Download
1 / 93
940 likes | 1.34k Vues
HISPANIA ROMANA -I-. Habitants pre-romans d’Hispà nia. Etapes de la conquesta d’Hispà nia per Roma. Divisió territorial d’Hispà nia (Alt Imperi). Hispà nia en el Baix Imperi. Vies romanes a la PenÃnsula Ibèrica. ALGUNES CIUTATS ROMANES. EMPORIAE.
E N D
L'any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica, un exèrcit romà comandat per Cneu Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses. S'iniciava així el procés que portaria a la romanització de la península Ibèrica. El 195 aC, Marc Porci Cató instal·là un campament militar a Empúries que fou l'embrió d'una nova ciutat (ciutat romana), creada a principis del segle I aC.
En època de l'emperador August, les ciutats grega i romana es van unir físicament i jurídica sota el nom de MunicipiumEmporiae (darrer quart del s. I aC). Mentres que Gerunda (Girona), Barcino (Barcelona), Tarraco (Tarragona) i altres ciutats romanes de la Península adquirien cada cop més importància, Emporiae la perdia progressivament. A la segona meitat del s. III dC, tota la ciutat romana i el sector de la Neàpolis eren ja abandonats, i la població es va concentrar a Sant Martí d'Empúries. Aquesta ciutat fou seu episcopal durant tota l'Antiguitat Tardana i els seus habitants utilitzaven com a cementiri l'àrea nord de la Neàpolis.
Temple Barcino va ser fundada entre els anys 15 i 10 a.C., com a consecuència de les reformes territorials i administratives ordenades per August. El seu nom sencer era el de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. El lloc triat va ser l’anomenat Mons Taber, una petita elevació, propera al mar i de fàcil defensa. Una branca de la Via Augusta permetia arribar fins Barcino.
L'any 218 aC, amb motiu de la II Guerra Púnica entre romans i cartaginesos, l'exèrcit romà a les ordres de Cneu Cornel.li Escipió desembarcà a Empúries, colònia grega aliada de Roma. Immediatament es fundà Tarraco, com a principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània, iniciant un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, en el qual Tarraco va jugar en tot moment un paper fonamental. A la segona meitat del s. I aC se li va concedir l'estatut de colònia de dret romà, prenent la denominació de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco.
L'any 27 aC li va ser concedida la capitalitat de la província Tarraconense, dins de la nova organització provincial, propiciada per August. Aquest va residir a Tàrraco durant dos anys, seguint les operacions militars que portava a terme a la cornisa cantàbrica. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar la colònia d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat.
