Download
1 / 18
E N D
Document inicial Juliol 2013
Aquesta és la primera proposta de "Pacte Nacional" que es fa a Catalunya a iniciativa de la societat civil (i no del govern) en un procés participatiu en què s'invita a entitats socials, ONG, universitats, xarxes ciutadanes, sindicals, patronals, partits polítics, coordinadores territorials i altres organitzacions de la vida econòmica, social i cultural a consensuar un model d'acció exterior que sigui assumit pel Parlament de Catalunya i incorporat al cos legislatiu del país.
Fases previstes: 1. Elaboració de document inicial (Taula d'acció exterior) Desembre 2012-Juny 2013 2.- Presentació del document al Parlament de Catalunya i als mitjans de comunicació Juliol 2013 3.- Adhesions al procés d'elaboració del pacte i propostes de millora al text Setembre-Novembre 2013 4.- Recollida de propostes de millora per part de partits polítics, agents socials, organitzacions socials,... Segona quinzena de Novembre de 2013 5.- Exposició i debat de propostes rebudes per millorar el document inicial Primera quinzena de Desembre de 2013 6.-Lliurament al Parlament de la proposta de document final, per a la seva tramitació parlamentaria. Gener de 2014
Qui ha col·laborat en l'elaboració del document inicial? La “Taula d‘acció exterior” va ser constituida per 57 entitats (federacions, xarxes, territorials… dels àmbits de la cultura, els mitjans de comunicació, la immigració, la pau , els drets humans, la cooperació al desenvolupament, la vida sindical, col·legis profesionals i altres de la societat civil.
Objectius del Pacte 1.-Definir i incloure tots els àmbits que constitueixen l'acció exterior del país 2.-Reconèixer el valor de la diplomàcia pública que han desenvolupat moltes organitzacions socials, culturals, esportives... al llarg dels anys. 3.-Assenyalar uns criteris amplis, bàsics i duradors que han de conformar una acció exterior de Catalunya sòlida, ètica, i democràtica.
Principis que han de regir l’acció exterior 1 de 3 1 de 3 Treballar pel foment de la governabilitat democràtica i participativa. Respecte integral de la dignitat humana i compliment dels DDHH. Promoure el diàleg, la cultura de pau i la noviolència. Afavorir el respecte a totes les cultures i el diàleg intercultural. Promoure l'equitat entre dones i homes. Intensificar la transparència de la gestió pública. Treballar per eradicar la pobresa, promoure un desenvolupament sostenible i un bon viure.
Principis que han de regir l’acció exterior 2 de 3 Defensar els drets laborals, promovent el concepte de treball digne. Incorporar la perspectiva de gènere en la planificació de les polítiques públiques. Promoure la lluita contra el racisme, la xenofòbia i per la igualtat d'oportunitats. Assegurar el principi de coherència de polítiques, amb indicadors que permetin l'avaluació de polítiques públiques. Defensar el dret d'autodeterminació de tots els pobles. Relacions internacionals basades en tots els actors amb presència a l'exterior.
Principis que han de regir l’acció exterior 3 de 3 Presència exterior de Catalunya (econòmica, social, mediambiental, cultural i de cooperació) basada en el respecte als drets dels individus i dels pobles, en el diàleg i en la democràcia. Model de presència internacional basat en la qualitat i en l'impuls d'unes relacions més igualitàries. Catalunya ha de ser una marca present al món (al mateix temps que la seva capital, Barcelona) vinculada als valors d'innovació, talent, solidaritat i diàleg..
Àmbits de treball d’acció exterior 1 2 3 Identitat i cultura L'Europa Social Economia 4 Representació institucional exterior 5 8 Cooperació internacional al desenvolupament 6 Migracions Pau, Seguretat i Defensa 7 Sociaambiental
Àmbits de treball d’acció exterior 1 2 3 4 Representació institucional exterior Identitat i cultura L'Europa Social Economia 5 6 7 8 Cooperació internacional al desenvolupament Pau, Seguretat i Defensa Sociaambiental Migracions
1. Identitat i cultura Cal incorporar la cultura, els drets lingüístics i culturals en les polítiques exteriors i de cooperació com una garantia específica de desenvolupament humà. Els nous models de governança mundial del segle XXI han de permetre la participació efectiva de les comunitats lingüístiques. La cultura té una importància cabdal en la projecció internacional de Catalunya. L'esport és una bona via perquè el món conegui la realitat catalana.
