EL BARROC

1. EL BARROC

2. CONTEXT HISTÒRIC L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. Històricament, el Barroc té l'origen a la segona meitat del segle XVI, en un moment de profunda crisi econòmica, política, social i cultural. En mig de la crisi, però, s'inicià un procés de transformació: • En l'àmbit de l'Església Catòlica, es produí la Contrareforma, iniciada amb el Concili de Trent (1545-63). • El triomf de la ciència nova (Galileu, Descartes, Newton, Bacon...) significà l'esfondrament complet de la filosofia i de la ciènciaaristotèliques. • En el pla internacional, la concòrdia superficial de la Pau de Vervins (1598) i l'edicte de Nantes (1598), fou seguida per la Guerra dels Trenta Anys (1618). En el 1619 el barroc va arribar a una gran crisi, una crisi on tots gairebé van tenir una mort.

3. CONTEXT HISTÒRIC La Societat Barroca • En l’àmbit de l'Església Catòlica, el procés és denominat Contrareforma i s'inicià amb el Concili de Trento(1545-63) • En l’àmbit del pensament, Galilei, Kepler, Descartes i Newton assenyalaren el triomf de la "ciència nova". Les columnes immutables de l'univers foren substituïdes per nocions de moviment. La "ciència nova" semblava donar la raó a la sensibilitat barroca. Pau de Vervins (1598) Tractat signat entre Enric IV de França i Felip II de Castella que posà fi als enfrontaments entre ambdues monarquies. Edicte de Nantes(1598) va ser un decret que autoritzava la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes(sistema Teológic).

4. CONTEXT HISTÒRIC La Societat Barroca En el pla internacional, esclatà la Guerra dels Trenta Anys(1618-48). Encara que inicialment es va tractar d'un conflicte religiós entre estats partidaris de la reforma i la contrarreforma, la intervenció paulatina de les diferents potències europees gradualment va convertir el conflicte en una guerra general per tota Europa.Esta acabà amb amb la Pau de Westfàlia i la Pau dels Pirineus, i va suposar el punt culminant de la rivalitat entre França i els territoris dels Hasburg per l'hegemonia a Europa, que conduiria en anys posteriors a guerres noves entre ambdues potències. La derrota de la monarquia absoluta a Holanda i a Anglaterra assenyalà la superació de l'absolutisme pel liberalisme en aquests dos països. Per contra, l'absolutisme triomfà a França, que proporcionà un model que fou seguit per la major part de les corts europees.

5. . CONTEXT HISTÒRIC Moviment Cultural • El Barroc realment va expressar nous valors; Representa un estat d'ànim diferent, més proper del Romanticisme que del Renaixement, malgrat ser un moviment que neix al mateix temps que aquest a alguns països. • El dolor psicològic de l'home, que busca ancoratges sòlids, es pot trobar a l'art barroc en general. • La virtuositat fou investigada pels artistes d'aquesta època juntament amb el realisme. • La fantasia i la imaginació foren evocades entorn de l'Home individual, com una relació directa entre l'artista i el seu client. Llavors, l'art es feia menys distant de les persones perquè solucionà el buit cultural que abans guardava. DESTAQUEN • A la música poden serAntonio Vivaldii Johann Sebastian Bach. • A la literatura espanyola trobem a Luis de Góngora i Francisco de Quevedo y Villegas. • De la literatura mexicana d'aquesta època cal mencionar a Sor Juana Inés de la Cruz. • Dels pintors italians destaquem Pietro da Cortona, Caravaggio i els Carracci. • A l'escultura italiana trobem l'exponent més cèlebre del barroc Bernini (que fou també arquitecte). • L'escultura mexicana està representada per Jerónimo Balbás. • L'arquitectura per Borromini

6. . CONTEXT HISTÒRIC Moviment Cultural El conceptismeés un corrent del barroc literari caracteritzat per la complicació del contingut de les poesies, amb referències a la mitologia grecollatina, jocs de paraules... que busquen impactar el lector. El màxim exponent d'aquesta escola és Francisco de Quevedo. El culteranisme. Es basa en la complicació formal, amb referències clàssiques, cultismes i paraules poc usuals, preferentment esdrúixoles i derivades. Les obres culteranes, estan dirigides a la racionalitat. El seu màxim exponent és Luis de Góngora.

