I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de la llengua catalana ”

1. I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbitde la llengua catalana” Institut d’Estudis Catalans, 27 i 28 de gener de 2011

2. Comunitats locals d’enclavament: dinàmica de les llengües, cultura, processos sociolingüístics Joan A. ArgenterUniversitat Autònoma de Barcelona

3. Comunitats locals d’enclavament: dinàmica de les llengües, cultura, processos sociolingüístics • L’equip • El projecte: marc general i antecedents • L’Alguer • El Carxe • Una comunitat ètnica (territorialitat ‘de tipus modern’): els gitanos catalans de la Catalunya del Nord i d’Occitània • Dimensions de la recerca: lingüística; sociolingüística i antropologia lingüística; etnopoètica i història cultural i literària.

4. Nom del responsable (investigador principal): Joan A. Argenter, Universitat Autònoma de Barcelona Membres de l’equip investigador, institució, línia de recerca que desenvolupa: Joan Armangué, Universitat de Càller: etnopoètica i història literària (l’Alguer). Edició de l’obra d’Eduard Toda. August Bover, Universitat de Barcelona: etnopoètica i història literària (l’Alguer). Rosa Calafat, Universitat de les Illes Balears: mitjans de comunicació (l’Alguer). Daniel Casals, Universitat Autònoma de Barcelona: mitjans de comunicació (l’Alguer). Eugeni Casanovas, Universitat de Lleida (incorporació pendent de resolució): comunitats de gitanos catalans (sociolingüística). Enrico Chessa, Universitat Autònoma de Barcelona: erosió de l’alguerès i substitució lingüística a l’Alguer. Consuelo Escudero, Universitat d’Anvers: sociolingüística del Carxe. Jean-Paul Escudero, Universitat de Montpeller: comunitats de gitanos catalans (lingüística i sociolingüística). Joan Martí i Castell, Universitat Rovira i Virgili: sociolingüística de l’Alguer. Brauli Montoya, Universitat d’Alacant: sociolingüística del Carxe. Sophia Simon, Universitat de Zurich: identitat cultural dels algueresos (biografies lingüístiques). Contacte amb els responsables del projecte (adreça de correu electrònic): Joan A. Argenter (IP): joan.argenter@uab.cat Institucions i centres de recerca que acullen o financen el projecte (de manera total o parcial): Ministerio de Ciencia e Innovación (Micinn)

5. Antecedents Projecte coordinat (2007 – 2009) • L’Alguer (UAB) • La vall del Jálima (Extremadura) (Universidade de Vigo) • Enclavaments francòfons d’Ontario(UOC)

6. El terme “enclavament lingüístic” (en al. Sprachinseln, “illa lingüística”) suggereix un isolament lingüístic i geogràfic. Les comunitats dels enclavaments es veuen confrontades de forma immediata a una població al·lòglota majoritària i són, doncs, molt vulnerables als processos de substitució lingüística. Alhora, si aquestes comunitats són reconegudes com a “enclavaments” és pel perllongat manteniment de llur llengua pròpia. Molts enclavaments es caracteritzen pel plurilingüisme i l’heteroglòssia, atès els orígens diversos i la història sociolingüística de la gent. Com en altres situacions de contacte lingüístic, la llengua local es troba subjecta a processos de reducció formal i de restricció funcional. En aquests contexts poden emergir polítiques lingüístiques de revitalització, manteniment, revalorització i promoció de la llengua i, consegüentment, formes específiques de planificació lingüística, sigui del corpus sigui de l’estatus. Es precisament aquesta dinàmica lingüística i sociolingüística a una escala manejable la que fa aquestes comunitats particularment interessants com a “nínxol de investigació”. Altrament, investigar sobre un enclavament lingüístic definit territorialment té l’avantatja metodològica que la investigació s’enfronta amb un “fet donat”.

7. El projecte que aquí es presenta es proposa examinar i esclarir alguns dels mencionats fenòmens de regressió i progressió d’una llengua en comunitats locals d’enclavament, siguin de base territorial o ètnica. Concretament, en els enclavaments de parla catalana de l’Alguer i el Carxe i en el grup ètnic dels “gitanos catalans” de la Catalunya del Nord i d’Occitània, d’antuvi a les ciutats de Perpinyà, Carcassona i Montpeller. Aquesta investigació es desenvoluparà en una triple perspectiva disciplinar i temàtica: (i) lingüística, (ii) sociolingüística i lingüístico-antropològica, i també (iii) etnopoètica i històrico-literària (l’Alguer). Així, s’estudiarà la interacció entre el coneixement de llengües i recursos verbals en presència, incloses certes formes d’hibridació lingüística, les ideologies lingüístiques locals, manifestades a través del discurs públic i privat, la construcció de las identitats locals i els processos de regressió –substitució, extinció– i progressió –revitalització, promoció– socials de las llengües. I s’explorarà l’articulació entre els factors estructurals o conjunturals polítics i socials i els fenòmens emergents en la comunicació social i en la distribució de recursos verbals.