2. Economia S'ha de reforçar i consolidar un teixit econòmic que sigui social, sostenible, responsable i cooperatiu. La internacionalització de l'economia és un complement important del principi anterior. Marc de relacions comercials justes, evitant importacions de matèries que tinguin impactes socials i ambientals negatius per a altres pobles. Promoure acció internacional per crear mecanismes justos de distribució de rendes i de lluita contra l'evasió i el frau fiscal. Treball digne: ocupació, drets dels treballadors/es, protecció, diàleg social.
3. L’Europa Social La cohesió social europea ha donat passes enrere per la pèrdua de serveis socials de protecció i la disminució de pressupostos de polítiques socials. Totes les polítiques comunitàries han de fer coherentes amb la Política de Cohesió. Catalunya ha de treballar activament per avançar cap a una societat més igualitària. Cal millorar en una participació més qualitativa de la ciutadania en els assumptes públics, més enllà del vot electoral. També cal reforçar una governança social en xarxa utilitzant formes de cooperació, col·laboració i interacció entre organismes públics i privats de la societat civil organitzada.
4. Representació institucional exterior • Organitzacions i entitats diverses estan treballant molt activament des de fa anys en diplomàcia pública, en iniciatives d’acció exterior. • Per això, l’acció exterior catalana ha de tenir una doble dimensió: • Des de l’àmbit institucional, promovent la presència a l’esfera internacional multinivell (també municipal) • Des de l’àmbit cívico-social (diplomàcia pública), consolidant la presència a xarxes i moviment internacionals. • Catalunya pot impulsar progressivament la presència directa del teixit social en espais d’interlocució multinivell i participatius.
5. Cooperació internacional al desenvolupament Catalunya és una nació compromesa amb el repte global del desenvolupament. La cooperació internacional ha estat producte de l’esforç de la societat catalana i n’és un valor sòlid: compromís “per construir un ordre mundial pacífic i just”. La cooperació internacional al desenvolupament ha de tenir caràcter de política transversal. Cal desplegar diferents mecanismes de cooperació: descentralitzat (municipal i no governamental), bilateral i multilateral. Tret identificatiu de l’acció exterior catalana: organitzacions de la societat civil i municipis, dos actors essencials en la lluita contra la pobresa i la desigualtat mundials.
6. Pau, seguretat i defensa Els estats, al segle XXI, s’han de plantejar la seguretat i la defensa a partir d’un nou paradigma que doni respostes als reptes actuals i al concepte de “seguretat humana”. El subjecte de protecció és la ciutadana de Catalunya (no l’Estat), i l’objectiu de construir un món segur i en pau. Els exèrcits no són un instrument vàlid per resoldre els principals perills i amenaces a la seguretat (i de vegades els agreugen). Una Catalunya sense exèrcit no sols és posible, sinó desitjable. Catalunya pot contribuir activament a un món segur i en pau promovent la democràcia participativa i la noviolència.
7. Àmbit socioambiental • La responsabilitat ambiental i social s’han d’incloure en el concepte de sostenibilitat tant a l’interior com a l’exterior de l’Estat. • S’ha de treballar per disminuir la dependència ambiental del país, no sempre justificada. • Catalunya disposa d’una base industrial i de serveis molt importants, que produeix una “petjada ecològica” que l’obliga a contribuir decididament a la solució dels problemes ecològics globals. • La contribució catalana s’hauria de centrar en tres aspectes: • Reduir la pèrdua accelerada de biodiversitat a escala global • Neutralitzar la sobregeneració de gasos d’efecte hivernacle. • Prioritzar models d’agricultura i alimentació de proximitat.
8. Migracions Catalunya ha estat històricament terra de pas i d’acollida; per això la immigració ha tingut un fort impacte en la demografia. El “Pacte Nacional per a la Immigració” (2008) planteja incorporar la nova població a la ciutadania plena. Un nou Estat ha de garantir els drets de tots els ciutadans i la reagrupació familiar. Els fluxos migratoris han canviat de signe i cal garantir el suport als ciutadans/es que emigren o retornen als seus països d’orígen, a través d’organitzacions de la societat civil. En un marc de garantia plena dels drets humans, Catalunya ha de garantir el dret d’asil.