7. CONTEXT HISTÒRIC Esdeveniments als Països Catalans • Als Països Catalans l'època barroca fou un període d'irregular desenvolupament cultural, sota el signe, sobretot, de la influència castellana. • És el temps de la Guerra dels Segadors (1640) al Principat (fet que convertí València en el gran port de la Corona catalanoaragonesa). • L'expulsió dels moriscs (1609) a València, la proliferació del bandolerisme arreu i les accions de la monarquia per reduir l'autonomia dels territoris de la corona catalanoaragonesa marquen aquesta època. • Es podueix l’emigarció de la corona catalana fora de la corona d’Aragó • Es produeix la completa castellanització de l’aristocràcia La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del país. La influència dels temes castellans comportà també una considerable influència en el vocabulari i la sintaxi. LITERATURA

8. LITERATURA POPULAR • La literatura popular és transmesa oralment i d'autor desconegut. • Entre els segles XVI i XVIII, la literatura popular catalana gaudeix d'una gran vitalitat. • Els autors populars, doncs, es mantindran fidels a la llengua. • En la major part d’aquestes composicions(excepte gloses i goigs), predominen els versos curts i l’ heptasíl·lab. • EL cançoner ens ofereix una imatge real de l’estat de la llengua i ens mostra la seua evolució. • Gràcies a la impremta, es conserva un nombre elevat de composicions de caire popular de l'Edat Moderna. • La seua funció solia ser didàctica i moralitzadora, o pretenia entretenir.

9. LITERATURA POPULAR Teatre • L'Esglésial'utilitzarà amb voluntat pedagògica i propagandística. • L'estil que usarà serà semblant al de la literatura popular, per arribar al poble. Així, serà assumit per la col·lectivitat. • En els segles de l'Edat Moderna, el teatre religiós perpetuarà els que ja existien anteriorment. • Per això dividim el teatre d'aquest període segons els mateixos cicles temàtics que trobem a l'Edat Mitjana. - Cicle de nadal. - Cicle de Pasqua. - Cicle assumpcionista o marià. - Cicle Bíblic - Cicle de Corpus.

10. LITERATURA POPULAR Cicle de Pascua • L'inici històric d'aquestes representacions es remunta al segle XV . A finals d'aquest segle era costum representar un Misteri de La Passió. • La versió més antiga és de Pere Martínez i Bernat Fenollar • Dins del cicle de Pasqua s´agrupen les representacions religioses usades com a instrument pedagògic i propagandístic • El Concili de Trento (1545 - 1563) va prohibir tot acte no litúrgic a l'interior dels temples i les representacions van seguir realitzant-se a l'exterior de l'esglésies. • Dins d’aquest cicle, es situen les danses de la Mort, on la mort convida a una dansa a un representant de cada estament social

11. LITERATURA POPULAR El Misteri d’Elx • El Misteri d'Elx és un obra teatral que pertany al cicle Marià , dividida en dos actes, que es posen en escena cada any durant els dies 14(la vespra) i 15( la la festa) d'agost a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx. • En ella es representa la mort, assumpció i coronació de la Verge, i es una obra clau del teatre religiós europeu d'origen medieval. • L'acció dramàtica de la Festa està basada en els contes tradicionals que es transmeteren oralment i que, més tard, es van recollir als denominats Evangelis Apòcrifs. • El Misteri esta versificat i escrit en valencià. Primera Jornada: 1-Plany de Maria. 2-Magrana o núvol. 3-Sant Joan. 4-Ternari. 5-Apòstols 6-Dormició 7-Araceli. Segona Jornada: 1-Invitació a les Maria. 2- Jueus 3- Conversió I bateig 4- Enterrament 5- Assumpció 6- Sant Tomás 7- Coronació

