1 / 25

Documentació general Catalogació: Autor: Frida Kalho (1907-1954) Títol: El marxisme curarà els malalts Cronologia: 19

El marxisme curarà els malalts. Documentació general Catalogació: Autor: Frida Kalho (1907-1954) Títol: El marxisme curarà els malalts Cronologia: 1954 Localització: Museu Frida Kalho (Ciutat de Mèxic) Estil: realisme social, expressionisme... Anàlisi material:

omana
Télécharger la présentation

Documentació general Catalogació: Autor: Frida Kalho (1907-1954) Títol: El marxisme curarà els malalts Cronologia: 19

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. El marxisme curarà els malalts Documentació general Catalogació: Autor: Frida Kalho (1907-1954) Títol: El marxisme curarà els malalts Cronologia: 1954 Localització: Museu Frida Kalho (Ciutat de Mèxic) Estil: realisme social, expressionisme... Anàlisi material: Dimensions: 76 x 61 cm Suport: tela Tècnica: oli

  2. Kahlo, Frida (1907-1954), pintora mexicana que va fer principalment autoretrats en els quals utilitzava una fantasia inspirada en l’art popular del seu país. Va néixer a Coyoacan, al sud de la Ciutat de Mèxic. Als 16 anys, sent estudiant, resultà greument ferida en un accident d’autobús, i va començar a pintar mentre es recuperava. Tres anys després presentà al pintor Diego Rivera alguns dels seus quadres i aquest l’animà a continuar pintant. El 1929 es varen casar. La seva obra es va veure influïda pel seu marit, i començà a aplicar zones de coloramplies i senzilles als seus quadres, creant un estil ingenu. Volia, com ell, que la seva obra fos una afirmació de la seva identitat mexicana, recorrent sovint a temes extrets de l’art popular del seu país. Després inclogué elements fantàstics, introspectius, la lliure utilització de l’espai pictòric i la juxtaposició d’objectes sense sentit, que varen crear un gran impacte, arribant a relacionar-la amb el surrealisme.

  3. En els seus quadres representa la seva experiència personal: els aspectes dolorosos de la seva vida, gran part de la qual se la va passar al llit. Expressa la desintegració del seu cos i el gran sofriment que va patir, en obres com La columnatrencada de 1844, on apareix amb un aparell ortopèdic de metall i el cos obert mostrant una columna trencada en comptes de la columna vertebral. També expressa el dolor davant la impossibilitat de tenir fills (Hospital Henry Ford, 1932) Va exposar tres cops, a Nova York i París, en contacte amb André Breton (poeta i assagista surrealista). El 1953 exposà per primer cop a Ciutat de Mèxic. A l’any següent va morir. Tan ella com el seu marit foren membres del Partit Comunista Mexicà. En el seu enterrament fou coberta amb la bandera del partit, fet molt criticat pels diaris nacionals. Avui la seva casa de Coyoacán és un museu que porta el seu nom.

  4. Anàlisi formal Reconeixement visual i descripció El dibuix és acurat, perfilant els contorns amb una fina línia negra. Cada objecte tractat amb gran realisme. Pinzellades més lliures i ràpides.

  5. El blanc repetit en el colom i en la barba i cabells de Marx. El verd amb tocs negres, ombrejant-lo, a la faldilla, i el blanc en la base. Elements plàstics: els colors El negre en l’ocellot i els cabells de Frida El vermell (perill) es distribueix per diferents parts: part dreta, voltant la faldilla de Frida. El llibre que duu a la mà, una part del globus terraqui (a dalt a l’esquerra). Els ocres a l’esquerra, travessats per un riu en forma d’arrel, blau. El blau al cel, fent de fons.

