçant progressivament cap als municipis de l'Alt Maresme • La manca de personal format condicionarà el futur del sector • La comarca es veurà afectada negativament per la greu mancança de mà d’obra preparada • Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les persones i el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat • Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empreses per competir en mercats globals

13. Si es classifiquen els assistents entre els que procedeixen del món privat i els que procedeixen del món institucional es poden observar algunes diferències. Aquestes fan referència a la probabilitat que es produeixi algun del fets, i no a la conveniència, on les diferències són pràcticament irrellevants • Prenent com a referència la resposta molt probable, els items on els privats creuen més probable que es produeixi respecte als institucionals són (més d’un 25% de diferència, ordenat de més a menys) • La comarca es dotarà d’una oferta educativa més potent • Els ciutadans i el mon empresarial pagaran mes impostos i taxes per tal de rebre millors serveis públics • La demanda d‘habitatges al Maresme continuarà estretament relacionada amb la millora de les comunicacions • Malgrat això, la producció intensiva en hivernacles es desplaçarà a la vall de la Tordera • El Tecnocampus i la Universitat impulsaran aquestes iniciatives • Els items on els institucionals creuen més probable que es produeixi respecte als privats són (més d’un 25% de diferència, ordenat de més a menys) • El sector tèxtil mantindrà una presència important a la comarca en activitats de disseny, logística, patronatge, recerca, centres de decisió... • Un esperit emprenedor i una creativitat insuficient frenaran la creació d’empreses per competir en mercats globals • Una estructura productiva progressivament centrada en els serveis a les persones i el turisme crearà un mercat laboral precari i de baixa productivitat • Les empreses del Maresme recuperaran el retard tecnològic en relació a altres comarques més industrials com per exemple el Vallès o el Baix Llobregat • S’obriran noves connexions amb el Vallès (p.e. Arenys-Sant Celoni, Badalona..) , per permeabilitzar el Maresme amb el Vallès

24. Respostes en detall

35. Comentaris aportats pels assistents

36. En el qüestionari que es va passar hi havia la possibilitat de fer comentaris a cada un dels temes que es varen tractar. En aquest annex es recullen, de forma anònima, els més rellevants que es van fer. • Sobre el ritme edificatori: • La planificació urbanística s’hauria de fer des d’un àmbit supra-municipal • La qualitat de vida es veurà afectada negativament pel creixement urbanístic • El creixement urbanístic no pot ser il·limitat, ni amb la justificació dels llocs de treball que genera (sovint ocupats per estrangers). Cal replantejar-se un altre model d’ocupació del territori que garanteixi el seu equilibri. Mantenir la separació entre pobles i per tant la seva identitat amb unes zones agrícoles estables, per la importància econòmica ; també per esponjar el territori, com ho fan les zones forestals. • Si continuem ocupant sol ens transformarem en una comarca-ciutat, absolutament llargaruda, sense solució de continuïtat. Possiblement perderem allò que d’atractiu té cada poble. Possiblement evolucionarem cap a una comarca dormitori • Cal aportació de sòl municipal per a la construcció de l’habitatge social • Immigració com a factor determinant • El que cal, es que la major ocupació del territori, gairebé inevitable es faci amb bons criteris urbanístics i amb previsió • Els equipaments han de néixer al mateix ritme que l’edificatori • S’han d’evitar guetos • No ens convé gens un ritme constructiu intens. És impossible no malmetre la qualitat de vida amb l’actual ritme constructiu • La davallada de l’ocupació en la construcció es podria paliar esmerçant recursos públics per incentivar la rehabilitació d’habitatges • Incrementar el ritme constructiu, a no ser que sigui per recuperar o millorar casc antics dels pobles i a les ciutats, indefectiblement malmetrà territori i per tan qualitat de vida

