LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

2. Index : ** La Revolució Francesa (1789-1799). * Causes de la revolució: * Assemblea de Notables (1787). * Estats Generals. 5 de maig 1789 * Assemblea Nacional . 20 de juny 1789. - 14 de juliol - agost “gran Por”. * Assemblea Legislativa 1791 (Const.1791) * Convenció nacional. 1792-1795 (Cont. 1793) * Directori. (Const. 1795) ** Napoleó Bonaparte (1799-1815) * Consolat. Const.1799 * Imperi. Const.1802 i Const.1805 ** La Restauració. El Congrès de Viena (1815). ** Les revolucions lliberals i nacionalistes del 1820,1830,1848. * 1820 ( Espanya i Grècia) * 1830 ( França, Bèlgica i Polònia) * 1848 ( França, la Primavera de los pueblos) ** Les unificacions d’Itàlia i d’Alemanya.

3. Per què és la Rev. Francesa un dels fets més importants del s.XVIII? • La Revolució Francesa provoca una profunda crisi dins el sistema de l’Antic Règim. • Significa la fi de l’Antic Règim i el pas a un nou ordre burgès, el liberalisme. • Provocarà el pas de: • Monarquia absoluta a Monarquia constitucional • Economia de base senyorial (riquesa -terra) a una economia liberal (capitalisme). • Societat estamental a societat de classes. • El reconeixement dels principis de Sobirania Nacional, la divisió de poder, drets dels pobles a construir els seus estats nacionals (nacionalisme). • Descomposició dels grans imperis i el naixement de noves nacions, Alemanya i Itàlia.

4. Causes de la Revolució: * Bancarrota de les finances reials sobretot perque L’aristocràcia no pagava impost i només el tercer Estat ho feia. El participar a la Guerra d’Independència ameri- cana va agreuja més la situació. * La greu crisi econòmica va empitjorà encara més les precàries condicions de vida de la pagesia a causa de l’augment de les càrregues senyorials com a reacció a la pèrdua dels senyors a la disminució dels seus ingre- ssos.

5. Causes de la Revolució: * A París hi ha mal estar per l’alça de preus agraris, això va provocar fam i malestar en el poble. * La burgesia ha aconseguit grans beneficis econòmics però li manca poder polític, llavors les idees de la Il·lustració farà que vulgui protagonisme i vulgui acabar amb els privilegis de noblesa i clero. * La noblesa només vol augmentar el seu poder i mantenir els seus grans privilegis.

6. * L’Assemblea de Notables (1787): el ministre de finances va proposar a la noblesa el pagament d’imposts com a única mesura per sortir-ne de la crisi, la noblesa si va oposar al·legant que només els Estats Generals podien aprovar nous imposts. Durant els següents anys s’aniran fent els Quaderns de Queixes, en aquests quaderns es recollien les diferents peticions al rei. En tots hi ha queixes contra la monarquia i en el del tercer estat, a més a més, incorporen aspiracions com: * supressió dels drets feudals. * abolició dels privilegis. * propostes revolucionàries: - sobirania nacional. - llibertats polítiques. - constitució. * Els Estats Generals (maig 1789): les reunions i deliberacions sempre es feien per estament ( noblesa, clero i tercer estat) , cada estament o braç tenia un únic vot. Els representants del tercer estat volen la reunió conjunta i el vot per persona. Només així podrien fer valer la superioritat numèrica. El rei i els privilegiats es van negar. Les sessions i reunions van ser suspeses.

7. * L’ Assemblea Nacional (20 de juny 1789): els representants del tercer estat desafiant l’autoritat reial es van reunir a un petit pavelló de París, el Jeu de Paume , es van constituir en Assemblea Nacional, van jurar no abandonar l’assemblea fins donar a França una constitució on estiguessin reflectits tots els drets. El 9 de juliol, els estats generals es converteixen en A. Nacional Constituent. L’arribada de 20.000 soldats a París fa que els diputats cridin a la mobilització popular, aquesta acaba amb la presa de la Bastillael 14 de juliol. Es formarà una Guàrdia Nacional ( revolucionaris armats). El mes d’agost la pagesia ataca els castells i incendien cases, camps iels arxius senyorials (Gran Por). *L’Assemblea Nacional Constituent (1789-1791): per donar satisfacció a una població que defensa la revolució amb les armes l’assemblea ha de prendre mesures polítiques: * Abolició del feudalisme ( decrets del 4 i l’11 d’agost). Queden abolits els estaments, la servitud personal, el delme, les rendes i la justícia senyorial. Els pagesos han de pagar indemnització. * Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà ( 26 d’agost). * Establiment de la Sobirania de la nació.

8. Constitució del 1791: Divisió de poders: * Executiu: monarca + * Legislatiu: Assemblea * Judicial: Tribunals, gratuït i jutges electes. + dret a vet. Sufragi Censatari. Nova divisió territorial (83 departaments) Abolició duanes interiors. Llibertat de comerç i indústria. Igualtat de tots els ciutadans davant els imposts. Augment dels imposts sobre les grans fortunes. Prohibició dels gremis i de qualsevol associació, Llei de Le Chapelier. Desamortitzacions ( expropiació i venda dels béns de l’Església). Manteniment del culte i clero. Separació de l’Estat i de l’Església. Autorització dels divorcis. Constitució Civil del Clero.