  6. Composició Part superior: el cel. Part inferior: la terra El retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador Frida també mira a l’espectador Moltes línies diagonals donen dinamisme a l’escena, Centre: autoretrat de Frida Dues crosses en diagonal emmarquen la figura central, que forma una vertical que divideix el quadre en 2 meitats Certa simetria Al voltant d’aquests eixos se situen la resta d’elements de l’escena

  7. Interpretació Els elements plàstics estan supeditats al tema: El negre = imperialisme El blau s’associa amb la serenitat El groc i altres gammes més clares, es vinculen positivament a la causa marxista. El vermell = perill

  8. Frida vol expressar la idea utòpica de que la creença política podria alliberar-la, a ella, i a la resta de la humanitat, de tot el seu dolor i patiment. Per això s’aferrà al dogma marxista. S’autoretrata amb un corsé de cuir, comú a la seva iconografia, i davant d’un paisatge dividit en dues parts: la part pacífica, amb la Terra i el colom de la pau, i la part amenaçada per l’imperialisme capitalista i la destrucció.

  9. La part esquerra està banyada per rius blaus i el colom de la pau vola per sobre de països comunistes (URRS i Xina), representats en l’esfera terrestre. Les dues grans mans, amb l’ull de la saviesa, i aguanten a l’artista, fent que pugui prescindir de les crosses. La part dreta és més fosca, i s’hi veu la silueta amenaçadora de la bomba atòmica travessada per rius de sang. Per sobre l’àliga dels EE.UU. amb el cap de l’oncle Sam. La salvació l’encarna Marx, del cap del qual surt una mà que ofega l’àliga.

  10. Karl Marx colom de la pau l’oncle Sam (EE.UU) URRS i Xina Món imperialista = guerra i destrucció l’ull de la saviesa, Frida Món comunista = pau i felicitat Explosió nuclear rius blaus Rius de sang

  11. Als seus últims dies Frida va introduir una dimensió política als seus quadres, per servir al partit i beneficiar la revolució. Amb el seu corsé de cuir apareix per últim cop davant un fons dividit: una meitat representant la part pacífica de la Terra, i l’altra amenaçant la seva destrucció. Al mateix temps, l’artista malalta està sent curada miraculosament. Unes mans gegants l’aguanten suaument, símbols del marxisme. Una d’elles mostra l’ull de la saviesa, permetent-li lliurar-se de les seves closes: “Por primera vez ya no estoy llorando” va dir d’aquest quadre. La seva medicació era cada cop més forta, igual que el dolor, cosa que podria haver estat la raó de les pinzellades tant soltes, amb pressa, que hi utilitzà, l’aplicació de pintura més grossa i el detall menys precís. Aquest va ser un dels seus últims quadres, que restà sense acabar en el moment de la seva mort. El títol complet que li havia donat era: “Paz en la Tierra para que la ciencia marxista pueda salvar a los enfermos i a aquellos oprimidos por el capitalismo criminal yanqui” Aquesta obra fou realitzada l’art de la seva mort, i es pot considerar la síntesi del seu art, el seu testament polític i personal.

  12. La mort de Stalin, el març de 1953, la va afectar molt, com ella mateixa va manifestar: El “Món, Mèxic, tot l’univers, va perdre l’equilibri amb l’absència de Stalin”. Autorretrato con Stalin o Frida y Stalin (1954)

  13. Funció Probablement és el resultat de l’intent de Frida de refugiar-se en de les poques coses que li podien alleugerir el patiment: la ideologia marxista, la fe en la revolució, i la pintura. Frida també volia ser útil a la causa comunista: “Tinc molta inquietud en l’assumpte de la pintura. Sobretot per fer-ne alguna cosa útil per al moviment revolucionari comunista, atès que fins ara no he pintat res més que l’expressió honrada de mi mateixa, però absolutament allunyada del que la meva pintura pot servir al partit. He de lluitar amb totes les meves forces per aconseguir que el poc de positiu que em permet fer la meva salut serveixi per ajudar la revolució. L’única raó real per viure”

  14. Models i influències Frida va reflectir en tota la seva obra, completament personal, les sensacions i traumàtiques experiències que li van tocar viure. Malgrat això, a les seves composicions es pot veure el seu interès per l’art precolombí i el realisme social. En això coincideix amb els muralistes mexicans de l’època, Diego Rivera, el seu marit, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros. Quan el 1938 André Bretón viatjà a Mèxic i descobrí l’obra de Frida Kalho l’associà amb el surrealisme. Malgrat els molts elements que l’obra de Frida té d’aquest moviment, ella, al final de la seva vida, va rebutjar aquesta etiqueta. Los viejos En el arsenal, Pintures de Diego Rivera

