Download
geografia de les religions n.
Skip this Video
Loading SlideShow in 5 Seconds..
Geografia de les religions PowerPoint Presentation
Download Presentation
Geografia de les religions

Geografia de les religions

145 Vues Download Presentation
Télécharger la présentation

Geografia de les religions

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - E N D - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Presentation Transcript

  1. Geografia de les religions • Animació entorn la expansió de les religions http://www.mapsofwar.com/ind/history-of-religion.html. • Mapa distribució religions: http://www.wadsworth.com/religion_d/special_features/popups/maps/matthews_world/content/map_01.html • Mapa percentatge protestants: http://www.world-religion.org/map/Protestentism_By_Country_Percent.php

  2. Postmaterialisme - Ronald Inglehart,basat en la Enquesta Mundial de Valors (World Values Survey). Mesura l’ènfasi de les questions materials en comparació a la qualitat de vida i la protecció de l’entorn ambiental: Mantindre una alta tasa de creixement econòmic Procurar que el país tingui unes Forces Armades poderoses Donar a la gent més oportunitats per participar en les decisions relacionades amb el seu treball i comunitat Procurar que les nostres ciutats i el camp siguis més bonics Mantenir una economia estable Aconseguir una societat menys impersonal i més humana Lluitar contra la delinqüència Progressar cap a una societat on les idees siguis més importants que els diners. Religions i valors

  3. Valors tradicionals (importància religió i família; respecte a la autoritat; nacionalisme) a seculars (importància decreixent de la família i la religió; tolerància vers abortament, eutanàsia i “minories” sexuals). Valors de supervivència (seguretat física i econòmica; desconfiança vers els estrangers) a valors d’expresió personal (benestar personal, qualitat de vida, llibertat individual, respecte a la diversitat i igualtat de gènere) Europa protestant. On primer descendeixen els nivells d’analfabetització (Alain Peyrefitte) http://margaux.grandvinum.se/SebTest/wvs/SebTest/wvs/articles/folder_published/article_base_54

  4. Religió-felicitat -Enquesta Felicitat (U. de Leicester, 2006): • “Considerant-ho tot en general, vosté és feliç, bastant feliç, no massa feliç o en absolut feliç?”; • “Considerant tot en general, com de satisfet està amb la seva vida tal i com és actualment?”

  5. Estimula la religió el creixement econòmic? -Max Weber. La religió pot tenir efectes economics per definir la ètica del treball. -World Economic Forum i Robert Barro i Rachel McCleary (U. de Harvard). Anàlisi de 50 paisos amb enquestes de creences religioses i asistència a serveis religiosos. -Conclusions: als països amb més conviccions religioses (creença en el cel i l’infern) el creixement econòmic és més gran. Però entre els que més assisteixen a serveis religiosos formals es redueix el creixement.

  6. Poder compra per càpita • https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2004rank.html • Bermuda, Noruega, Dinamarca, Islandia i USA països amb majoria cristiana no catòlica entre els més destacats. • Luxemburg, Irlanda i San Marino majoria catòlica. • 10 més pobres de majoria musulmana i catòlica (Somalia, República del Congo, Burundi), creences autòctones (Guinea Binssau i Tanzania) i protestant (Malawi).

  7. Weberians • Anàlisis weberià. Trajectòries divergents de creixement segons la religió. ETHOS-comportament (individual i de compromís). Anàlisi causalitat entre la ètica protestant, l’esperit capitalista i el pas a la revolució industrial i al capitalisme occidental. No aconsegueix afirmar la causalitat. • Avenç del capitalisme es realitza en oposició a allò considerat tradicional i catòlic. • Calvinisme: l’èxit dels negocis és una proba de ser escollit per Déu. • Protestantisme: alenta la empresa individual, la competència, la igualtat democràtica i la llibertat de mercat. • Benaventurats els pobres d’esperit, ideal protestant de l’Evangeli de Sant Mateu. La pobresa és interior. Per això hi ha una incentivació del progrés, el creixement i el desenvolupament econòmic. • Rebuig al principi de penintencia – relacions impersonals més fàcils. • Trencament ordre moral pre-industrial-descartar mobilitat social i acumulació de riquesa. Descartar estatus social per herencia. Afavorir ascens per mèrits. • Religió-incidència en l’ordre moral. Ja no s’explica a l’església sinó que se sosté culturalment.

