1 / 54

VISIÓ/DESENVOLUPAMENT/ APRENENTATGE

VISIÓ/DESENVOLUPAMENT/ APRENENTATGE. Margarita Albertí. Espai de paginació 2 / 25. MARIA. EDAT: 3anys. Diagnòstic visual: Retinosis pigmentaria Agudesa Visual: UD: 0’02 UE: 0,05 Camp visual: reducció del camp visual perifèric. Què aprendrem amb la Maria:.

manjit
Télécharger la présentation

VISIÓ/DESENVOLUPAMENT/ APRENENTATGE

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. VISIÓ/DESENVOLUPAMENT/ APRENENTATGE Margarita Albertí Espai de paginació 2 / 25

  2. MARIA EDAT: 3anys. Diagnòstic visual: Retinosis pigmentaria Agudesa Visual: UD: 0’02 UE: 0,05 Camp visual: reducció del camp visual perifèric.

  3. Què aprendrem amb la Maria: • Valoració de la funcionalitat visual en nens molt petits. • Vista no és igual a visió • Funcionament, evolució i vulnerabilitat del sistema visual. • Relació visió-desenvolupament-aprenentatge. • Importància de l’atenció primerenca quan un nen presenta una discapacitat visual.

  4. MARIA:12 mesos PROCÈS DE DETECCIÓ: SIGNES D’ALERTA LA FAMÍLIA PEDIATRIA CDIAP ZONA CREDV-CRE-ONCE

  5. Signes d’alerta que presenta la Maria • Quan entrava en una habitació es quedava fixada a la llum del sostre. • Pobre o no contacte visual amb les joguines i/o objectes del seu entorn. • Donava la sensació que escoltava més que mirava. • Desviació de la mirada (girava un ull) • Buscava un lloc ben il·luminat per jugar • S’enlluernava fàcilment.

  6. Signes d’alerta que presenta la Maria • Retard motriu tot i tenir un bon to muscular.. • Localitzava la mare quan aquesta parlava. • Només li agradaven les joguines amb so. • Poc interès pels objectes o persones. • Localitzava els objectes pel tacte. • No feia coordinació òcul-manual.

  7. Procés d’avaluació (en el CDIAP de la zona) RECOLLIDA DE DADES (amb els professionals del CDIAP) EXPLICACIÓ DEL NOSTRE SERVEI A LA FAMÍLIA. • AVALUACIÓ: • Valoració de la funcionalitat visual. • Valoració de les capacitats de la Maria • Valoració de l’estat emocional dels pares i de la seva relació amb la Maria. • PROPOSTA DE TREBALL.

  8. Procés d’avaluació RECOLLIDA DE DADES • Dades personals i familiars. • Dades mèdiques: • diagnòstic visual: encara no n’hi ha, però diuen possiblement serà una nena amb ceguesa • altres diagnòstics: no • Dades de l’embaràs i naixement: tot normal • Dades del desenvolupament: retard motriu • Com creuen que hi veu la Maria: no veu res, però sempre mira a la llum.

  9. Procés d’avaluació EXPLICACIÓ DEL NOSTRE SERVEI A LA FAMÍLIA • Conveni entre Generalitat-ONCE • Població que atenen: • Alumnes de baixa visió • Alumnes cecs • Alumnes amb sordceguesa • Alumnes amb ceguesa cortical • Edats d’intervenció: A partir dels 0 anys • Àmbit d’intervenció del servei: nen, família escola, altres professionals o institucions. • Ubicació • Servei gratuït.

  10. Procés d’avaluació PRIMERA OBSERVACIÓ I AVALUACIÓ • DE LA FUNCIONALITAT VISUAL: • Recollida d’informació dels pares • Utilització del Protocol “Primera avaluació visual a nadons i primera infància” de Mercè Leonhard. • DE LES SEVES CAPACITATS: • Resposta i orientació al so. • exploració tàctil, • comunicació • Regulació dels seus estats d’ànims, • Capacitats motrius: moviment i desplaçament en l’espai. • Localització en l’espai de persones i objectes. • DE LA RELACIÓ E INTERACCIÓ DE LA MARIA AMB ELS SEUS PARES.

