E N D
1. Qualitat i seguretat assistencial
2. ndex Concepte Qualitat
Com percebem la qualitat: dimensions
Com quantifiquem i avaluem: indicadors
Mecanismes per treballar per a la qulitat: Iso, acreditacions, comparatives, etc.
Iniciatives nacionals i internacionals
Aliana per a la Seguretat del Pacient
A quin preu: costos
Conclusions
3. Definici de qualitat assistencial La qualitat assistencial s el grau en que els individus i les poblacions incrementen la probabilitat dobtenir resultats desitjats en salut i que aquests sn consistents amb el coneixement cientfic (Institute of Medecine, 2001).
... fer correctament el que s correcte
4. Dimensions de Qualitat Eficcia, efectivitat, eficincia, accs, competncia tcnica, equitat, adequaci, disponibilitat, seguretat,oportunitat, elecci/disponibilitat d informaci, continuitat, prevenci/deteccipreco i avaluaci...
5. sn efectius
sn segurs
tenen pacients informats
proporciona continuitat assistencial i cooperaci entre nivells
utilitza els recursos de manera efectiva
s accessible sense desigualtats
Els serveis sanitaris sn de bona QUALITAT s...
7. Algunes informacions que ens orienten sobre la Qualitat i Seguretat
8. Estimated Deaths Due to Medical Error This figure comes from the Philadelphia Inquirer. This figure comes from the Philadelphia Inquirer.
9. TO ERR IS HUMAN: BUILDING A BETTER HEALTH SYSTEMInstitute of Medicine - November 1999
2.9%-3.7% hospital admissions result in adverse events
44-98,000 deaths/year
$17-29 billion costs
2 million nosocomial infections/year
average ICU patient experiences almost 2 errors per day
7000 deaths from medication errors
12. INCIDENTS A CIRURGIA: PROCEDIMENT CORRECTE DEL LLOC CORRECTE Una de les principals barreres per a la seva reducci s la baixa incidncia: els sanitaris es considerin immunes a aquest tipus derrors fins que es veuen involucrats en un dells (Seiden 2006).
Meinberg 200 (J Bone Joint Surg Am. 2003 Feb;85-A(2):193-7)
d una enquesta confidencial als 1560 membres actius de la Societat Americana de Cirurgians de la m (percentatge de resposta 67%).
Daquest collectiu 217 cirurgians (21%) reconeixien com a mnim un error de lateralitat al llarg de la seva experincia professional.
14. Ratio tasa estandarizada mastectoma conservadora vs no conservadora 2002-04
15. Estudi de la qualitat com a element de millora La Qualitat s un dels elements estratgics en qu es fonamenta la transformaci i millora dels sistemes sanitaris.
16. Actors per a la millora de la qualitat Personal assistencial
Regualadors, planificadors, compradors
Poltics
Pacients
Familiars
Competidors
Investigadors
20. Com es pot medir la qualitat assistencial? Necessitat dINDICADORS (taxes, proporcions, raons, etc) de les diferents dimensions de la qualitat
Necessitat delaborar criteris de qualitat per construir els indicadors
Els criteris adequats han de ser acceptats pels professionals, basats en evidncia cientfica, ser realistes i de formulaci senzilla
Necessitat de fonts dinformaci (importncia de la bona documentaci)
Establir nivells estndar: valors desitjats de compliment
21. Alguns indicadors de Qualitat assistencial ndice de mortalidad ajustado por riesgo: cociente entre el nmero de defunciones observadas en la unidad de anlisis (hospital,servicio,) y el nmero de defunciones esperadas
ndice de complicaciones ajustado por riesgo: cociente entre el nmero de episodios que presentan algn tipo de complicacin y el nmero episodios con complicacin esperados, de acuerdo con el riesgo individual de cada uno de los pacientes atendidos.
ndice de readmisiones ajustado por riesgo
ndice de estancias ajustado por riesgo
Tasa de infeccin de herida quirrgica
Etc, etc, etc.
