1 / 24

Un cas de deute il·legítim?

Un cas de deute il·legítim?. MOIÀ 28 anys majoria absoluta de CiU (mateix alcalde) 1983-2011 22 anys d’un mateix secretari (1990-2012) Fins el 08/2007 secretari-interventor. Causes del deute (1). Obra pública adjudicada a dit o amb concursos on habitualment guanyaven unes mateixes empreses.

dextra
Télécharger la présentation

Un cas de deute il·legítim?

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Un cas de deute il·legítim? MOIÀ 28 anys majoria absoluta de CiU (mateix alcalde) 1983-2011 22 anys d’un mateix secretari (1990-2012) Fins el 08/2007 secretari-interventor

  2. Causes del deute (1) • Obra pública adjudicada a dit o amb concursos on habitualment guanyaven unes mateixes empreses. • Creixement urbanístic desmesurat a través d’Unitats d’actuació urbanística, en molts casos mal plantejades i no finançades adequadament pels seus beneficiaris (propietaris de terrenys i constructors)

  3. Causes del deute (2) • Pagament a proveïdors amb demores de1 a 2 anys des dels anys 90. Això estrenyia el cercle d’empreses interessades en treballar per l’ajuntament (les que podien finançar la demora) que al seu torn eren les que determinaven arbitràriament el preu de l’obra. • Els últims 20 anys pràcticament es van tancar tots amb Romanent negatiu de Tresoreria, que en els anys 2002-2008 creixia exponencialment de manera geomètrica.

  4. Causes del deute (3) • Els pressupostos que són orientatius en ingressos però limitatius en despeses es feien tard i malament (s’aprovaven moltes vegades al segon semestre) i al final d’exercici s’intentaven quadrar com podien. Era habitual i creixent el volum de ‘factures al calaix’. • No s’ha fet cap auditoria des de l’any 1983 (quan va entrar l’alcalde)malgrat que cada any l’oposició ho demanava.

  5. Causes del deute (4) • Els retiments de comptes a la Sindicatura es feien amb demores de més d’un any sobre la data límit. El cas més flagrant van ser els exercicis 2006, 2007 i 2008 que es van aprovar tots tres junts el 12/2009. • Manca total de control de la despesa i fortes despeses sumptuàries - dietes, locomoció i telèfons d’alcalde i regidors de l’equip de govern sense justificació adequada.

  6. Causes del deute (5) • Manca de plans de sanejament malgrat tancar tots els exercicis amb Romanents negatius de Tresoreria. El primer pla de sanejament es va fer ‘octubre del 2008 després de regularitzar 3,8 M. de ‘factures del calaix’. • Del pla de sanejament no es va dur a terme ni la reducció de la despesa ni la contractació de crèdits prevista (ningú no volia finançar-lo). Només l’increment de a recaptació de l’IBI (un 82 % l’any 2009).

  7. Causes del deute (6) • El 2007 es crea MoiàFutur empresa municipal. • Amb 60.000 euros i sense partida pressupostària per finançar-ho emprèn dos projectes per valor d’uns 9 M. • CAP (Generalitat) i pàrquing públic. 5,8 M. El pàrquing està inacabat i tancat. • Habitatge públic: no s’arriba a construir. • Està en concurs de creditors i ha deixat un deute a l’ajuntament de 3,5 M.

  8. Causes del deute (7) • Des del 2005 fins el 2008 s’adjudiquen a dit uns 4,4 M. d’obres a dues empreses inactives (amb un mateix gerent) que les subcontracta i busca finançament bancari amb el descompte de pagarés municipals que resulten tots impagats. Afecta set entitats bancàries que acaben convertint el deute en crèdits a llarg termini (4) i les tres restants cobren del Pla de Pagament de Proveïdors del 2012.

  9. Altres administracions i organismes(1) • 11/2007 MAP denuncia la situació comptable del 2006 (feta donació de comptes però no sotmesos a la Com. de Comptes fins el 2009) a Administració Local, Política Financera, i Sindicatura de Comptes. • Ingènuament, es demanava empara davant la catastròfica deriva de les finances municipals.

  10. Altres administracions i organismes(2) • Respostes: DGAL demana explicacions a l’alcaldia que li contesta que està preparant un pla de sanejament i que es resoldrà el problema. DGPF davant la denúncia que s’havien firmat dos crèdits de 2 M. cada un sense la seva autorització manifesta (no per escrit) que la seva funció és de tutela però no de fiscalització. Sindicatura de Comptes: “si algun dia decidim investigar Moià, tindrem en compte els vostres suggeriments· .

  11. Altres administracions i organismes(3) • 11/2009 Les al·legacions presentades a la Comissió de Comptes s’envien a Sindicatura i al ‘Tribunal de Cuentas’ de Madrid. • Mentrestant ERC i ICV presenten una petició d’investigar Moià a la Comissió Parlamentària de la Sindicatura. És rebutjada per un ‘canvi de cromos’ entre CiU i el PSC a canvi de no investigar un tema de l’ajuntament de Barcelona. • Sindicatura contesta el mateix que el 2007 però el TC decideix obrir una investigació.

  12. Entitats bancàries • Les dues gran operacions de crèdit signades el 2006 no tenien autorització de la DGPF. • Les entitats a l’estudiar les operacions tenien constància efectiva que l’endeutament de Moià era superior al 110 %(límit a partir del qual s’havia de demanar autorització). Devia ser ja, com a mínim prop d’un 300 %. • Autoritzen i signen els crèdits sense exigir l’acreditació de l’autorització. • És legítim que ara tinguin preferència per cobrar-ho tot (capital + interessos) ?

