1 / 87

El sistema urbà

El sistema urbà. Tema 12. Mirem/ens motivem/on habitem. Els orígens Fora muralles Diverses opcions: una elecció Cerdà Barcelona avui Per a saber si saps sobre BCN. Índex. 1. Definició de ciutat 2. Distribució de les ciutats espanyoles 2.1 El sistema urbà 3. Evolució de la ciutat

inge
Télécharger la présentation

El sistema urbà

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. El sistema urbà Tema 12

  2. Mirem/ens motivem/on habitem • Els orígens • Fora muralles • Diverses opcions: una elecció • Cerdà • Barcelona avui • Per a saber si saps sobre BCN

  3. Índex • 1. Definició de ciutat • 2. Distribució de les ciutats espanyoles • 2.1 El sistema urbà • 3. Evolució de la ciutat • 3.1 La ciutat preindustrial • 3.2 La ciutat industrial • 4. Morfologia urbana • 4.1 els plànols urbans • 5. Estructura urbana • 6. Funcions de les ciutats 7. Els problemes urbans i la gestió de les ciutats 7.1 Els principals problemes de les ciutats 7.2 La gestió de la ciutat 8. Les tendències urbanes actuals 9. L’espai urbà català 9.1 L’evolució de les ciutats catalanes 9.2 La xarxa urbana catalana 3

  4. 1. Definició de ciutat La ciutat és un espai heterogeni on es barregen diversos elements naturals, econòmics, socials, polítics i culturals. També és un conjunt complex de carrers i d’edificis que compleixin una sèrie de criteris, sovint diferents arreu del món. Els criteris poden ser quantitatius i qualitatius

  5. 1. Definició de ciutat • Criteris quantitatius: • Número d’habitants. A Espanya es considera ciutat o població urbana a partir dels 10.000 habitants, població semiurbana de 2.000 a 10.000 habitants, i població rural menys de 2.000 habitants. • Densitat de població.

  6. 1. Definició de ciutat • Criteris qualitatius: • Disposició del paisatge urbà • Les formes i mides de carrers i edificis • Activitat econòmica de la població • Formes de vida • Relacions socials entre els habitants • Tipus de treball • Tipus de barris • Disponibilitat i utilització d’espais d’ocis. • ... Alguns municipis són considerats ciutats pel nombre d’habitants, i podrien ser rurals pels criteris qualitatius, i en d’altres municipis ens passaria el contrari.

  7. Índex • 1. Definició de ciutat • 2. Distribució de les ciutats espanyoles • 2.1 El sistema urbà • 3. Evolució de la ciutat • 3.1 La ciutat preindustrial • 3.2 La ciutat industrial • 4. Morfologia urbana • 4.1 els plànols urbans • 5. Estructura urbana • 6. Funcions de les ciutats 7. Els problemes urbans i la gestió de les ciutats 7.1 Els principals problemes de les ciutats 7.2 La gestió de la ciutat 8. Les tendències urbanes actuals 9. L’espai urbà català 9.1 L’evolució de les ciutats catalanes 9.2 La xarxa urbana catalana 7

  8. 2. Distribució de les ciutats espanyoles • Xarxa urbana: conjunt de relacions (econòmiques, socials, culturals, polítiques,...) que fa que les ciutats d’un territori adquireixin una complementarietat i una diferenciació de funcions i que formin un conjunt jerarquitzat de centres • Els nuclis urbans més rellevants organitzen i influeixen en l’espai i exerceixen una forta atracció sobre el territori circumdant. • Les xarxes urbanes són sistemes dinàmics on els intercanvis entre els diversos nuclis esdevenen elements principals del seu desenvolupament, per això s’utilitza el concepte de SISTEMA URBÀ

  9. 2.1. El sistema urbà • El sistema urbà espanyol està organitzat de forma jeràrquica. La jerarquia urbana distingeix entre: • Metròpolisestatals: Madrid i Barcelona; exerceixen influència sobre la resta de territori estatal i estan relacionades amb altres ciutats a escala mundial • Metròpolis regionals: capitals de regió, relacionades amb les metròpolis estats i que exerceixen la seva influència sobre extenses àrees de caràcter regional (Sevilla, València, Bilbao, La Corunya, Vigo, Valladolid, Saragossa i Palma de Mallorca). Com a ciutats mitjanes: Alacant, Múrcia, Ovieda, Santander, Màlaga,... • Capitals de província o de comarca: últim esglaó subregional, format per les capitals de província o de comarca que estan relacionades amb les anteriors i tenen influència en els nuclis de població més pròxims: Segovia, Càceres, Ciudad Real, Girona, Tarragona, Burgos, Cartagena,...

