1 / 34

El sector secundari

El sector secundari. Definició de sector secundari. Transformació de béns i recursos naturals. Necessita infraestructures i grans inversions financeres. Resultats: béns tangibles. Béns finals o de consum Béns intermedis. Tipus d'indústries, p. 125.

vlora
Télécharger la présentation

El sector secundari

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. El sector secundari

  2. Definició de sector secundari • Transformació de béns i recursos naturals. • Necessita infraestructures i grans inversions financeres. • Resultats: béns tangibles. • Béns finals o de consum • Béns intermedis.

  3. Tipus d'indústries, p. 125.

  4. Les etapes de la industrialització a Espanya • Segle XIX: inici i desenvolupament • Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. • Període 1939-1959: estancament. • Període 1959-1975: Pla d'estabilització i desenvolupament industrial • Període 1975-1985: crisi i reestructuració • Model actual

  5. Les etapes de la industrialització a Espanya • Segle XIX: inici i desenvolupament: • Incorporació tardana d'Espanya: causes: • Noblesa terratinent rendista + control gremial + baix nivell cultural + població escassa i agrària + situació política convulsa (guerra de la independència, liberals i conservadors, guerres carlines, canvis monàrquics). • A partir de 1830 • Iniciativa empresarial + inversions estrangeres + capitals repatriats de Cuba i Filipines. • Indústria – energia hidràulica i màquina de vapor • Mesures proteccionistes • Localització al nord i nord-est: • Biscaia: ferro i Astúries: carbó --- siderúrgia i mecànica. • Barcelona: cotó i Sabadell, Terrassa i Béjar: llana. • Mines de Sierra Morena, ciudad Real o Huelva: capital estranger, només extracció.

  6. Període 1900-1939: oportunitat de desenvolupament. • Primer terç: creixement demogràfic. • 1a Guerra Mundial: oportunitat: tèxtil i siderúrgia en els mercats dels bel·ligerants (neutralitat). • Recessió econòmica de després de la guerra + crisi mundial dels anys 30. • Guerra civil: reculada -- destrucció.

  7. Període 1939-1959: estancament. • Aïllament internacional. • Resposta de la dictadura: autarquia: autoproveïment i mínims intercanvis amb l'exterior. • Positiu: mercat interior. • Negatiu: no es va modernitzar i petites indústries. • Intervencionisme estatal en el sector industrial: INI: Institut Nacional de la indústria – indústries bàsiques: energia (ENDESA), siderúrgia, vehicles, aeronàutica, construcció naval, mineria, química, drassanes, alts forns.

  8. Període de 1959 a 1974: liberalització i desenvolupament industrial. • Ajut dels EUA (Eisenhower, context de guerra freda). • Pla d'estabilització 1959:liberalització econòmica. • Compra de béns d'equipament --- productivitat i exportació incrementa en béns de consum (calçat de València, moble, suro, paperera i editorial) i indústries bàsiques ( cautxú, maquinària, mineria, naval). • Empreses multinacionals s'hi instal·len per mà d'obra barata i abundant, inexistència de conflictivitat laboral i mercat interior en creixement. • Inversions de capital estranger (EUA, 40 %, CEE, 30 %, Suïssa, 20 %). • Indústries principals: química, electromagnètica, cotxes, refineries de petroli, productes químics i farmacèutics.

  9. Localització de la indústria espanyola fins 1975. Factors per atreure la indústria: F. Socials: existència d’empresaris, mà d’obra adequada... F. Espacials: proximitat a les matèries primeres, fonts d’energia, al mercat, bones comunicacions, infraestructures... . Distribució territorial de la indústria espanyola: Aquesta es basà en nuclis poc connectats entre els quals destacaven Catalunya (teixits)situació bona per els ports-> exportació, el País Basc(ferro) exportació a Anglaterra, Astúries(minerals) i Madrid(mercat urbà, mà d’obra localització..).

  10. Període de 1975 a 1985: crisi i reconversió • Crisi de 1974: • Inflació alta. • Atur industrial elevat. • Causes: crisi mundial. • OPEP: acord de disminuir la producció i augmentar el preu del barril del petroli. --> pujada de preus -->caiguda de vendes. • Competència dels nous països industrialitzats (NPI)‏: els tigres asiàtics. GATT: liberalització muncial: no aranzels.

  11. Crisi a Espanya: • Crisi mundial • Situació industrial insuficient: • Retard tecnològic • Estructura poc competitiva • Consum excessiu d'energia • Dependència econòmica de l'exterior • Crisi política, la transició. • Inflació galopant • Caiguda de la demanda interior i de les exportacions • atur

  12. Gráfico 1. Evolución de la inflación en España durante la segunda mitad del siglo XX. Fuente: Evolución de la inflación en España. IESE. Universidad de Navarra.

