Presentació del curs i primera lliçó

1. Presentació del curs i primera lliçó joan.rossello@uib.es Edifici Jovellanos DB236

2. Temes de les lliçons SUMÀRIA INTRODUCCIÓ A L’ECONOMIA • I.1 Mecanismes assignació • I.2 El Mercat • I.3 Agents que operen en el mercat • I.4 El paper de l’Administració Pública. IIL’EDUCACIÓ DES DE LA PERSPECTIVA ECONÒMICA • II.1 L’educació: bé públic o bé privat? • II.2 Justificacions a la provisió pública de l’educació • II.3 Models de provisió pública de l’educació • II.4 L’Educació des de la perspectiva de l’estudiant • II.5 L’Ensenyament postobligatori

3. De la bibliografia. La que apareix és obligatòria, són bàsicament articles o capítols de llibre. Estaran indicats a cadascun dels capítols del temari i estaran disponbles bé a la meva pàgina, bé a fotocòpies a l’Edifici Jovellanos Durant el curs també hi haurà un seguit de lectures que us indicaré i que seria convenient llegir perquè es comentaran a classe. Aquestes lectures tenen l’objectiu de permetre aclarir més els conceptes i despertar la vostra curiositat i intuició econòmica.

4. Primera lliçó • Conceptes econòmics bàsics • L’organització de l’activitat econòmica • Els mercats

5. L’economia, els agents econòmics i les seves decisions • Una definició d’economia: És l’estudi de com a les societats es fan servir els recursos escassos de què es disposa per produir els béns que calen i com es reparteixen aquests béns entre la gent de la societat.

6. Què volem dir amb tot això: • com funciona a la realitat • si ens sembla que funciona raonablement bé, i qué es podria fer per millorar-ho • “béns que calen ”: no vol dir només objectes físics (aliments, roba, habitatge, etc.) Inclou “serveis” com sanitat, educació, seguretat, etc. A més a més, podem distingir-los entre • béns de consum: els que ens satisfan necessitats immediates • béns de producció: els que serveixen per fabricar els productes que satisfaran les nostres necessitats

7. 4.La feina de l’economista no és estudiar els procediments tècnics per obtenir els béns, o els procediments de producció: l’extracció del subsòl d’un mineral, la fabricació d’un producte a partir d’altres productes, la construcció d’un pont, etc. El que vol és veure (1) com s’organitzen i es coordinen les activitats que permeten obtenir aquests productes LA PRODUCCIÓ I LA COORDINACIÓ DE LES ACTIVITATS PRODUCTIVES I també (2) Com es reparteixen els béns i serveis entre la gent –quina quantitat en té cadascú, com arriben a les seves mans, etc. LA DISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA A LA SOCIETAT

8. Quina és la feina dels economistes: estudiar • com tria la gent, les empreses, les administracions públiques, etc, a partir de quins criteris i seguint quins objectius. És a dir, entendre el seu comportament. 2. veure com aquestes eleccions determinen l’ús dels recursos disponibles, aquestes tries són importants, perquè els recursos són escassos (o no?) • Noltros ho farem servir per entendre les decisions que prenen els individus alhora de decidir si educar-se o no i per veure la importància de que la gent estigui formada.

9. De què depèn el que es pot fer? • Recursos físics: clima, geografia, etc. En part herència del passat • Recursos humans: quantitat de gent (treballi o no), hores dedicades, capacitat de treball (tot plegat, capital humà) • Capital físic: recursos creats per l’home (eines, màquines, infraestructures) i tecnologia disponible

10. Aquests són els recursos que tenim per • renovar (perquè es fa malbé amb el temps) o ampliar l’equipament de què disposem • consum actual

11. Paper de l’economista: • Buscar quines són les combinacions de factors que permeten assolir un major nivell de producció (maximitzar) • Buscar quines són les combinacions de factors que són indispensables per assolir un nivell de producció desitjat (minimitzar) • Una altra qüestió més delicada: plantejar-se en quina mesura es podrien trobar distribucions de recursos que fossin més desitjatbles socialment: és just que un ho tengui tot i altres res? És just que un que neix malalt i no pot fer feina no pugui sobreviure?.........

12. La redistribució de la riquesa i els incentius • Què us semblen aquestes distribucions de la riquesa? De 100 euros, 80 per en Joan, 20 per en Pere, o bé: 60 per en Joan, 40 per en Pere. • Fins a quin punt podem variar-les sense deixar de tenir 100 euros? Si volem ajustar massa, o fem servir mesures equivocades, potser ens trobarem amb només 30 euros per en Joan i 20 per en Pere. • Té sentit que l’Estat compensi a algú per haver perdut la feina? Fins quant? • Té sentit subvencionar l’ensenyament a tothom, per què ha de ser obligatori, especialment als que no tenen recursos? • Els empresaris han de poder despatxar els treballadors?