  10. 2.1. El sistema urbà • Les xarxes urbanes més denses formen regions urbanes, on zones urbanes i zones rurals formen un continu • Característiques bàsiques: • Especialització dels nuclis urbans (residencials, industrials, comercials o de serveis) • La dependència entre uns nuclis i altres que augmenta amb el grau de desenvolupament. Tres tipus de regions urbanes: • Àrea metropolitana • Conurbació • Megalòpoli

  11. 2.1. El sistema urbà Àrea metropolitana • És el conjunt que formen una gran ciutat i les ciutats petites i mitjanes que l’envolten. • És un sistema ben integrat • La causa del desenvolupament són les contínues millores tecnològiques pels mitjans de comunicació i detransports. • El nucli central tendeix a l’especialització del sector terciari i els nuclis urbans en usos residencials i usos industrials • Els principals exemples: àrea metropolitana de Barcelona i la de València. Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: estructura territorial Dipòsit Digital de la UB : Elaboració d'un perfil de l'àrea metropolitana Dipòsit Digital de la UB : Àrea metropolitana: anàlisi d'un perfil

  12. 2.1. El sistema urbà Conurbació • Té un estructura polinuclear (conjunt de ciutats satèl·lits) caracteritzada per l’abundància de les activitats secundàries i terciàries i per un gran intercanvi de fluxos entre les ciutats que en formen part. • Exemples: regió urbana holandesa formada per Rotterdam, l’Haia, Amsterdam i Utrecht, formen Randstat.

  13. 2.1. El sistema urbà Megalòpolis • Conjunt de metròpolis que formen una enormeaglomeració urbana (+de 8milions d’habitants). Aquest terme fou utilitzat per primera vegada el 1961 pel geògraf francès Jean Gottmann (1915-1994). En podem comptar nou: Tokyo, São Paulo, New York, Ciudad de México, Shangai, Bombay, Los Angeles, Beijing i Calcuta. • Tendència a l’aglomeració sobre la base de models d’acumulació marítima (Water Front), com els exemples de Boston-Nova York-Baltimore; o de formació d’un corredor lineal, com el de Tokyo-Yokohama-Nagoya-Osaka; o en xarxes de transport, com les del centre d’Europa que connecten l’anomenada banana europea (principal eix urbà continental), des de Londres a Milà..

  14. 2.1. El sistema urbà • Generen una crisi ecològica i territorial que té un impacte immens sobre l’espai l’àrea geogràfica que les nodreix i que les fa pràcticament insostenibles • Accentuen les crisis de governabilitat local perquè la seva formació policèntrica comporta una segregació social i espaial molt marcada, que genera diferents identitats culturals, sovint en conflicte. • Són escenaris funcionals extraordinàriament complexos, amb horaris, pautes de mobilitat, xarxes de serveis i ritmes urbans molt difícils de gestionar, malgrat que també poden ser grans escenaris d’experimentació de la transformació urbana i espais de sorgiment de noves identitats.

  15. - Tokyo:La metrópoli ès el centre de la política, l’economia il’administració en la que es reuneixen les funcions metropolitanes de Japó. · La Megalopolis formada per Tokyo i Yokohama s’anomena Kanto que inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka.

  16. - Osaka:. Important centre del comerç del districte de Kansai. • Kobe: ciutat d’atmòsfera internacional La Megalòpolis que formen s’anomena Kinki. Antic centre de cultura i comerç, inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama i Shiga.

  17. Índex • 1. Definició de ciutat • 2. Distribució de les ciutats espanyoles • 2.1 El sistema urbà • 3. Evolució de la ciutat • 3.1 La ciutat preindustrial • 3.2 La ciutat industrial • 4. Morfologia urbana • 4.1 els plànols urbans • 5. Estructura urbana • 6. Funcions de les ciutats 7. Els problemes urbans i la gestió de les ciutats 7.1 Els principals problemes de les ciutats 7.2 La gestió de la ciutat 8. Les tendències urbanes actuals 9. L’espai urbà català 9.1 L’evolució de les ciutats catalanes 9.2 La xarxa urbana catalana 20

  18. 3. 1 La ciutat preindustrial • La ciutat romana • Estructura • La ciutat medieval cristiana • Emmurallada • La ciutat medieval musulmana • La medina (nucli central) • Forma radial • Ciutat renaixentista i barroca • Places majors • Uniformitat • Inici fora muralles

  19. 3.2 La ciutat industrial SEGLE XIX • Atracció a les ciutats de gran quantitat de població • S’enderroquen les muralles medievals • Es construeixen els eixamples http://www.anycerda.org/web/arxiu-cerda/fitxa/plano-de-barcelona-y-sus-alrededores-en-1890/174 ; http://www.anycerda.org/web/ • Planificació urbana • Nous ravals (allotjar obrers) • Ampliació serveis públics • Adaptació a nous transports públics.

