1 / 32

Context actual i de futur dels inventaris de GEH

Context actual i de futur dels inventaris de GEH. Ignasi Beneyto. Vilafranca del Penedès 19 de Gener de 2012. La nostra missió. Treballem per un entorn segur des del 2002. El nostre capital. Personal amb més de 15 anys de professió en el sector industrial i de serveis

aric
Télécharger la présentation

Context actual i de futur dels inventaris de GEH

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Context actual i de futur dels inventaris de GEH Ignasi Beneyto Vilafranca del Penedès 19 de Gener de 2012

  2. La nostramissió Treballem per un entorn segur des del 2002

  3. El nostre capital • Personal amb més de 15 anys de professió en el sector industrial i de serveis • Experiència en els àmbits de medi ambient i seguretat industrial

  4. Les nostresactivitats • Enginyeria i instal·lacions • Aigua • Sòls • Residus • ConsultorsAmbientals • Anàlisi de RiscAmbiental (UNE 150008, LleiResponsabilitatAmbiental) • Supervisióverificadorsacreditats del esquema EU-ETS • Dissenyiimplementaciód’Inventaris GEH. • Sistemes de GestióAmbiental. • Projecteseuropeus. (Environmentor)

  5. EL CANVI CLIMÀTIC

  6. Què és el l’efecte hivernacle? • L’efecte hivernacle sorgeix com a conseqüència del diferent comportament de l’atmosfera enfront de la radiació procedent del Sol i de la radiació emesa per la superfície terrestre. • El CO2 atmosfèric forma part d’un vast cicle planetari en el qual el carboni circula entre quatre reservoris actius, l'atmosfera, els oceans, la biosfera i la litosfera, i experimenta diverses transformacions químiques. L’oceà conté la quantitat més gran de carboni i l'atmosfera la més petita però és la que juga el paper d’intercanvi més important.

  7. Quins són els GEH principals? PEG, potencial d’escalfament global

  8. SITUACIÓ ACTUAL I TENDÈNCIES

  9. Inventari Nacional Espanyol de GEH Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic

  10. EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS PER GRUP D’ACTIVITAT DE L’INVENTARI NACIONAL (1990-2009) Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic

  11. EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS PER GEH DE L’INVENTARI NACIONAL (1990-2009) Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic

  12. EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS PER GEH DE L’INVENTARI NACIONAL (1990-2009) Font: Unitat d’Informàció Ambiental Estratègica. Secretaría d’Estat de Canvi Climàtic

  13. Tendències a Catalunya • La temperatura mitjana anual s’ha incrementat a Catalunya. (0,21 ºC/dècada). • La precipitació anual a Catalunya ha descendit un 1%. • La precipitació a la primavera ha baixat un 22%. • La disminució de la precipitació durant la primavera s’ha accentuat des de 1970 i s’ha estès a l’estiu. CLIMA (1950-2008) Font: 2n Informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya

  14. Escenaris de Futur a Catalunya. • En els propers anys (fins el 2020), la temperatura tendirà a augmentar i podria ser 0,5 ºC més alta que la mitjana de finals dels segle XX. • La precipitació podria començar a disminuir (fins a un 10% en mitjana anual), especialment en primavera i tardor. • A meitat del segle XXI, la temperatura podria arribar a pujar fins gairabé 2ºC respecte la de finals de segle XX. • No hi ha una correlació clara entre el canvi climàtic i l’augment d’inundacions, més vinculat a canvis d’usos del sòl i urbanisme. • Un 30% de l’àrea de Catalunya ha experimentat un augment de ratxa seca (amb major incidència en primavera) Font: 2n Informe del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya

  15. EINES DE GESTIÓ DE GEH PER EMPRESES I PRODUCTES (petjada de carboni)

  16. Iniciatives a nivell Europeu • Comerç de Drets d’Emissió. EU-ETS • (European Emission Trading Scheme)Directiva 2003/87/EC • Sectors inclosos: • Refineries Hidrocarburs • Combustió (Energia) • Ceràmic • Vidre • Ciment • Siderúrgia • Aviació • Químic.......... • Sectors Difosos (Aquells no inclosos al EU ETS) • Participació en programes voluntaris de reducció de GEH • Sector residus (Llei 22/2011) • Llei 13/2010 (Domestic Projects)

  17. Perquè calcular? • “Si no li poses un número, no hopotsmillorar” Directiu de Pepsico • Primera petjada de carboni per al grup TESCO de la bossa de patates Walkers de Pepsico. • 2 anys d’estudis previs a l’etiquetat dels grams de CO2 eq.

  18. Estàndars i Protocols existents • ISO 14064-1: Gases de Efecto Invernadero – Parte 1: especificaciones para la cuantificación, seguimiento y presentación de las emisiones y absorciones de una organización. • ISO 14064-2: Gases de Efecto Invernadero – Parte 2: especificación para la cuantificación, seguimiento y presentación de la reducción de emisiones y el aumento de absorciones debidas a un proyecto.

