El creixement empresarial i el seu finan ament

1. El creixement empresarial i el seu finan�ament

2. �ndex:- Bloc 1: Premisses - Bloc 2: El proc�s de capitalitzaci�- Bloc 3: El resultat

3. Bloc 1: Premisses

6. Asset allocation

10. Planificaci� financera: El compte de resultats El pressupost de tresoreria El Balan� Concepte de rendiment de l�actiu: Capacitat de generaci� de recursos que t� l�actiu, de cada � invertit quants n�obtenim Concepte de rendibilitat de l�accionista: de cada � invertit quants n�obt� (dividends). Rendiment > Rendibilitat Concepte de cost de capital i remuneraci� dels passius

11. El creixement porta impl�cita un risc econ�mic, la prud�ncia desaconsella afegir-li el financer, l�idoni: incorporar un capitalista, que admeti un binomi risc-rendibilitat superior La solv�ncia a llarg termini s�aconsegueix amb l�equival�ncia de maduraci� Actius - Passius (FM>1) La capacitat d�endeutament es redueix m�s que proporcionalment en augmentar el risc El palanquejament no sempre aconsegueix l�efecte de reducci� del cost de capital ponderat (els accionistes tamb� exigeixen major remuneraci� de la inversi�) L�instrument financer ha d�adequar-se a l�estructura �objectiu� de passiu i utilitzar instruments singulars si �s necessari (cr�dits sindicats, project finance...)

12.  Bloc 2: El proc�s de capitalitzaci�

13. EL BUSINESS PLAN: COMPLET EN CONTINGUT I CORRECTE COM A �CONTINENT�

14. El PLA D�EMPRESA �s una eina viva de planificaci�, pot alterar-se i de fet s�ha d�anar actualitzant amb aportacions de nous contactes (aliances estrat�giques) que es van realitzant. Sovint arriba a ser codissenyat amb l�inversor, havent denotat aquest inter�s pel projecte. �s el �mirall� en els inicis d�activitat: per al control de gesti� i per les fites que marca, de vegades essencials per determinats pactes amb els nous accionistes (recompres, desemborsaments de noves ampliacions, valoracions, retorns a la sortida). El Pla d�Empresa EINA ESTRAT�GICA (1/3)

15. El Pla d�Empresa EINA ESTRAT�GICA (2/3) El contingut: �s important primerament pels mateixos promotors del projecte, l�objectiu de la reflexi� �s limitar els seus propis riscos. PENSAR - PENSAR - PENSAR - ...coher�ncia El resum executiu: resum decisiu en l�avaluaci� per part dels inversors El continent : la forma presentaci� correcta, facilitat de lectura ordenada, sistem�tica, ...

16. Un �BUSINESS PLAN� que promet, ha de: Plantejar la soluci� a la cobertura d�una necessitat detectada Ser innovador, �nic Tenir un �focus� clar - ingressos Benefici a llarg termini Efectiu (cont� la informaci� per a la presa de decisions de l�inversor, ni m�s ni menys) Estructurat (cap�tols) Comprensible (�parlar� amb propietat) Breu + �user-friendly� Atractiu El Pla d�Empresa EINA ESTRAT�GICA (3/3)

17. Esquema est�ndard del Pla d�Empresa 1.- Definici� del negoci: Clients objectiu Necessitat a satisfer Producte o servei a comercialitzar. Factores fonamentals de diferenciaci� 2.- An�lisis de mercat: Clients. Canals de distribuci�. Compet�ncia. 3.- Pla de m�rqueting: Objectius comercials i previsi� de vedes. M�rqueting mix. Producte Preu Comunicaci� Distribuci� 4.- Pla d�operacions: Localitzaci� de l�activitat. Pla tecnol�gic. Pla d�operacions. Gesti� de les exist�ncies Gesti� de aprovisionament. 5.- Pla de organitzaci�: Estructura organitzativa. Captaci� de personal. Assessors externs. 6.- Pla econ�mic-financer (*): Compte d�explotaci� previsional. Pla de tresoreria previsional. Balan� previsional. Pla d�inversions. Fonts de finan�ament 7.- Forma jur�dica. 8.- Conting�ncies. 9.- Conclusions. 10.- Curr�culum de l�emprenedor / promotor

18. 6.- Pla econ�mic - financer (*) an�lisis de sensibilitat: Compte d�explotaci� previsional. Pla de tresoreria previsional. Balan� previsional. Pla d�inversions. Fonts de finan�ament

19. LA DECISI� D�INVERSI� OBEEIX A CRITERIS ECON�MICS (RENDIMIENT DE L�ACTIU)

20. En el plantejament d�un projecte empresarial la primera premissa �s el rendiment de l�actiu: estem dissenyant un engranatge tal que d�un Euro invertit en l�actiu de l�empresa podem obtenir-ne 1,5? 1,8? 2?!! La decisi� d�inversi� ha d�obeir a criteris econ�mics...,sovint els empresaris s�n grans enamorats del seu projecte (molt leg�tim) per� no podran encomanar aquest sentiment si la il�lusi� no va acompanyada d�un bon motor. Si el �motor� que �s l�empresa no t� prou rendiment, no ser� possible capitalitzar-lo amb inversors financers. 

21. L�EQUIP TE EL PLE CONVENCIMENT DE LA INCORPORACI� D�UN SOCI (NO TE UN PREJUDICI DE CAPITALISTA-USURER)

22. Una vegada dissenyat el projecte sobre el qu� ja hem anat pensant com finan�ar, hem de fugir de la idea que el soci que incorporarem ser� merament un capitalista - usurer, que s�aprofitar� de la nostra feina...Sense una inversi� adequada en el moment oport�, probablement el projecte no arribi a ser... d�altra banda, el valor d�una idea �s zero. Els interessos del nou-incorporat seran exactament els mateixos que els dels promotors (fer cr�ixer de la millor forma la Companyia) i segurament una escolta activa de les seves aportacions afavoriran la sostenibilitat de la iniciativa empresarial.