  8. Exemple actual adopció protestantisme • Oaxaca (Mèxic). Protestants-reforma social. • Lluita contra el sistema de propietat catòlic. • Tomas Gross, “Protestantism and modernity: the implications of religious change in contemporary rural Oaxaca”, Sociology of Religion, 2003, vol.64, n. 4, 479-498

  9. Perquè va ser possible el capitalisme a l’EM? • Monetarització: Invasió d’Amèrica. Augmenta circulació d’or i plata. • Famílies i crèdit: Medicis-Florència; Fugger-Augsburg. • Sorgiment companyies privades de comerç, crèdit i banca (Gènova i Venècia). • Crisi del segle XVII. Espanya cau de molt alt. Mentalitat antilaboral, feudal, aristocràtica, ociosa, tradicional, “traició de la burgesia”, societat controlada per la Inquisició

  10. Tot és molt complicat. Causes llarg termini de la R • Materialisme de l’església (competència Papat/Reis Catòlics). -RRCC: “Reformatio in càpita”. Objectius: apartar clergat de la política; apartar clergat conspiracions; designar directament els reformadors... Reforma del Císter, Benedictins i Agustins... Valoració del treball manual (productivitat econòmica).

  11. Reforma catòlica dones • Maria Magdalena. Deixeble de Jesús, amant de Jesús o prostituta penitent? • Mare de Déu. Predicadora o mare patidora? • Reclusió: casa, convent i burdell. • Perillositat dones: poder interior, alteració rol social (viatjar, parlar, qüestionar, interpretar...) / catarisme, beguines, anoréxiques –poder de l’abstinència-, bruixes, místiques, etc. (resistència matrimoni, heterosexualitat i control) • Màgia: única sortida contra l’home abusador?

  12. Efectes llarg termini de la RP: Reforma catòlica, enduriment de la Inquisició moderna (triomf de la MH front el Papat). • Efectes per les dones de la RP (depèn de les fonts): Accés individual a Déu sense intermediaris com Sants o Santes. Es perd la identificació femenina. • Sacerdoci univeral. Perquè nosaltres no? Vs Reforçament de l’estructura patriarcal. Però: les mateixes dones agafen el camí a la reforma. Paper destacat en els moviments feministes del segle XIX.

  13. Causes llarg termini R • Difusió de la reforma: http://web.educastur.princast.es/ies/moreda/depart/filosofia/images/Reformas%20protestantes%201517-1566.jpg • Causes llarg termini: Problemes polítics al Sacre Imperi (competència prínceps i Emperador/competència pagesos i senyors). • Frederic III, 1440-1493. • Maximilià I, 1493-1519. • Carles V, 1519-1556 -Els pagesos ho veuen com una oportunitat per alliberar-se de les submisions feudals. COMPLICAT. -Els senyor ho veuen com una manera d’alliberar-se de la submisió del Emperador, que estava lligat al Papat. • Efectes curt termini: enfebliment de l’Emperador.

  14. Religió i representacions • Art i religió. Formes de l’art determinades per la RP i la RC. -Cinema i religió. Ingman Bergman, la mirada protestant per la recerca de Déu: “El séptimo sello”. • Ciència i religió. Innovació tècnica i explotació de recursos naturals. F. Bacon (anglès), Samuel Hartlib (anglo-germànic), John Dury (calvinista escocès), William Petty (anglès), John Evelyn (anglès) y Robert Boyle (irlandès). • Unió entre ciència i tècnica. Ciència aplicada. Substitució energies renovables per fòssils. • Èxit de la llegenda negra (si és que existeix): Conquesta i colonització d’Amèrica i Inquisició.

  15. Bibliografia • COTTRET, Bernard, Histoire de la reforme protestant, XVIe-XVIIIe siècle, París, 2001. • MCKIM, Donald K., The Cambridge companion to Martin Luther, Cambridge : Cambridge University Press, 2007. • RODRIGUEZ MARTINEZ, Javier (ed.), En el centenario de "La ética protestante y el espíritu del capitalismo", Madrid : Centro de Investigaciones Sociológicas, 2005