340 likes | 503 Vues
El sector secundari. Definició de sector secundari. Transformació de béns i recursos naturals. Necessita infraestructures i grans inversions financeres. Resultats: béns tangibles. Béns finals o de consum Béns intermedis. Tipus d'indústries, p. 125.
E N D
Definició de sector secundari • Transformació de béns i recursos naturals. • Necessita infraestructures i grans inversions financeres. • Resultats: béns tangibles. • Béns finals o de consum • Béns intermedis.
Les etapes de la industrialització a Espanya • Segle XIX: inici i desenvolupament • Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. • Període 1939-1959: estancament. • Període 1959-1975: Pla d'estabilització i desenvolupament industrial • Període 1975-1985: crisi i reestructuració • Model actual
Les etapes de la industrialització a Espanya • Segle XIX: inici i desenvolupament: • Incorporació tardana d'Espanya: causes: • Noblesa terratinent rendista + control gremial + baix nivell cultural + població escassa i agrària + situació política convulsa (guerra de la independència, liberals i conservadors, guerres carlines, canvis monàrquics). • A partir de 1830 • Iniciativa empresarial + inversions estrangeres + capitals repatriats de Cuba i Filipines. • Indústria – energia hidràulica i màquina de vapor • Mesures proteccionistes • Localització al nord i nord-est: • Biscaia: ferro i Astúries: carbó --- siderúrgia i mecànica. • Barcelona: cotó i Sabadell, Terrassa i Béjar: llana. • Mines de Sierra Morena, ciudad Real o Huelva: capital estranger, només extracció.
Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. • Primer terç: creixement demogràfic. • 1a Guerra Mundial: oportunitat: tèxtil i siderúrgia en els mercats dels bel·ligerants (neutralitat). • Recessió econòmica de després de la guerra + crisi mundial dels anys 30. • Guerra civil: reculada -- destrucció.
Període 1939-1959: estancament. • Aïllament internacional. • Resposta de la dictadura: autarquia: autoproveïment i mínims intercanvis amb l'exterior. • Positiu: mercat interior. • Negatiu: no es va modernitzar i petites indústries. • Intervencionisme estatal en el sector industrial: INI: Institut Nacional de la indústria – indústries bàsiques: energia (ENDESA), siderúrgia, vehicles, aeronàutica, construcció naval, mineria, química, drassanes, alts forns.
Període de 1959 a 1974: liberalització i desenvolupament industrial. • Ajut dels EUA (Eisenhower, context de guerra freda). • Pla d'estabilització 1959:liberalització econòmica. • Compra de béns d'equipament --- productivitat i exportació incrementa en béns de consum (calçat de València, moble, suro, paperera i editorial) i indústries bàsiques ( cautxú, maquinària, mineria, naval). • Empreses multinacionals s'hi instal·len per mà d'obra barata i abundant, inexistència de conflictivitat laboral i mercat interior en creixement. • Inversions de capital estranger (EUA, 40 %, CEE, 30 %, Suïssa, 20 %). • Indústries principals: química, electromagnètica, cotxes, refineries de petroli, productes químics i farmacèutics.
Localització de la indústria espanyola fins 1975. Factors per atreure la indústria: F. Socials: existència d’empresaris, mà d’obra adequada... F. Espacials: proximitat a les matèries primeres, fonts d’energia, al mercat, bones comunicacions, infraestructures... . Distribució territorial de la indústria espanyola: Aquesta es basà en nuclis poc connectats entre els quals destacaven Catalunya (teixits)situació bona per els ports-> exportació, el País Basc(ferro) exportació a Anglaterra, Astúries(minerals) i Madrid(mercat urbà, mà d’obra localització..).
Període de 1975 a 1985: crisi i reconversió • Crisi de 1974: • Inflació alta. • Atur industrial elevat. • Causes: crisi mundial. • OPEP: acord de disminuir la producció i augmentar el preu del barril del petroli. --> pujada de preus -->caiguda de vendes. • Competència dels nous països industrialitzats (NPI): els tigres asiàtics. GATT: liberalització muncial: no aranzels.
Crisi a Espanya: • Crisi mundial • Situació industrial insuficient: • Retard tecnològic • Estructura poc competitiva • Consum excessiu d'energia • Dependència econòmica de l'exterior • Crisi política, la transició. • Inflació galopant • Caiguda de la demanda interior i de les exportacions • atur
Gráfico 1. Evolución de la inflación en España durante la segunda mitad del siglo XX. Fuente: Evolución de la inflación en España. IESE. Universidad de Navarra.
