1 / 33

Curs de Unix

Curs de Unix. Departament d’Electrònica Enginyeria La Salle. Index. 1 Introducció 1. 1    Què és Un ix. 1.2   ftp, vi, pine. 1. 3   profile. 2 Línia de comandes 2. 1  Maneig d'arxius: ls, chmod, mv, cp, rm.

finola
Télécharger la présentation

Curs de Unix

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Curs de Unix Departament d’Electrònica Enginyeria La Salle

  2. Index 1 Introducció 1.1   Què és Unix. 1.2  ftp, vi, pine. 1.3  profile. 2 Línia de comandes 2.1 Maneig d'arxius: ls, chmod, mv, cp, rm. 2.2 Comandes diverses: man, cat, wc, tail, grep, egrep, fgrep, sort, cut, diff, less, find, finger. 3 Redireccionament

  3. Índex 4 Scripts 4.1 Tractament de variables. 4.2 Entrada/sortida. 4.3 El condicional if, la comanda test. 4.4 La comanda case. 4.5 Iteratius: while, for 5 Funcions 6. Bibliografia 7. Exemples

  4. 1Introducció     1.1 Què és Unix? A principis dels anys 70, Ken Thompson, un programador dels laboratoris AT&T Bell Laboratories, => sistema operatiu (primera versió de Unix escrita en ensamblador sobre PDP7). A partir d'aquí, Dennis Ritchie => desenvolupament d'un llenguatge de programació que va anomenar 'C', per a poder exportar el sistema a altres processadors. Distribucions (versions) més conegudes: BSD => 1978 System V, =>1980 Altres (AIX, Irix, Solaris Linux) Utilitat => treball en xarxa de forma eficient (TCP/IP es va fer quasi per a Unix, i Internet inicialment es va construir en màquines Unix).

  5. 1 Introducció 1.2 vi, ftp, pine 1.2.1 Ftp Permet fer intercanvis d'arxius entre màquines Nomenclatura: ftp <màquina> El programa es pot fer funcionar en mode ASCII (fitxers de texte) o en BIN. És contraprudent agafar unarxiu de texte en mode BIN (no funcionarà). Instruccions Principals: -get <arxiu> :agafa l'arxiu i el posa allà des d'on fem l'ftp. -put <arxiu> :posa l'arxiu, que està on hem fet l'ftp, al directori on es treballa.

  6. 1 Introducció 1.2.2 Vi vi és un editor de texte Nomenclatura: vi <arxiu> instruccions: - i :permet inserir caràcters. - x :permet esborrar el caràcter anterior al cursor. Si fem nx, esborrem n caràcters. - dd :permet esborrar una línia sencera. Si fem ndd, esborrarem n línies. - :n :anirem a la línia n de l'arxiu. - :<nom> :cerca una cadena de caràcters que correspongui amb <nom>. - w :salva el document. - q :surt del document, sempre que s'hagi salvat prèviament. - wq :salva el document i en surt. - q! :surt de l'editor sense salvar.La tecla d'escapament serveix per a tornar al menú. A més, hi ha entrada del manual del sistema. ...

  7. 1.2.3 Pine Pine és una utilitat que permet manejar el correu dels usuaris de la màquiina amb d'altres. 1.3 Profile És el nom de l'arxiu que conté els detalls de configuració de l'entorn de cada usuari. És l'equivalent a l'autoexec.bat de MS-DOS. 1 Introducció

  8. 2 Línia de comandes 2.1 Maneig d'arxius ls Mostra el contingut del directori actual. Nomenclatura: ls [opcions] Opcions: -a ,tots els arxius. -l ,llistat llarg. Inclou tots els premisos, propietaris, grups i tipus de fitxer. mv Canvia el nom a un arxiu o directori, o mou un grup de fitxers a un directori. Nomenclatura: mv <arxiu1> <arxiu2> mv <dir1> <dir2> mv <arxius> <dir>

  9. 2 Línia de comandes chmod Assigna els permisos d'escriptura, lectura o execució al propietari, al grup o a tothom delsarxius. Nomenclatura: chmod [opcions] <permisos> <fitxer> Opcions: -R ,recursiu. Permisos: S'han de posar els permisos d'usuari, grup i resta de possibles usuaris. Cap permís: 0. Permís d'execució: 1. Permís de lectura: 2.Permís d'escriptura: 4. Exemple: chmod pepet 720

  10. 2 Línia de comandes cp Permet copiar arxius. Nomenclatura: cp [opcions] <origen> <desti> Opcions: -p ,conserva els permisos origianls sobre el destí. -R ,copia recursiva. rm Esborra arxius (no directoris). Nomenclatura: rm [opcions] <nom> Opcions: -r ,permet esborrar un directori. -i ,pregunta si es vol esborrar arxiu per arxiu. La comanda rmdir permet esborrar dirèctament un directori sense fer servir la opció r.