12. MISTERI D’ELX Plutjad’or. Baixada de l’angel des del cèldins de la magrana. Mort de la Verge.

13. LITERATURA CULTA Característiques • Les primeres manifestacions barroques es van produir als inicis del segle XVII. • Es reberen clares influències del castellà, sobretot d’autors com Quevedo, Góngora, o De la Barca. • Predominen figures com el contrast, i l’exageració... Combinant amb els recarregaments d’estes • És una època d'inicis d'activitats científiques i d'un menyspreu raonat a la lírica gratuïta. • La producció literària fou pràcticament inexistent. • Els autors estan deprimits perquè no poden canviar la societat i volen impressionar amb els sentiments .Per açò obtén per: evadir-se, estoïcisme, o satiritzant-la realitat. • La majoria de les obres són una còpia del castellà F.Quevedo

14. LITERATURA CULTA Escola Poética Valenciana • Són els poetes que trenquen amb la tradició poètica medieval i que, subjugats per la poesia castellana coetània, s'esforcen per assimilar-ne actituds i procediments. • A través dels models barrocs castellans, es consoliden els nous models estròfics, mètrics, i formes del barroc castellà. • Pel que fa a l’estil, empren la antiseti, la hipèrbole, paradoxa i metàfores estereotipades de l’època. • En aquest segle XVII s'intensifiquen els tòpics més negatius: - tempus fugi combinat amb desaparició dels gaudis. - complexitat del món que envolta l'home. - homo homini lupus - La vida i el mon com a teatre, laberint…

15. AUTORS AUTORS

17. Francesc Vicenç Garcia i Torres

18. LITERATURA CULTA Francesc Vicenç García • Vida: • Va nàixer a Tortosa cap al 1582. • Estudià a la Universitat de Lleida. • El 1605 fou ordenat de sacerdot a Vic, i dos anys després guanyà per concurs la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb. • No va viatjar fora, a excepció del 1622 cal datar un viatge a Madrid que donà lloc a nombroses anècdotes, cap de les quals amb fonament real. • Morí a Vallfogona de Riucorb, al 1623. • Estil: • És hàbil en la versificació, conreant una poesia artificiosa, elegant cortesana. • Empra els sonets i dècimes amb abundants castellanismes • Ho combina amb un tó festiu i enginyós • Té un gran domini dels recursos retòrics • A més correspon a dos corrents exsistents en el Barroc: - La reformació burlesca basada en l'agudesa, el joc de paraules, - La voluntat de crear una obra elegant i distingida,

19. LITERATURA CULTA Francesc Vicenç Garcia • Obra poètica: • Els seus elogis a la bellesa de dames molt sovint voregen la sensualitat. • El to sensual s'acreix en les quartetes del Rector de Vallfogona sobre els amors de Tirsis i Flora • El romanç artístic és, encara, un dels gèneres que Vicent Garcia conreà amb una certa assiduïtat • Va donar lloc al Vallfogonisme • · La majoria són de to burlesc, amb la qual cosa ret tribut a una moda molt de l'època. Entre els seus poemes destaquen: -ELOGIA UN GALAN L'HERMOSURA D'UNA DAMA - FAULA DE JÚPITER I DÀNAE

20. A LA HERMOSURA D‘ UNA DONZELLA NOMENADA MADRONA, PASSEJANT-SE PER LOS CAMPS DE BARCELONA, PRESENT SON GALAN Per eixosulls te jur, gentil Madrona, que no veig ab los ulls cosa que sia, des de que amor volgué que et ves un diaretilisar los camps de Barcelona. Estaves tan bonica que Pomona per los camins floretes espargia, solemnisant la moltagallardiaque el celvolgué cifrar en ta persona. Fins a les seques plantes rebrotaven, i alegres de mirar coses tan belles, les de tos peus contentes adoraven. Jo fet un pomd'amorestava entre elles mirant que les que mésm'enamoraven, eren de ton vellcos les meravelles. 

