1 / 122

ART DE FINALS DE SEGLEXVIII I SEGLE XIX

ART DE FINALS DE SEGLEXVIII I SEGLE XIX. ROCOCÓ. Context històric del Neoclassicisme. Amb la caiguda de l’Antic Règim (Revolució Francesa 1789-1792), l’aristocràcia perd pes polític i social. Lligat a això, l’art frívol (Rococó) és criticat.

scott-miles
Télécharger la présentation

ART DE FINALS DE SEGLEXVIII I SEGLE XIX

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. ART DE FINALS DE SEGLEXVIII I SEGLE XIX

  2. ROCOCÓ

  3. Context històric del Neoclassicisme Amb la caiguda de l’Antic Règim (Revolució Francesa 1789-1792), l’aristocràcia perd pes polític i social. Lligat a això, l’art frívol (Rococó) és criticat. Es produeix un redescobriment de l’art clàssic amb les troballes arqueològiques com a Herculà (1719) i Pompeia (1748) anegades per les cendres del Vesuvi. Això va donar lloc a obres fonamentals de l’art com Història de l’art de l’antiguitat de Winckelmann o Antiquities of Athens d’Stuart. Es van fundar les acadèmies que ressaltaven els valors i els models clàssics. Això va anar acompanyat amb una campanya contra el Barroc i una reivindicació del bon gust.

  4. Cansament i exhauriment de les formes decoratives del Rococó provocant una crisi estètica. Els revolucionaris veien en el neoclassicisme, la desfeta de l’aristocràcia. Aquest estil es va allargar durant el règim napoleònic i l’Imperi. L’emperador necessitava emular els cèsars romans. Epicentre és França però el moviment s’extèn per tot Europa.

  5. Arquitectura Neoclàssica Té origen a Grècia i s’usa l’ordre dòric amb el fust acanalat. Per tan es recupera la magnificiència de les columnes i els frontons poblats d’estàtues. De Roma es va prendre la tècnica i la cúpula de Sant Pere del Vaticà es va agafar com a model.

  6. A França Soufflot va aplicar el classicisme grecoromà a l’església de Sainte Genviève (1757-1790) o Panteó d’inspiració Sant Pere del Vaticà.

  7. Columna commemorativa a la Plaça Vendôme

  8. Església de Santa Madelaine • British Museum

  9. Porta de Brandenburg de Langhans (1733-1808) • Puerta de Alcalá de Sabatini (1727-1798)

  10. ARQUITECTURA L’Arquitectura Historicista destaca per recuperar estil històrics com el Neogòtic, Neoromànic o Neoclassicisme. Parlament de Londres Òpera de Paris

  11. MUSEO DEL PRADO de Juan de Villanueva (1739-1811)

  12. Llotja de Barcelona de Joan Soler Faneca

  13. Escultura • Paulina Bonaparte de Antonio Canova (1757-1822)

  14. Quadriga porta de Brandenburg de Johann Gottfried von Schadow (1764-1850)

  15. Tres Gràcies de Thörwaldsen (1770-1844)

  16. Lucrècia de Damià Campeny i Estrany (1771-1855)

  17. PINTURA • El pintor per excel·lència neoclassic va ser Jean-Louis David (1748-1825). Inicialment va ser seguidor de Boucher, però aviat es va passar al neoclassicisme. El rapte de les sabines (1799)

  18. Amb l’esclat de la Revolució va lligar-se a la política i va ser nomenat superintendent de Belles Arts i va eliminar l’Acadèmia i va sotmetre l’art a una dictadura personal. I va posar l’art al servei dels ideals revolucionaris. Jurament Joc de Pilota (1791)

  19. Amb l’arribada de Napoleó al poder, David va ser nomenat pintor de cambra. I a petició de l’emperador, va crear l’estil imperi. Quan Napoleó va caure, David va ser desterrat i morí a Brusel·les el 1825. La coronació de l’emperador (1805)

  20. Jean-Auguste-Dominique Ingres (1780-1867), havia estudiat a Itàlia i sentia admiració per Rafael. Va dirigir l’École des Beaux-Arts, des d’on va defensar David. El vot de Lluís XIII (1824)

  21. Els estudis estètics de Winckelmann van influir a molts pintors però especialment va ser influenciat Raphael Mengs (1718-1799), alemany que feu amistat amb Winckelmann a Roma. Precedit per la seva fama, el rei Carles III d’Espanya el va convidar per pintar el Palau Reial de Madrid.

  22. FRANCISCO DE GOYA Y LUCIENTES (1746-1828) Neix a Fuendetodos (Saragossa) i es va formar artísticament a la capital aragonesa. En la seva joventut va viatjar a Madrid i a Itàlia, on va poder admirar les obres d’artistes precedents. De retorn a Saragossa va treballar amb els germans Bayeu. Casant-se després, amb una de les germanes. Acompanyant els seus cunyats, s’estableix a Madrid com a pintor de cartons de la Real Fábrica de Tapices

  23. La gallina ciega (1788)

  24. El gran domini del color i el dibuix va fer que li encarreguessin retrats i el 1775 va ser nomenat pintor de la cort. El 1792 una malaltia greu el va deixar sord i, en canviar la seva personalitat va modificar el seu art. Es va tornar crític i profund.

