Situació actual i recomanacions dels llits de crítics

1. Situació actual i recomanacions dels llits de crítics Sectorització per nivells de complexitat i patologies

2. Aspectes generals Membres: • Josep Masip (Hospital de la Creu Roja. Barcelona) • Ginés Sanz (Hospital Clínic. Barcelona) • Antoni Torres (Hospital Clínic. Barcelona) • Felip Solsona (Hospital del Mar) • Guillermo Vázquez (Hospital de la Sta. Creu i St. Pau) • Montserrat Gassó (SEMSA) • Francisco J de Latorre (Hospital Vall d’Hebron)

3. Aspectes generals • Existeix una implicació important dels hospitals propers a Barcelona en l'assistència de malalts d'"alta tecnologia" (Hospitals Germans Trias, Bellvitge i General de Catalunya) • Molts dels malalts assist¡ts a Barcelona procedeixen d'àrees de la resta de Catalunya • Hi ha un consens unànim que aquests malalts han de ser remesos a l'hospital que pugui prestar una assistència completa i evitar trasllats entre centres (alguna excepció)

4. Fracàs hepàtic agut Membres: Antoni Mas (Hospital Clínic. Barcelona) Victor Vargas (Hospital Vall d’Hebron) Lluís A Casais (Hospital de Bellvitge)

5. Fracàs hepàtic agut • Només els centres amb possibilitat de trasplantament hepàtic haurien de ser els centres de referència per a l'assistència d'aquests malalts • Els tres centres amb programes de trasplantament hepàtic compten amb mitjans adequats i experiència per tractar aquests malalts • Existeix la creença que un centre està més "especialitzat" en el tractament d'aquests malalts i rep més malalts procedents de la resta de Catalunya, fins i tot de l'estat, que els altres dos, que tracten més malalts propis o de Barcelona ciutat

6. Hemoptisi massiva amenaçant Membres: Joan Ramon Badia (Hospital Clínic. Barcelona) M A Felez (Hospital del Mar) Ramon Orriols (Hospital Vall d’Hebron) Frederic Manresa (Hospital de Bellvitge) Josep Morera (Hospital Germans Trias i Pujol)

7. Hemoptisi massiva amenaçant • L'hemoptisi massiva amenaçant és una entitat que exigeix un protocol assistencial coordinat per procés, similar al IAM, liderat per un pneumòleg • Només tres centres de referència a Catalunya sembla que tenen possibilitats per prestar una assistència d'aquestes característiques (cirurgians toràcics, angioradioleg, UVI, pneumòleg, etc.) • La sectorització hauria de ser territorial i, en períodes concrets (nadal, estiu, etc.) temporal: setmanes, etc.

8. Hemorràgia subaracnoïdal Membres: Àngel Chamorro (Hospital Clinic. Barcelona) Miquel Sánchez (Hospital Clinic. Barcelona) Gemma García (Hospital del Mar) Lluís Marruecos (Hospital de la Sta. Creu i St.Pau) Enrique Rubio (Hospital Valld’Hebron) Juanjo Acebes (Hospital de Bellvitge) Adolfo Ley (Hospital GermansTrias i Pujol)

9. Hemorràgia subaracnoïdal • Hi ha diferències importants en l'assistència que presten a aquests malalts els centres de referència de Barcelona i el seu entorn • Un hospital privat realitza totes les embolitzacions dels aneurismes cerebrals de les HSA d'un hospital de referència de l'ICS i part d'un altre • El trasllat de les HSA amb afectació de consciència és un factor de risc afegit • Sembla possible consensuar una sectorització temporal (caps de setmana, etc), tot i que caldria aconseguir un suficient nombre de llits d'UVI

10. Aneurisma d’aorta rupturat Membres: Miquel Josa (Hospital Clínic. Barcelona) Francesc Vidal Barraquer (Hospital del Mar) Manel Matas (Hospital Vall d’Hebron) Marc Cairols (Hospital de Bellvitge) José Mª Callejas (Hospital Germans Trias i Pujol)

11. Aneurisma d'aorta rupturat • Tres hospitals dels enquestats són capaços de prestar una assistència completa a aquests malalts i falta informació de dos • Aquesta patologia exigeix, en ocasions, l'assistència conjunta, o de manera exclusiva, dels cirurgians cardiovasculars • Proposen una sectorització territorial o poblacional • Només en èpoques molt concretes (nadal, agost, etc.) creuen acceptable una sectorització temporal (caps de setmana, setmanes,etc.)