  20. 3.2 La ciutat industrial PRIMER TERÇ SEGLE XX • Més creixement industrial • Més obrers • Ampliació eixamples • Creació de polígons industrials • Ciutats dormitori (afores de les ciutats) • Problemes en aquests barris per la manca d’infraestructures • Adaptació de la ciutat als nous mitjans de transports (metro, cotxes,...)

  21. Índex • 1. Definició de ciutat • 2. Distribució de les ciutats espanyoles • 2.1 El sistema urbà • 3. Evolució de la ciutat • 3.1 La ciutat preindustrial • 3.2 La ciutat industrial • 4. Morfologia urbana • 4.1 Els plànols urbans • 5. Estructura urbana • 6. Funcions de les ciutats 7. Els problemes urbans i la gestió de les ciutats 7.1 Els principals problemes de les ciutats 7.2 La gestió de la ciutat 8. Les tendències urbanes actuals 9. L’espai urbà català 9.1 L’evolució de les ciutats catalanes 9.2 La xarxa urbana catalana Geografia - 2n Batxillerat - Escola Pia Santa Anna - Mataró 25

  22. 4. Morfologia urbana • Forma que té una ciutat • El carrer és l’espai públic que actua com a element organitzador (es creen els barris) • El traçat viari forma la trama urbana: el conjunt de carrers i la seva disposició.

  23. 4. Morfologia urbana • Forma que té una ciutat • El carrer és l’espai públic que actua com a element organitzador (es creen els barris) • El traçat viari forma la trama urbana: el conjunt de carrers i la seva disposició.

  24. 4.1 Els plànols urbans Plànolirregular (Toledo)

  25. 4.1 Els plànols urbans Plànol irregular • Traçat de carrers irregulars (també sense sortida) • Carrers estrets i sinuosos • Sense planificació • L’origen és topogràfic (turó, riu,...) • Part antiga de les ciutats d’època medieval (Toledo, Àvila, Lleida, Girona,...) • Propi de ciutats d’origen musulmà (forma de laberint – Granada, Còrdova,...)

  26. 4.1 Els plànols urbans Plànol ortogonal o en quadrícula (Barcelona)

  27. 4.1 Els plànols urbans Plànol ortogonal o en quadrícula • Carrers rectilinis • Es creuen en angle recte, formant quadrícules que originen illes de cases rectangulars o quadrades (Eixample de Barcelona) • Origen en ciutats gregues i romanes • També es van utilitzar a l’Edat Moderna, a les colònies sud-americanes o a les noves poblacions espanyoles després de les repoblacions del segle XVIII. • Eixamples de: Madrid, València, Sant Sebastià,...

  28. 4.1 Els plànols urbans Plànol radiocèntric (Vitòria)

  29. 4.1 Els plànols urbans Plànol radiocèntric • Els carrers parteixen d’un punt central (p.e. Una plaça) • S’assemblen als radis d’una circumferència • Les vies estan tallades perpendicularment per unes altres vies concèntriques • El punt central correspon al centre de la ciutat. • Les vies radials permeten l’accés ràpid al centre • Es troben en ciutats medievals que partien d’una plaça, un castell, una església,... (Vitòria, Olot, eixample de Tarragona, Palma de Mallorca,...)

  30. 4.1 Els plànols urbans Plànol lineal: Burgos

  31. 4.1 Els plànols urbans • S’origina de manera espontània en ciutats on l’existència d’una via de comunicació (camí, riu,...) possibilitat el seu creixement a tots dos costats d’aquesta via. (Granollers, algunes de les ciutats que composen el Camino de Santiago: Logroño, Burgos,...) • També existeix una planificació teòrica lineal coneguda com a Ciutat Lineal (Arturo Soria – 1882). És el projecte d’una ciutat al llarg d’un sol carrer, d’uns 500 m. d’amplada; als dos costats es construeixen cases,...Es va dur a terme en la zona de Madrid que s’anomena Arturo Soria.

