320 likes | 457 Vues
2ª Edició Fòrum Innova 360º “TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori”. Mataró, 20 de Novembre de 2009. Joan Guanyabens i Calvet Conseller Delegat de l’AATRM. TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori. L’estratègia SITIC del Departament de Salut.
E N D
2ª Edició Fòrum Innova 360º“TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori” Mataró, 20 de Novembre de 2009 Joan Guanyabens i Calvet Conseller Delegat de l’AATRM
TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori L’estratègia SITIC del Departament de Salut Situació i perspectives dels projectes estratègics SITIC Altres projectes
L’estratègia SITIC del Departament de Salut Missió Missió del Departament de Salut en Relació als SITIC Impulsar els objectius i estratègies del Departament a través de les SITIC garantint el dret del ciutadà a l'accés a la informació i facilitant la tasca dels professionals per millorar la qualitat de l’assistència. El Departament desenvoluparà un rol lideratge en SITIC al sector promovent la imatge de Catalunya com un territori innovador i facilitant la participació dels diferents agents. 3
L.E. 1 Fer dels SITIC un element Estratègic a Salut L.E. 5 Dotar d’infraestructures i garantir la interoperabilitat entre agents L.E. 2 Facilitar i orientar l’accés del ciutadà a la informació i serveis per tenir cura de la seva salut L.E. 3 Dotar d’eines SITIC als professionals per realitzar una assistència de qualitat L.E. 6 Impulsar i Projectar Catalunya com un territori Innovador en SITIC Salut L’estratègia SITIC del Departament de Salut 6 línies estratègiques, 34 línies d’actuació L.E. 4 Respondre amb eficiència a les necessitats d’informació, gestió i seguretat del sector i del Departament 4
TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori L’estratègia SITIC del Departament de Salut Situació i perspectives dels projectes estratègics SITIC Altres projectes
Situació i perspectives dels projectes estratègics SITIC Els projectes estratègics SITIC a Catalunya Recepta Electrònica Telemedicina Modalitat de prestació de serveis sanitaris a distància Serveis de prescripció i dispensació electrònica Interoperabilitat entre agents i prestadors de serveis sanitaris Digitalització de la Imatge Mèdica Carpeta Personal de Salut Repositori i consulta distribuït d’imatges • Espai digital amb la informació personal de salut 6
La Història Clínica Compartida a Catalunya Situació Actual de la Història Clínica Compartida a Catalunya REPOSITORIS CENTRES SALUT CENTRES DE SALUT Seguretat INDIEX Y REPOSITORI CENTRAL VISOR Seguretat 7
La Història Clínica Compartida a Catalunya Situació actual Alt Pirineu i Aran • Amb la plataforma tècnica consolidada i provada, s’ha iniciat la càrrega de dades en el sistema índex de les entitats que han superat el període de proves: • CS Maresme – La Selva • ICS • X. Santa Tecla • S. Integral Salut Baix Empordà • Hospital Clínic i Provincial de Barcelona • Institut Municipal d’Assistència Sanitària • Consorci Sanitari Terrassa • L’objetiu per al 2009 es aconseguir que tots els centres d’atenció primària i el 90% d’atenció hospitalària publiquin dades en la HCCC. Girona Catalunya Central Lleida Barcelona Situació a 10/09/2009 Camp de Tarragona Àrea coberta per atenció primària Àrea coberta per atenció hospitalària Terres de l’Ebre Àrea coberta per atenció primària i hospitalària * Durante el 2009 els esforços s’han centrat principalment en la incorporació de documentació indexada a la HCCC 8
La Història Clínica Compartida a Catalunya Activitat (27 Octubre 2009) Camp específic • Amb dades publicades a la HCCC PERSONES 6.856.143 • que han accedit al menys una vegada a la HCCC PROFESSIONALS 6.877 • histories clíniques consultades a través de la HCCC VISITES 37.263 • documents clínics indexats en la HCCC DOCUMENTS 12.370.292 9
La Història Clínica Compartida a Catalunya El Visor 10
La Història Clínica Compartida en Catalunya Reconeixement nacional HCD SNS Interoperabilitat Estàndards Reconeixement Internacional Reconeixement Europeu 11