9. Principals fets (1791-1792): * Formació dels grups polítics: el procés revolucionari havia de fer front a l’aparició d’una oposició i a la divisió dels membres de l’Assemblea Nacional en diferentes orientacions polítiques. --- oposició: són antics privilegiats (nobles exiliats i eclesiàstics) que volen la intervenció de les potències europees. Absolutistes ---constitucionalistes: monàrquics liberals i burgesia propietària, volen frenar tan als ab- solutistes com als revolucionaris, volen reformes però amb límits, dret a vet, rescat dels drets feudals, sufragi censatari, dret a la pro- pietat privada i impedir l’accés del poble al poder polític. ---girondins: burgesia baixa i poble, volen reformes però amb lleis. Són partidaris de les reformes sempre que es respecti el marc constitucional. ---jacobins: poble, revolució costi el que costi. República i sufragi Universal. ---demòcrates: sans-culottes, grup més radical. * Juny 1791, fugida de Varennes, descrèdit de la monarquia i radicalització dels revolu- cionaris. * Octubre 1791, Assemblea legislativa. Els grups més radicals comencen a demanar la re- pública.

10. * 20 d’abril de 1792, l’Assemblea declara la guerra a Àustria. Les primeres accions bèl·liques són desastroses, molts d’oficials es van passar a l’enemic. El poble de Pa- rís ( sans-culottes) i els batallons de la Guàrdia Nacional defensen la ciutat, demanen també l’abolició de la monarquia. * 10 d’agost 1792, assalt al palau de les Tulleries , arrest del rei i convoca- tòria d’eleccion per sufragi universal masculí. * La Convenció Nacional (1792-1795): El 20 de setembre es produeix la primera victòria de l’exèrcit revolucionari, Valmy, aquest dia neix la nova Assemblea, la Convenció Nacional, la seva primera mesura serà proclamar l’abolició de la monarquia i la proclamació de la República. Convenció girondina: Les seves primeres mesures van disgustar a les masses populars, neix aquí un enfrontament entre girondins i muntanyencs.

11. 1r problema: què fer amb el rei? Els girondins el volen castigar per traïció però no el volen processar fins que acabi la guerra per por a una condemna a mort. Els jacobins el volen processar ja i condemnar-lo. Lluís XVI serà jutjat i la seva execució es farà el 21 de gener de 1793. La mort del rei dona impuls a la coalició contrarevolucionària, això obliga noves lleves . 2n problema: insurreccions dels pagesos ( La Vendée) provocada perla fam i les noves lleves. S’inicien les revoltes la primavera de 1793 i té el suport de nobles, capellans, es formarà un exèrcit reialista. A París els sans-culottes reclamen reformes socials i igualitàries davant les penúries econòmiques de la ciutat. Els jacobins promouen un cop de força i imposen un nou model d’estat social i democràtic.

12. Convenció jacobina: A finals de maig i principis de juny del 1793, els jacobins amb el suport dels sans-culottes arresten i executen els principals líders del girondins i inauguren l’etapa de la Convenció jacobina, la més radical de la Revolució. Constitució 1793. Executiu: República Legislatiu: Convenció Comitè de Salvació Pública Judicial: Tribunals. Sobirania Popular Sufragi Universal La guerra , la contrarevolució van fer establir un govern que va suspendre els drets constitucionals i va iniciar un govern revolucionari, el TERROR. Es van establir mesures d’excepció i Robespierre va concentrar tots els poders. Les mesures revolucionàries foren: * redistribució de la propietat agrària. * llei de màxim (preus) * càstig als especuladors. * abolició completa de la feudalitat. * salaris mínims. * educació gratuïta i obligatòria. * descristianització i culte a la Raó.

13. A principi del 1794 davant les crítiques , Robespierre i els seus fidels es van aïllar, van eliminar els adversaris a la dreta i a l’esquerra i van dur a terme una repressió sagnant. Tots els seus enemics es van unir ,van aconseguir detenir-los i els van executar el 10 de termidor de l’any II (28 de juliol de 1794). * La República burgesa (1795-1799) : Durant aquests període es durà a terme el desmantellament de la legislació jacobina, s’iniciarà llavors un lent procés per tornar a situar a la burgesia conservadora com a la gran beneficiada del la revolució. Constitució 1795: Executiu: Directori ( cinc membres) Legislatiu: dues cambres * Consell d’Ancians * Consell dels Cinc-cents. Judicial: tribunals Sufragi censatari El Directori va reprimir durament les revoltes populars i els moviments reialistes. El gran èxit del Directori serà l’exterior, la guerra es totalment favorable a França. L’exèrcit se convertirà en el gran protector de la jove república i serà indispensable per mantenir l’ordre social i mantenir les conquestes. El 18 brumari (9 de novembre 1799) un jove general farà un cop d’Estat i accedeix al poder, es tanca definitivament la revolució i s’inicia el Consolat .

14. El 18 brumari (9 de novembre 1799) un jove general farà un cop d’Estat i accedeix al poder, es tanca definitivament la revolució i s’inicia el Consolat .