1 / 11

TEMA 7

TEMA 7. EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC.

mandel
Télécharger la présentation

TEMA 7

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. TEMA 7 EXPLICA LES APORTACIONS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS AL GÈNERE POÈTIC

  2. Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) poeta i periodista, començàa escriurepoesia a la postguerra, peròfouconegutsobretot a partir delsanys 70. Escrigué des de la perifèrialiterària que era aleshoresValència, i situemelsseusorígensliteraris en el <<Gruppoètic de postguerra) (1943 – 1960). Ésconsideratcom el principal renovador de la poesia valenciana contemporània.

  3. VicentAndrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, comelsseus pares, sovintés citada als versos del poeta. Va passar la sevainfància a Burjassot, població de la qualsempre va conservar un bon record, aixícom de la família i delsseusamics. A l'edatd'unany, el seuavi va ser assassinatd'untretd'escopetapelseugermanastre, enutjat per una qüestiód'herència. Anysméstard va morir de tuberculosi un oncleseu, Josep Maria. AlsllibresL'ofici de demà i Coral romputrecorda les mortsfamiliars de la seva infantesa. La vocacióliterària es va desvetllarmoltaviat en Vicent Andrés Estellés, però no pelcostat de la poesiasinópelteatre. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i jahaviacomençat a escriurealgunes peces teatrals que ellanomena "de combat". La guerra fa que deixielsestudis, peròllegeix una gran quantitat de llibres que lideixa un veí. Entre les lecturesd'aquellaèpocahi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremaralgunsllibres, atèsl'empresonament de persones que tenienllibresprohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, i de mecanògraf.

  4. L'any 1945 va anar a fer el soldat a Navarra on va escriurepoesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballarcom a periodista a Las Provinciaspublicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercirfins a l'any 1978, que va ser arbitràriamentsubstituït. Jainstal·lat a València, escriupoemes en catalàperquè, en paraules de Joan Fuster: «Estellésescriu des del poble». Cap a inicisdelsanyscinquanta, inicia la sevaamistatambintel·lectualscom Manuel SanchisGuarner i Joan Fuster. El seu primer llibre va ser Ciutat a caud'orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deumesosméstard van tenir una filla que es va morir alsquatremesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriureLa nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperaciócom a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fillsmés, Vicent i Carmina. El gruix de l'obrad'Estellés es va donar a conèixerparal·lela al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó i s'hi va relacionar íntimament. L'autor va participar en nombrososrecitalsconjuntsalsmés diversos llocsdelsPaïsosCatalans. Poemesseus han estatmusicats per OvidiMontllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, entre altres.

  5. Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita. Pòstumament, l'editorEliseuCliment va aplegar complet el Mural del País Valencià (1996). Moltespoblacions del País Valencià han posat el nom del poeta a un delsseuscarrers. Vicent Andrés Estellés va ser membre de l'Associaciód'Escriptors en Llengua Catalana.

  6. L’obrad’Estellés no es fàcild’encasellarperquèés prolífica, original i exuberant. Escriurepoesiava serper a ell una necessitatgairebébiològica. Fou un poeta apassionat que retratàadmirablement la vida quotidiana. Elsseus temes són diversos: l’amor, la mort, el sexe, la por, la fam, la ciutat, el camp, la dona. En la variada gamma temàtica i tonal de la seua lírica, Estellés fa bandera d’unsentimentcíviccol·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poblevalencià. La dignitat personal i civil és un delsseusvalorsmés incontestables. La pàtria no és per a ell un motgrandiloqüent i buit, sinóel drama col·lectiud’un idioma, la tragèdiad’una cultura, el dolor causat per una llibertat nacional oprimida per un règim de tenebres.

  7. En plena postguerra, època de misèria i repressió, Estellés que fou periodista, mantingué una actitud de cronista apassionat. Va fer un inventaridelspersonatges i delsesdevenimentsquotidiansamb una poesiamolt personal que potserésl’essència de València i la seuagent. A través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor, Estellésexpressa la glòria i la misèriad’un país. El resultatés un discurs que formula una crònica amarga i al mateixtempsesperançada. Vicent Andrés Estellés afirma: "He tingut des de sempre la voluntatd'arribar a tothom: al conductor del tramvia, al treballador de la cantonada, a la dona del supermercat. Vull arribar a tothom; pense que és el que cal. Potserseràmoltefímer el que faig, peròjosemprem'heproposataixò i he cregut en les coses que feia. Encara que siga retòrica o puga estar mal mirat, tinc una idea que predomina en mi secretament: emsentvalencià, i valencià de poble." (Xavier Febrés, "Mural del País Valencià", Serra d'Or, febrer, 1980)

  8. Fidel a les seuesarrels, Estellésforjà el seullenguatgeliterari sobre: →la llenguapoèticadelsclàssicsvalencians del segle XV, especialment la d’AusiàsMarch →la llengua de les obres contemporàniesde la literatura catalana-valenciana, sobretot la dels poetes del segle XX. →la llenguacol·loquialque aprengué a l’Hortadurant la infantesa i que mantingué viva durant tota la vida.

  9. La mortfascinavaEstellés. En la seuapoesia no és un absurdmetafísic ni un recursmetafòric. Quan el poeta de Burjassot parla de la mort, està, de fet, parlantd’uncadàver estés a terra, de la mort concreta de la filla, d’uncementeri, d’unnínxol, d’undestíd’humiliacionscontínues. Però al costat de l’atractiu de la mort, també sentí una atraccióobsessiva per l’amor, que es converteix en l’espina dorsal de tota la seua lírica, en una gamma diversa de sensacions que van des del sexedirectamentexpressatfins a les manifestacionsméssofisticades del desig. Una de les característiques de la seuapoesiaés la cruesaambquè va tractarl’experiència del sexe, insòlit en la poesia valenciana i catalana anterior, i pocfreqüent en la posterior. En general, el cos de la dona és una font de metàfores. En el seutractament de la matèria amorosa cal destacar elsencertsexpressiusplensd’intensitat, tantquan parla d’amorsfurtiuscomquan evoca l’amorconjugal.

  10. Al costat de l’expressió directa de la sexualitat o de l’ússorprenent de paraules de registre col·loquial, la poesiad’Estellés evidencia també una particular elaboració estilística i retòrica, ben visible en l’adjectivització, les imatgesmetafòriques i el filtre culte, aixícom en l’ús de metres regulars (decasíl·labs, alexandrins -12 síl·labes-) i del verslliure.

  11. ELS AMANTS La carnvolcarn.AusiàsMarch "No hihavia a València dos amantscomnosaltres. Feroçmentensamàvem del matí a la nit. Tothorecordementre vas estenent la roba. Han passatanys, moltanys; han passatmoltes coses. De sobte encara emprenaquellvent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos. No compreneml'amorcom un costum amable, com un costumpacífic de compliment i teles (i que ens perdone el castsenyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vellhuracà, i enstomba en terraels dos, ens ajunta, ensempeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentmentbesant-te, ara un muscle i després el peçod'unaorella. El nostre amor és un amor brusc i salvatgei teniml'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Quèvoleu que hifaça! Elemental, jaho sé. Ignorem el Petrarca i ignoremmoltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que sombàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i totaixò i allò. No hihavia a València dos amantscomnosaltres, car d'amantscomnosaltres en sónparits ben pocs."

More Related