1 / 17

POLÍTICA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL. Reflexions sobre el cas balear

POLÍTICA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL. Reflexions sobre el cas balear. Carles Manera 11 de febrer de 2010 CERCLE D’ECONOMIA DE MALLORCA. Quin model de creixement tenim?. 1. Connectat amb l’exterior : depenent dels cicles de l’economia internacional.

henry
Télécharger la présentation

POLÍTICA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL. Reflexions sobre el cas balear

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. POLÍTICA ECONÒMICA I CANVI DE MODEL. Reflexions sobre el cas balear Carles Manera 11 de febrer de 2010 CERCLE D’ECONOMIA DE MALLORCA

  2. Quin model de creixement tenim? • 1. Connectatambl’exterior: depenentdels cicles de l’economia internacional. • 2. Intensiu en treball, amb un mercat laboral moltdinàmic. • 3. Especialitzat en el sector serveis, amb rellevància de l’activitat turística. • 4. Pes del sector de la construcció en la generació del creixement. • 5. Consumidor de territori.

  3. Conjuntura i Estructura: duesdistincionscabdals • Conjuntura: moviments de curttermini. Assistim ara a un escenariconjunturalaltamentdificultós: caiguda del PIB en un 2,9% el 2009 i del -1,5% el 2010, segons les previsions del Govern. Taxad’atur: 15% (front el 18% de l’Estat). Inflació prevista: -1%. • Estructura: situacionsmés estables i perdurables en el temps, tantpel que fa a elementspositiuscomnegatius.

  4. ASSISTIM A UN CANVI DE PARADIGMA TECNO-ECONÒMIC EN EL MÓN • Estam inserits en la cinquena gran revolució tecnològica des de la Revolució Industrial. • Es caracteritza, entre d’altres elements, per la revolució a la informació, la microelectrònica, el software, les telecomunicacions, comunicació digital (cable, fibra òptica, ràdio i satèlit), transport físic d’alta velocitat.

  5. QUINA ÉS LA FORÇA DE L’ECONOMIA BALEAR EN AQUEST CONTEXT? • 1. Un entorn ambiental agradable. • 2. Experiencia reconeguda. • 3. Dinamisme del mercat de treball. • 4. Capacitat de reacciófront les crisis. • 5. Existència de sectorsindustrialstradicionalsambclarespulsacions de mercat. • 6. Abundància de capital privat. • 7. Actuacióméssinèrgicaamb la UIB. • 8. Milloresenergètiques. • 9. Condicions per ferefectivespolítiques de districte industrial.

  6. LES AMENACES • 1. L’altconsum de territori. • 2. Poca cohesió social. • 3. Congestió espacial. • 4. Poca formació de capital humà. • 5. Pèrdua de productivitat i competitivitat. • 6. Escassainversió en R+D+i. • 7. Benestar social que no es correlaciona amb el nivell de renda. • 8. Poca capacitateconòmica del sector públic.

  7. LA TEORIA: LÍNIES MESTRES DE POLÍTICA ECONÒMICA • 1. El debatéscom es creixenlloc de quant es creix. El creixementés crucial; peròs’ha de QUALIFICAR. • 2. I quèésqualificar? Apostar per “infrastructuressilencioses”, que afecten la formació de capital social públic. Que assegurenbenestar. • 3. La diversificació del sector terciari. Majorsflexibilitats al sector serveis: aposta nítida per activitatsquaternàries i quinàries. TURISME NO SÓN NOMÉS TURISTES. • 4. Aposta per la formació de capital humà, a totselsseusnivells. • 5. La inversió pública entesacom a gran palanca de creixement, en escenaris de crisieconòmica i de dificultatssocials de tota mena.

  8. ÉS POSSIBLE PLANTEJAR UNA NOVA FORMA DE CRÉIXER? • Un model de creixement no s’estableix per decret. Una pauta de producció diferenciada descansa sobre activitats econòmiques concretes, precises, sense factors abstractes. El mercat determina el funcionament; però no és menys cert que el sector públic pot proporcionar el caliu necessari per tal de que les activitats productives mantinguin encès el foc del creixement.

  9. LA PRÀCTICA (1):ELS PROBLEMES ESTRUCTURALS • 1. La caiguda de la productivitat del treball. • 2. Intensa especialització econòmica. • 3. Manca de capital social públic. • 4. Externalitats ambientals negatives. • 5. Estacionalitat turística. • 6. Escassa formació de capital humà.

  10. LA PRÀCTICA (2):HI HA SIGNES D’UN NOU MODEL DE CREIXEMENT? • SÍ!: • 1. Planificacióeconòmica des de l’òptica de la governança. Exponentclar: Pacte per la Competitivitat, l’Ocupació i la Cohesió Social. Traslaciópressupostària 2010: 540 milionsd’euros. • 2. Perspectiva d’unveritable “polígon de coneixement”: Parc Bit, Universitat, Hospital de Son Espases, Parc de TecnologiesAmbientals. • 3. Impuls a polítiques de CLUSTERS. • 4. Nou Pla de la Ciència. • 5. Avanç de les polítiquessocials: increment de la Renda Mínima un 17% entre 2007 i 2010; recursos assignats a la Llei de Dependència han augmentat un 181% des de 2007; Recursos destinats a ConsorcisSociosanitaris han augmentat un 133% des de 2007. • GRAN SÍNTESI: les activitats del noumodelsuposen el 5,6% del PIB balears a horesd’ara: 1.500 milionsd’eurosd’aportació a la generació de renda.

