1 / 9

Acció Col-lectiva i Internet Ricard Jané i Noemi Herranz

Acció Col-lectiva i Internet Ricard Jané i Noemi Herranz. Introducció.

julius
Télécharger la présentation

Acció Col-lectiva i Internet Ricard Jané i Noemi Herranz

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. Acció Col-lectiva i InternetRicard Jané i Noemi Herranz

  2. Introducció ►Parlem de comportament col·lectiu quan es produeixen situacions en que un grups de persones participen en una acció comuna l'ojectiu de la qual és l'assoliment d'un propòsit o meta compartit. Aquest es desenvolupa en un context social i hi té una gran importància la teoria de la identitat social. En l'època contemporània han aparegut amb força les tecnologies de la informació amb internet com a principal representant. La xarxa, com a tantes altres facetes de la vida social, ha entrat en el fenòmen de l'acció col·lectiva, facilitant i accelerant la implicació de les persones en els fenòmens multitudinaris. En alguns casos de forma activa per tal de produïr canvis socials o polítics, com és el cas de les manifestacions i protestes en contra de la guerra d'Irak, i en d'altres de de caràcter postmodern com és la participació col·lectiva en les fotografies de nues multituds realitzades per l'artista Spencer Tunick. ►Dos dels termes més importants per la seva contemporaneïtat i la seva treta relació amb les noves tecnologies de la informació serien els de flash mob i smart mob

  3. Flash Mob Va nèixer a Nova York (2003), organitzat per el col-lectiu artistic Improve Everywhere, arribant a Catalunya poc desprès. Fenòmen social que és sol convocar a través de medis telemàtics (mòbils/internet) Fash mob és la versió genuina, que ha derivat en Dance mob, en que l´acció és una coreografía assajada prèviament Darrera aquestes activitats no hi ha cap objectiu lucratiu, simplement el fet de passar una estona sense tenir que gastar diners. Característiques: Acció organitzada en el que un gran grup de persones és reuneix en un espai públic , realitza quelcom inusual i desprès és dispersa tan ràpid com va aparèixer Exemples Flash Mob: • Spencer Tunick, famós fotegraf per reunir milers de persones nues al mig de les ciutats més importants del món, a través d´una crida desde la seva pàgina d´internet • Flash Mob a Burgos, ¨carrera por las calles de Burgos¨, ¨discoteca en una tienda de ropa¨, ¨congelamiento¨, on més de 150 participants van anar pels carrers de Burgos, saltant, fent files, corrents... • Dance Mob, Aplec del Caragol, Lleida, més de 100 persones van realitzar una coreografia previament assajada, i la van realitzar en una de les festes més importants de la capital catalana, sense previ avís per la gent que hi havia en aquell moment.

  4. Smart Mob Multitud intel-ligent, concentracions de persones impulsades pels mitjans de comunicació, mòbils, internet, mogudes per unes reivindicacions o en contra algun estament de poder o situacuó injusta. Exemples Smart Mob: Característiques: • Participants no tenen perquè pertànyer a un mateix col-lectiu. • És important destacar la vessant psicosocial d´aquestes accions, ja que s´articula l´unió de moltes persones a través de la identificació social en favor o en contra de determinada situació injusta. • Manifestacions contra Irak • Manifestacions atemptats 11S i 11 M • Manifestacions contra ETA

  5. Agència Compartida Aquest terme defineix un concepte important en l'ús de les noves tecnologies, la utilitat i l'objectiu de les noves tecnologies l'especifiquen tant les pròpies tecnologies com els usuaris d'aquestes, és a dir les TIC poden haber estat ideades per a uns determinats usos, però a la fi qui en determina finalment l'ús és el propi ususri, Amparo Lassén ho explica molt bé Por ejemplo, los móviles no estaban hechos para comunicaciones públicas, ni para mandar mensajes a mucha gente. Los ingenieros los habían diseñado para comunicaciones interpersonales. Facebook no está pensado para que se organicen manifestaciones internacionales contra las FARC, sino para que las personas jóvenes se comuniquen entre sí. Esos usos los descubren y los inventan los usuarios. La gente está acostumbrada a usar la tecnología para ciertas cosas y de pronto le da una aplicación política o pública. Si tal o cual tecnología me conecta con amigos o con amigos de mis amigos, por tanto con gente que yo no conozco, me puede servir igual para comunicarles mi enfado o mi indignación política y proponer hacer algo.” Exemple Agència Compartida: Característiques:

  6. Conclusions 1) En la recerca d'informació sobre les accions col·lectives promogudes per la xarxa hem trobat que algunes d'elles responen a accions inserides dins de moviments socials , sent doncs d'importància el fenòmen de les noves tecnologies en la generació d'aquestes accions. Hi ha un elevat nombre de participació en els anomenats moviments socials, espe-cialment les de caràcter reivindicatiu, ( no podem oblidar les manifestacions sorgides arran dels atentats de l´11 de Març, o bè aquelles sorgides desprès d´un atemptat terrorista protagonitzat per ETA) 2) Podem remarcar la facilitat, agilitat i repercussió que impliquen les noves tecnologíes (internet, els sms de mobils), i que han fet que gran part dels moviments socials sorgits en els darrers temps haguin vist incrementant el seu nombre de participants com a conseqüència d´una bona utilització d´aquests mitjans. 3)Aparició de dos termes que representen dues tipologies d'accions col·lectives auspiciades per les tecnologies de informacio i comunicació. Aquestes són les flash mob i les smart mob. 4)Per un costat les flash mob queden fora de la definició dels moviments socials, ja que es tracta d'un fenòmen col·lectiu sense referències ni reivindicacions socials,.En canvi, les smart mob sí que formen part dels moviments socials i són el seu fenòmen més contemporani.

  7. Conclusions 4) Mitjançant les noves tecnologies, tant amb els sms de mòbil com amb internet, els moviments socials han originat noves formes d'afiliació que exalten la inmediatesa de les accions. . En certa manera qualsevol de nosaltres pot ser el precursor de les accions col·lectives utilitzant les xarxes socials, els e-mails o els sms per a mobilitzar a la gent 5)Les TIC són un nou element esperançador per a un nou assoliment democràtic, és com si el poder que fins ara ostenten les institucions, retornés al seu legítim destinatari, el poble. A nivell psicosocial això pot comportar el final de l'etapa postmoderna per passar a una en que es retorni la il·lusió de poder canviar el món, de poder participar activament en la definició i estructuració de les nostres societats, a ser subjectes actius i no passius. 6) Aquesta situació es dóna en gran part gràcies al que s'ha anomenat agència compartida de les TIC. Aquestes poden haver estat fetes per a unes utilitats però les persones som les que finalment fem el que volem amb elles. Les xarxes socials s'han fet per a la comunicació de grups d'amics però nosaltres les podem utilitzar per a movilitzar persones que alhora en movilitzin d'altres en una cadena que ens connecta a tot el món, psicològicament les barreres físiques i econòmiques s'han diluït .

  8. 3 Qüestions per iniciar el debat: 1) Suposa la xarxa una revolució en el camp dels moviments socials? 2) És tambè un instrument del poder establert que dóna capacitat per a manipular les masses? 3) Dóna internet veu als que abans no tenien?

More Related