  13. Reestructuració. • Canvi profund amb Decret llei de reconversió industrial de 1981 i llei per a la reconversió industrial i la reindustrialització. (ministre Solchaga)‏ • Reconversió dels sectors menys productius: destruir empreses estatals (INI): per entrar a la CEE no es pot tenir cap empresa nacionalitzada ni ser deficitari (Paradores). • Siderúrgica: tancament dels alts forns • Relacionades: drassanes, i automòbils (SEAT)‏ • HUNOSA: carbó: tema estratègic. • Eliminació d'empreses del tèxtil, línia blanca (neveres, rentadores) d'electrodomèstics. • Per dependre menys del petroli: • Carbó, centrals hidroelèctriques i tèrmiques. • Zones d'urgent reindustrialització --> avantatges fiscals a les empreses que s'hi traslladessin (País Basc, Catalunya, Andalusia, etc. mapa p. 129.

  14. Model actual • Etapa postindustrial, informacional, tercera revolució industrial : noves tecnologies, electrònica, innovació.

  15. Empreses de dimensió mitjana en xarxa, tecnologia punta, • inversió en R+D: p.131. • Factors de localització: • Proximitat als centres d’alta tecnologia • Comunicacions i infraestructures de telecomunicacions • Baix cost laboral

  16. Nou sector industrial: noves tecnologies i telemàtica  revolució en els sistemes de producció industrials • Automatització dels processos productius (robots) • Control de les empreses a distància • Detecció de la demanda i reajustament de la producció • Fragmentació dels processos productius i la seva dispersió geogràfica • Comunicació entre establiments i seu central.

  17. Fluxos materials de mercaderies i de persones + fluxos immaterials d'informació i capital. • Parcs tecnològics -->planificarla gestió, i la inversió. • Contractació laboral • Mà d'obra poc especialitzada --> països subdesenvolupats per avantatges fiscals, pocs drets laborals i salaris baixos. --> en perill les conquestes laborals. • Tècnics qualificats --> la industria es converteix en serveis: disseny, control, marketing

  18. Globalització: empreses multinacionals --> capital concentrat i internacionalització. • Fragmentació del procés de producció --> empreses multiplanta (divisió de la producció en diferents establiments) i deslocalització o externalització (subcontractació). • Dos tipus d'empreses: • Productes estandaritzats, en sèrie i marquèting. • Producció flexible: en funció de la demanda.

  19. Espanya a la CEE • Gran esforç: acabar amb la política proteccionista i reconvertir les empreses. • Entrada  dinamització de l’economia espanyola: fons de la CEE: • Objectius: • Competitivitat de les empreses espanyoles  quota de mercat interior • Aconseguir quotes de mercat dins dels països de la UE. • Aplicacions: • Millorar infraestructures • D+I • Polítiques mediambientals • Projectes internacionals. • Conseqüències: • Privatització de les empreses públiques de la INI • sanejar

  20. Polítiques mediambientals de la UE: • Controlar emissions de CO2: • Territoris protegits d’ús industrial • Avaluació d’impactes • Tecnologies netes: indústria verda • Auditories mediambientals. • Espanya en quina situació està? Continua tenint una indústria molt contaminant amb emissions altes de CO²

  21. Les directrius europees avui • Als 80’ es preocupaven per la siderúrgia, la construcció naval, el tèxtil i les PIMEs. • Ara ha de competir a nivell mundial i necessita: • Productivitat: innovació • Professionals preparats • Més inversió en R+D • Més indústries d’alta tecnologia • Deslocalització interna a nous països de la UE (menys costos i evitar la desindustrialització europea)

  22. Sectors industrials a Espanya • Madurs • Metal·lúrgia 20% • Alimentària 15% • Tèxtil 3’2% • Blanques  competència de les noves potències • De prestigi (Vittorio y Lucchino, Mango, Zara, Desigual) • Dinàmics • Automòbil • Química: farmacèutica, refineries, fibres sintètiques. • Punta • Localitzades: Madrid, Andalusia, País Basc. TIC • Baix % per poca inversió en R+D+I

  23. Problemes de la indústria espanyola • Predomini de PIMES • Baixa productivitat • Intensitat tecnològica baixa • Balança tecnològica deficitària • Competència dels nous estats membres de la UE: • Salaris més baixos • R+D+I • Proximitat a l’eix central europeu

  24. Sector de la construcció • 30 minuts: la indústria del totxo.

  25. Catalunya, el sector secundari

  26. Canvi de model a Catalunya • Automatitzar i informatitzar els processos productius. • Deslocalitzar  seu central a Catalunya • R+D+I • http://www.gencat.cat/web/multimedia/cat/sincrotro/index.htm

More Related