140 likes | 339 Vues
LES RELIGIONS PRECOLOMBINES. ELS INQUES. 3.1.Els déus 3.2.Les creences 3.3.Els sacerdots 3.4.Les cerimònies i sacrificis 3.5.Els temples. 3.1.ELS DÉUS: VIRACOCHA Apu Qun Tiqsi Wiraqucha (senyor inici de l’energia i l’aigua) Divinitat creadora del món d’aquí o Kay Pacha
E N D
LES RELIGIONS PRECOLOMBINES ELS INQUES
3.1.Els déus3.2.Les creences3.3.Els sacerdots3.4.Les cerimònies i sacrificis3.5.Els temples
3.1.ELS DÉUS: VIRACOCHA • ApuQunTiqsiWiraqucha(senyor inici de l’energia i l’aigua) • Divinitat creadora del món d’aquí o KayPacha • Pare d’INTI, déu del Sol, i de QUILLA, deessa de la Lluna. • Creador de dues humanitats. • Ensenya les ciències i les arts a la humanitat. • Apareix amb atributs solars. • Tenia un company alat, l’ocell Inti, missatger dels déus. • Va desaparèixer dins el mar, seguint el camí del sol. Prometé que tornaria.
3.1.ELS DÉUS: INTI • Déu del sol. • Ordena als déus Manco Qapaq i la seva esposa Mama Oqlloque fundin Cusco. • Ofrenes en or, plata i animals. • Resolia problemes i alleugeria les necessitats dels homes. • Representat amb un disc d’or MAMA QUILLA • La Lluna, esposa i germana del Sol. • Mare del firmament • Les seves fidels més fervents eren les dones • Representada amb un disc de plata
3.1.ELS DÉUS: PACHAMAMA • La mare terra. • Deessa de la fertilitat • Deessa procreadora dels primes homes, de les plantes i animals. • Representa la part femenina del déu mascle o Illapa. ILLAPA • Déu de la pluja • Part masculina de la deessa femella Pachamama • Se’l relaciona amb la imatge del felí volador que llança llamps, trons i dóna pluja.
3.1.ELS DÉUS: PACHACAMAC • Déu principal de la costa, del mar i de la terra. • Molt relacionat amb Viracocha. • Adorat en els temples solars. Temple Coricancha. MAMA COCHA • Deessa de les aigües, dels rius i llacs. • Deessa del mar. • Se li rendia culte per calmar les aigües braves i per tenir una bona pesca.
3.2.LES CREENCES: • Adoraven diversos déus que representaven les forces de la natura: eren politeistes. • Adoraven els huacas,llocs o objectes com pedres, coves o muntanyes on creien que habitaven forces sobrenaturals. • Creien en la immortalitat de l’ànima i en el més enllà. • Els privilegiats anaven a un paradís i els humils a l’inframón. • Enterraven el difunt amb talismans, les seves pertinences i menjar. • Momificaven els difunts. • Creien en tres móns. Hanan Pacha, Hurinh o KayPacha i UkuPacha. • Viracocha va crear dues humanitats. La primera fou destruïda convertint-la en pedres. Amb elles fa la segona humanitat. • Afeccionats als oracles. Consultaven la callpa. Quina és la cerimònia T’inkana?
3.3.ELS SACERDOTS • El HuillacUmu o Vila Oma: És el dirigent religiós més important de la cultura Inca. Conseller de l’Inca. • Els sacerdots pertanyien a la noblesa i gaudien de grans privilegis. • També es podia entrar al sacerdoci per herència o per mostrar aptituds per ser-ho. • Tipus de sacerdots: • Els sacerdots Guacarimachic parlaven amb les huaques. • Els Ayatapuc comunicaven amb els morts. • Els Caviacoc bevien pocions i feien els seus oracles. • Els Aucachic o ichuri feien de confessors. • Els Hampicamayoc eren uns curanders-mags que tenien el poder de guarir. • Les Verges del Sol, les mamacunas, eren sacerdotesses, filles de nobles que s’educaven per ser esposes de l’Inca o dels nobles o per servir al temple.
3.4.CERIMÒNIES I SACRIFICIS • A les cerimònies s’oferien animals i fruits a cada divinitat. • El primer dia de cada mes se sacrificaven 100 llames blanques a la plaça principal de Cusco. També amb finalitats endevinatòries. • Sacrificis humans fou una pràctica poc freqüent: realitzats als cims més importants dels Andes o Apus • Practicaven la confessió dels pecats, amb penitència. • Oferien als déus: chicha(beguda derivada del blat de moro), coca, greix de llama... • Durant el Coyaraimi se celebrava la Citua, actes purificatoris per allunyar de la ciutat tots els mals. • Les cerimònies en honor a la lluna i la terra era celebrada per la Coya i les dones de l’elit de Cusco. La Capacocha? Mòmia la donzella de Llullaillaco
Celebraven la t’inka. • Culte als avantpassats. Visitaven les tombes i feien ofrenes. • Molts dels morts importants eren enterrats en Pucullos o Chullpes. D’origen preincàic. • La cerimònia de l’Inti Raymi, pasqua del sol, es celebrava pel solstici d’estiu.
3.5.ELS TEMPLES: • Kancha: • Espai rectangular que acollia estructures rectangulars situades al voltant d’un pati central. • Els edificis tenien diverses funcions: vivendes, palaus, temples.. • Kallanka: • Recintes rectangulars amb portes, finestres i nínxols. • Possiblement relacionades amb cerimònies i hostatge de personalitats. • Ushnu: • Estructura piramidal truncada i esglaonada. • Des de dalt de l’ushnu l’Inca dirigia les cerimònies religioses i altres activitats. Ushnu de Corimba KallankaPachacamac
3.5.ELS TEMPLES: • El Coricancha: • Temple daurat. • Era el temple major. El seu recinte sagrat era limitat per un mur amb una espècie de proa corba. • Dins hi havia la roca sagrada Usnu o Intihatana, lloc del sol. • Fou mausoleu dels sobirans i es guardaven les mòmies reials. • Les seves parets estaven folrades amb plaques d’or. • L’inca Pachcútecel dedica al déu del sol, Inti.