23. LA SEGMENTACI� DEL SOCI: EDAT DE VIDA DEL PROJECTE I SECTOR D�ACTIVITAT

25. Concepte de RISC inversor industrial Inversor financer: BA (IPI) � capital risc (institucional, CNMV) La Creaci� de Valor (el retorn) Las barreres possibles (base tecnol�gica?) Els fons sectorials: el coneixement de la cadena de valor L�efecte diluci� (possibilitat d�instruments h�brids) Tipologia de soci... segons:

26. Els Business Angels Perfil (coneixement + diners) Tipologia (empresari, capitalista, assessor, treballador) Els seus objectius (locals, increment valor, anonimat, tutoria) Les �Business Angels Networks� : situaci� a Espanya (NVST.com, eban.org, businessangels.com) La figura del Foro d�Empresaris Instruments (1/4)

27. Les Entitats de Capital Risc: Societats de Capital Risc -SCR- (*) i Societats Gestores d�Entitats de Capital Risc -SGECR-, Fons de Capital Risc -FCR- (*) Difer�ncies: Els fons s�n patrimonis administrats per SGECR, duraci� definitiva i majors requisits d�informaci� a la CNMV, superiors exig�ncies en el capital de constituci� Posicionament: Sector i etapa de vida del projecte: segmentats vs. generalistes, exig�ncies de condicions �d�entrada� i �sortida� (*) exempci� sobre plusv�lues: 99% cf. EL CAPITAL INVERSI�N EN ESPA�A - Jos� Mart� Pell�n Instruments (2/4)

28. El Pr�stec Participatiu Atorgat per ERCs (+ ENISA) S�n Patrimoni Comptable (fons palanquejables) En ordre de prelaci� de cr�dits: despr�s dels criteris comuns Inter�s: variable s/evoluci� de l�empresa (INDICADORS) Car�ncia: possible, entre 3 i 8 anys Avantatge: NO DILUCI� DE L�ESTRUCTURA DE PROPIETAT Instruments (3/4)

29. La sortida a Borsa Requisits formals Exig�ncies de mercat (factors d��xit) Preu d�emissi� Volum d�emissi� Distribuci� dels t�tols de la companyia emissora Elecci� del �col�locador� de l�emissi� (momentum) Instruments (4/4)

30. Font de capital Instruments - RESUM

31. ELS �VALUE DRIVERS�

32. L�equip FACTORS D��XIT: Els membres, han treballat junts abans? Tenen una experi�ncia rellevant? Coneixen les seves debilitats i estan disposats a cobrir-les? Tenen clars els seus rols futurs? (CEO) Hi ha difer�ncies d�opini� subjacents? CARACTER�STIQUES D�UN EQUIP EFICA�: Perfils i fortaleses complementaris Visi� compartida: tots van �a una � Tres persones.. millor que sis Flexibilitat en la forma d�afrontar problemes No es �desf�� davant d�adversitats CONDICI� NECESS�RIA, NO SUFICIENT

33. El Model de Negoci

34. El posicionament

35. El Potencial de Creixement

36. LA NEGOCIACI�

37. El proc�s de capitalitzaci�: Carta de confidencialitat Due Dilligence Carta d�intencions Ressenya l�aportaci� (import) El % de participaci� que suposa El valor de les accions s/ valor que es dona a l�empresa Altres indicadors (sortides o recompres pactades) El valor objetiu vs. el preu subjectiu Dificultat de mesura de l�aportaci� de sin�rgies Les posicions han de estar �properes� La NEGOCIACI� (1/2)

38. La NEGOCIACI� (2/2)

39. LA VALORACI�... M�TODES?

40. Factors clau a considerar: Generaci� de recursos (Bcio, net anual), Qualitat del creixement (Po), Risc (k), capacitat de creixement (g). E = Valor de mercat dels fons propis Bcio x Po E = k - g La valoraci� de l�empresa (1/2)

41. Valoraci� per descompte de fluxos Necessitat de realitzar una projecci� financera en detall: Ingressos � Despeses - Inversions Per�ode cojuntural i Valor terminal Dificultat de preveure el futur Ritme de creixement Canvis en el model de negoci Compet�ncia Dificultat per establir les hip�tesis de la valoraci� Tassa de descompte (risc) - WACC Valor terminal La valoraci� de l�empresa (2/2)

42. Bloc 3: El resultat

43. Elabora la primera documentaci� per a �seduir� (venda interna - jerarquia, altres membres equip- / externa -inversors, aliances estrat�giques�- del projecte) Contactes inicials imprescindibles: advocats, ag. publicitat, prove�dors, consumidors potencials... Recerca de �capital intel�ligent� Valora les sin�rgies del �soci industrial� Tem la p�rdua de la majoria ( LA IDEA �S SEVA!) El punt de vista de empresari

44. L�equip: multidisciplinar i coherent No satisfet �nicament amb presentaci� idea (detalls exactes de partides de dest� dels fons i de qui est� invertint) El RETORN (tir) i la �SORTIDA� Valora sostenibilitat i palanquejament La participaci� en el capital (fase de vida / valoraci� empresa) que possibilita la presa de decisions. CONTROL - CONTROL - CONTROL El punt de vista de l�inversor

45. Conciliats els punts de vista empresari - inversor Rigor en el projecte de creixement El RETORN (tir), es reparteix entre les parts Planificaci� = m�s d�un contracte? Win centre XIT: projecci� internacional? El resultat