12. Aspectes generals Moltes organitzacions realitzen treballs paral·lels que en ocasions se solapen: • Unitat d'Avaluació de l'ICS • Pla Director (crítics "on line") • SOCMI • Àgència d'Avaluació de Tecnologia Mèdica

13. Aspectes generals:recomanacions • Qualsevol proposta de sectorització de l'assistència dels malalts d'"alta tecnologia" a la ciutat de Barcelona hauria de tenir en compte l'assistència que presten altres hospitals del seu entorn (Hospital Germans Trias i Pujol, Bellvitge i General de Catalunya) • S'hauria de tenir en compte que, per moltes de les patologies analitzades, els únics hospitals que les tracten a Catalunya es troben a la ciutat de Barcelona

14. Aspectes generals Desigualtat important entre l'assistència que presten els "centres de referència". Assistència de la HSA • Hospital A: Neurocirurgià especialitzat i angioradiòleg intervencionista tots els dies, 24 hores • Hospital B: Neurocirurgià especialitzat i angioradiòleg intervencionista dos matins per setmana • Hospital C: Remet tots els malalts que necessiten embolització a un hospital privat

15. Demora mitja Hosp. A i B Hosp. C i D Hosp. E 4,8 hores Angio diagnòstica 3’9 dies 1’5 dies 9,6 hores TT. endovascular 4’9 dies 2’3 dies TT. quirúrgic 4’6 dies 3 dies 5 dies HSA a Catalunya • Estudi prospectiu, multicèntric • (H. Vall d’Hebron, HUGTiP, H. Clínic de Barcelona, Hospital General de Catalunya, Hospital de St. Pau) • 210 pacients amb AVC (110 pacients amb HSA) • (Novembre 1999 a febrer de 2000) Disponibilitat de angio diagnòstica i terapèutica 24 h: Hospitals A i B Disponibilitat de angio diagnòstica i terapèutica 2 dies/setmana: Hospitals C i D Disponibilitat de solament angio diagnòstica diària: Hospital E (Grup de Treball de Neurologia Crítica de la SOCMIC)

16. Aspectes generals: recomanacions • Qualsevol proposta de sectorització de l'assistència dels malalts d'"alta tecnologia" hauria de contemplar els recursos i l'assistència que ofereixen els hospitals de referència de Barcelona i el seu entorn, patologia per patologia • S'hauria de pactar de manera consensuada, i organitzar-se de manera oficial, l'assistència que poden oferir els hospitals de referència als malalts d'"alta tecnologia", per evitar trasllats innecessaris i falses expectatives • Haurien d'elaborar-se uns estàndards a complir?

17. Aspectes generals • Dificultat perquè aquests malalts siguin acceptats pels centres de referència • Dificultat en els hospitals per trobar l'interlocutor més apropiat per gestionar un trasllat (manca d'uniformitat entre hospitals, absència de circuits interns, etc.) • Dificultat per aconseguir que els centres emissors acceptin els malalts prèviament traslladats per ells a centres de referència quan la situació crítica ha cessat o no són susceptibles de tractament

18. Aspectes generals: recomanacions Crear unes "xarxes" entre centres emissors i receptors de manera que sigui possible: • Tenir identificat als hospitals l'interlocutor més apropiat per gestionar els trasllats • Possibilitar l'elaboració de protocols assistencials comuns entre centres, en els quals s'inclogui el moment i els criteris del trasllat • Facilitar traslladar de nou els malalts als centres emissors quan la situació crítica ha cessat, o no són susceptibles de tractament, d'acord amb protocols pactats