  13. Col·laboradors necessaris (1) • Alcalde personalista que se salta totes les limitacions per afavorir l’endeutament municipal amb l’excusa del creixement accelerat que estava donant al poble. • Secretari-interventor dèbil que es plega a les condicions de l’alcalde i ‘dimiteix de facto’ de la seva obligació d’assessorar i de formular advertiments en totes les decisions que vulneren la Llei i la normativa comptable.

  14. Col·laboradors necessaris (2) • Industrials que han estat més de vint anys treballant per a l’ajuntament sense problemes de concurrència d’ofertes i amb possibilitat de determinar arbitràriament els preus. • Entitats bancàries que han finançat tot i sabent la situació de fallida de les finances municipals (ara emparades per la llei tenen prioritat de cobrament).

  15. Col·laboradors necessaris (3) • Administracions públiques, especialment la DGPF. En vint anys de rebre la documentació comptable amb dèficits pressupostaris i romanents negatius de tresoreria no hi ha constància ni d’un sol advertiment. És el seu concepte de l’autonomia local. • Sindicatura de Comptes, òrgan polititzat que no és un instrument de fiscalització eficaç i imparcial sinó que per la seva dependència del parlament i pel sistema de designació dels síndics és objecte de pressions polítiques i té les mans lligades.

  16. Seguiment financer (oposició 1) • Reclamar la confecció puntual dels pressupostos (octubre) i intentar poder conèixer les grans xifres abans de l’aprovació dels impostos i taxes. • Els pressupostos i les ordenances fiscals són les eines bàsiques on es defineixen les prioritats polítiques traduïdes en xifres, per tant és el treball més important de cada exercici. • No només s’ha de ser crític amb les xifres de l’equip de govern sinó que és important presentar propostes alternatives en les quals es reflecteixin les nostres prioritats.

  17. Seguiment financer (oposició 2) • Si no hi ha marge de negociació i no es pot incidir en els pressupostos és important fer difusió dels que s’aprovin i contrastar-los amb les nostres propostes alternatives. • Verificar regularment (si pot ser cada setmana) els registres d’entrades i sortides per detectar (a part d’altres temes) tots els documents que puguin tenir incidència en les finances municipals i preguntar, per escrit, sobre tots els dubtes que es derivin d’aquests documents.

  18. El control financer (oposició 3) • Exigir informació periòdica (p.e. trimestral) de l’execució pressupostària i dels percentatges de liquidació (cobraments i pagaments). Convertir la comissió Especial de Comptes en un òrgan de control amb reunions periòdiques (no només per tancar i aprovar els exercicis comptables). • Exigir informació detallada de les modificacions pressupostàries, avaluar-la i demanar explicacions (en el ple) de totes aquelles que no es considerin justificades.

  19. Seguiment financer (oposició 4) • Tancament d’exercici: Exigir puntualitat en la donació de comptes de l’exercici anterior a primers de març (art. 191.3 RDL 2/2004) i com màxim el 15 de maig (212.1) i la convocatòria de la Comissió Especial de Comptes abans del 1 de juny(art 212.2) • A partir del moment en que l’alcaldia faci la donació de comptes, demanar immediatament TOTA la informació comptable per analitzar-la . És important poder demanar de aclariments de les partides que ofereixin dubtes abans de la reunió de la Comissió.

  20. Seguiment financer (oposició 5) • En cas de desacord amb la gestió comptable, fer constar els motius i votar en contra a la C.E. de Comptes. Posteriorment, de manera més documentada, si cal, presentar al·legacions. • Fer públics els motius de desacord, posant èmfasi especialment en aquells punts que poguessin ser qualificats com a irregularitats. • Valorar, a més de la publicitat, les mesures a prendre davant de presumptes irregularitats.

  21. Gestió econòmica (1) • Elaborar uns pressupostos prudents en relació als ingressos i el màxim de realistes pel que fa a la despesa. • El marge de maniobra de la hisenda local és molt limitat i per tant l’assignació de recursos a cada una de les partides s’ha de fer amb molta cura. • Davant de qualsevol despesa, fer-se la pregunta: És necessària socialment? • Si la resposta és negativa ens trobem davant d’una despesa que haurem de considerar la seva eliminació.

  22. Gestió econòmica (2) • Si la resposta és positiva cal preguntar-se si hi ha una manera més econòmica i racional de fer front a aquesta despesa. • No obstant hi ha una part important de despesa estructural (personal i subministraments bàsics) amb la qual el marge de maniobra és molt reduït. • El capítol d’ingressos ens ve condicionat per les aportacions de l’estat (PIE) i el nivell de fiscalitat que tinguem a cada municipi.

  23. Gestió econòmica (3) • Una bona gestió de la tresoreria és essencial per al bon funcionament econòmic. • Les aportacions de l’estat ens venen mensualment a final de mes (són uns ingressos previsibles i fixos) les aportacions i subvencions de la Generalitat estan subjectes a fortes demores de pagament. • La gestió de tributs de la Diputació anticipa un 75 % de la recaptació de l’any anterior per IBI repartida en mensualitats.

  24. Gestió econòmica (4) • La resta de tributs es reben quinzenalment en funció de les recaptacions reals. • Les recaptacions de vehicles i d’IBI en el moment que s’acaba el termini de recaptació voluntària generen ingressos importants la quinzena següent (en el cas de l’IBI es descomptaran els acomptes mensuals fets). • És important no generar descoberts de saldo bancaris (pels interessos) i negociar el màxim l’eliminació de comissions.

More Related