  11. Observació i valoració de la funcionalitat visual.

  12. CONCLUSIONS DE LA VISIÓ FUNCIONAL: • Maria no era una nena cega, tenia una resta visual funcional. • Les funcions òptiques: hi havia alerta, fixació de curta durada e inestable i lleugers seguiments, a la llum i als optotips molt contrastats. • Els seguiments només es donaven quan l'estímul apareixia pel mig del camp visual, per tant deduïm que hi ha reducció de camp. Eren seguiments intermitents, ja que hi havia un nistagmes per falta de fixació • Observem també estrabisme. • Constatem que necessita unes bones condicions de llum per donar una resposta (hem fet l’observació en dos llocs de la sala en condicions de llum diferents.)

  13. Què fa un nen de 1 any i què feia la Maria?

  14. VALORACIÓ I OBSERVACIÓ DE LES SEVES CAPACITATS: • Bona resposta a sons tant fluixets com forts i també localitza ràpidament la font del so. • exploració tàctil: localitza les joguines que hi ha a prop seu, les explora provocant so i moviment. • Comunicació: Molt bona capacitat de comunicació amb la mare. Utilitzava diferents sons i gestos per fer-se entendre. També molt bona comunicació amb el professionals en el moment de l’exploració. • Regulació dels seus estats d’ànims: S’enfadava amb facilitat, però també es tranquil·litzava fàcilment. Davant el cansament va mostrar mal estar i va fer rabieta, no vam poder treballar més. Es va mostrar contenta, • Capacitats motrius: bon to muscular. Li costava molt fer canvis posturals, ella es mantenia molt bé asseguda i només interactuava amb els objectes que accedia amb aquella posició. Agafava els objectes i els manipulava. • Localització en l’espai de persones i objectes: només aquells que estaven propers, tot i així necessitava l’ajuda del tacte per localitzar-los i agafar-los.

  15. Procés d’avaluació : CONCLUSIONS: LA DETECCIÓ HAURIA POGUT SER ABANS: DES DEL NAIXEMENT. LA MARIA TÉ UNA VISIÓ FUNCIONAL I UNES BONES CAPACITATS. RETARD EN EL DESENVOLUPAMENT. BONA INTERACCIÓ VINCULACIÓ, I RELACIÓ AMB ELS PARES.

  16. Visió Desenvolupament i Aprenentatge:

  17. El mecanisme de la Visió : Com es veu afectat el mecanisme de la visió en el cas de la Maria, quina és l’edat evolutiva visual i en quines àrees haurem d’incidir per un òptim desenvolupament i aprenentatge.

  18. Veure-hi implica entendre per poder aprendre. • El sistema nerviós rep de l'exterior una quantitat d’informació estimada en uns 1.000.000.000 d’unitats d’informació per segon. • La interacció i integració de la informació, que mitjançant les diferents vies sensorials arriba al cervell, on es processa per sortir de l’individu en forma d’acció, és el que anomenem procés d’aprenentatge.

  19. El 80% de la informació que arriba al nostre cervell ho fa mitjançant la visió. LA VISIÓ ENS PERMET: Organitzar i estructurar la informació que ens aporten els altres sentits. Globalitzar la informació del entorn.

  20. La Visió : Mobilitza interiorment i posa en funcionament el nostre sistema motor. I és la base de les primeres relacions, transmet sentiments i emocions.

  21. El mecanisme de la visió Estímul visual ull nervi òptic cervell flor··········· recull la informació······· la transmet··············la interpreta

  22. La visió “La visió és l’habilitat global del cervell per extraure, processar i actuar sobre la informació del nostre entorn”

  23. anatomia y fisiologia de la vision.flv

  24. IMPORTANCIA D’UNA DETECCIÓ I UNA ESTIMULACIÓ PRECOÇ

  25. VULNERABILITAT DEL SISTEMA VISUAL • Existeixen 2 períodes: - CRÍTIC: del naixement al 4º mes. - SENSIBLE: del 4º mes fins als 8-9 anys.