  11. 2 Línia de comandes 2.2 Comandes diverses: man Ensenya per la pantalla el manual d'us de qualsevol comanda de la shell, així com les llibreries ANSI de C que pertanyen al compilador Unix. Nomenclatura: man <nom> Ens podem moure per la pantalla amb les tecles u (amunt) i d (avall). Per a sortir, emprarem la q. cat Mostra el contingut d'un arxiu de texte per la pantalla. Nomenclatura: cat <nom>

  12. 2 Línia de comandes wc Compta el nombre de caràcters, paraules o línies en un arxiu. Nomenclatura: wc [opcions] <nom> Opcions: -c ,compta caràcters. -w ,compta paraules separades per espai, tabulador o salt de carro. -| ,compta els salts de carro. tail Permet veure el final o l'inici d'un arxiu. Nomenclatura: tail [offset] <arxiu> L'offset és un valor que pot ser negatiu o positiu. Si és positiu, ensenya n línies de l'inici de l'arxiu. Si és negatiu, ensenya n línies del final.

  13. 2 Línia de comandes grep, egrep, fgrep Permet trobar una expressió o caràcter en un fitxer o grup de fitxers. Nomenclatura: grep [opcions] <expressió> <arxius> egrep [opcions] <expressió> <arxius> fgrep [opcions] <expressió> <arxius> Opcions: -v ,llista les línies que no coincideixen amb l'expressió. -c ,compta les línies que coincideixen. -n ,cada línia s'ensenya amb el seu nombre relatiu corresponent. -i ,pèrdua del case-sensitive. -f ,arxiu, on l'arxiu conté l'expressió a trobar. Només es pot fer servir amb fgrep. - | ,permet múltiples opcions. Només es pot fer servir amb egrep.

  14. 2 Línia de comandes sort Permet fer la ordenació de les paraules o caràcters d'un arxiu. La ordenació pot ser amb criteris numèrics, per caràcter o múltiples. Nomenclatura: sort [opcions] <arxiu> Opcions: -c ,comrova que l'arxiu estigui prèviament ordenat -d ,ordena alfabèticament -f ,intercanvia majúscules amb minúscules a efectes d'ordenació. -r ,inverteix l'ordre.

  15. 2 Línia de comandes cut Permet extreure camps dintre d'un arxiu o grup d'arxius. Nomenclatura: cut -f<camp> -d<separador_de_camps> <arxius> El camp són els caràcters a sumprimir dintre de l'arxiu. Poden tenir caràcters previs que no volem i que es poden suprimir introduin-los prèviament amb el separdor de camps. El camp es defineix amb la seva posició a partir de l'inici de la línia i es poden escollir diversos camps separant per comes. Exemple: cut -f1,5 -d:/etc/passwd Aquest ordre donaria el login de cada usuari i els seu password.

  16. 2 Línia de comandes diff Compara dos fitxers de text i mostra que s'hauria de fer per a fer que siguin idèntics. Nomenclatura: diff arxiu1 arxiu2 less Edita sense possibilitat d'escriure un arxiu de text. Moviment = “man” find Permet trobar un arxiu dintre del directori on estem treballant. Nomenclatura: find -name <arxiu> finger Permet saber el nombre i el nom dels usuaris que estan connectats.

  17. 3 Redireccionament Funció interconnectar processos per generar comandes més complexes Opcions i aplicacions: || “OR”. Executa la comanda de l´esquerra, si la comanda de l´esquerra no té éxit (fals) s´executa la de la dreta. Sintaxi: “$<com1> || <com2>” && “AND”. Executa la comanda de la seva dreta nomès si la de la esquerra té éxit. La sintaxi és la mateixa que || >  Redireccionament de la sortida de la comanda que té a la dreta a un arxiu (Ex: who >temp) >>  El mateix que (>), però en aquest cas es fa un afegeix al final de l´arxiu. <  Agafa l´entrada d´un programa (que escriurem a l´esquerra) des d´un arxiu (que el posarem a la dreta). (Ex: sort <temp). |  (pipe) Serveix per fer redireccionament sense l´ús de arxius temporals (Ex: els dos exemples últims utilitzen un temp que ens el podem estalviar fent “$ who | short”). &  multitasca. Permet mostrar el shell $ i deixar una comanda operant deixant lliure el telcat per fer una altra cosa. (Ex: “$who &”).

