1. LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939) La guerra civil

2. 1) Els antecedents. Els governs del Front Popular. • Triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. • Azaña nou president del govern. Aplica el programa del Front Popular: • Continuació de la reforma agrària. • Amnistia pels presoners polítics. • Restabliment de la Generalitat de Catalunya. • Política educativa • 5/1936  Azaña nou president de la República. •  Santiago Casares Quiroga nou president del govern. • Radicalització del desordre públic: • Violència al camp  Vagues i ocupació de terres. • Violència contra edificis religiosos. • Atemptats polítics  Dretes (Falangistes i monàrquics) Esquerra (Sindicalistes, anarq. i comunistes)

3. 13/7/1936  Assassinat del diputat monàrquic Calvo Sotelo. (resposta a un atemptat d’un guàrdia d’assalt per part de falangistes) • Radicalització de les postures extremes: a) Falange Española i de las JONS  Defensa de l’autoritarisme. b) Requetès Entrenaven escamots paramilitars. Radicals  Largo Caballero (UGT) c) PSOE) Socialdemòcrates  Indalecio Prieto. • A Catalunya es creen nous partits d’esquerra per organitzar els obrers. d) POUM  1935. e) PSUC  7/1936 f) CNT  Posicionament radical i antirepublicà. REVOLUCIÓ!

4. 2) Causes i esclat de la guerra. • 18/7/1936  L’exèrcit se subleva a tot Espanya. El 17 al Marroc i el 19 a Barcelona. • L’exèrcit pretenia fer un cop d’estat, controlar les grans ciutats i imposar la seva postura en 24 o 48 hores. • El govern republicà, per fer front a la sublevació, va haver d’armar el poble, a les organitzacions obreres. • Els obrers i les forces fidels a la República van fer fracassar el cop d’estat a les zones industrials. • L’exèrcit revoltat s’imposa a les zones més rurals. • Espanya quedà dividida i començà un guerra civil que va durar 3 anys.

5. 3) Justificació dels militars insurrectes. • Per acabar amb les reformes republicanes. • Perjudiquen les elits tradicionals (Església, exèrcit, terratinents i industrials) • Per evitar una possible revolució social. • Part de la classe mitjana dóna suport als sublevats. • Per garantir la unitat d’Espanya enfront del que ells anomenen “separatismos” • No acceptaven la descentralització.

6. 4) La conspiració militar. • 1932  intent de cop d’Estat del general Sanjurjo. • El triomf del front popular provoca un intent de sublevació per part de Franco. • El govern de la República és conscient del perill d’alguns militars. • Es posa al capdavant del poder militar a militars fidels a la República, • S’allunya els militars més sospitosos: a) Franco a les illes Canàries b) Goded a Mallorca c) Mola a Pamplona.  No era sospitós. S’entendrà amb els requetès.

7. La conspiració la duen a terme els generals Mola des de Pamplona, Franco, Queipo de Llano i Goded. • Suport a la conspiració militar per part d’una trama civil de terratinents i financers: Joan March Dragon Rapide. • Cop d’Estat previst per a finals de juliol de 1936 • L’ assassinat de Calvo Sotelo provoca que s’avanci al 18 de Juliol. La sublevación militar del 18 de julio

8. 5) La insurrecció militar. • 17/7/1936  La Revolta militar s’inicia a Melilla. • Franco vola des de Canàries amb l’avió Dragon Rapide • Execució dels comandaments militars fidels a la República, • 18/7/1936  S’alça a Sevilla el general Queipo de Llano. • Els caps militars sublevats declaren l’estat de guerra. • El general Goded s’alça a Mallorca i es desplaça a Barcelona. • El 19/7/1936 els militars se subleven a Barcelona.

9. 6) Resposta a la insurrecció. Espanya dividida. • La insurrecció no triomfa a tot Espanya. • Triomf dels rebels també al Marroc i a les illes. • Ciutats importants i zones industrials fidels a la República. • A Catalunya el cop no triomfa. • A Barcelona arriben notícies del cop militar al nord d’Àfrica. • La CNT-FAI i els partits d’esquerra vigilen les casernes des del dia 17 de juliol. • Els obrers, la guàrdia d’assalt i la Guàrdia Civil aturen els insurrectes. • Goded es rendeix. Els insurrectes es rendeixen. • Els obrers s’apoderen de les armes.

10. Espanya queda dividida (mapa de la pàgina 217) • Nacionals Zona agrària, zona cantàbrica, centre i oest de la península. • Republicans Zones industrials i principals ciutats (Madrid, Barcelona, Bilbao i València) • Socialment: • Nacionals Exèrcit, Església, Feixistes, Monàrquics i Carlins. • Republicans (rojos) Classes populars, petita burgesia, pagesos sense terra, socialistes, comunistes, nacionalistes i Republicans.

11. 7) Suports i context europeu. Les brigades internacionals. • Repercussió internacional: confrontació entre forces democràtiques i règims feixistes. • Estats democràtics Comitè Europeu de No-Intervenció. • Política de contenció davant de l’Alemanya nazi. • Estats Feixistes  Ocasió per frenar el comunisme. • Envien efectius, armes, avions (Legió Còndor) • URSS  Envien consellers i armament. Comissaris polítics. • Les Brigades Internacionals: • 60.000 voluntaris arribats de tot el món. • Eren d’ideologia progressista i lluitaven contra el feixisme. • George Orwell.  “Homenatge a Catalunya”