  15. Autorretrato con collar, 1933 Aquest és un quadre, dels pocs optimista. Porta un collaret de perles de jade precolombines. Mostra gran seguretat en ella mateixa. El quadre el comprà l’actor americà Edward G. Robinson. Autorretrato con traje de terciopelo, 1928 Aquest fou el seu primer quadre professional. Té influències del renaixement italià pel coll llarg, o també d’Amadeu Modigliani.

  16. Frida y Diego Rivera o Frida Kahlo y Diego Rivera, 1931 El model d’aquest quadre fou una foto de casament. La diferència de tamany entre el matrimoni apareix exagerada. Ella sembla flotar, amb peus molt petits, en canvi ell, amb peus molt grans, està ferm al terra. Rivera apareix com a pintor, amb paleta i pinzell, i ella només com la dona del geni. Autorretrato «The Frame», 1938 Primer quadre d’un artista mexicà del segle XX exposat al Louvre

  17. Lo que vi en el agua o Lo que el agua me dio, 1938 Aquest quadre és simbòlic i exposa molts fets de la vida de Frida. Desenvolupà un llenguatge pictòric propi. Molts dels seus quadres tenen elements fantàstics i surrealistes. Autorretrato con mono, 1938 En la mitologia mexicana el mono és el patró de la dansa i símbol de lascívia. L’animal abraça amb carinyo a l’artista

  18. Las dos Fridas, 1939 Aquest quadre el feu després del seu divorci amb Diego Rivera. És una meditació sobre la seva crisi matrimonial. La part de la seva personalitat que estimava Rivera, amb vestit mexicà de Tehuana, i l’altra, vestida a l’europea. Els cors estan a la vista. La part europea de Frida es dessagna.

  19. Autorretrato con pelo cortado, 1940 El vers d’una cançó de moda mexicana a la part superior del quadre ens diu la raó del seu aspecte. “Mira si te quise, fue por el pelo, ahora que estas pelona ya no te quiero” Així expressava el seu dolor per la separació de Diego Rivera

  20. Autorretrato con trenza, 1941 Els 1940 tornà a casar-se amb Rivera. Els cabells tallats anteriorment semblen haver-se recollit aquí i pentinats en una trena. Simbòlicament vol dir que reprèn la seva feminitat. Autorretrato dedicado al Dr. Eloesser, 1940

  21. Yo y mis pericos, 1941 Autorretrato con monos, 1943

  22. 1944, La columna rota Quan empitjorà la seva salut portava sempre un corsé de ferro. En comptes de la columna vertebral porta una columna jònica plena de fractures, que simbolitza la seva columna ferida. El cos i el paisatge erm són metàfora del dolor i la soledat. Autorretrato como Tehuana o Diego en mi pensamiento, o Pensando en Diego, 1933 El retrat de Rivera a la front exposa el seu amor obsessiu per aquest, que sempre portava al pensament

  23. El abrazo de amor de El universo, la tierra (México), 1949 Frida Kahlo es comportava sovint com una mare amb el seu marit i assegurava que les dones en general i "entre todas ellas -YO- quisiera siempre tenerlo en brazos como a su niño recién nacido".El quadre conté elements de la vella mitologia mexicana: el dia i la nit, el sol i la lluna, la deessa de la Terra Cihuacoatl. També el gos Itzcuintli es una representació de la figura mitològica Xólotl, el guardià del món dels morts.

  24. Frida Kahlo pintà aquest autoretrat quan el seu marit va tenir una relació a l’actriu Maria Felix, cosa que fou un gran escàndol. L’artista maira l’espectador amb mirada trista. Els cabells se li enreden pel cos com si la volguessin ofegar. Un altre cop el cabell expressa el dolor intern. Diego y yo, 1949

  25. Autorretrato con el Dr. Farill o Autorretrato con el Dr. Juan Farill (1951)

More Related