1 / 13

Aplicació del Tesaurus de terminologia de Refugiats

Aplicació del Tesaurus de terminologia de Refugiats. Indexació de 4 articles Queralt Marginet Salvadó.

eris
Télécharger la présentation

Aplicació del Tesaurus de terminologia de Refugiats

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Aplicació del Tesaurus de terminologia de Refugiats Indexació de 4 articles Queralt Marginet Salvadó

  2. Article 1: Borràs Pentinat, Susana. Refugiados ambientales: el nuevo desafío del derecho internacional del medio ambiente. Revista de derecho (Valadivia) [en línia]. Diciembre 2006, Vol.XIX, Núm 2. RESUM INFORMATIU • El desplaçament de població degut a la degradació del medi ambient és un problema recorrent des de temps històrics, el que sí és recent és el desplaçament a causa d’esgotament de recursos, destrucció irreversible del medi o del creixement de la població. L’estatut jurídic internacional dels refugiats que es troba en la Convenció de Ginebre sobre l’Estatut dels Refugiats de 28 de juliol de 1951, defineix com a refugiat aquella persona que degut al temor fomentat per la persecució (ja sigui per raça, religió, grup social, etc.) es trobi fora del seu país i no pugui o vulgui tornar-hi. Actualment s’ha afegit a aquesta definició els refugiats ambientals, que són aquells que s’han vist forçats a deixar el seu país a causa d’un trastorn ambiental, ja sigui per causes naturals o activitat humana. Aquest nou fenomen de migració té cada cop més importància i planteja la necessitat de replantejar el concepte de refugiat per qüestions polítiques i ampliar-lo, també, a aquests nous factors. Per tant, no és només necessari proporcionar un marc jurídic internacional per aquesta nova categoria de refugiats, sinó també contar amb la predisposició dels estats desenvolupats de cooperar amb aquests països que pateixen les conseqüències de la modificació o deteriorament del medi.

  3. Conceptes destacats • Matèria principal: refugiats ambientals • Matèria principal parcial: desplaçament de població, migració, degradació del medi ambient, drets dels refugiats, definicions sobre refugiats. • Matèria secundària: Convenció de Ginebre sobre l’Estatut dels Refugiats de 28 de juliol de 1951.

  4. Indexació amb el tesaurus dels refugiats 1. Refugiados y otros grupos de interés 1.01: Refugiados Refugiados ambientales 2. Grupos de población 2.01: Migrantes Migrantes internacionales Migrantes por causas ecológicas 3. Protección de refugiados 3.03: Derechos de los refugiados Concepto de un refugiado Definiciones sobre refugiados 3.04: Determinación de la condición de refugiado Condición de refugiado 3.07: Concesión o denegación de la condición de refugiado Derechos de los refugiados 22. Recursos naturales y medio ambiente 22.02: Deterioro ambiental Deterioro ambiental

  5. Article 2:Loewe, Daniel. Los náufragos de nuestro mundo. El caso de los refugiados. Arbor [en línia]. Vol. 186, Núm 744 (2010). RESUM INFORMATIU • Els moviments migratoris formen una forta pressió a les fronteres polítiques de molts estats i generen debats que divideixen la opinió pública. Per això s’aborda el tema dels refugiats, intentant demostrar que des d’una perspectiva cosmopolita es poden i s’han d’articular arguments a favor de facilitar un accés molt menys restringit de refugiats del que practica la majoria de països. Això s’explica a través de l’autor Kant i les seves teories seguint 4 passos: l’anàlisi de les crítiques en contra de la mobilitat sense fronteres i com aquestes no es poden estendre al cas dels refugiats, l’anàlisi del dret cosmopolita kantià i la seva justificació, la indagació de l’extensió dels drets en cas de refugiats i finalment la realització d’algunes consideracions sobre els límits del dret cosmopolita kantià. D’aquesta manera es conclou que la pertinència cultural dels refugiats, que d’acord amb la concepció cosmopolita kantiana ha de ser acceptada, no ha de ser una raó per rebutjar-los.

  6. Conceptes destacats • Matèria principal: immigració i drets de asili • Matèria principal parcial: mobilitat sense fronteres, drets cosmopolita[1], Kant, drets dels refugiats • Matèria secundària: convenció de refugiats de Ginebra del 57. [1] Dret cosmopolita segons Kant fa referència a l’ideal polític d’un ordre global en el qual totes les persones puguin gaudir dels mateixos drets i deures convivint en una república universal.