  18. 4 Scripts El sistema operatiu ens permet fer petites aplicacions que corren com programes. Perquè el sistema la pugui entendre, a la primera línia de l'arxiu hem de posar "!#bin/bash". I

  19. 4 Scripts 4.1 Tractament de variables Per a declarar una variable només cal donar-li un valor. -Accedir al contingut d'una variable '$variable' -Per assignar un valor 'variable=...'. Si vull copiar a sobre b ho farem així: a=$b A més a més, hi ha deu variables pròpies del sistema que tenen noms numèrics de 0 a 9. Elseu valor se'ls hi dóna en cridar el programa, la variable 1 serà el primer paràmatre després del nom, la 2 el segon... La variable 0 correspon al propi nom del script, i podem saber quants paràmetres s'han introduit amb una variable de nom #.

  20. 4 Scripts 4.2 Entrada/Sortida Read Ens llegirà el que s´escrigui per mitjà de teclat desde que es comença lacomanda fins que es pulsa return. Aquesta informació es guardarà a la variable indicada. Nomenclatura: read <variable> Echo Comanda utilitzada per mostrar missatges a la pantalla. Nomenclatura: Echo " .... ” Particules que s’utilitzen amb la comanda echo: \t -> tabulació \n -> salt de línia \v -> salt de línia i tabulació

  21. 4 Scripts 4.3    El condiconal if, la comanda test.

  22. 4 Scripts

  23. 4 Scripts La condició booleana pot ser dels tipus: -a and -o or -eq equal -ne not equal -gt greater than -lt little than -ge great or equal -le little ot equal Exemple: if [ $a -eq “hola” ] ) A més diposem de la comanda “test” que la farem servir que comprovar l´estat o l´existència d´un arxiu: test –f si exiteix el fitxer retorna cert test –x si el fitxer és executable test –r si el fitxer és llegible test –s si el fitxer és llegible i té un tamany major a zero (no és buit)

  24. 4 Scripts 4.4 La comanda Case Segons el valor de la variable executa un conjunt de sentències o un altre. Nomenclatura: “ case $<variable> in valor1) <sentencies> ;; valor2 ) <sentencies> ;; *) <sentencies> ;; esac “

  25. 4 Scripts 4.5 Iteratius: while for i until While La sentència s’executarà la sentència fins que l'expressió no es compleixi. Nomengaltura: while [expressió] do <sentencies> done For La comanda for realitza la iteració un nombre concret de cops: Nomenclatura: for <nomvariable> in <valor incial> , <valor final> do <sentencies> done

  26. 4 Scripts Until Executara la sentència fins que l'expressió es compleixi. Nomenclatura: until [expressió] do <sentencies> done

  27. 5 Funcions Definicio de la funció: Function <nom de la funcio> { <sentencies> } Crida a la funció: <nom de la funcio> El programa salta a la funció, executa el codi i després torna al punt de la crida per continuar executant el codi que ve després de la crida.

  28. 6 Bibliografia • "Running Linux.", Matt Welsh, Matthias Kalle Dalhemer &Lar Kaufman; ed. O'Reilly, 1999. => biblioteca, explica com instal·lar i manejar un ordinador amb Linux. • "Advanced progamming in the UNIX environment.", W. Richard Stevens; ed. Addison Wesley. => biblioteca. Explica el funcionament de processos del sistema i com crear-ne. • "A user guide to the UNIX system.", Rebecca Thomas PhD, Jean Yates; ed. Osborne/Mc Graw-Hill. => biblioteca, parla sobre la línia de comandes. Antiguitat.Potser problemes de compatibiltat amb el que diu. • "Using Linux.", Jack Tacket Jr., David Gunter; ed. QUE Corporation.

  29. 6 Bibliografia www www.starlinux.com.ar/revista/agosto2000/bash2.html personal2.iddeo.es/19quiros56/Quirospa/unix.html www.linux.org.ar/info/articulos/Novack/Novack-1.html

  30. 7 Exemples Per veure si existeix un arxiu: clear if !(test -f $1) then echo " La palabra esta en el archivo " exiy else echo " la palabra no esta “ fi

  31. 7 Exemples Per veure si una paraula esta fins un fitcher: clear if !(grep $1 $2) then echo " la palabra no esta " exit else echo " la palabra esta en esta linia “ fi

  32. 7 Exemples Utilitzacio de funcions: clear function Orden { sort $archivo } function Desorden { sort -r $archivo } function Muestra { grep $palabra $archivo }

  33. 7 Exemples opciones=$# funcion=$1 archivo=$2 palabra=$3 case $funcion in ordenar) Orden;; desordenar) Desorden;; existe) Muestra;; esac

More Related