Reestructuració. • Canvi profund amb Decret llei de reconversió industrial de 1981 i llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització. (ministre Solchaga) • Reconversió dels sectors menys productius: destruir empreses estatals (INI): per entrar a la CEE no es pot tenir cap empresa nacionalitzada ni ser deficitari (Paradores). • Siderúrgica: tancament dels alts forns • Relacionades: drassanes, i automòbils (SEAT) • HUNOSA: carbó: tema estratègic. • Eliminació d'empreses del tèxtil, línia blanca (neveres, rentadores) d'electrodomèstics. • Per dependre menys del petroli: • Carbó, centrals hidroelèctriques i tèrmiques. • Zones d'urgent reindustrialització --> avantatges fiscals a les empreses que s'hi traslladessin (País Basc, Catalunya, Andalusia, etc. mapa p. 129.
Model actual • Etapa postindustrial, informacional, tercera revolució industrial : noves tecnologies, electrònica, innovació.
Empreses de dimensió mitjana en xarxa, tecnologia punta, • inversió en R+D: p.131. • Factors de localització: • Proximitat als centres d’alta tecnologia • Comunicacions i infraestructures de telecomunicacions • Baix cost laboral
Nou sector industrial: noves tecnologies i telemàtica revolució en els sistemes de producció industrials • Automatització dels processos productius (robots) • Control de les empreses a distància • Detecció de la demanda i reajustament de la producció • Fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica • Comunicació entre establiments i seu central.
Fluxos materials de mercaderies i de persones + fluxos immaterials d'informació i capital. • Parcs tecnològics -->planificarla gestió, i la inversió. • Contractació laboral • Mà d'obra poc especialitzada --> països subdesenvolupats per avantatges fiscals, pocs drets laborals i salaris baixos. --> en perill les conquestes laborals. • Tècnics qualificats --> la industria es converteix en serveis: disseny, control, marketing
Globalització: empreses multinacionals --> capital concentrat i internacionalització. • Fragmentació del procés de producció --> empreses multiplanta (divisió de la producció en diferents establiments) i deslocalització o externalització (subcontractació). • Dos tipus d'empreses: • Productes estandaritzats, en sèrie i marquèting. • Producció flexible: en funció de la demanda.
Espanya a la CEE • Gran esforç: acabar amb la política proteccionista i reconvertir les empreses. • Entrada dinamització de l’economia espanyola: fons de la CEE: • Objectius: • Competitivitat de les empreses espanyoles quota de mercat interior • Aconseguir quotes de mercat dins dels països de la UE. • Aplicacions: • Millorar infraestructures • D+I • Polítiques mediambientals • Projectes internacionals. • Conseqüències: • Privatització de les empreses públiques de la INI • sanejar
Polítiques mediambientals de la UE: • Controlar emissions de CO2: • Territoris protegits d’ús industrial • Avaluació d’impactes • Tecnologies netes: indústria verda • Auditories mediambientals. • Espanya en quina situació està? Continua tenint una indústria molt contaminant amb emissions altes de CO²
Les directrius europees avui • Als 80’ es preocupaven per la siderúrgia, la construcció naval, el tèxtil i les PIMEs. • Ara ha de competir a nivell mundial i necessita: • Productivitat: innovació • Professionals preparats • Més inversió en R+D • Més indústries d’alta tecnologia • Deslocalització interna a nous països de la UE (menys costos i evitar la desindustrialització europea)
Sectors industrials a Espanya • Madurs • Metal·lúrgia 20% • Alimentària 15% • Tèxtil 3’2% • Blanques competència de les noves potències • De prestigi (Vittorio y Lucchino, Mango, Zara, Desigual) • Dinàmics • Automòbil • Química: farmacèutica, refineries, fibres sintètiques. • Punta • Localitzades: Madrid, Andalusia, País Basc. TIC • Baix % per poca inversió en R+D+I
Problemes de la indústria espanyola • Predomini de PIMES • Baixa productivitat • Intensitat tecnològica baixa • Balança tecnològica deficitària • Competència dels nous estats membres de la UE: • Salaris més baixos • R+D+I • Proximitat a l’eix central europeu
Sector de la construcció • 30 minuts: la indústria del totxo.
Canvi de model a Catalunya • Automatitzar i informatitzar els processos productius. • Deslocalitzar seu central a Catalunya • R+D+I • http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/sincrotro/index.htm