Personatges IGM

1. Personatges IGM Dani Martinez 4esoC

2. Theobald von Bethmann Hollweg nació en 1856. Fue Canciller de Alemania desde 1909 a 1917. comprenia la necessitat de modernitzar el sistema polític creat per Bismarck, donant més poder al Parlament, però va fracassar en aquest objectiu davant la incomprensió de l'emperador Guillem II i l'immobilisme dels militars. Otto Eduard Leopold von Bismarck (abril 1, 1815 fins 30 juliol 1898) va ser un polític alemany-prussiana de finals del segle 19, i una figura dominant en els assumptes mundials. Com a Primer Ministre, de Prússia de 1862-1890, que va supervisar la reunificació d'Alemanya. El 1867 es va convertir en Canceller de la Confederació d'Alemanya del Nord. Ell va dissenyar l'Imperi Alemany el 1871.

3. Georges Benjamin Clemenceau (28 setembre 1841 a 24 nov 1929) fou un polític francès, el metge i periodista. Ell va servir com el primer ministre de França des de 1906 fins a 1909, i novament des de 1917 fins 1920. Durant gairebé l'últim any de la Primera Guerra Mundial va portar a França. Erich Georg Anton Sebastian von Falkenhayn (Graudenz, Prússia Occidental, 11 de setembre de 1861 - Potsdam, 8 d'abril de 1922). Va partir com a instructor militar a la Xina el 1899, quan tenia 28 anys i va ingressar en l'exèrcit del Kàiser Guillem II d'Alemanya. El 1913, el Kàiser nomena von Falkenhayn ministre de guerra.

4. Ferdinand Foch (2 octubre 1851 - 20 de març de 1929). Mariscal de Camp francès, Comandant en cap dels exèrcits Aliats durant la Primera Guerra Mundial.Tras esclatar la Primera Guerra Mundial, lidera el XXX Cos a Nancy l'agost del 1914. Contenir l'avanç de les forces alemanyes durant l'Ofensiva de Primavera de 1918 a la Segona Batalla del Marne, el juliol de 1918, llançant el contraatac que es convertiria en la llavor de la derrota alemanya. Francesc Josep I d'Àustria, (Palau de Schönbrunn, Viena, 18 d'agost de 1830 - Ibidem 21 novembre 1916), Emperador d'Àustria, rei apostòlic d'Hongria i rei de Bohèmia, entre altres títols, des del 2 de desembre del 1848 fins la seva mort el 1916. El seu regnat de gairebé 68 anys és el tercer més llarg de la història europea.

5. Guillem II (Wilhelm II en alemany), (Berlín, 27 de gener de 1859 - † 4 de juny de 1941) va ser l'últim emperador alemany (Kaiser) i l'últim rei de Prússia. Va governar entre 1888 i 1918. Fill primogènit de Frederic III i de la princesa Victòria, Princesa Reial del Regne Unit, va ser proclamat emperador després del breu regnat del seu pare. Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg (Poznań), 2 octubre 1847 - Neudeck, 2 d'agost de 1934), Mariscal de Camp de l'Imperi alemany i segon president de la República de Weimar.Hindenburg es va retirar de l'Exèrcit el 1911 , quan comptava 63 anys d'edat, però tres anys més tard, en començar la Primera Guerra Mundial, es va reincorporar com a comandant en cap del VIII Exèrcit, que operava en el Front de l'est. En vèncer l'Exèrcit rus en la batalla de Tannenberg (1914), es va convertir en heroi, va aconseguir fama i honor i va ser nomenat Mariscal de camp. Des de llavors se li va conèixer com "El Vencedor de Tannenberg.

6. Joseph Jacques Césaire Joffre, (12 gener 1852 - 3 de gener de 1931) va ser un militar francès. Comandant en Cap de l'Exèrcit Francès de la Primera Guerra Mundial, durant els anys 1914 i 1916. Principalment conegut per la retirada de l'Exèrcit Aliat i la derrota alemanya a la Primera Batalla del Marne el 1914. Causa de la seva popularitat se li va donar el sobrenom de Papa Joffre. Joseph Joffre (1852-1931), Cap d'Estat Major el 1911, va dissenyar amb Foch el Pla XVII per al cas d'una eventual guerra amb Alemanya. L'essència del pla era un atac per Alsàcia i Lorena.Al capdavant de les tropes franceses el 1914, va saber reaccionar després de l'atac alemany i finalment va aconseguir frenar l'avanç germànic en la batalla del Marne al setembre d'aquest any. A partir d'aquest moment, els fronts es van estabilitzar durant llargs mesos malgrat els intents infructuosos per les dues parts d'aconseguir la ruptura.Després dels fracassos en el front occidental i les enormes pèrdues de la batalla de Verdun, va ser substituït per Nivelle al capdavant de l'exèrcit francès en 1916. Tot i ser apartat de càrrecs de responsabilitat, va seguir sent molt popular fins a la seva mort.

7. Erich Friedrich Wilhelm Ludendorff (anomenat erròniament Erich von Ludendorff) (9 abril 1865 - 20 de desembre de 1937, Tutzing, Baviera, Alemanya) va ser un oficial de l'exèrcit alemany que va destacar com a general durant la Primera Guerra Mundial.Nombrat oficial amb 18 anys, la seva carrera militar va ser excel lent. Va formar part de l'Estat Major Alemany des de 1894, sent el principal responsable de la secció de desplegament des de 1908, i va prendre part en la preparació de l'estratègia per concretar la invasió de França, l'anomenat Pla Schlieffen. Ja en aquesta època era un militarista convençut i li agradava dir que la pau no era res més que l'interval de temps que transcorria entre dues guerres. Nicolau II de Rússia (Sant Petersburg, Rússia, 18 de maig de 1868 - Iekaterinburg, Rússia, 17 de juliol de 1918) va ser l'últim tsar de Rússia fins a la seva abdicació en el seu germà Miquel, el 15 de març de 1917, qui va rebutjar el oferiment, posant fi a la dinastia Romanov.En 1894, i després de complicacions derivades d'una nefritis, va morir el seu pare, Alexandre III. L'1 de novembre i passat el període de dol protocolari, Nicolás va ser coronat com a successor i va adoptar el nom de Nicolau II. D'acord amb les seves pròpies paraules, no tenia formació política, i ho ignorava tot sobre el govern de l'imperi, explicant la seva ingenuïtat en ser coronat tsar al novembre de 1894. Fins i tot el seu propi pare dubtava de la seva habilitat per administrar i mantenir un territori de 23 milions de km ².