  25. Les guerres napoleòniques, amb la misèria i les morts va commoure a Goya i va retratar l’horror com van ser: La càrrega dels mamelucs, Els afusellaments del 3 de maig o els desastres de la guerra. Amb el retorn de l’absolutisme de Ferran VII, Goya va quedar aïllat. Retirat a la seva casa de La Quinta del Sordo on va fer les pintures negres. Els darrers anys es va exiliar a Burdeus.

  26. La lletera (1827)

  27. La família de Carles IV (1801)

  28. A partir de 1790, Goya va anar trencant amb l’academicisme i treballà amb llibertat i imaginació. Passa a fer pinzellades soltes i superposades. Ermita de San Antonio de la Florida

  29. ROMANTICISME • No només va ser un estil artístic sinó també una actitud vital. En l’art suposa un trencament amb el racionalisme. L’experimentació i la recerca d’una nova estètica marcarà els primers anys de segle XIX. • Va ser un moviment, més que res, pictòric: • La diversitat davant la uniformitat i exaltació dels sentiments individuals i les tradicions nacionals. • Unes llibertats lligades a les revolucions burgeses. • Es recorre a l’historicisme per a retrobar les arrels històriques nacionals. • Recerca del contacte amb la natura i de l’orientalisme i l’exotisme.

  30. Romanticismefrancès • Entre 1820 i 1840 van conviure les dues tendències: la classicista representada per Ingres, amb el predomini de la línia per sobre del color. I la romàntica de Delacroix i Géricault, amb més colors per expressar les emocions i els sentiments. • Més caracterítiques: • Predomini del color sobre la línia i ús de l’sfumato per difuminar figures i crear escenaris tempestuosos. • Expressió dramàtica de sentiments i gran atenció al moviment- • Tècnica pictòrica de pinzellades ràpides i pastoses. • Temes actuals del moment: revolucions, guerres…

  31. El vot de Lluís XIII (1824) Mort de Sardanàpal (1827) d’Eugène Delacroix

  32. RomanticismeAlemany • A Alemanya hi predominaven els neoclàssics. Però hi va haver uns artistes que es van convertir al catolicisme i van crear una fraternitat a Roma, anomenada els natzarens. Recercaven regenerar-se retornant al Quattrocento. Van destacar Friedrich Overbeck, Peter von Cornelius i Julius Schnorr von Carosfeld. Però al marge dels natzarens van destacar Otto Runge i Caspar David Friedrich.

  33. Senda davant lel mar de boira (1818) de Caspar David Friedrich El matí (1808) de Philipp Otto Runge

  34. LA DIVERSITAT ANGLESA • . Mentre el neoclassicisme no havia encara arrelat, ja entrava el moviment romàntic. El precursos va ser Heinrich Füssli que va portar la vida dels somnis a la pintura, anticipant el Surrealisme. Un altre va ser William Blake amb els seus escenaris fantàstics extrets de la Bíblia i de la Divina Comèdia. • El Romanticisme va ser el redescobriment del contacte amb la natura. Els dos paisatgistes més importants van ser William Turner i John Constable, captadors d’atmòsferes i precursors de l’Impressionisme. • A mitjan de segle XIX van sorgir els Prerafaelistes, seguidors de Rafael i que van treballar més la línia que el color i van fer obres sobre temes quotidians. Van destacar Dante Gabriel Rosetti i Edward Burne Jones.

  35. Boca Baciata (1859) de Dante Gabriel Rosetti Malson (1781) de Heinrich Füssli

  36. Escultura Jean-baptiste Carpeaux La Marseillaise de François Rude

  37. Moviment realista • Triomf definitiu de la burgesia i exigència de temàtiques en les obres més compromeses. • El positivisme d’Auguste Comte que defensava l’anàlisi de la realitat des dels conceptes científics (evidències). • Els artistes estaven sensibilitzats amb els problemes socials derivats de la industrialització. • Els artistes també expressaven la decepció pel fracàs de les revolucions de 1848. • Els pintors més destacats van ser: Millet (1814-1875), arrelat a la terra, va retratar la fraternitat dels treballadors del camp. Honoré Daumier (1808-1879), el dibuixant dels republicants compromesos i que no tenien contacte amb el poder, Courbet (1819-1877), provocador però amb una gran sensibilitat per la gent senzilla i Marià Fortuny (1838-1874) retratista de costums que usava la tècnica de taca i l’aquarel·la.

