SÒCRTES:

1. SÒCRTES: LA PRIMERA AFIRMACIÓ DIU QUE “SÒCRATES SUPERA L’ESCEPTICISME SOFISTA AMB LA DOCTRINA DEL CONCEPTE” QINS TRETS COMUNS TENIEN ELS SOFISTES QUE ENS AJUDIN A COMPRENDRE SÒCRATES?

2. L’ESCEPTICISME RELATIVISME Suposadament es deu a la influència d' Heràclit, si tot canvia i res és estable llavors és impossible un saber segur i necessari. L'escepticisme és una doctrina filosòfica, en la qual s'inclou als Sofistes, que sosté la impossibilitat d'arribar a veritats absolutes. No podem superar definitivament el dubte, és impossible la certesa. Tesi epistemològica, moral i política que sosté que les veritats, valors i lleis depenen de les condicions, moments i circumstàncies en què es facin. Per tant, el relativisme és una conseqüència de l'escepticisme

3. SUBJECTIVISME Quan les veritats, valors i lleis depenen de condicions "internes" al subjecte, llavors parlem de subjectivisme. Així, quan Protàgores parla de l'home com a mesura de totes les coses, fa dependre el coneixement de les consideracions del subjecte. Per tant, la veritat i el bé no estan en l’objecte, sinó en el subjecte, res és objectiu.

4. INDIFERÈNCIA MORAL Els Sofistes són conscients que cada poble té els seus propis déus i els seus propis costums. Per això conclouen que els déus són només una imatge de com els homes es veuen a si mateixos.

5. El convencionalisme i relativisme jurídic L'oportunisme polític el dret no es basa en lleis naturals, les lleis poden canviar, i són resultat de les convencions humanes. el que importa no és tant la veritat com ser persuasius i eloqüents intervenint a favor no de les causes més nobles, sinó de les més oportunes.

6. El discurs té com a meta aconseguir els fins de qui l'utilitza, la veritat no importa, sinó persuadir a l'auditori perquè doni suport els nostres interessos. En desprestigiar-se el contingut del discurs se li dóna cada vegada més importància a la forma, als adorns, els detalls i la retòrica. L’ utilitarisme Certa frivolitat

7. HI HA UNA FORMA DE CONEIXEMENT ADEMÉS DEL CONEIXEMENT SENSITIU: EL CONCEPTE El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna algun objecte, treball, etc. Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comuna amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la forma o formalitat sota la qual comprenem les coses i les situacions. Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb paraules, el que fa possible construir els llenguatges. Les paraules signifiquen conceptes universals.

8. VERITAT:coneixement intel·lectiu. OPINIÓ: coneixement sensitiu L’HOME ÉS HOME PEL SEU PENSAMENT

9. EL MÈTODE SOCRÀTIC MOMENT CRÍTIC: s’examinen les diferents opinions i es fan veure les inconsistències. ironia MOMENT CONSTRUCTIU O MAIÈTIC: S’arriba a l’enunciació de la veritat. Mitjançant la depuració de les opinions s’arriba a la veritat. Mètode inductiu ( de l’exemple a la definició)

10. EL PROBLEMA DE LA MORAL Com ha d’obrar l’home? Com ha de comportar-se? Superació del relativisme moral dels sofistes. El fi de l’home és la felicitat. La virtut és el cami que porta a la felicitat. Conèixer la virtut es adquirir-la. L’home virtuós és el savi, el viciós l’ignorant: CONCEPTE INTEL·LECTUALISTA DE LA MORAL