37. La viabilitat de l’agricultura: • Les característiques dinàmiques de la vall de la Tordera són menys favorables per a la producció de flor i planta ornamental que al baix Maresme • Es un sector viable econòmicament i també estratègic i es per això que necessita, pel que fa a les “polítiques agràries”, un “new deal”, un nou tracte. És a dir unes mesures específiques per a les zones “periurbanes” • Es imprescindible garantir la seva continuïtat • La potenciació i/o reintroducció de productes agrícoles de qualitat que identifiquin la Comarca • Tot el món de la gastronomia va íntimament lligat al camp i han de treballar en estreta col·laboració • Atenció a l’increment incontrolat d’hivernacles. El seu impacte visual al territori s’hauria de regular • Millorar la comercialització es bàsic per garantir el futur • Cal que el pagès es guanyi molt be la vida perquè no abandoni • S’ha de garantir que el sòl agrari ho seguirà sent, per treure’l de la possibilitat d’especular amb ell • Convé cultivar la cultura cap a l’agricultura ecològica i productius comarcals • Si els canals de comercialització són MOLT eficients es evident que s’incrementaria la producció d’hivernacles. En el cas de la planta ornamental caldria insistir en produccions mediterrànies seleccionades i millorades • El treball i una bona gestió empresarial ha d’ésser el veritable motor del creixement d’un país i no pas l’especulació. No pot ser i a França, per exemple, no es legal que amb unes terres abandonades, sense invertir-hi veient simplement on hi creix l’herba, s’obtingui unes plusvàlues que no pas treballant

38. El futur del gènere de punt: • Aquest sector, com l’agricultura té un bagatge cultural – preterritorial – generat per molts anys d’activitat, que és possible improvisar en lloc. Aquest és el valor afegit del sector que n’ha de fer possible l’altre valor afegit: l’econòmic • La paraula crisi té un altre sentit en el marc d’una economia globalitzada. Avui hi hem de conviure per fer possible els processos incessants de reestructuració i reconversió • La crisi afecta la base productiva de Mataró i d’altres pobles. No crec que el tèxtil se’n surti. Aquells que quedin hauran de fabricar productes bé de preu amb un alt valor afegit. Els llocs de treball que quedaran seran els més especialitzats • Serà important de cara el futur mantenir i garantir uns mínims tant d’empreses com d’experts en el sector. La vida dona moltes voltes i d’aquí a vint anys per motius energètics i problemes internacionals podria fer falta tornar a posar en marxa el sector. De totes maneres es un sector que te “ mala peça al teler” Només una gran especialització pot donar sortida a una part de les empreses • Hi ha una corrent general que el tèxtil a la nostra comarca no té futur. Això s’ha de vèncer si volem que joventut qualificada ho vegi com a sortida professional

39. El futur del comerç i els serveis personals: • La proximitat amb Barcelona impedirà que Mataró tingui un àmbit d’atracció comercial més enllà de la comarcal, i amb reserves, doncs el Baix Maresme el dirigirà al Barcelonès • El petit i mitjà comerç es una peça clau del teixit urbà des de fa molts segles. • El model urbà que coneixem fora un altre sense aquest model comercial. No convé que a partir de la implantació dels grans formats comercials, restés com residual perquè llavors la seva descomposició seria inevitable • La formació com sempre es una peça clau de la professionalització • Es tendirà a la concentració de comerç en a Mataró i en poblacions importants • El comerç dels centres de pobles, viles i ciutats es imprescindible. S’ha de garantir la seva continuïtat • Cal dotar-se de nous instruments de gestió dels nuclis urbans de concentració comercial • El comerç del centre de les poblacions ha de canviar amb zones de càrrega i descàrrega, zones vianals, etc. Del contrari el comerç del centre desapareixerà.

40. El futur del model turístic: • El model turístic està condicionat pel possible trasllat del tren i la NII. Si es produeix, es desenvoluparà fortament encarat al model “sol i platja” • Bona part del model turístic ranqueja en cara pel model dels anys 60, que va arrencar – recordem-ho- gairebé sense professionals. Els anys de vaques grasses mai no han generat bons professionals. Es urgent replantejar-se a fons “l’ofici” • Mantenir el model de “ sol i platja” no hauria d’ésser incompatible amb un turisme interior, cultural, de mes qualitat i ben segur amb mes valor afegit • No hi ha cap altre sector de l’activitat econòmica que estigui tant lligat al territori i al medi ambient. Per tant el model territorial condiciona o més ben dit determina aquest ofici • Si no hi ha estabilitat no hi ha grans inversions. Si no hi ha una inversió no hi ha modernització i per tant la pèrdua progressiva de competitivitat és inevitable • La comarca té un gran potencial gastronòmic, i junt amb el comerç i les platges urbanes pot potenciar el turisme de curta estada • Cal un treball molt més coordinat entre tots els agents • Gastronomia lliga el turisme i l’agricultura • Turisme tradicional de Sol i Platja si només ha de competir en costa, sense oferir alternatives, està acabat • Oferta turística de la comarca no es homogènia. Mataró sempre ha viscut d’esquena al turisme i continua vivint d’esquena al mar.