21. Francesc Fontanella

22. LITERATURA CULTA Francesc Fontanella • -Vida: • Va nàixer a Barcelona entre 1610 i 1620 • Fou un escriptor en llengua castellana i valenciana • Estudià dret i conseguí el seu títol el 1641 • Fins a 1652, va viure en Barcelona, a partir d’este moment, va viure a Perpinyà, a conseqüència de la derrota en la baralla dels Segadors. • Va morir a Perpinya entre 1680 i 1685

23. LITERATURA CULTA Francesc Fontanella • -Estil: • En la primera etapa de la seva obra literària es reflecteix l'optimisme del moment polític, a l’ inici de la guerra dels Segadors. • Fontanella era el centre d’un cenacle literari, i intentà incorporar els corrents literaris moderns a la literatura catalana. • L’evolució desfavorable de la guerra marcà un tombant en la seva producció i quan es fé dominicà, féu poesia religiosa. • En la obra, apareixen temes com el penediment del passat, la caducitat de la vida i el pas del temps. • Estava molt influenciat pel culteranisme de Góngora

24. LITERATURA CULTA Francesc Fontanella

25. LITERATURA CULTA Francesc Fontanella • El desengany: • - És una peça fonamental de la dramatúrgia catalana. Tant pels elements formals com per l’amarguesa relativa de la conclusió • - Mireno i Tirsis, afligits a causa de les contrarietats amoroses decideixen cercar el consell de Mauro, l'encantaire, i aquest els duu a presenciar les noces de Venus amb Vulcà. Les noces han estat decretades per Saturn, i Venus, tot i estar enamorada de Mart, se sotmet al manament i es casa amb el déu dels subterranis, coix i malcarat. • Tragicomedia d’Amor, Firmesa i Porfia • - La temàtica és l'amor de Fontano (el mateix autor) i Guidèmio per Elisa, que porta a una sèrie de malentesos, acaba amb la victòria d'aquest últim i la renúncia de Fontano, que posa fi a la rivalitat entre els dos pastors. • - Emfasitzen el valor de l’obra des de tres perspectives diferents, simbolitzant els fonaments del fet teatral: l’autor a la lloa, els actors, a l’entremès i el públic, al ball. • - Dramatitza els amors de Fontano i Guidèmio per la pastora Elisa • - Barreja escenes de lirisme i escenes còmiques

26. FÚNEBRE OBSEQUI A UNA ECLIPSADA BELLESA, A QUI FONTANO OFEREIX AFLIGIT LO COR PER SEPULTURA, LO DOLOR PER EPITAFI O duras fletxes de monfatrompudes, rompudes per ferirmésdoloroses, que, llevant-me les plomes amoroses, deixen al cor les puntesmésagudes! Flames, méseclipsades, que vençudes, auroresalgundialluminosesombresja de ma vista tenebroses, tenebrosesmortals, peròvolgudes. Principitrist de penes inhumanes,  termefeliç de l'ànima afligida, que per alivio son dolor adora; fletxessereu i flamessoberanessi llevau a moncor la trista vida per donar a mosulls eterna aurora.

27. Josep Romanguera:

28. LITERATURA CULTA Josep Romanguera • -Vida: • Va nàixer a Barcelona durant la Guerra dels segadors. • No tenim dates seues fins al 1661 quan comença la seua carrera eclesiàstica • Va servir a la Inquisició espanyola • Va ser profesor de lei canònica en la universitat de Barcelona. • Va morir el 1723

29. LITERATURA CULTA Josep Romanguera • L’ Atheneo de la grandesa: • El pròleg del text es potser el fragment més conegut de l‘ Atheneo, perquè defensa el català com a llengua literària en una època de forta castellanització. • La major part de l' Atheneo té la forma d'un tractat en prosa, semblant a l'estil de Baltasar Gracián en castellà. • Es divideix, com en les obres de Gracián, en capítols anomenats "eminències” on cada una, conté diverses pàgines de prosa sobre un tema típic. • Van seguides d’ un gravat i una glosa poètica • La temàtica principal és com millorar a l’individu

