220 likes | 434 Vues
Bibliografia. Web IES Manuel de Cabanyes. Departaments. Llengua catalana i literatura. Projectes educatius http://www.escriptors.com/autors/guimeraahttp://www.xtec.cat/~jducros/Angel Guimera.htmlhttp://www.escriptors.com/autors/alfabetic/diraelc.html. BIOGRAFIA. Veure Web de l'IES. VALORACI DE LA SEVA OBRA.
E N D
1. NGEL GUIMER
2. Bibliografia Web IES Manuel de Cabanyes. Departaments. Llengua catalana i literatura. Projectes educatius
http://www.escriptors.com/autors/guimeraa
http://www.xtec.cat/~jducros/Angel%20Guimera.html
http://www.escriptors.com/autors/alfabetic/diraelc.html
6. BIOGRAFIA Veure Web de lIES
7. VALORACI DE LA SEVA OBRA "Guimer va saber ser sempre un intellectual comproms, amb una ideologia molt concreta i determinada i la seva actuaci va tenir sempre una admirable coherncia i conseqncia".
(Nadala, 1974, pg 29)
8. Guimer va anar evolucionant cap a un acoplament del pblic, que li demanava un tipus d'obra.
Aix el procs de melodramatitzaci,
d'esquematitzaci dels personatges i de les situacions es va anar accentuant i els mimetismes es van anar exasperant.
9. Joan Fuster en La literatura catalana contempornia diu: "Cap al 1890 Angel Guimer es trobava en la plenitud de la seva glria. Ell havia donat al teatre catal la categoria literria que necessitava.
Les primeres produccions escniques del vuitcents, dialectals, tingueren al Principat un catalitzador d'indiscutible emminncia: Pitarra...
10. Evoluci Literria d'Angel Guimer
11. TREATRELa Tragdia romntica(1874/92) Guimer comen a escriure teatre vers 1874. En les seves primeres obres, classificades de tragdies (1874/79), el dramaturg s'aproxima al teatre amb el propsit d'elaborar una obra personal d'una gran ambici: demostrar que el teatre catal pot assolir les grans fites que ha assolit ja el teatre universal
12. Guimer per s'adon que el corrent esttic que ell desenvolupava el romanticisme teatral- ja feia anys que a Europa havia deixat d'existir.
El teatre romntic que es realitzava a Catalunya de la
m de Frederic Soler, tcnicament no funcionava, d'aix se
n'adon Guimer i la primera innovaci que va fer, des del punt
de vista tcnic fou el de canviar el vers heptasllab pel
decasllab. Aquest metre li permet una sintaxi ms ampulosa i
una ms rica combinaci rtmica.,Quan a la rima, generalment en prescindeix, obtenint una ms gran llibertat, sense haver de
supeditat el dileg a unes terminacions forades.
13. EL DRAMA REALISTA (1893/1900) Guimer s'aprop al realisme a partir del sainet, gnere que a Catalunya comptava amb una llarga tradici.
Fruit de les seves primeres obres, les tragdies romntiques i dels dos sainets( La
sala d'espera i la Baldirona (1892)),Guimer don els primers passos vers el teatre realista
14. Tcnicament El canvi es produ en el pas del vers a la prosa.
La primera obra, on els personatges parlen en prosa s en el sainet La sala d'espera (1890).
15. Argumentalment la Catalunya histrica ha estat desplaada per la geografia humana de la seva Catalunya actual.
Guimer ens mostr la imatge de la Catalunya que ell veu dia a dia, aix com la seva concepci del mn.
Per aquest mn guimeri s'anir idealitzant, cosa que prefigura un enfrontament entre el procs d'idealitzaci i l'observaci de la realitat
16. La imatge geogrfica passa del realisme al smbol.
Aquest procs es veu clarament definit en Terra Baixa, on la terra alta esdev smbol, en front de la terra baixa smbol de la societat mesquina i egoista.
17. Aquest canvi realitat/smbol s el que produeix tensions i conflictes i don, en els millors drames, la violncia que els caracteritza.
18. Un altre aspecte que cal destacar en les obres guimeranianes s la combinaci de components naturalistes i romntics en un mateix drama.
Aix el Naturalisme es veu en la descripci detallada de lescena, en el fet que els personatges realitzin sobre lescenari feines quotidianes com garbellar el blat o pelar mongetes, o en el registre lingstic colloquial i vagament dialectalitzat.
19. OBRES REALISTES Destaquen tres drames: Maria Rosa (1894), Terra Baixa i La filla del mar (1900).
Els tres drames presenten estructures semblants:
El cor, el qual s representat per un grup de personatges secundaris, els quals intervenen indirectament tot fent-se ress dels conflictes dels protagonistes o b provocant les reaccions que han de menar al desenlla
20. Els herois: sn la condensaci de les volences collectives encarnades en unes passions individuals
La relaci entre el cor i els herois sn dialctiques; aix ho podem veure en els obrers de Maria Rosa, els masovers de Terra Baixa i els pescadors de La filla del mar.
21. Els tres drames, desprs d'expossar-nos un plantejament, es condensen a mesura que ens aproximem al tercer acte, que aglutina
la unitat del procs dels actes anteriors, troba sortida, en forma d'explosi, l'opressiva acumulaci de conflictes que ens ha estat proposada
22. Les tres herones plantegen un problema de possessi, que arriba a una situaci lmit:
La conflictivitat amorosa: en Maria Rosa, l'amor de Maral s confrontat a la venjana de la protagonista; en Terra baixa la possessi amorosa ha de fer front a la possessi econmica. En totes dues, el conflicte sols es pot resoldre a partir de la tragdia. A La filla del mar la complexitat encara s ms gran: al costat de la possessi hi apareix la discriminaci de la classe social d'un dels seus individus, discriminaci econmica i tnica
23. ELS PERSONATGES Les herones
Les herones dels drames i tragdies de Guimer sn personatges plens d'energia i per contrast plens de virilitat.
Gala Placdia, Blanca, Maria Rosa, Marta o gata no vacillen a afrontar els perills, fins i tot la pena de la vida, per a defensar el seu amor.