La Carpeta Personal de Salut ¿Què és la Carpeta Personal de Salud? • La Carpeta Personal de Salud és un espai digital amb la informació personal de salut, en un entorn segur en el marc del portal de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat). 12
La Carpeta Personal de Salut Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut? • Un espai digital que permet al ciutadà disposar i utilitzar la seva informació personal de salut, i on accedirà mitjançant un certificat digital (CATCert, DNI_e) • Iniciatives d’aquest tipus faciliten l’actitud proactiva del ciutadà, que pot exercir la seva responsabilitat en la cura de la seva salut Interactivitat, personalització INFORMACIÓ (CONTINGUTS) COMUNICACIÓ (WEB 2.0) Objectiu: claredat, accés, validació Gencat-salut: temes, webs A-Z,GECO Cercador català de salut Gencat.salut.tv Capacitació pacients-pacients Eines professionals Interacció assistencial: pilots “LA MEVA CARPETA DE SALUT” Gencat Salut SERVEIS I TRÀMITS SERVEIS y TRÀMITS personalitzats Extensió dels tràmits actuals Oficina Virtual de Tràmits SALUT Multicanal: TDT, mòbils PUSH: RSS, podcast, butlletins “els meus continguts” “els meus serveis” “les meves comunitats” 13
La Carpeta Personal de Salut Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut? En una primera fase • El ciutadà té accés a les dades més rellevants de la història clínica personal dels centres de la xarxa sanitària pública: projecte Història Clínica Compartida de Catalunya (HCCC) • Podrà veure-hi la informació següent: Medicació que t'hagin receptat, Vacunes (immunitzacions), i informes mèdics. 14
La Carpeta Personal de Salut Quina informació hi haurà a la Carpeta Personal de Salut? En fases posteriors • Es contempla que el ciutadà tingui accés a altres camps d’informació de la seva salut i que pugui accedir de forma personalitzada a tots els e-serveis i tràmits que de manera personalitzada les persones poden realitzar per Internet: cita per Internet, modificació de les dades personals de la TSD, seguiment de l'estat de les reclamacions, document de voluntats anticipades, peticions de certificats de salut -com per exemple el d'inclusió en una llista d'espera. 15
La Carpeta Personal de Salut El Visor: exemples pantalles Ciutadà Diagnòstics Farmàcia 16
Pla de Digitalització de la imatge mèdica Digitalització de la imatge mèdica Pla de Digitalització de la Imatge Mèdica OBJECTIUS 2010 • Tenir tota la imatge ‘radiològica’ de Catalunya digitalitzada • Establir les bases de digitalització de la resta d’imatge mèdica Imatge Radiològica Imatge No Radiològica • Definició de 12 projectes que permetran arribar al 85% de la imatge radiològica digitalitzada a principis del 2010 • S’ha instal·lat el programari de digitalització (PACS) als centres de 4 dels 12 projectes de digitalització d’imatge radiològica (RX) cofinançats mitjançant el conveni DS-red.es i • Es segueix treballant per completar la instal·lació als centres de 4 projectes més a finals de novembre, i als centres dels darrers 4 durant el primer trimestre del 2010. • Es preveu haver lliurat l'equipament (servidors) a 10 dels 12 projectes definits, a finals de setembre. • S’ha creat l’oficina tècnica de suport (1/04/09). • S’han iniciat els primers projectes d'imatge no RX (Abril ‘09). 17
Pla de Digitalització de la imatge mèdica Repositori Central d’imatges mèdiques Telemedicina Telemedicina Telemedicina Telemedicina Telemedicina Telemedicina Telemedicina Teleassistència Teleassistència Teleassistència Teleassistència Teleassistència Xarxes professionals Xarxes professionals Xarxes professionals Xarxes professionals Plataformes Avançades Plataformes Avançades Plataformes Avançades Plataforma HCCC Plataforma HCCC Backup Imatges Sistema de Backup disponible en fase de proves des de l’estiu 2009 18
Pla de Digitalització de la imatge mèdica Els 12 projectes d’imatge radiològica 19