30. LITERATURA CULTA Dietari Personal • És un subgènere de la biografia i en concret de l'autobiografia.  • Es tracta d'un llibre, on s'escriuen textos fragmentaris que volien deixar constància de la situació de la llengua, la societat... Aquí destaquen alguns com: • - L’autobiografia de Bernat Català de Variola • - L’autobiografia de Pere Joan Porcar • - L’autobiografia de Joaquim Aierdi

31. Francesc Mulet

32. LITERATURA CULTA Francesc Mulet • -Vida: • Frare dominic i predicador, dotat d’ un agut enginy, va conrear la poesia satírica de tema escatològic i barroer. • Va estudiar a la Universitat d'Oriola i després seria catedràtic de la Universitat de València • Representa respecte de la literatura valenciana l' equivalent del Rector de Vallfogona per a la catalana. • Va rebre el sobrenom de "el Quevedo valencià" • Morí a València el 1675

33. LITERATURA CULTA Francesc Mulet • -Obra: (LÍRICA) • Tractat del Pet: - poema de to jocós i escatològic, on apareix una “monja”, un Inventario o desapropio que el colegial Mulet va fer en Orihuela. - és l’únic text de què també parla Teixidor. - la temàtica és una burla a prop del pet i a l’estil de Quevedo. -Altres exemples són: • Lo torn de Sant Cristòfol • La candileta

34. LITERATURA CULTA Francesc Mulet • -Obra: (TEATRE) • La infanta Tellina i el rei Matarot: -El rei Matarot, enamorat de Tellina, filla del rei Tabulada, que la té tancada.  -La veu nua per la finestra, se n'enamora, i amb la complicitat d'un comte, entren com a Matarrates per matar les rates que ha fet veure Tellina a l'habitació. • Los amors de Melisenda: - és una peça teatral elaborada sobre el romanç de Gaiferos i Melisenda - A més és un romanç carolingi que conjuntament diversos temes recurrents: el rescat de l'esposa captiva, la fugida dels amants, el combat del cavaller amb els seus perseguidors i el retorn triomfal a la pàtria.

35. LITERATURA CULTA Francesc Mulet • TRACTAT DEL PET (fragment) D’açò de tirar-se pets i rotar per lo traser,  un tractadetnevullcfer per a ignorants i discrets. Assentatsunsnotadets,  podré, en majorclaritat,  indagar en puritat del petd’essència i substància, perquè no hihajaignorànciad’estaimportantveritat. Probaturmés: sent lo vent lo que sol aigua portar, lo vent que nos fa petar anuncia merda corrent. Ergo sols serà element per la part que mou tronades, i al punt en fa apedregades de xoriços, mondonguilles, cocos, confits, peladilles, de què n’ompli les privades.

36. Questionari de la exposició: 1- Quina és la duració del Barroc? a) 1600 - 1750 b) 1590 - 1800 c) 1605 - 1749 d) 1602 – 1752 2- L’obra de “ El misteri d’Elx” es classifica en el cicle: a) Nadal b) Bíblic c) Assumpcionista d) Corpus

37. 3 - “ El desengany” i “Comedia de Santa Bàrbara” són obres de: a) Francesc Fontanella i Josep Romenguera b) Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia c) Francesc Fontanella i Francesc Mulet d) Francesc Fontanella 4 – El moviment de la “L’Escola poètica valenciana” va ser defensat per: a) Un grup d’autors valencians que volien defensar l’ús del català b) Els autors de la literatura popular c) Els autors de la literatura culta d) Galilei, Kepler, Descartes i Newton

38. 5- Quin d’estos autors va ser frare a Perpinyà: a) Francesc Vicenç Garcia i Torres b) Francesc Mulet c) Francesc Fontanella d) Josep Romanguera

39. Fin Andrés Pellicer Boigues Borja Moragues Martínez Carlos Peiró González Carles Peiró Ibáñex Alonso Olagüe