460 likes | 711 Vues
el formiguer deslliurat. Un conte de Francesc Barrachina. Era honest com ningú, amable, alegre Estimava tothom i volia la felicitat per a tots els seus vassalls. Una vegada, hi havia un rei bo. Igual que el pare, ben plantat, amb el cor noble i ampli d'esperit Tot un cavaller. Tenia un fill.
E N D
el formiguer deslliurat Un conte de Francesc Barrachina
Era honest com ningú, amable, alegre Estimava tothom i volia la felicitat per a tots els seus vassalls Una vegada, hi havia un rei bo
Igual que el pare, ben plantat, amb el cor noble i ampli d'esperit Tot un cavaller Tenia un fill
El fill del rei estava molt interessat per aquelles formigues Als soterranis del castell del reihi havia un poble de formigues
El fill mirava atentament les formigues i observava tot el que feien S'hi passava hores i hores
Guardaven el menjar en els rebostos i construïen els seus caus Aquell minúscul pobletreballava de valent
Però molts cops, orgulloses, no s'ho deixaven fer gaire El fill volia ajudar les formigues
La seva vida era plena d'esforços inútils o desencaminats Amb el temps, comprovà que les formigues eren força desgraciades
Podria fer-se formiga d'aquell niu i fer veure a aquells menuts éssers que la vida és bona de debò? Va començar a pensaruna idea fantàstica Ell les podria ajudar i se n'adonarien del que valen i del que poden fer
L'aigua mullava tot el castell i, poc a poc, arribava també al subterrani Cada hivern, grans tempestes queien sobre el castell
Pobre poble! Si s'organitzessin, si s'ajudessin com a germans es podrien salvar! L'aigua entrava amb força al formiguer!
Si pogués parlar el seu llenguatge... El fill s'entristia
deixar fulles seques per a que se salvin L'únic que podia fer...
Germanes formigues, vinc a ajudar-vos, a salvar-vos! El fill del rei cridava: Però no li feien cas
Pare, vull ser formiga, vull baixar al seu món. Faré allò que calgui per salvar-les. El fill es presentà al seu pare:
saps que desitjo el bé i la vida del reialme. És la meva voluntat: vés i estima! Fill meu... Aquell dia, el rei plorà
Va néixer al formiguer del subterrani. Xica, noble, ulls nets i cor ample Una petita formiga més
Anava creixent i aprenia. Treballava i estava obert a l'amor Formiga entre formigues
Deia que el bon pare, el rei, volia el millor per a tot vivent i que construïssin la seva llibertat De jove, ja cridava amb veu forta
Ajudava als més febles i alliberava les formigues Quan arribaven les pluges
Començava a descobrir que la germanor era una bona manera de viure El poble de formigues... Si ens estimem i no fem diferències, podem ser feliços!
Els caps del formiguer no podien permetre que les formigues-poca-cosa s'organitzessin com a germans Les formigues poderosesno hi estaven d'acord Això és intolerable! Què s'han cregut!
Com una formiga qualsevol pot dir aquestes bestieses! A tot arreu en parlaven
Deien que la formiga-poca-cosa volia canviar l'ordre de les coses Les formigues adoradores Amb quina autoritat?
Quines idees i quins somnis! Canviar el formiguer és impossible! Les formigues pensadores Diu que ens espera una vida millor al castell, i què sap ella de tot això?
Aquesta formiga poca cosa es pot convertir en un perill públic! Els governants també en parlaven...
Calia acabar amb ella. Tots els poders hi van estar d'acord.
El van detenir i el van tancar a la presó Un escamot de formigues-soldat
Fill, si vols, pots tornar al castell i tornar a ser fill del rei El seu pare,s'acostava al niu de les formigues
Ja ho sóc, pare. Ara he començat i vull continuar fidel en aquest servei Des de la presó, el fill contestava
Se sentia incomprès pels seus germans-formigues i lluny del seu estimat pare A la presó, hi hagué moments de profunda solitud
Podria respectar el voler del seu fill i deslliurar les formigues Passà el temps iel rei prengué una decisió
Una gegantina mà s'endugué la formiga, com si entrés en un núvol Un dia que els soldats anaven a portar-li menjar a la presó...
A la part més maca del castell, prepararia un lloc per a totes les formigues Se sentiala veu del pare dient que...
però quelcom de la seva presència feia esclatar el cor de molts habitants i feia néixer una gran esperança Ell ja no hi era...
Quin amor tan gran que ens has tingut! Essent el Fill, has escollit ser una formiga per sempre Cridaven plens de goig
Ara en podem començar a fer festa, tenim esperança i confiança en l'amor! Ja som lliures per sempre, i tots per sempre germans!
El Rei també és el nostre Pare Anirem aviat dalt del castell
Jo no sé com deuen viure allà dalt, a les estances del castell, rei, fill i formigues. Costa tant de poder-s'ho imaginar... però el meu petit cor de formiga s'obre amb esperança, per aquest món que tenim a les mans i perquè un dia veurem aquell que dóna sentit a la nostra vida, al nostre estimar. Tenim un germà gran, ben plantat i de mirada clara. El veig a la part més alta del castell, formiga encara, per l'amor que ens ha tingut. Escrit i dibuixat per Francesc Barrachina, escolapi. 1981