8. Vittorio Emanuele Orlando (Palerm, 1860 - 1952). Primer ministre italià des de 1917 fins 1919.Va estudiar i posteriorment va impartir classes de Dret, primer a Palerm ia partir del 1901 a Roma. Durant la seva carrera va escriure més de 100 articles sobre temes legals i jurídics.La seva primera actuació política va ser presentar-se i ser elegit diputat del Partit Liberal l'any 1897.De 1903-1905 va servir com a Ministre d'Instrucció Pública amb el Primer Ministre Giovanni Giolitti i després va ser Ministre de Gràcia i Justícia des de 1907 fins a 1909, també amb Giolitti.El 1914 va tornar a ser ministre de Justícia amb el govern d'Antonio Salandra. Nomenat ministre d'Interior el 1916, va ser elegit primer ministre l'any següent. Partidari de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial, ja que els aliats li havien promès significatives concessions territorials. Va encapçalar la delegació italiana enviada a França en la conferència de pau de 1919. Gavrilo Princip (Obljaj, Bòsnia i Hercegovina, 25 de juliol de 1894 - 28 abril 1918) va ser el terrorista serbobosnià assassí de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria-Hongria i de la seva esposa, la comtessa Sofia [3] a Sarajevo el 28 de juny de 1914, el que és conegut com l'atemptat de Sarajevo. L'incident va desencadenar les accions bèl.liques de l'Imperi austrohongarès contra Sèrbia, conegudes com crisi de juliol i l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

9. El comte Alfred von Schlieffen va ser un militar alemany, nascut el 28 de febrer de 1833 i mort a Berlín, (Alemanya) el 4 de gener de 1913.Su principal preocupació va ser com enfrontar una possible guerra en dos fronts contra Rússia i França. Així, el 1905 va presentar el seu pla, l'anomenat Pla Schlieffen, que va ser posteriorment aplicat per l'exèrcit alemany en els primers dies de la Primera Guerra Mundial. Es tractava d'atacar de forma ràpida i decisiva a França pel nord. El pla implicava la invasió de la neutral Bèlgica, derrotant ràpidament al seu enemic occidental per poder llançar tot el potencial militar alemany contra Rússia. Malgrat els seus èxits inicials, les tropes aliades van frenar als alemanys en la batalla de l'Marne.En 1906 passa a situació de retir, sent nomenat mariscal el 1911. Mor a Berlín el 4 de gener de 1913, pocs mesos abans de veure el desenvolupament del seu Pla. Thomas Woodrow Wilson (Staunton, 28 de desembre de 1856 - Washington, DC, 3 de febrer de 1924) va ser el vintè vuitè president dels Estats Units. Va dur a terme una política exterior intervencionista a Iberoamèrica i neutral a la Gran Guerra fins 1917. La seva entrada en el bàndol anomenat "entesa" inclinar la victòria d'aquest costat. El gener de 1918 va exposar els seus famosos catorze punts. Va participar en la Conferència de París i va ser premi Nobel de la Pau el 1919.

10. Yoshihito, l'emperador Taishō (31 agost 1879 - 25 de desembre de 1926, r. 1912-1926), va ser l'emperador n ° 123 del Japó. Va ser el fill supervivent de l'emperador Meiji i Yanagiwara Naruko, una dama d'honor del Palau Imperial. La consort de l'emperador Meiji, l'emperadriu Shokan (Haruko), va ser oficialment considerada com la seva mare. Va rebre el nom personal de Yoshihito i el títol de Haru no miya (príncep Haru) de l'emperador el 6 de setembre de 1879. Va ser oficialment declarat hereu el 31 d'agost de 1887 i va tenir la seva investidura formal com príncep hereu el 3 de novembre de 1888. Francesc Ferran, Arxiduc d'Àustria-Este (18 de desembre de 1863 - 28 juny 1914), va ser Arxiduc d'Àustria, Príncep Imperial d'Àustria, Príncep Reial d'Hongria i Bohèmia i, des de 1896 fins la seva mort, l'hereu al tron austrohongarès. El seu assassinat a Sarajevo precipitar la declaració de guerra d'Àustria contra Sèrbia que va desencadenar la Primera Guerra Mundial.

11. George Frederick Ernest Albert Windsor, (3 juny 1865 - 20 de gener de 1936) fou rei del Regne Unit i emperador de l'Índia de 1910 fins a la seva mort. Era el segon fill del rei Eduard VII i la Reina Alejandra. Va ser el primer monarca a pertànyer a la Casa de Windsor, que es va crear de la Casa de Saxònia-Coburg-Gotha. Edmund Henry Hynman Allenby, 1er Vescomte Allenby, (23 d'abril de 1861, Nottinghamshire - 14 de maig de 1936, Londres) va ser un mariscal de camp britànic.Va participar en la Segona Guerra dels bóer i es va exercir com a inspector general de la cavalleria entre 1910 i 1914. Durant la Primera Guerra Mundial, va comandar amb lència en el Mig Orient.