  19. Estàndars i Protocols existents • ISO 14064 -3: Gases de Efecto Invernadero – Parte 3: especificación con directrices para la validación y verificación. • PAS 2050 - Verificación de la Huella de Carbono del British Standard Institute. • PAS 2060: Especificación para la neutralidad de carbono • GHG Protocol del World Resources Institute y del World Bussiness Council for Sustainable Development.

  20. Protocols de sector internacionals • International Wine Carbon Calculator Protocol (Wine Institute California and international partners) • International Wine Industry Greenhouse Gas Emission Calculation Protocol and Tool (Winemakers federation of Australia) • The OIV GreenHouse Gas Accounting Protocol (Organisation International de la Vigne et du Vin)

  21. Iniciativeslocals Red Rural Nacional del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino • ObjectiusProjecte“+ vino, - CO2”: 1. Formació de viticultors i tècnics de bodegues en l’àmbit de la disminució de GEH. 2. Demostrar que les pràctiques tradicionals contribueixen a reduir l’emissió de GEH. 3. Creació d’estructures de treball en xarxa (antenes territorials). 4. Definició d’una metodologia de certificació ambiental per al sector vinícola dirigida vers una reducció dels GEH. 5. Creació d’un sistema d’auditoria a través de Normatives i segells per destacar la contribució de la viticultura sostenible. • Participants:

  22. PRINCIPIS BÀSICS PER CALCULAR GEH • Consistència: El càlcul s’ha de realitzar de tal manera que es faciliti la comparació entre períodes diferents. • Integritat: El càlcul ha de ser representatiu de les activitats de l’organització o producte. • Precisió: Ha d’evitar la presència d’errors sistemàtics, evitar els errors aleatoris i quantificar les incerteses. • Transparència y verificabilitat: identificació de fonts de dades, metodologies, modificacions posteriors.....

  23. 1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Elecció del Mètode 3. Identificació de les fontsde GEH 4. Verificacióde dades 5. CÀLCUL PETJADA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar

  24. Fases del càlcul de la petjada de carboni • Analitzar i compendre el cicle de vida del producte 1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 • El·laborar el mapa dels processos que s’utilitzarà com a base en el càlcul de les emissions de GEI 2. Determinació del Mètode • Definir l’abast del càlcul d’emissions 3. Identificacióde les fontsde GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar

  25. Fases del càlcul de la petjada de carboni 1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 • Escollir el mètode de càlcul que permeti millor consistència i integritat • Registrar cadascuna de les fonts identificades • Dades d’activitat • Factors d’emissió • Revisar i contrastar les dades internament 2. Determinació del Mètode 3. Identificacióde les fontsde GEI 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar

  26. Fases del càlcul de la petjada de carboni 1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode 3. Identificacióde les fontsde GEI • Realitzar el càlcul de les emissions de GEH inclosos dins de l’abast d’acord amb l’estàndard o protocol més adequat 4. Verificació de dades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar • Assignar les emissions calculades a cadascuna de les etapes del procés

  27. Fases del càlcul de la petjada de carboni 1. Determinació de l’Abast Abast 1: Directes Abast 2: Indirectes 1 Abast 3: Indirectes 2 2. Determinació del Mètode 3. Identificacióde les fontsde GEI 4. Verificació de dades • Definir l’estratègia corporativa de reducció d’emissions a partir de les emissions calculades 5. CÀLCUL EMPRENTA DE CARBONI Verificar Reduir Compensar • Estudiar la possible compensació d’emissions • Certificar la reducció

  28. Tendències • El Mercat avança cap a una obligatorietat de l’emprenta de carboni per a determinats productes. Exemples: • L’1 de Gener 2011 (1 de Juliol) entra en vigor a França la Llei Grenelle II que obliga a incloure en l’etiquetatge dels productes alimentaris les emissions generades al llarg de la seva elaboració i transport. • El 8 de març, el congrès espanyol va instar al Govern a indicar l’emissió de CO2 associat a l’etiquetatge dels productes elaborats. • Extensió progressiva als sectors afectats per la Directiva EU ETS (European Emissions Trading Scheme)

  29. MOTIUS PER CALCULAR GEH • Responsabilitat i reputacióextesa a la cadena de subministrament • Transparència en la informació. • Consumidorsmillorinformats • Interèspelconsum sostenible • Etiquetatge • Informació dirigida i contrastada Consum Marca Gestió operacional • Eficiència en l’ús de recursos. • Millorgestió de proveïdors • Millores en la logística Legislació • Regulacióconsum • RegulacióEnergètica • Participació en mercats de carboni (Domesticsprojects)

  30. Exemplesd’etiquetatge

  31. Exemplesd’etiquetatge

  32. MOLTES GRÀCIES www.hidronit.com hma@hidronit.com

More Related