RE. Recepta Electrònica Calendari d’implantació La planificació de cadascuna de les fases de desplegament ha estat: 2008 – 1er trimestre 2009 • RS Terres de l’Ebre i RS Girona • RS Camp de Tarragona • RS Lleida i RS Alt Pirineu - Aran 2n, 3r i 4rt trimestre 2009 • 4. RS Catalunya Central • 5. RS Barcelona ABS on es prescriu i dispensa electrònicament ABS on s’ha dispensat electrònicament ABS de propera incorporació Situació a 26/10/2009 A novembre de 2009 només falta la implantació a Vall d’Aran, part de la RS Barcelona i alguna zona del RS Girona (Alt Empordà). 20
RE. Recepta Electrònica Estat de situació Què tenim a 27 d’Octubre de 2009: Què tindrem: • La recepta electrònica està implantada a 286 Àrees Bàsiques Sanitàries, que representa el 82*% del total de Catalunya i on hi prescriuen 2.857metges i hi dispensen 2.017 oficines de farmàcia. • El nombre de pacients usuaris del sistema supera els 765.365 i el nombre de receptes dispensades es de 12.887.701milions. • Ja operen a SIRE 9 entitats proveïdores (ICS, CABE, CAU, Althaia, F.P. Hospital d’Olot, SAGESSA, IAS, PROSS i Hospital de Campdevànol). La resta segueixen treballant en l’adaptació de les seves aplicacions d’estació clínica, 4 de les quals ja han iniciat la fase de proves • Durant el primer trimestre de 2010 es preveu completar la implantació progressiva al territori, amb l’objectiu d’incorporar millores tant en l’àmbit de la qualitat assistencial com en l’accessibilitat del pacient així com en l’àmbit de seguretat en l’ús del medicament *ABS que prescriuen i/o dispensen RE 21
El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica Posicionament conceptual de la Telemedicina i la Teleassistència mèdica • eSalut és l’ús, en el sector salut, de les comunicacions electròniques i les tecnologies de la informació per a objectius administratius, educatius i clínics, tant en local com en remot. Adaptació de la definició de l’OMS. • Telesalut és la prestació de serveis de salut a distància, no només actes clínics. Tecnologies com el telèfon, el mail, els ordinadors, el vídeo interactiu, la imatge digital o els equipaments de monitorització clínica permeten monitoritzar, diagnosticar, tractar o informar als pacients sense haver d’estar físicament amb ell. Adaptació de les definicions del Telemedicine Research Center i l’American Telemedicine Association. • La Telemedicina és l’intercanvi d’informació de pacients entre professionals per al tractament o la cura dels pacients; així mateix dóna al pacient la oportunitat de contactar directament amb els professionals a través de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Adaptació de la definició del Norwegian Centre for Telemedicine. • La Telemonitorització és l’ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per permetre la monitorització de l’estat de salut d’un pacient entre individus separats geogràficament. Adaptació de la definició de Health Canada. • La Teleassistència és l’atenció remota i personalitzada per a una persona que, estant a la seva llar, requereix d’algun tipus d’ajuda o seguiment, utilitzant les tecnologies de la informació i les comunicacions. Adaptació de la definició del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. 22
El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica Sinèrgies entre la TM i la Teleassitència donen lloc a la Teleassitència mèdica Una persona amb dependència que rebi serveis de Telemedicina necessitarà serveis de Teleassistència com a requisit previ per romandre a la seva llar Persona amb dependència Teleassistència Mèdica Teleassistència Persona autònoma Telemedicina Prestacions socials Prestacions sanitàries 23
El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica 6 models diferents de telemedicina Tipus de comunicació Telemedicina en temps diferit entre professionals Telemedicina en temps diferit entre un professional i un pacient, amb el suport d’un professional Telemedicina en temps diferit entre un professional i un pacient Temps diferit Telemedicina en temps real entre professionals Telemedicina en temps real entre un professional i un pacient, amb el suport d’un professional Telemedicina en temps real entre un professional i un pacient Temps Real Actors que hi participen Professional - Professional Professional – Professional & Pacient Professional - Pacient 24