13. Organitzar l’activitat de manera adequada. Com es prenen les decisions? • El que fa interessant (complicat) el problema és que a les societats hi ha un alt grau d’especialització. • Blat -Medicaments -Cosmètics -Roba • Rarament, una mateixa persona fa totes aquestes activitats alhora (n’hi ha que no en saben fer cap).

14. Això vol dir que: • Ha d’haver-hi gent per tot, per a fer les activitats necessàries a una societat, com incentivar-ho • Com fer perCoordinar l’activitat de molta gent que fa coses diferents, qui ho ha de fer? • A més had’haver-hi procediments senzills d’intercanvi: té sentit avui que canviem tomàquets per patates o peix per arroç?.

15. Organitzar l’activitat de manera adequada. Com es prenen les decisions? • Nosaltres vivim a economies on gran part de l’activitat s’organitza a través dels mercats. Per això diem que vivim a economies de mercat • Lo millor de tot però és que en el mercat ningú dirigeix res, succeeix espontàniament, per iniciativa dels mateixos individus que volen intercanviar per aconseguir un benestar més gran. • Això no vol dir que no hi hagi una Administració que juga un paper important, com veurem. Així una part de l’activitat econòmica l’organitza l’Estat (les administracions públiques), per això les anomenem mixtes • Tenen poc o cap pes, a casa nostra, les economies de subsistència, les familiars, l’esclavisme, la planificació central

16. Quines altres formes d’assignació coneixem: • Sistema de cues (el primer que arriba s’ho queda) • Cartilles de racionament (com a Cuba o temps de guerres) • Sistema de planificació (com en els països comunistes) • Preus intervinguts Us sembla que funcionen? No us sembla que acabarà apareixent un mercat, una forma d’intercanvi, el que es coneix com a mercat negre?

17. Què volem dir els economistes quan fem servir el terme “mercat”? • Institució social –no física- a partir de la qual els béns i serveis canvien de mans lliurement • Amb o sense contracte, el procediment inclou un pagament a partir d’un preu, és a dir, una quantitat de diners que s’han de lliurar per cada unitat del bé. • També discutim la quantitat, la qualitat, el dia de lliurament, etc. • Això és així tant si compreu una casa, un vestit o un cafè al bar, fins i tot si compreu béns que no és legal comprar. Que un producte sigui il.legal no vol dir que no hi hagi un mercat.

18. Què són els preus? (i la inflació?) • Quina informació ens donen, què aprenem dels preus? Per què és més car l’or que la plata? • Concepte de cost d’oportunitat (molt important per entendre les decisions dels estudiants, per exemple). • Us sembla que un mercat pot funcionar amb limitacions sobre els preus de forma generalitzada? (tot i que hi ha un nombre important de tipus de preus que estan intervinguts: billets avió interilles, el petroli, l’electricitat…etc). Qué passaria si el govern posa un preu màxim a la sal?

19. Classificació dels mercats segons del què es compra i es ven • Mercats de béns i serveis • Mercat de treball • Mercat de capital

20. Classificació dels mercats segons la seva estructura • Competencia perfecta • Monopoli • Oligopoli • Monopsoni • Oligopoli bilateral • Amb una o vàries empreses dominants (p.e. Telefónica, Iberia, les empreses elèctriques)

21. El mercat de “competència perfecta” de patates: supòsits • Llibertat per comprar i vendre; drets de propietat • En Sala i Martín, p. 53. ho explica bé • Lliure entrada de compradors i venedors: tothom que vulgui pot comprar o vendre (produir) • Hi ha al final molts comprador i venedors (cap d’ells és fonamental, en trobaràs d’altres, si amb un no t’entens) • Producte homogeni (o estandaritzat) • Bona informació sobre el producte, on trobar-lo, etc

22. A la propera lliçó, veurem que de vegades els mercats de “competència perfecta” són una excel·lent manera d’organitzar l’activitat econòmica • En d’altres casos, el mercat és una manera defectuosa d’organitzar-la. • No hi ha “competència perfecta” • El bé que es comercia no és “normal”, i aleshores el mercat no és una bona manera d’organitzar l’intercanvi • Veurem, a la quarta lliçó, els possibles problemes, què s’hi pot fer, i en particular què pot fer el govern en aquests casos

23. Lectura recomanada per la lliçó següent • Estaria bé llegir abans de la classe que ve el capítol 1 de la primera part de Sala i Martín, Economia liberal per no economistes i no liberals