1 / 19

La millora de l’alumnat com a lectors Seminari curs 2010-11

La millora de l’alumnat com a lectors Seminari curs 2010-11. Neus Sanmartí Octubre 14.10.2010. Grup de recerca LIEC. TEMES PER A LA REFLEXIÓ. Per qu è fem llegir l’alumnat en el procés d’aprendre diferents continguts?

decker
Télécharger la présentation

La millora de l’alumnat com a lectors Seminari curs 2010-11

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La millora de l’alumnat com a lectors Seminari curs 2010-11 Neus Sanmartí Octubre 14.10.2010 Grup de recerca LIEC

  2. TEMES PER A LA REFLEXIÓ Per què fem llegir l’alumnat en el procés d’aprendre diferents continguts? Com formar bons lectors? Activitats prèvies a la lectura, durant la lectura i després de la lectura.

  3. Aprendre a llegir un text és molt més que aprendre un vocabulari o saber repetir informacions

  4. Quina és la finalitat de promoure la lectura per a l’aprenentatge d’una disciplina? • Per plantejar una situació o problema amb la finalitat que l’alumat reconegui que allò que se li proposa aprendre pot tenir sentit per a ell o ella. • Per introduir nous sabers, recollir informacions, comparar les pròpies idees (i les maneres de parlar-ne o de fer) amb les del camp de coneixement de referència. • Per aplicar el el nou coneixement a l’anàlisi i interpretació de noves situacions o problemes.

  5. 1. Per reconèixer el possible interès de nous aprenentatges • Respondre a la pregunta: Per què em pot servir això que em proposes aprendre? • Seran narracions, històries, noticies del diari… • Després de la lectura han de quedar plantejades les preguntes importants que s’hauran de saber respondre al final de la unitat didàctica.

  6. 2. Per apropiar-se de nous sabers, recollir informacions… • Han de possibilitar l’abstracció de nous coneixements, relacionar-los i explicar-los. • Pot ser el llibre de text, però millor textos que es troben a enciclopèdies, revistes de divulgació, llibres de consulta o a Internet i que seran els que més utilitzaran al llarg de la vida per continuar aprenent. • Després de la lectura l’alumnat ha de poder resumir què ha entès i necessita recordar, fer una base d’orentació, un mapa conceptual…

  7. 3. Per aplicar el nou coneixement a noves situacions • Han de ser textos que plantegin nous problemes o fets que es poden interpretar amb els nous coneixements. • Poden ser de nou noticies del diari,narracions, textos històrics… • Després de la lectura l’alumnat ha de poder expressar -justificar, argumentar- la seva opinió -oralment o per escrit-, fonamentnt-la en els coneixements apresos

  8. Un exemple d’ús en una introducció • Escollim un article del diari “La generació sorda” (per treballar la funció de relació a 3r ESO): • De quins estímuls parla l’article que actuen sobre el nostre cos? Quines respostes diu que dóna? • Què passa al nostre cos entre rebre l’estímul i la resposta? • Com les persones poden prevenir que el nostre cos no respongui de manera que perjudiqui la salut

  9. Un exemple de lectura per recollir informacions i construir nou coneixement Els caçadors de les planes americanes Fa aproximadament uns cent cinquanta anys, homes i dones blancs van començar a ocupar l’oest de nord-americà. Volien apropiar-se de territoris que avui formen part dels Estats Units. En la seva marxa cap a l’oest es van trobar amb un poble orgullós i guerrer. Aquest poble, que coneixem com a “indis” o “pells-roges” , havia arribat al continent americà uns trenta cinc mil anys abans per l’estret de Bering, en una època en la qual l’estret estava glaçat pel fred i era transitable. A mitjans del segle XIX, els indis estaven dividits en un gran nombre de tribus, com ara els sioux, els kiowes, els peus negres, els comanxes o d’altres. …. (veure l’activitat més endavant)

  10. Un exemple d’activitat per promoure l’aplicació Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? 2º ESO IES Dr. Puigvert

  11. Quina és la idea que defensa el text? Quines raons dóna? Lectura cooperativa Quines evidències aporta? Són creíbles? Quins arguments poden ser útils per als que no hi estiguin d’acord?

  12. La meva idea és que Les meves raons són Arguments en contra de la meva idea poden ser Convenceria a algú que no em creu amb L’evidència que donaria per a convèncer a d’altres és que Exemple: Guió per construir“La meva argumentació”

  13. Un exemple de text argumentatiu elaborat per l’alumnat a partir de la lectura “Escalfa l’abric?” L’abric no escalfa sinó que conserva la calor corporal del qui el porta, ja que està demostrat a partir d’experiments científics. La majoria de gent diria que l’abric escalfa però això és incorrecte, ja que si posem uns cubs de gel dins d’un drap i uns altres al costat durant una estona, veurem que els cubs de gel s’han mantingut millor quan estaven embolicats amb el drap. Amb això arribem a la conclusió de que l’abric ens aïlla del calor i del fred segons la temperatura ambiental que ens envolta. 2n ESO IES Dr. Puigvert

  14. La lectura: un procés Els caçadors de les planes americanes Fa aproximadament uns cent cinquanta anys, homes i dones blancs van començar a ocupar l’oest de nord-americà. Volien apropiar-se de territoris que avui formen part dels Estats Units. En la seva marxa cap a l’oest es van trobar amb un poble orgullós i guerrer. Aquest poble, que coneixem com a “indis” o “pells-roges” , havia arribat al continent americà uns trenta cinc mil anys abans per l’estret de Bering, en una època en la qual l’estret estava glaçat pel fred i era transitable. A mitjans del segle XIX, els indis estaven dividits en un gran nombre de tribus, com ara els sioux, els kiowes, els peus negres, els comanxes o d’altres. ….

  15. Procés lector Etapes Abans de llegir Després de llegir Mentre es llegeix

  16. Abans de llegir • Contextualització i objectius: Per què llegirem aquest text? • Activació de coneixements inicials: Què en saps dels indis americans? De què vivien? A quina època? Amb quin es van enfrotar? • Primeres hipòtesis: A partir dels títols i de les fotos, de què creus que parlarà aquest text? Quina informació et proporcionarà?… • Anticipar el sentit d’algunes paraules que potser es desconeixen: plana, tribu, penyassegat…

  17. Mentre es llegeix • Reconèixer les parts del text: la introducció, el desenvolupament i la conclusió. • Identificar la idea-clau global del text • Identificar les idea-claus dels diferents paràgrafs • Resumir al marge aquestes idees • Intentar entendre les noves paraules pel context

  18. Després de llegir • Fer un mapa conceptual o resum de les principals idees. • Reflexionar sobre si hem entès el text: Quina pregunta faries a un company per comprovar que ha comprès el text? • Aplicar les noves idees, valorar-les: Saps d’algun altre poble que actualment ha de canviar la seva manera de viure? Què en penses? • Reflexionar sobre com hem llegit per entendre el text: Quin procés hem seguit per llegir? Quines orientacions donaries a un company que no l’ha acabat d’entendre?

  19. La lectura fa la persona completa; la conversació, àgil, i l’escriure, precís. Francis Bacon (1561-1626) La lectura és a la intel.ligència allò que l’exercici és al cos. Richard Steele (1672-1729

More Related