  32. Índex • 1. Definició de ciutat • 2. Distribució de les ciutats espanyoles • 2.1 El sistema urbà • 3. Evolució de la ciutat • 3.1 La ciutat preindustrial • 3.2 La ciutat industrial • 4. Morfologia urbana • 4.1 els plànols urbans • 5. Estructura urbana • 6. Funcions de les ciutats 7. Els problemes urbans i la gestió de les ciutats 7.1 Els principals problemes de les ciutats 7.2 La gestió de la ciutat 8. Les tendències urbanes actuals 9. L’espai urbà català 9.1 L’evolució de les ciutats catalanes 9.2 La xarxa urbana catalana 36

  33. 5. Estructura urbana Diferents espais segons les funcions que s’hi desenvolupen: centre història, eixample, àrea de negocis i barris perifèrics. Centre històric • Habitualment el centre de la ciutat • Casc antic (etapes preindustrial, època medieval o moderna) • Ciutats com Lugo,Astorga, Lleó o Mèrida (restes viàries i edificacions romanes). D’altres conserven el traçat musulmà (Sevilla, Ganada, Còrdova, Toledo) • Plànol irregular • Edificis antics i de poques plantes (poden ser deteriorats => rehabilitació => recuperats com a residències per classe mitjana i alta o professionals independents,...) • En el centre es solen trobar els edificis històrics i el patrimoni artístic • A més dels edificis de l’Administració, governs autònoms,... • Museus, teatres, hotels,....també sol haver una gran activitat comercial • Generalment, el centre històric sempre ha esta el barri de rebuda dels immigrants en totes les èpoques

  34. 5. Estructura urbana Eixample • Construïts a finals del segle XIX i durant el XX, sota la protecció de la burgesia (creixement de la població) • Pla ortogonal: carrers amples, en forma de quadrícula, amb illes de cases àmplies, patis interiors,... • Els edificis, de diversos pisos (tampoc molt alts), són més nous que en el centre històric, i amb més habitatges. Les plantes baixes es destinaven a comerços. • A Madrid el projecte de l’Eixample va ser de Carlos María de Castro i el de Barcelona d’Ildefons Cerdà, els dos van ser aprovats en el 1860. Prioritzaven l’espai reservat a la construcció, el dedicat a jardins i edificis de poca alçada. L’explicació del projecte Cerdà està en els vídeos. http://www.tv3.cat/videos/1408059/Viure-a-lEixample(30 minuts) http://www.tv3.cat/videos/2594859/Cerda-un-visionari-maleit (Sense Ficció – 52 minuts)

  35. 5. Estructura urbana Àrees de negoci • Espai dedicat a allotjar oficines i les principals activitats financeres i comercials. (CBD) • Ubicat en els eixamples o als voltants de les grans vies de comunicació • A vegades es troben en els centres històrics • Habitualment són espais amb edificis de nova construcció i força alts; el preu de la zona és elevada.

  36. El CBD de Johannesburg

  37. El CBD de Boston (EE.UU.)

  38. 5. Estructura urbana Barris perifèrics • Són barris als afores de la ciutat o situats als voltants de l’eixample • També poden ser municipis d’extraradi • Alguns han quedat units a la ciutat a través de carrers o carreteres (L’hospitalet, Sarrià, Sants,...) • Apareixen noves formes d’urbanització a mig camí entre zona urbana i zona rural: ciutat difusa o continu rururbà. • Zona rururbana: zona on coincideixen característiques de zones rurals i de zones urbanes. Si envolta una àrea metropolitana: aurèola rururbana

  39. 5. Estructura urbana • Els barris perifèrics poden ser: * polígons d’habitatges * zones residencials * barraquisme * polígons industrials

  40. 5. Estructura urbana Polígons d’habitatges • Blocs elevats amb gran quantitat d’habitatges que tenen entre ells un cert paral·lelisme i es disposen geomètricament i uniformement • Construïts cap a mitjans del segle XX • Va servir d’allotjament dels emigrants • Predominen a Madrid, Barcelona, València, Bilbao,... • Un dels exemples són les ciutats o barris dormitoris

  41. 5. Estructura urbana • Als afores de les ciutats • Preu del sòl molt més assequible • Materials de baixa qualitat • Poques o nul·les infraestructures i comunicacions i pocs equipaments. • A finals del XX s’han rehabilitat i condicionat les infraestructures. • És espai d’habitatge dels nou immigrants • A Barcelona es van situar a la perifèria.

  42. L’àrea suburbana de Barcelona: Bellvitge

  43. Badia del Vallès

  44. 5. Estructura urbana Zones residencials • Barris d’habitatges o de segones residències, que es poden transformar en habitatge principal. • Classe mitjana alta • Edificis de dues o tres plantes o cases d’una sola planta, amb jardí • Model de Howard (ciutat-jardí) • El Viso (Madrid), Pedralbes (Barcelona), Neguri (Bilbao), Santa Clara (Sevilla),... • Tant els polígons com les zones residencials tenen en comí que són edificacions obertes de blocs o cases, sense trama urbanística i l’homogeneïtat de les seves construccions contrasten amb el de la resta de la ciutat.

  45. Les new towns angleses: Hemel Hempstead

  46. 5. Estructura urbana Barraquisme http://www.tv3.cat/videos/1138789 (recordar el reportatge sobre les barraques)

More Related