  26. EL DESENVOLUPAMENT VISUALGRANS ETAPES DEL DESENVOLUPAMENT NORMAL DE LA FUNCIÓ VISUAL

  27. A la primera setmana: fixació i seguiment visual. • De la 2ª a la 4ª setmanas’organitza la fixació i el seguiment • De la 4ª a la 10ª es perfecciona la coordinació binocular • De la 5ª a la 7ª apareix l’acomodació • Al 4º mes s’estableix el reflex de fusió, és l’edat de la instal·lació de la visió estereoscòpica (visió de relleu). Funcions òptiques: ens permeten captar la informació de l’entorn.

  28. Entre el 5º y 6º mes apareix la visió binocular • 6º mes, la visió estereoscòpica es troba pròxima a la de l’adult • El desenvolupament del camp visual es realitza al llarg del primer any de vida. • La resta de funcions visuals (òptico-perceptives i perceptives)es desenvolupen progressivament en el primer any ens permeten captar, codificar, organitzar i emmagatzemar la informació de l’entorn (visió de: formes, colors, sensibilitat al contrast).

  29. La Maria és una nena de Baixa visió, però com hi veu?

  30. Baixa visió Tipus de visió: • Visió perifèrica • Visió central • Visió borrosa • Visió amb enlluernament

  31. PROPOSTA DE TREBALL Fer un treball amb la Maria i la seva família des del CREDV/CRE ONCE directe i setmanal. Degut a la situació familiar proposar fer el treball en un espai del CDIAP de la zona.

  32. Àrees d’ intervenció • Amb l’ objectiu d’afavorir el desenvolupament global de la Maria elaborarem un programa de treball on es tindran en compte les següents àrees d’intervenció: • Desenvolupament afectiu i emocional. • Desenvolupament sensorial. • Desenvolupament perceptiu -cognitiu. • Comunicació i llenguatge. • Desenvolupament psicomotor. • Autonomia personal. • Funcionalitat visual.

  33. Funcions visuals Funcions òptiques:0-6 mesos Funcions òptic-perceptives: 6-12 mesos Funcions perceptives: 12 mesos als 3anys

  34. Funcions òptiques: • Fixació • Acomodació • Seguiments • Convergència que no es va aconseguir degut a l’estrabisme. 0-6 mesos

  35. Funcions òptic-perceptives: 6-12 mesos • Discriminació: Hi ha alguna cosa? • Resolució: Quina forma té? • Reconeixement: Què és? Ex: Una planta. • Identificació: ex: la planta del menjador. • Localització: on és?

  36. Funcions perceptives: 12 mesos als 3anys • Representació simbòlica. • Memòria visual. • Percepció espaial. • Posicions, relacions espacials, distància, coordinació òcul-manual,... • Reproducció. • Diferenciació figura-fons • Complementació visual, constància de la forma. • Relació parts-tot i tot-parts.

  37. Desprès de diferents proves (PEV, ERG,...) ,als dos anys, l’oftalmòleg de l’Hospital de Sant Joan de Déu, diagnòstica a la Maria una Retinosi pigmentària.

  38. Retinosi Pigmentària (RP) • Distròfia progressiva bilateral extensa de la retina externa, per mort dels fotoreceptors, que afecta inicialment a bastons i finalment als cons. • Malaltia hereditària de la retina més freqüent. • Afecta a 1 de cada 4000 persones de la població. • Difícil fer un diagnòstic genètic. • 16% associades a síndromes els més freqüents Sd de Usher 20% ( RP+ sordesa) i Bardet –Biedl 9%( RP+ obesitat +polidactilia +hipogonadisme +Retard Mental),...

  39. Retinosi Pigmentària (RP) Clínica : ceguesa nocturna ,reducció concèntrica del camp visual i pèrdua progressiva de AV central. Exploració fons d’ ull: nervi òptic d’ aspecte groguenc, taques negres irregulars disperses de pigment, atenuació dels vasos de la retina. Proves específiques: Electroretinograma (ERG)on es manifesta l’alteració dels bastons.

  40. Fotoreceptors Cons Bastons

  41. Fotoreceptors Estímullluminós

  42. Fotoreceptors Impulso eléctrico

  43. Fotoreceptors Impulselèctric

  44. Fotoreceptors Impulselèctric

  45. FONS D’ ULL NORMAL MÀCULA PAPIL.LA

  46. Retinosi Pigmentària ( RP) Retinosi Pigmèntaria

More Related