460 likes | 669 Vues
ndex: - Bloc 1: Premisses - Bloc 2: El procs de capitalitzaci - Bloc 3: El resultat . Bloc 1: Premisses. . . . . GENERACIDE NOUSCONCEPTES. DESENVOLUPAMENTDEPRODUCTE. REDEFINICIDELS PROCESSOSPRODUCTIUS. REDEFINICI DELSPROCESSOS DECOMERCIALITZACI. GESTI DEL CONEIXEMENT I DE LA TECNOL
E N D
1. El creixement empresarial i el seu finanament
2. ndex:- Bloc 1: Premisses - Bloc 2: El procs de capitalitzaci- Bloc 3: El resultat
3. Bloc 1: Premisses
6. Asset allocation
10. Planificaci financera:
El compte de resultats
El pressupost de tresoreria
El Balan
Concepte de rendiment de lactiu: Capacitat de generaci de recursos que t lactiu, de cada invertit quants nobtenim
Concepte de rendibilitat de laccionista: de cada invertit quants nobt (dividends).
Rendiment > Rendibilitat
Concepte de cost de capital i remuneraci dels passius
11. El creixement porta implcita un risc econmic, la prudncia desaconsella afegir-li el financer, lidoni: incorporar un capitalista, que admeti un binomi risc-rendibilitat superior
La solvncia a llarg termini saconsegueix amb lequivalncia de maduraci Actius - Passius (FM>1)
La capacitat dendeutament es redueix ms que proporcionalment en augmentar el risc
El palanquejament no sempre aconsegueix lefecte de reducci del cost de capital ponderat (els accionistes tamb exigeixen major remuneraci de la inversi)
Linstrument financer ha dadequar-se a lestructura objectiu de passiu i utilitzar instruments singulars si s necessari (crdits sindicats, project finance...)
12. Bloc 2: El procs de capitalitzaci
13. EL BUSINESS PLAN: COMPLET EN CONTINGUT I CORRECTE COM A CONTINENT
14.
El PLA DEMPRESA s una eina viva de planificaci, pot alterar-se i de fet sha danar actualitzant amb aportacions de nous contactes (aliances estratgiques) que es van realitzant. Sovint arriba a ser codissenyat amb linversor, havent denotat aquest inters pel projecte.
s el mirall en els inicis dactivitat: per al control de gesti i per les fites que marca, de vegades essencials per determinats pactes amb els nous accionistes (recompres, desemborsaments de noves ampliacions, valoracions, retorns a la sortida). El Pla dEmpresa EINA ESTRATGICA (1/3)
15. El Pla dEmpresa EINA ESTRATGICA (2/3) El contingut: s important primerament pels mateixos promotors del projecte, lobjectiu de la reflexi s limitar els seus propis riscos.
PENSAR - PENSAR - PENSAR - ...coherncia
El resum executiu: resum decisiu en lavaluaci per part dels inversors
El continent : la forma
presentaci correcta, facilitat de lectura
ordenada, sistemtica, ...
16.
Un BUSINESS PLAN que promet, ha de:
Plantejar la soluci a la cobertura duna necessitat detectada
Ser innovador, nic
Tenir un focus clar - ingressos
Benefici a llarg termini
Efectiu (cont la informaci per a la presa de decisions de linversor, ni ms ni menys)
Estructurat (captols)
Comprensible (parlar amb propietat)
Breu + user-friendly
Atractiu El Pla dEmpresa EINA ESTRATGICA (3/3)
17. Esquema estndard del Pla dEmpresa 1.- Definici del negoci:
Clients objectiu
Necessitat a satisfer
Producte o servei a comercialitzar.
Factores fonamentals de diferenciaci
2.- Anlisis de mercat:
Clients.
Canals de distribuci.
Competncia.
3.- Pla de mrqueting:
Objectius comercials i previsi de vedes.
Mrqueting mix.
Producte
Preu
Comunicaci
Distribuci
4.- Pla doperacions:
Localitzaci de lactivitat.
Pla tecnolgic.
Pla doperacions.
Gesti de les existncies
Gesti de aprovisionament.
5.- Pla de organitzaci:
Estructura organitzativa.
Captaci de personal.
Assessors externs.
6.- Pla econmic-financer (*):
Compte dexplotaci previsional.
Pla de tresoreria previsional.
Balan previsional.
Pla dinversions.
Fonts de finanament
7.- Forma jurdica.
8.- Contingncies.
9.- Conclusions.
10.- Currculum de lemprenedor / promotor
18. 6.- Pla econmic - financer (*) anlisis de sensibilitat:
Compte dexplotaci previsional.
Pla de tresoreria previsional.
Balan previsional.
Pla dinversions.
Fonts de finanament
19. LA DECISI DINVERSI OBEEIX A CRITERIS ECONMICS (RENDIMIENT DE LACTIU)
20. En el plantejament dun projecte empresarial la primera premissa s el rendiment de lactiu: estem dissenyant un engranatge tal que dun Euro invertit en lactiu de lempresa podem obtenir-ne 1,5? 1,8? 2?!! La decisi dinversi ha dobeir a criteris econmics...,sovint els empresaris sn grans enamorats del seu projecte (molt legtim) per no podran encomanar aquest sentiment si la illusi no va acompanyada dun bon motor. Si el motor que s lempresa no t prou rendiment, no ser possible capitalitzar-lo amb inversors financers.
