1 / 14

LES RELIGIONS PRECOLOMBINES

LES RELIGIONS PRECOLOMBINES. ELS INQUES. 3.1.Els déus 3.2.Les creences 3.3.Els sacerdots 3.4.Les cerimònies i sacrificis 3.5.Els temples. 3.1.ELS DÉUS: VIRACOCHA Apu Qun Tiqsi Wiraqucha (senyor inici de l’energia i l’aigua) Divinitat creadora del món d’aquí o Kay Pacha

marrim
Télécharger la présentation

LES RELIGIONS PRECOLOMBINES

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. LES RELIGIONS PRECOLOMBINES ELS INQUES

  2. 3.1.Els déus3.2.Les creences3.3.Els sacerdots3.4.Les cerimònies i sacrificis3.5.Els temples

  3. 3.1.ELS DÉUS: VIRACOCHA • ApuQunTiqsiWiraqucha(senyor inici de l’energia i l’aigua) • Divinitat creadora del món d’aquí o KayPacha • Pare d’INTI, déu del Sol, i de QUILLA, deessa de la Lluna. • Creador de dues humanitats. • Ensenya les ciències i les arts a la humanitat. • Apareix amb atributs solars. • Tenia un company alat, l’ocell Inti, missatger dels déus. • Va desaparèixer dins el mar, seguint el camí del sol. Prometé que tornaria.

  4. 3.1.ELS DÉUS: INTI • Déu del sol. • Ordena als déus Manco Qapaq i la seva esposa Mama Oqlloque fundin Cusco. • Ofrenes en or, plata i animals. • Resolia problemes i alleugeria les necessitats dels homes. • Representat amb un disc d’or MAMA QUILLA • La Lluna, esposa i germana del Sol. • Mare del firmament • Les seves fidels més fervents eren les dones • Representada amb un disc de plata

  5. 3.1.ELS DÉUS: PACHAMAMA • La mare terra. • Deessa de la fertilitat • Deessa procreadora dels primes homes, de les plantes i animals. • Representa la part femenina del déu mascle o Illapa. ILLAPA • Déu de la pluja • Part masculina de la deessa femella Pachamama • Se’l relaciona amb la imatge del felí volador que llança llamps, trons i dóna pluja.

  6. 3.1.ELS DÉUS: PACHACAMAC • Déu principal de la costa, del mar i de la terra. • Molt relacionat amb Viracocha. • Adorat en els temples solars. Temple Coricancha. MAMA COCHA • Deessa de les aigües, dels rius i llacs. • Deessa del mar. • Se li rendia culte per calmar les aigües braves i per tenir una bona pesca.

  7. 3.2.LES CREENCES: • Adoraven diversos déus que representaven les forces de la natura: eren politeistes. • Adoraven els huacas,llocs o objectes com pedres, coves o muntanyes on creien que habitaven forces sobrenaturals. • Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. • Els privilegiats anaven a un paradís i els humils a l’inframón. • Enterraven el difunt amb talismans, les seves pertinences i menjar. • Momificaven els difunts. • Creien en tres móns. Hanan Pacha, Hurinh o KayPacha i UkuPacha. • Viracocha va crear dues humanitats. La primera fou destruïda convertint-la en pedres. Amb elles fa la segona humanitat. • Afeccionats als oracles. Consultaven la callpa. Quina és la cerimònia T’inkana?

  8. 3.3.ELS SACERDOTS • El HuillacUmu o Vila Oma: És el dirigent religiós més important de la cultura Inca. Conseller de l’Inca. • Els sacerdots pertanyien a la noblesa i gaudien de grans privilegis. • També es podia entrar al sacerdoci per herència o per mostrar aptituds per ser-ho. • Tipus de sacerdots: • Els sacerdots Guacarimachic parlaven amb les huaques. • Els Ayatapuc comunicaven amb els morts. • Els Caviacoc bevien pocions i feien els seus oracles. • Els Aucachic o ichuri feien de confessors. • Els Hampicamayoc eren uns curanders-mags que tenien el poder de guarir. • Les Verges del Sol, les mamacunas, eren sacerdotesses, filles de nobles que s’educaven per ser esposes de l’Inca o dels nobles o per servir al temple.

  9. 3.4.CERIMÒNIES I SACRIFICIS • A les cerimònies s’oferien animals i fruits a cada divinitat. • El primer dia de cada mes se sacrificaven 100 llames blanques a la plaça principal de Cusco. També amb finalitats endevinatòries. • Sacrificis humans fou una pràctica poc freqüent: realitzats als cims més importants dels Andes o Apus • Practicaven la confessió dels pecats, amb penitència. • Oferien als déus: chicha(beguda derivada del blat de moro), coca, greix de llama... • Durant el Coyaraimi se celebrava la Citua, actes purificatoris per allunyar de la ciutat tots els mals. • Les cerimònies en honor a la lluna i la terra era celebrada per la Coya i les dones de l’elit de Cusco. La Capacocha? Mòmia la donzella de Llullaillaco

  10. Celebraven la t’inka. • Culte als avantpassats. Visitaven les tombes i feien ofrenes. • Molts dels morts importants eren enterrats en Pucullos o Chullpes. D’origen preincàic. • La cerimònia de l’Inti Raymi, pasqua del sol, es celebrava pel solstici d’estiu.

  11. 3.5.ELS TEMPLES: • Kancha: • Espai rectangular que acollia estructures rectangulars situades al voltant d’un pati central. • Els edificis tenien diverses funcions: vivendes, palaus, temples.. • Kallanka: • Recintes rectangulars amb portes, finestres i nínxols. • Possiblement relacionades amb cerimònies i hostatge de personalitats. • Ushnu: • Estructura piramidal truncada i esglaonada. • Des de dalt de l’ushnu l’Inca dirigia les cerimònies religioses i altres activitats. Ushnu de Corimba KallankaPachacamac

  12. 3.5.ELS TEMPLES: • El Coricancha: • Temple daurat. • Era el temple major. El seu recinte sagrat era limitat per un mur amb una espècie de proa corba. • Dins hi havia la roca sagrada Usnu o Intihatana, lloc del sol. • Fou mausoleu dels sobirans i es guardaven les mòmies reials. • Les seves parets estaven folrades amb plaques d’or. • L’inca Pachcútecel dedica al déu del sol, Inti.

  13. No sigueu pilotes i espavileu-vos a preparar bé el tema!

More Related