Capítol 9: Tendències

1. Capítol 9: Tendències Ruiz, M. (1999) Los límites de la educación.

2. Reflexió sobre quina educació tenim avui dia • Ens defineix la paraula tendències com a inclinacions, com aquelles idees que la societat té respecte l’educació • “ La ideologia dominant avui dia en el món de l’ensenyança està privant als alumnes del plaer del coneixement...”

3. Alarma! Teoria del pèndul!

4. Corrupció lingüística • Contagi del mal ús del llenguatge, on bona part de culpa la tenen els mitjans de comunicació. • La por que hi ha avui dia per dir les coses pel seu nom, sobretot a l’escola. • “ El professor expressa que té un alumne molt actiu i vital quan en realitat vol dir que té un “gamberro” de cap a peus”

5. Error en el concepte d’aprenentatge significatiu S’ha passat de la classe magistral del professor  Classe = a tertúlia on es comenten successos quotidians i es canten quatre cançons “ La demagògia comunicacional està matant a l’escola”. Alain Finkielkraut

6. Influència de la societat de consum en l’educació. • Llibres Només lletra  una mena de còmic. Finalitats de l’educació: pensar, investigar, elaborar, etc. “ ...davant d’un problema nou, són capaços d’escriure la seva pròpia novel·la en lloc de seure a esperar còmodes opcions entre les quals elegir”

7. Influència de la societat de consum en l’educació. La cultura ha passat a ser un producte més del consum. L’autèntic sentit de la cultura es desgasta progressivament. “..els professors passen el mateix temps confeccionant vestits i accessoris per a les festes que explicant sintaxi.”

8. Influència de la societat de consum en l’educació. Es transmet que l’esforç per a desenvolupar-se al màxim, no mereix la pena si un té a l’abast opcions més còmodes, senzilles i adaptades. “Hem de tenir en compte que l’esforç i les tensions que apareixen en l’aprenentatge provoca plaer, i això s’ha de transmetre als alumnes”

9. Atenció a la diversitat • Es tendeix a realitzar adaptacions curriculars abans que se li doni una oportunitat a l’alumne d’actuar amb les mateixes condicions que els demès. • A més a més, casos complicats ( deficiències profundes) amb escassa ajuda i preparació. • “ La igualtat d’oportunitats s’ha quedat atrapada a la tela de l’igualitarisme. No hauria de consistir en donar a tots el mateix, sinó en donar a tots al màxim”

10. Crítica a pares... L’alumne arriba amb referències equivocades de l’escola. Presenten l’escola als seus fills, com un espai lúdic, oblidant-se de difondre que l’escola és un lloc on s’imparteix coneixement... …el mestre és l’encarregat, no d’ensenyar, sinó de col·locar aquests nens en la situació des de la qual sigui possible l’ensenyança.

11. …i als mestres • a aquells mestres que permeten que les seves aules siguin només un espai lúdic. • mestres que premien a l’alumne només per participar sense ensenyar el valor de l’esforç.

12. Resultat • “Aquesta ideologia està malaguanyant generacions d’escolars de les que només cal esperar que s’avorreixin de jugar i de riure. Són les víctimes culpables de l’educació sense límits” • “ ... una societat infantilitzada o adolescent formada per persones poc reflexives, impulsives, alienes als seus actes, poc compromeses i autocomplacents, irresponsables, despreocupades, egocèntriques, còmodes i juganeres” .

13. Conclusions • Estem sortint d’una escola autoritària a una escola extremament permissiva. • No hauriem de deixar que l’escola es deixi influenciar tan per les modes de la societat. • Autor  Senyal d’alerta una mica exagerat. • Però que hem d’anar alerta. No hem de deixar que passi !!!

14. Cal prendre’ns l’escola seriosament si volem que els infants somriguin, no només avui, sinó al llarg de tota la seva vida.