21. LEQUIP TE EL PLE CONVENCIMENT DE LA INCORPORACI DUN SOCI (NO TE UN PREJUDICI DE CAPITALISTA-USURER)
22. Una vegada dissenyat el projecte sobre el qu ja hem anat pensant com finanar, hem de fugir de la idea que el soci que incorporarem ser merament un capitalista - usurer, que saprofitar de la nostra feina...Sense una inversi adequada en el moment oport, probablement el projecte no arribi a ser... daltra banda, el valor duna idea s zero. Els interessos del nou-incorporat seran exactament els mateixos que els dels promotors (fer crixer de la millor forma la Companyia) i segurament una escolta activa de les seves aportacions afavoriran la sostenibilitat de la iniciativa empresarial.
23. LA SEGMENTACI DEL SOCI: EDAT DE VIDA DEL PROJECTE I SECTOR DACTIVITAT
25. Concepte de RISC
inversor industrial
Inversor financer: BA (IPI) capital risc (institucional, CNMV)
La Creaci de Valor (el retorn)
Las barreres possibles (base tecnolgica?)
Els fons sectorials: el coneixement de la cadena de valor
Lefecte diluci (possibilitat dinstruments hbrids) Tipologia de soci... segons:
26. Els Business Angels
Perfil (coneixement + diners)
Tipologia (empresari, capitalista, assessor, treballador)
Els seus objectius (locals, increment valor, anonimat, tutoria)
Les Business Angels Networks : situaci a Espanya
(NVST.com, eban.org, businessangels.com)
La figura del Foro dEmpresaris Instruments (1/4)
27. Les Entitats de Capital Risc: Societats de Capital Risc -SCR- (*) i Societats Gestores dEntitats de Capital Risc -SGECR-, Fons de Capital Risc -FCR- (*)
Diferncies: Els fons sn patrimonis administrats per SGECR, duraci definitiva i majors requisits dinformaci a la CNMV, superiors exigncies en el capital de constituci
Posicionament: Sector i etapa de vida del projecte: segmentats vs. generalistes, exigncies de condicions dentrada i sortida
(*) exempci sobre plusvlues: 99%
cf. EL CAPITAL INVERSIN EN ESPAA - Jos Mart Pelln Instruments (2/4)
28. El Prstec Participatiu
Atorgat per ERCs (+ ENISA)
Sn Patrimoni Comptable (fons palanquejables)
En ordre de prelaci de crdits: desprs dels criteris comuns
Inters: variable s/evoluci de lempresa (INDICADORS)
Carncia: possible, entre 3 i 8 anys
Avantatge: NO DILUCI DE LESTRUCTURA DE PROPIETAT Instruments (3/4)
29. La sortida a Borsa
Requisits formals
Exigncies de mercat (factors dxit)
Preu demissi
Volum demissi
Distribuci dels ttols de la companyia emissora
Elecci del collocador de lemissi (momentum)
Instruments (4/4)
30. Font de capital Instruments - RESUM
31. ELS VALUE DRIVERS
32. Lequip FACTORS DXIT:
Els membres, han treballat junts abans?
Tenen una experincia rellevant?
Coneixen les seves debilitats i estan disposats a cobrir-les?
Tenen clars els seus rols futurs? (CEO)
Hi ha diferncies dopini subjacents?
CARACTERSTIQUES DUN EQUIP EFICA:
Perfils i fortaleses complementaris
Visi compartida: tots van a una
Tres persones.. millor que sis
Flexibilitat en la forma dafrontar problemes
No es desf davant dadversitats
CONDICI NECESSRIA, NO SUFICIENT
33. El Model de Negoci
34. El posicionament
35. El Potencial de Creixement
36. LA NEGOCIACI
37. El procs de capitalitzaci:
Carta de confidencialitat
Due Dilligence
Carta dintencions
Ressenya laportaci (import)
El % de participaci que suposa
El valor de les accions s/ valor que es dona a lempresa
Altres indicadors (sortides o recompres pactades)
El valor objetiu vs. el preu subjectiu
Dificultat de mesura de laportaci de sinrgies
Les posicions han de estar properes La NEGOCIACI (1/2)
38. La NEGOCIACI (2/2)
39. LA VALORACI... MTODES?
40. Factors clau a considerar: Generaci de recursos (Bcio, net anual), Qualitat del creixement (Po), Risc (k), capacitat de creixement (g).
E = Valor de mercat dels fons propis
Bcio x Po
E =
k - g
La valoraci de lempresa (1/2)
41. Valoraci per descompte de fluxos
Necessitat de realitzar una projecci financera en detall: Ingressos Despeses - Inversions
Perode cojuntural i Valor terminal
Dificultat de preveure el futur
Ritme de creixement
Canvis en el model de negoci
Competncia
Dificultat per establir les hiptesis de la valoraci
Tassa de descompte (risc) - WACC
Valor terminal
La valoraci de lempresa (2/2)
42. Bloc 3: El resultat
43. Elabora la primera documentaci per a seduir (venda interna - jerarquia, altres membres equip- / externa -inversors, aliances estratgiques- del projecte)
Contactes inicials imprescindibles: advocats, ag. publicitat, provedors, consumidors potencials...
Recerca de capital intelligent
Valora les sinrgies del soci industrial
Tem la prdua de la majoria ( LA IDEA S SEVA!)
El punt de vista de empresari
44. Lequip: multidisciplinar i coherent
No satisfet nicament amb presentaci idea (detalls exactes de partides de dest dels fons i de qui est invertint)
El RETORN (tir) i la SORTIDA
Valora sostenibilitat i palanquejament
La participaci en el capital (fase de vida / valoraci empresa) que possibilita la presa de decisions.
CONTROL - CONTROL - CONTROL
El punt de vista de linversor
45. Conciliats els punts de vista empresari - inversor
Rigor en el projecte de creixement
El RETORN (tir), es reparteix entre les parts
Planificaci = ms dun contracte?
Win centre XIT: projecci internacional?
El resultat