  38. IMPRESSIONISME • Amb l’aparició de la fotografia, els pintors impressionistes es van per la captació de la llum. • La sensibilitat dels impressionistes estava mal vista pels sectors de la classe benestant que els consideraven uns degenerats. • El moviment va néixer en les reunions del Cafè Gerbois de Paris. Però oficialment va néixer amb l’exposició de 1874 a la Galeria de Nadar. Allà hi havia exposada l’obra de Monet, Impressió, sortida del sol. Un periodista va voler burlar-se de l’artista i va acabar batejant el moviment d’Impressionisme.

  39. Impressió. Sol naixent de Claude Monet (1872)

  40. Característiques • Eren artistes que reflexionaven molt sobre la manera de treballar. Durant la guerra de 1870, artistes com Monet, Pissarro i Sisley es van traslladar a Anglaterra per admirar les obres de Constable i de Turner. Però cada pintor va fer una aportació especial a l’art. • Característiques comunes: • Ells coneixien la teoria de Newton sobre els colors que es descomposen en passar un prisma. Dels colors primaris (groc, blau i vermell) i complementaris (verd, violat i ataronjat) en surten uns secundaris. • Per tan, calia pintar segons l’incidència de la llum, efecte de llum. • Les ombres deixen de ser fosques per donar colors vívids. • Per captar les vibracions de l’atmòsfera van preferir la pinzellada de taca pastosa i gruixuda. • Els pintors abandonen els tallers per pintar al camp.

  41. Postimpressionistes • L’any 1886 els impressionistes van exposar junts per darrera vegada i, al mateix temps, sorgiren noves formes d’expressió artístiques. Aquestes noves expressions que van manifestar-se abans de l’aparició del Cubisme, reben el nom de moviment Postimpressionista. • De la pinzellada solta impressionista deriva cap l’impressionisme científic, que usa petits punts de colors primaris combinats amb els seus complementaris. • George Seurat va anomenar a aquesta teoria de divisionisme i la tècnica d’execució de puntillisme (ús de punts de colors molt petits)

  42. Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte de Geoge Seurat (1884-1886)

  43. Arquitectura de mitjan s.XIX Simultàniament a la arquitectura historicista, l’augment de la població demanava fer edificis de manera ràpida i barata. Els nous mitjans de comunicació com el ferrocarril necessitaven grans estacions, ponts i grans obres públiques. Les indústries necessitaven, cada vegada més, espais més grans. I la cultura i l’educació va comportar la creació de biblioteques i museus Ús de nous materials com el ferro, acer, formigó armat i vidre. Amb l’objectiu de fer edificis funcionals, barats i ràpids de fer. El ferro colat, vidre s’usarà per construir estacions, mercats i fàbriques.

  44. Auditori de Chicago de Louis Sullivan (1887-1889) Tour Eiffel de Gustave Eiffel (1887-1889)

  45. Fitxa Tècnica: Nom: Torre Eiffel. Arquitecte: Gustave Alexandre Eiffel (1832- 1923). Cronologia: 1887-1889. Localització: París. Estil: arquitectura de ferro. Materials: ferro forjat. Sistema constructius: materials industrials. Dimensions: 305 m (alt) x 125 m (ample, nivell de terra). Actualment fa 320 m amb l’antena de telecomunicacions.

  46. Anàlisi formal • Elements de suport i suportats: • Avui arriba a les 10.100 tones de pes, formada amb 18.000 peces de ferro i que se sostenen amb 2,5 milions de reblons. S’aixeca sobre quatre pilars i arcs de grans dimensions. Les bigues es van posar com a contraforts contra el vent però amb el temps, s’ha considerat el seu disseny, un prototip de simetria.

  47. Espai exterior i interior: • No hi ha manera de distingir què és interior i exterior. Els quatre pilars d’un rectangle, es van corbant cap a l’interior per a fussionant-se en un únic element piramidal. • Torre de 3 plataformes: el primer a 57 m de terra, el segon a 115 m i el darrer, mirador envoltat de vidres, a 274 m. L’accés pot fer-se tan amb ascensors com per escales.

  48. Estil: • La Revolució Industrial i l’ús de nous materials constructius com el ferro, formigó armat o el vidre va esperonar la construcció d’aquests edificis. • L’origen va estar a Londres, quan en motiu de l’Exposició Universal de 1851, van voler fer l’edifici més gran del món. Però en 9 mesos no podien fer-lo amb els sistemes tradicionals. Aleshores, un jardiner, Joseph Paxton, va projectar el Crystal Palace, de vidre, fusta i ferro. Eiffel, abans de projectar la torre, ja era un enginyer famós pels seus ponts, per ser el responsable de l’estructura metal·lica de l’estàtua de La Lliubertat de Nova York i de les recloses del Canal de Panamà.

  49. INTERPRETACIÓ • Contingut i significació: • Màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i fou construïda per ser el símbol de l’Exposició Universal de Paris de 1889, centenari de la Revolució Francesa. En un concurs públic, va guanyar el projecte d’Eiffel. Edifici que deixa a la vista de tothom l’estructura de l’edifici, símbol de progrés i modernitat.

More Related