41. El potencial per a generar activitats TIC: • Hem d’apostar per tot allò que derivi de la “renda situacional” i la situació de la comarca és privilegiada • Les infraestructures han d’arribar per igual a tot el territori • Es desitjable que el Tecnocampus i les Universitats juguin un paper dinamitzador de l’economia de Mataró. Dubto que això tingui un efecte supralocal, o d’abast comarcal. De tota manera això a Mataró es produirà a llarg termini. Estem massa prop del 22@ de Bcn • La competitivitat empresarial: • Per la naturalesa geogràfica i de tamany de la comarca, l’oferta de sòl industrial serà limitada, de tamany mig o petit – difícilment es podrà afegir grans superfícies a preu competitiu per exemple: el Vallès • El debat del Maresme hauria de ser creatiu. Com sense ocupar més sòl, reforçant els nuclis construïts i fins i tot densificant algunes zones, la comarca és capaç de generar noves activitats productives o reforçar les existents • Perquè no fer del Maresme una comarca “sana”. Sana pel aliment que genera i per la gastronomia, sana pels serveis turístics i lúdics que oferta, sana pel clima, el paisatge, sana per una indústria basades en noves tecnologies, sana per ... Imaginació

42. El futur del mercat laboral: • Crec que creixerà el col·lectiu de treballadors amb formació universitària i el de baixa qualificació. El problema el tindrem a nivell de formació professional, per tant els quadres intermitjos. Els autòctons formats ocuparan el nivell més alt i la immigració tendirà a ocupar els nivells més baixos. Es possible que hi hagi tensions laborals a mig termini • La precarietat laboral es enemiga de la productivitat • S’ha de tenir en compte la funció social de l’empresa • Potenciar jornades laborals mes reduïdes per conciliar vida laboral i familiar • Més formació, sobre tot professional • Des de l’òptica de la pagesia, les explotacions del Maresme necessitem d’una mà d’obra molt especialitzada. Això no s’aconsegueix mai amb precarietat laboral. El clima i la tipologia dels conreus ha fet possible des de fa més de cent anys la contractació fixa i ara amb la immigració. Caldria pensar en una formació permanent per els treballadors, tal com s’ha fet, des de no fa massa anys en els joves que es volien incorporar a l’ofici • Infraestructures de transport: • Posar fil a l’agulla en aquest afer precisa de grans inversions públiques impensables amb l’actual model de finançament de Catalunya, i amb el que s’està pactant en el marc del nou Estatut, tinc dubtes molt seriosos de que es pugui afrontar amb èxit • Falten infraestructures energètiques • Es molt important potenciar el transport públic tant per ferrocarril com per carretera • L’eficàcia de la gestió pública local: • Amb la nova divisió territorial es urgent redefinir les competències dels consell comarcals. N’han de tenir i el ciutadà les ha de visualitzar, perquè conclogui que són un instrument polític útil, no només per la gestió, sinó també per la decisió. Per exemple en el plantejament urbanístic supramunicipal; en la definició de la xarxa viària o en el transport públic entre d’altres

43. Annex: Gràfics amb els resultats per cada resposta

44. Sobre el ritme edificatori La comarca mantindrà un ritme constructiu intens sense malmetre la qualitat de vida

45. Sobre el ritme edificatori La desacceleració del ritme constructiu a la comarca portarà a una gran davallada de l’ocupació

46. Sobre el ritme edificatori El parc de 2ª residència es transformarà progressivament a 1ª

47. Sobre el ritme edificatori La demanda d’habitatges al Maresme continuarà estretament relacionada amb la millora de les comunicacions

48. Sobre el ritme edificatori La dinàmica residencial s’anirà desplaçant progressivament cap als municipis de l’Alt Maresme

49. La viabilitat de l’agricultura L’existència de canals de comercialització molt eficients faran que la producció intensiva en hivernacles augmenti

50. La viabilitat de l’agricultura Malgrat això, la producció intensiva en hivernacles es desplaçarà a la Vall del Tordera