  7. Indexació amb el tesaurus dels refugiats 3. Protección de refugiados 3.02: Ingreso, admisión y recepción Impacto de los refugiados 3.03: Derecho de los refugiados Derecho de asilo Derecho de los refugiados 12. Sociología 12.01: Sociedad Posición social 12.04: Migración Inmigración Inmigración clandestina 12.05: Psicología social Prejuicio

  8. Article 3: Arsenault, Stéphanie. Transnacionalización de la subsistencia familiar: el caso de los refugiados colombianos en Quebec. Migraciones Internacionales. [en línia] Enero-Junio 2009. Vol. 5 Núm 2. RESUM INFORMATIU • En el context d’una investigació doctoral conclosa al 2006 per a profunditzar sobre les relacions transnacionals entre refugiats establerts en la província de Quebec, Canadà, l’article es centra en aquells refugiats originaris de Colòmbia i en vol estudiar les dimensions econòmiques i familiars de les pràctiques transnacionals així com les senyals i les pràctiques visibles relacionades amb la constitució d’una comunitat transnacional. En l’article es fa un cop d’ull a altres estudis relacionats amb els colombians i el transnacionalisme a altres països com Estats Units, on els resultats han mostrat pràctiques transnacionals molt limitades tot i les condicions favorables. A Canadà el número d’immigrants colombians ha pujat molt, la majoria obtenint el dret a establir-se a Canadà com a refugiat, d’aquí el interès per l’estudi. Metodologia: entre el desembre de 2002 i el desembre de 2005, es va prendre testimoni a 42 persones refugiades que van ser trobades a diferents ciutats de Canadà, la majoria d’elles (31) i va arriba amb l’estatut de refugiat obtingut previament, la resta va ingressar a Canadà a sol·licitar el refugi. Aquestes persones van ser identificades i ubicades a partir de 10 contactes inicials establerts per mitjà d’organismes o esdeveniments relacionats amb la població colombiana en la província de Quebec. A més 19 persones més van ser entrevistades a Colòmbia, les quals tenien família refugiada a Quebec. D’aquesta manera es va concloure que el moviment de diners entre Quebec i Colòmbia va destinat a la subsistència familiar quotidiana.

  9. Conceptes destacats • Matèria principal: migració transnacional[1] • Matèria principal parcial: refugiats colombians, Quebec, Canadà, economia, espais transnacional, transnacionalisme, integració. [1] La migració transnacional és un procés pel qual els inmigrants forgen i sostenen simultàniament relacions socials múltiples que enllacen la societat d’origen amb la societat d’acollida.

  10. Indexació amb el tesaurus dels refugiats 2. Grupos de población 2.01: Migrantes Inmigrantes 2.1: Grupos nacionales y regionales Americanos Colombianos 6. Integración 6.01: Integración Adaptación social Integración cultural Relaciones refugiado – comunidad local 12. Sociología 12.04: Migración Inmigración Migración internacional 12.05: Psicología social Socialización 12.07: Comunidad Desarrollo de la comunidad 16. Economía 16. 05: Economía doméstica Condiciones de vida Distribución del ingreso

  11. Article 4:Luque Brazán, José Carlos. Los refugiados peruanos y sus asociaciones políticas en Santiago de Chile (1990-2006). EIAL: Estudios Interdisciplinarios de America Latina y el Caribe [en línia]. Vol.20 Núm 1 (2009). RESUM INFORMATIU • La inserció política dels refugiats peruans a Santiago de Xile, en el context peruà de les dècades dels 80 i 90, una època en que a Perú Fujimori desmuntava l’Estat peruà i impartia una forta política de disciplina ciutadana i repressió a l’oposició política i a Xile s’obria pas la transició a la democràcia. D’aquesta manera, els refugiats peruans van utilitzar aquest escenari per establir vincles sòlids amb organitzacions de la societat civil xilena vinculats als camps dels drets humans i generar amplies rets que possibilitessin el creixement de les organitzacions dels refugiats peruans. El centre de Xile “La lima chica”, va operar com a esfera política per als peruans, on els immigrants podien obtenir recursos socials, culturals i polítics a través de les seves rets de suport i establint una identitat nacional que els i donava suport.

  12. Conceptes destacats • Matèria principal: transició política, refugiats polítics • Matèria principal parcial: Santiago de Xile, Perú, immigració, canvis polítics, centre “la lima chica”, centra d’ajuda als refugiats. • Matèria secundària: Alt Comissionat de les Nacions Unides per a Refugiats (ACNUR), Fujimori

  13. Indexació amb el tesaurus dels refugiats 1. Refugiados y otros grupos de interés 1.01: Refugiados Personas desplazadas 2. Grupos de población 2.01: Migrantes Inmigrantes 2.1: Grupos nacionales y regionales americanos Peruanos 3. Protección de refugiados 3.01: Huída Condiciones en el país de origen 3.05 Persecución Persecución por opinión política Temores fundados de persecución 3.08: Refugio y asilo País de primer asilo 7. Organizaciones 7.03: Organizaciones en general Organizaciones de ayuda a los refugiados 7.04: ACNUR ACNUR (Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados) 9. Política 9.02: Proceso político Cambio político Movimientos políticos 9.03: Gobierno Líderes políticos 28. Zonas geográficas 28.0: Chile

More Related