8. L’Alguer • L’erosió de la llengua • Identitat cultural dels algueresos (biografies lingüístiques) • Ideologies lingüístiques Entrevistes semidirigides, distribuïdes en grups d’edat (10-19; 20-29; 30-45; 46-55; 56-69; 70+). Test de competència lingüística. Entrevistes en profunditat a actors rellevants de la vida cultural i política local.

9. L’Alguer

11. E. L. (home de 62 anys nascut a l’Alguer) Llengües i generacions que convivien en una sola llar: Avi matern: sard logudorès Àvia materna: sard logudorès Pare: alguerès (amb l’esposa) Mare: alguerès (amb el marit); sassarès (amb la germana); sard logudorès (amb els pares) Tia materna: alguerès (amb el cunyat); sard logudorès (amb els pares); sassarès (amb la germana) E. L.: italià (llengua rebuda a la llar); alguerès (llengua apresa al carrer)

12. — “El meu, ee..., diem, a- ap- aprenatge de l’alguerès, la meu, meu aprendiment de l’alguerès és estat sobretot en aqueixes... discussió que el babo i la mama feven, ma sobretot al carrer, quan te- teniva de jugar amb els altros, quan teniva de jugar amb els altros era obligatori, en aquell temps, saber parlar l’alguerès, perquè no... no hi havia altra possibilitat: o eres, o parlaves l’alguerès o eres una mica emarginat, <...> se dieva “sardo amb la cua” ([sàlduamarakúa]) pe- he!... la gent que veniva dels vilatges i no sabiva, i no havia encara après a parlar l’alguerès. [...] He coneixut una alguere-, una Alguer diferenta, i avui veig que aqueixa Alguer no... no hi és més. Avui els minyons no són com els me-, com era jo. No tenen necessitat de... emparar l’alguerès per jugar al carrer, ans... si no parlen italià, no juguen. És... La substitució lingüística en aquí és ormai  feta. No hi ha estat ninguna rea- reacció social contra aqueixa substitució lingüística, és una taula plana a on calqui u i cada u cerca de sembrar calqui cosa.” (entrevista a E. L., l’Alguer, setembre de 2009; de 02’53’’ a 03’37’’ i de 07’28’’ a 08’11’’)

13. El Carxe

14. La investigació sobre el Carxe, de caràcter sociolingüístic, explorarà la situació actual de la llengua local en l’àmbit escolar i altres usos públics. La indagació se centrarà en l’anàlisi de la reproducció lingüística, la planificació lingüística i l’efecte del turisme i els residents foranis.

15. Terra de frontera i ambivalència d’identificacions: identitat lingüística, identitat administrativa. ― “Aquí som valencians però això no és d'Alacant sinó de Múrcia.” ―“La gent s'identifica com a valenciana (…). Ha-hi un ditxo que se referix a quan la gent discutix i uno li diu a l'atre: ‘Tu eres castellà’ (…) Aixina, mosatros mos considerem valencians.” ― “Sem valencians i sem murcians. Sem valencians pero... (...) Ni sem valencians ni sem castellans. Aquí estem enrassats.”

16. Gitanos catalans a Perpinyà

17. Des dels orígens de la seva història, els gitanos han constituït un arxipèlag de cultures minoritàries trasbalsades per migracions contínues. Aquest fet ha col·locat el poble gitano en situacions d'aïllament lingüístic a molts països d'Europa i del món. El bilingüisme o el multilingüisme és un tret constitutiu de les cultures gitanes. Els gitanos catalans del sud de França constitueixen un grup ètnic que ha conservat el català com a llengua de grup, en contrast amb l’abandó de què era objecte en el seu entorn, alhora que hi ha incorporat trets propis del llenguatge romaní.

18. Avui dia, per la seva inestabilitat interna, el català gitano també presenta senyals de substitució a Perpinyà: ― "Tant com els vells seran aquí (= tant com viuran) iràbé. Mes duraràpastemps. De la manera que va el poble gitano és una catastrophe. El barregen(= el català) amb la lleng(u)a d'onse trapen (= es troben). La meuanoia i el meunoi de tant en tant, tenen una escapada en francès, i jo dic: Ei! Poc a poc, sóc aquí encara! El dia que hi serem pasmés, feulo que voldreu." (entrevista a J. S., Perpinyà, 2010)

19. A reveure! A mos veure! Hastaluego! Adieu! (A la revista!)