23. Mecanismes per avaluar i treballar per la Qualitat Des de sempre, sha buscat el millor pel pacient (tica/qualitat): identificar, quantificar, valorar, comparar, introduir correccions i avaluar
Cicle de millora contnua
26. Models de certificaci/acreditaci Joint Comission Accreditation Health Organization: model dacreditaci americ
ISO (Organitzaci internacional de normalitzaci). Desenvolupa estndars internacionals en xarxa a 159 paisos (seu central a Susa). Inicis en el mn industrial. Normes i procediments, amb uns estandars per assolir. Auditories externes per auditors acreditats.
Acreditaci catalana. Des del 1981
Promoure la filosofia de la millora contnua de la qualitat en els centres sanitaris.
Mtode reconegut davaluaci externa, pel qual es verifica que un centre sanitari assoleix un conjunt destndards prviament establerts
Lacreditaci sanitria a Catalunya es planteja des de la perspectiva del Model Europeu dExcelncia de lEuropean Foundation for Quality Management (EFQM, 1988). El nou model vol contemplar tamb la integraci daltres models, com el model ISO, el model del Medical-Audit que aplica la Kings Foundation anglesa en el Regne Unit, el model de la Joint Comission, etc.
27. Mesura de la qualitat: AHRQ
30. Els TOP 20 de IASIST TOP 20, Qu es?
Hospitales TOP 20 es un programa de evaluacin de hospitales basado en indicadores objetivos, obtenidos a partir de datos que se registran de forma rutinaria (cmbd,etc.)
Ofrece al sector sanitario una comparativa (benchmark) til para la mejora de resultados, basado en indicadores de calidad, funcionamiento y eficiencia
31. Per disminuir variabilitat en lassistncia
s de protocols: documents que senyalen les passes a seguir, de forma normativa.
De guies de prctica clnica: recomanacions sistemtiques per a lajuda de presa de decisions sobre les intervencions sanitries ms adequades
Vies clniques: plans assitencials que sapliquen en malalts amb determinada patologia i que presenten un curs clnic previsible. Seqncia de les accions davant determinades situacions clniques
32. Iniciatives per a millorar la qualitat i seguretat
33. LAliana per a la Seguretat del Pacient
LAliana per a la Seguretat dels Pacients a Catalunya s una iniciativa impulsada des del Departament de Salut de la Generalitat, amb la coordinaci de la Fundaci Avedis Donabedian, per establir una xarxa de grups dinters que simpliquin en la promoci de la seguretat i en la integraci didees que potencin la conscienciaci i labordatge de la temtica a Catalunya.
34. La Seguretat del pacient s un aspecte clau de latenci sanitria i una condici per a la qualitat
Els professionals sn fallibles i els sistemes han destar preparats per evitar laparici de problemes de seguretat
Per impulsar la seguretat, el sistema de salut ha de desenvolupar i mantenir una cultura de la seguretat
35. Models per a labordatge de la seguretat
Centrat en la persona
Centrat en el sistema:
Els professionals sn fallibles i els sistemes han destar preparats per evitar laparici de problemes de seguretat
No es tracta de canviar la condici humana sino les condicions en les que treballen les persones
Crear escuts o defenses per minimitzar lerror
38. Per exemple: tenim ambigitat organitzativa
39. Lobjectiu estratgic: Redissenyar processos per tal que simples errors no acabin fent mal als pacients
Eliminar oportunitats pels errors
Construir escuts per neutralitzar o corregir errors abans que arribin al pacient.
40. Emprendre accions per reduir riscos Proactives: Monitoritzar la seguretat del pacient, identificar aspectes de millora i redissenyar processos per a prevenir incidents
Reactives: Investigar incidents de rellevncia un cop han passat (esdeveniments sentinella).
Eines: anlisi causa-arrel, AMFE, sistemes notificaci
43. Determinants de la salut i despesa sanitria
45. Progenec:Resultados
48. Conclusions Qualitat com a fomanent de transformaci i millora.
Importncia de la informaci escrita i codificada per quantificar i tenir indicadors
Reduir variabilitat
Importncia de coneixement cientfic
La importncia dels costos: eficincia