Història del món grec. Les colonitzacions

1. Història del món grec. Les colonitzacions ὦ ξεῖνοι, τίνες ἐστέ; πόθεν πλεῖθ’ ὑγρὰ κέλευθα; ᾿Οδύσσεια γ 71

2. Després de l’enfonsament de la civilització micènica (1100 aC), els diferents pobles grecs (doris, eolis, jonis...) arrelen a la Grècia continental i a la península del Peloponès. Grècia continental Peloponès

3. Algunes πόλεις a la Grècia continental i al Peloponès. Θῆβαι. • Χαλκίς Κόρινθος. . Mέγαρα Ἄργος. • Ἀθῆναι jonis Σπάρτη. doris eolis

4. Característiques de les πόλεις • Eren ciutats-estat independents políticament, tot i que compartien la mateixa llengua (amb moltes variants dialectals però) i la mateixa cultura (religió, costums, maneres de fer i de pensar...). • Totes estaven a la vora del mar: cap d’elles es trobava a més de 60 km. de la costa. Com a conseqüència d’això, el mar era la forma més habitual de comunicació i intercanvi. • Van haver uns quants centenars a Grècia i a les colònies. La πόλις estava formada per una sola ciutat: el casc urbà (ἄστυ), amb la seva ciutadella (ἀκρόπολις) i la plaça del mercat (ἀγορά), i el seus camps al voltant (χῶρα). Els ciutadans vivien a la ciutat o al camp, però el govern del estat estava concentrat a la ciutat. • El govern el composava l’asamblea (ἐκκλησία), el consell (βουλή) i els magistrats (ἄρχοντες).

5. Els enfrontaments polítics es concentraven, sobretot, en el tipus de constitució que la ciutat tenia (per exemple, entre els defensors de l’oligarquia i els defensors de la democràcia) i en les condicions socials i econòmiques; la guerra civil (στάσις) era freqüent. La força vital de les πόλειςvadeclinar molt quan van perdre la seva independència amb la conquesta d’Alexandre el Gran i l’aparició dels regnes hel.lenístics al final del segle IV aC. Activitats: agricultura, indústria (cuïr, ceràmica, teixits...), pesca, comerç (marítim, sobretot).

6. Paral·lelament al desenvolupament de la seva civilització, moltes d’aquestes πόλεις fundaren nombroses colònies (ἀποικίαι) per tota la Mediterrània i, més enllà, fins el mar Negre. M a r n e g r e Grècia continental Península del Peloponès M a r m e d i t e r r à n i a

7. Μητροπόλεις καὶ ἀποικίαι La ciutat fundadora era la metròpoli (μητρόπολις), anomenada així perquè era la ‘ciutat mare’, l’origen de la nova ciutat, la colònia (ἀποικία, ἀπό + οἰκία). Les colònies eren política i administrativament independents de la metròpoli, tot i que mantenien amb ella intenses relacions comercials (precisament el propòsit pel qual havien estat fundades) i també culturals (llengua, religió...). Eren tan independents que algunes, com per exemple Milet, van fundar, a la seva vegada, altres colònies.

8. Com les metròpolis, les colònies es fundaven a la vora del mar, però a diferència d’elles (i de les colonitzacions de Roma), ho eren en mig d’un ambient no grec que les envoltava. Les colonitzacions van donar un important impuls a la vida econòmica de la πόλις, i van permetre la difusió de la seva cultura (l’alfabet grec, per exemple) a zones tan allunyades entre sí com la península del Quersonès (Crimea) al mar Negre, la península Ibèrica, Itàlia i Egipte. Els grecs van difondre per aquesta ampla zona una manera de viure en comunitat sota lleis, i el cultiu de la terra, especialment la vinya i l’olivera.

9. Causes de les colonitzacions • Increment de la població. • Escasetat de terres de conreu, amb la pobressa i fam que es derivaren. • Importació d'aliments (gra). • Importació de matèries primeres: plata, ferro, plom... • En algunes πόλεις, la forma de govern aristocràtic, excloent i opresora, va fer augmentar el descontent, i alguns dels seus habitants van buscar millors condicions de vida. • Exportació de productes manufacturats.

10. Tipus d’ἀποικία(segons la relació amb els indígenes) ἀποικία comercial: els grecs necessitaven la col.laboració dels habitants autòctons, que posseïen amplis coneixements del territori i sabien com obtenir les matèries primeres, per fer-hi bons negocis. ἀποικία agrícola: els colonitzadors provenien de zones de Grècia on el conreu de la terra es feia ja impossible. Per això la relació entre els colons i els indígenes es convertia en una lluita per aconseguir terres fèrtils.

11. Fases de les colonitzacions • 750-700 aC. Colonització de la Magna Grècia. • 1100-950 aC. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. • 650-600 aC. Colonització del mar Negre, Egipte • i mediterrània occidental. Mar Negre Mediterrània occidental Magna Grècia Àsia Menor Mar Egeu Egipte

12. Colonització d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu.(1100-950 aC.) Àsia Menor

13. Colonització d’Àsia Menori les illes del mar Egeu(1100-950 aC.) .Troia (Ílion) Lemnos. Àsia Menor .Lesbos .Focea Quios. Mar Egeu Samos . .Milet .Delos .Naxos .Rodes

14. 2. Colonització de la Magna Grècia. (750-700 aC.) Magna Grècia

15. 2. Colonització de la Magna Grècia (Sicília i sud d’Itàlia).750-700 aC. Cumes. .Neàpolis .Tarent Síbaris. Crotona. Agrigent. .Siracusa

16. 3. Colonització del mar Negre,Egipte i mediterrània occidental.(650-600 aC.) Òlbia. .Quersonès .Massàlia Rhode. .Empòrion Sinope. Mar Negre Bizanci. . Trapezunt Mediterrània occidental Cirene. Nàucratis. Egipte

18. Empòrion

19. Empòrion

20. Hdukoitos

21. Des del Fasis fins a les columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. Plató, Fedó, 109 b riu Fasis Mar Negre M a r M e d i t e r r à n i a Columnes d’Hèracles