El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica Tipus d’aplicacions en les línees d’intervenció • La Telemedicina a Catalunya en un horitzó de 5 anys s’haurà consolidat com un canal més per a la prestació dels serveis sanitaris a la població catalana, prioritzant tres línies d’intervenció Tipus de comunicació 3 2 • Diagnòstic: • Radiologia • Anatomia Patològica • Dermatologia • Oftalmologia • Gestió de la cronicitat: • Diabetis • Insuficiència respiratòria • Malalties cardíaques Temps diferit 1 • Teleconsulta: • Cardiologia • Dermatologia • Pediatria • Neurologia • Psiquiatria Temps Real Actors que hi participen Professional - Professional Professional – Professional & Pacient Professional - Pacient 25
El Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica De la idea a la realitat Identificació Promoció Avaluació Extensió PROJECTE IDEA PILOT SECTOR Pla Director de les Malalties de l’Aparell Circulatori / Malaltia vascular Cerebral CH VIC / Hosp. VH / Empreses Neurolegs / Urgencies/Univ.C.Tecn. facilitador i catalitzador dels projectes 26
Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica Reptes de Futur Girona Altres Projectes tractors Telemedicina • Pla Telediabetes • Proves pilot PIUC on line (SCADA) • Projecte sobre presons amb D. Justícia i D. Interior • Pla de Telemedicina en l’Alt Pirineu – Aran eledermato, teleelectros, teleoftalmo,...) • Terciarisme - Alt Pirineu - Aran / HUVH - RP7 • Ús de certificats digitals als dispositius mòbils • RFID vs eRecepta (Eliminació dels cartonets Catalunya Central Alt Pirineu i Aran Lleida Un cas d’èxit a Catalunya: Xarxa de TeleIctus Barcelona TeleIctus • La Xarxa de TeleIctus Catalunya • Consisteix en el desplegament d’un sistema de telemedicina, on cada centre tindrà el seu hospital de referència • Es tracta d’un conveni DdS – CatSalut – i2cat – Fundació TicSalut • Projectes en marxa: • H.V. Hebrón vs H. General de Vic: • Inici proves: Gener 2007 • H.V. Hebrón vs H. General de Granollers: • Inici proves: Novembre 2008 • H. Trueta vs H. Figueres. • Inici proves: Novembre 2008 • H. Trueta vs H. Palamós • Inici proves: Febrer 2009 • Propers projectes: • H. Germans Trias i Pujol vs H. Mataró • H. Germans Trias i Pujol vs H. Calella/Blanes Camp de Tarragona Terres de l’Ebre 27
Pla de Telemedicina i Teleassistència mèdica Objectius i model a Catalunya Què cal fer per aconseguir que la Telemedicina sigui una realitat generalitzada? • Entendre la telemedicina és un instrument facilitador de tasca dels professionals per millorar la qualitat de l’atenció prestada al ciutadà, en comptes de com una finalitat en si mateixa,. • Establir un model de col·laboració dels stakeholders que faciliti l’adopció d’aquesta tecnologia per part dels professionals • Unificar esforços per compartir costos i beneficis relacionats amb el desenvolupament i desplegament dels projectes de TM • Promoció constant d’idees innovadores que responguin a les necessitats dels stakeholders Com s’estan treballant les iniciatives de telemedicina des de la Fundació TicSalut? • Identificació d’i dees: (Especialitat de l’aplicació, Nom del projecte, Promotor i dades de contacte, Descripció) IDEA Identificació SECTOR http://www.gencat.cat/salut/ticsalut/html/ca/dir1771/doc16731.html 28
TIC i Salut 2.0: Experiències i Desenvolupament en el territori L’estratègia SITIC del Departament de Salut Situació i perspectives dels projectes estratègics SITIC Altres projectes
Altres projectes Projectes de SI • Llistes d’espera sanitàries • Sistema d’informació de l’Agencia de Protecció de la Salut • Registre de Professionals Sanitaris • Registre del Càncer a Catalunya • Registres Sanitaris Nous projectes SI de 2009 • SIIS. Sistema Integral d’Informació de Salut • CMBD d’atenció Primària • CMBD d’Atenció Urgent • Facturació Electrònica 30
eHealth Week 2010 BARCELONA 15-19