  11. Les activitats vinculades al nou model: • Aconsegueixen creixement en un context econòmic de contracció: augmenta el número d’empreses, augmenta l’ocupació i el treball qualificat. • Utilitza i genera coneixement i tecnologia: predomini dels sectors quaternari i quinari; creació d’empreses que introdueixen diversificació econòmica i major sostenibilitat ambiental. • Es fonamenta sobre la cooperació: cooperació inter-empresarial, i cooperació entre les empreses i altres agents de la innovació. • Permet obtener noves fonts de finançamentalternatiu: nousmercats, projectesambfinanciació pública de R+D.

  12. PER UN TERRITORI COMPETITIU • La competitivitat d’un territori es reforça si funcionen bé les connexions entre les unitats que generen coneixement i les que l’utilitzen de manera productiva. Per això, són importants la formació i la densitat de xarxa que es teixeix entre aquestes unitats d’innovació i de producció. Un nus rellevant de tot això són els parcs tecnològics.

  13. Un laboratori esencial: el Parc Bit. Dadesrellevants: • Número d’empreses: de 6 (juny 1998) a 29 (juny de 2003) a 51 (juny de 2007)… fins a 111 el juny de 2009! • Número de treballadors: juny de 2007: 1.315; juny de 2009: 2.386. El 42% sóntitulatssuperiors; el 7% sónDoctors; el 24% titulars de graumitjà; el 19% tècnics de formació profesional; el 15% especialistes no titulats. • El 38% de les empreses es dediquen a software-TIC; el 9% a Audiovisual; el 8% a Biotecnologia; el 4% a Nàutica; el 2% a Aeronàutica; el 19% a Consultories; el 7% sónInstitucions. Predominen, per tant: ACTIVITATS QUARTERNÀRIES I QUINÀRIES; L’ÚS I GENERACIÓ DE TECNOLOGIA.

  14. Un laboratoriessencial: el Parc Bit. Dadesrellevants: • Hivernacled’empreses: de 6 el 2006… a 40 el 2009!!. Aquestsprojectes: • Generen facturació: més d’1,5 milionsd’euros en el primer semestre de 2009, amb pes decisiu del sector privat. • Generenprojectes de R+D+i: front als 3 projectes de 2007, aran’hi ha 21. • Creen llocs de treballaltamentqualificats: front a 33 el 2008, ara són 44 totjust en el primer semestre de 2009. • Clústers: Audiovisual (amb 60 associats), Tic Turisme (amb 61 associats), Biotecnologia (amb 10), Tecnologia Marina (amb 10) iIndústria Musical (amb 41). Els clusters facturen: més de 130 milionsd’euros a l’any!! I tenenprojectes de R+D+I sol·licitats: en concret, 22.

  15. MÉS CONEIXEMENT A L’ECONOMIA • L’aposta per la R+D+i. A banda del que s’haexplicatanteriorment, això es constata en les assignacionspressupostàries en aquestscamps: •  2008: 120 milionsd’euros (incorporant transferencia a la UIB); 2009: 130 milionsd’euros; 2010: 149 milionsd’euros (que incorporen inversions en R+D+i en edificis de recerca al Parc Bit). • Generació de renda de les activitatsinherents al noumodel: Totaixò afecta diferentssectorsproductius, que abasten igualment les activitatstradicionals. Es potveure que les activitatseconòmiquesambmésvalorsafegitssón detectables, a horesd’ara, no només en el sector terciari de l’economia (de manera que el diversifiquen, coms’hadit, enversescenarisquaternaris i quinaris), sinó també en el sector primari (les activitatsvitivinícoles i pesqueres, per exemple; o determinadesproduccions en cooperatives agrícolas ambfortaconnexióamb el mercat i la utilització de coneixement i tecnología) i a l’industrial (amb el reforçament del disseny a activitatscom el calçat o la bijuteria).

  16. A TALL DE CONCLUSIÓ: BALEARS… • 1. Lidera l’activitat empresarial en el mónturístic: exportamknow-howi nivellsexperiencials de tota mena. • 2. Té competènciasolvent en el turisme de sol i platja, ambelementsinequívocs de qualitat: millorsserveis en relació a certscompetidorsemergents. • 3. La ciutat de Palma palesaindicadorsclars de diversificacióeconòmica en el sector terciari, segons el ranking de les ciutatseuropees de més de 350.000 habitants. Hi ha, per tant, experiència tangible d’activitatsquaternàries i quinàries. • 4. Tenim un territorifràgil, limitat, peròpotent: urgeix preservar el nostre capital natural com a actiu primordial, i esperonaraquellesactivitats que estimulin el turisme des de prismesdiferenciats. • 5. Hi han “brotsverds” d’unnoumodel de creixement, que hemirrigat des de juliol de 2007. • 6. Necessitam pensar col·lectivament, amb un sentitholístic, per sortirreforçats de la crisi.

More Related