Download
1 / 15
150 likes | 265 Vues
CERVERA, 21 SETEMBRE 2013. MUSICA DE JOAN S. BACH PRESENTACIO MANUAL – CAL CLICAR. Es demana disculpes si alguna dada de les que es mencionen no es correcta. CAUSA …. DESACORD.
E N D
CERVERA, 21 SETEMBRE 2013. MUSICA DE JOAN S. BACH PRESENTACIO MANUAL – CAL CLICAR. Es demana disculpes si alguna dada de les que es mencionen no es correcta.
CAUSA … DESACORD...
Aquesta Plaça es deia Pou de Sant Miquel, també es va dir Plaça Madoz, també li posaren Passeig de la Diputació i actualment es Plaça Universitat. Una mostra de com ha sigut la plaça durant els últims cent cinquanta anys, un pulmó de la ciutat i un lloc de trobada.
Tota mena d’activitats ha viscut la plaça. Els castellers, sardanes, profe sons, concentracions i trobades de associacions.
Els arbres, sers vius que ens han acompanyat en un llarg recorregut a la plaça de la Universitat. Les seves arrels i el nostre tarannà formen part de la nostra vida quotidiana.
La font del Pou de Sant Miquel era mut testimoni dels neguits d’aquell temps. Va esser retirada l’any 1962 en mig de silenci i permissibilitat.
Una plaça plena de vida a remolc dels politics per anomenar-se de una manera o altra. Pintors i dibuixants la'n mostrat sempre com un tros de vida plena dintre de la Ciutat .
Dibuix de Josep Batlle l’any 1951. Reflecteix la tertúlia que es feia els estius sota l’acàcia del costat de la font. Confirma la plaça com un lloc de trobada des de fa moltíssims anys.
1962. Una mostra de com en l’aparició dels automòbils, la plaça seguia sent lloc de trobada, seguia sent un pulmó de la ciutat, els arbres, la gent i els automòbils...... en plena harmonia.
EL PROJECTE. Al veïnat no se li ha preguntat si vol fer la remodelació de la plaça. Se la deixat participar en una enquesta per triar mobiliari. El fer-ho o no a estat decisió del consistori amb legitimitat per a governar. Un home de setanta anys i humil, deia amb to assenyat : “ Si es el comerç que vol reformar la plaça per subsistir en aquest temps de crisi, això no costa diners, es tanquen els carrers que calguin, es fa un pla de circulació amb els horaris pertanyents, s’organitzen una dotzena d’aparcaments per la carrega i descarrega i tot plegat a veure que passa”. El temps es un gran mestre que ens dirà que cal fer. Si la remodelació de la plaça respon a altres motius, cal posar atenció del perquè, mes en una època com la que estem vivint.
Altre va dir verdaders disbarats, però entre mig va deixar anar : “L’Ajuntament no ha volgut escoltar als veïns i com viu al veïnat ho deu saber. Ho confirmen els cartells dels veïns a les balconades”. No va deixar el consistori de la ciutat en bon lloc ni molt menys. “La plaça sense arbres serà un desert que a l’estiu provocarà molta mes escalfor i com a desert, insuportable”. Sembla clar que no hi ha diàleg i es urgent posar-hi remei. Seria una greu equivocació prendre decisions en aquestes condicions.
El Paer en Cap a la revista LA PAERIA del mes de abril 2013 diu : “Aquí es dediquen a sembrar odi contra els que tenim la legitimitat democràtica que ens ha donat les urnes a governar la ciutat” Una afirmació desafortunada. La legitimitat per governar no permet fer el que es vulgui, cal sempre el suport de la població. D’altra manera i com conseqüència immediata, es provocarà enfrontaments i mal estar.
Aquest recull voldria ser una via per a fer meditar a tots plegats, ciutadans i consistori de la Ciutat de Cervera, a la que estimo profundament , per a modificar la situació actual que viuen. Testimonis de viva veu m’han fet néixer una seria preocupació de com uns i altres estan enfocant la situació per remodelar la Plaça Universitat. Un enfrontament que va mes enllà de les paraules. Una remodelació que en plena crisi no es prudent afrontar, pot fer esclatar velles històries i sentiments encofurnats. Es una obra important , el pressupost es de quasi 900 mil euros. Tenint en compte el desacord del veïnat i de la ciutadania, en lo que es vol fer, seria bo retrocedir uns passos i reprendre el camí amb una participació amplia i actitud dialogant.
En aquestos temps que vivim, seria bo aplicar lo que deien els nostres avis, els anys de escassa collita : “ Millora tot lo que sigui possible sense fer canvis transcendents.” També en situacions delicades: Cal tenir cura de les paraules que dius, ja no en seràs l’amo, sempre algú les manipularà i li donarà altre sentit. Pitjor si les escrius, es tornaran contra tu i amb el temps seran el teu jutge. Sols seràs amo del teu silenci i del teu sentir.
