380 likes | 467 Vues
Les diferents realitats del món. Arriba l’horror. Alguns nens poden jugar així. Construint un món sòlid. El meu joc preferit. Altres nens es veuen obligats a convertir els jocs ficticis en realitat. Juguem a matar. Juguem a fet i amagar. El joc més divertit.
E N D
Altres nens es veuen obligats a convertir els jocs ficticis en realitat...
Com seria el nostre entorn durant una guerra...
Ja no som un equip de futbol, som un exèrcit
Ells no poden oblidar, nosaltres tampoc podem
¿ Els tanquem en un món de fantasia ?
Els nens també senten que hi coses que no van bé i demanen una explicació. Han après a distingir, dins la televisió, allò que passa realment i allò que és ficció
Ens pensem que són massa petits per captar la realitat, i si ho fan, ens encarreguem de desviar la seva atenció assegurant que no podran entendre cap explicació que els hi donem.
S’adonen que hi ha altres nens com ells que es queden sense pares, sense germans, sense amics
Potser el que realment ens fa por és que despertin massa aviat del seu món fantàstic on el seu major problema és que han perdut els “rotuladors”.
Potser el que passa és que som nosaltres els que no volem ser conscients de la realitat, totalment injusta, en la que vivim i per això l’evitem
O potser senzillament és que ens veiem incapaços de justificar moltes de les coses que succeeixen al nostre voltant
Potser el que necessiten els nens és que no els deixem sols davant la televisió
Potser el que necessiten és que estem al seu costat per parlar de totes les coses i procurar oferir-los una bona resposta
No creieu que el diàleg és la millor opció?
Quina casa voldries que dibuixessin els nens del futur?