L’Antic Règim

1. L’Antic Règim

2. Concepte Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX). Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir: • una població estancada, • una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb un incipient capitalisme comercial, • una societat estamental i • un sistema polític absolutista. L’Antic Règim El terme Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.

3. Característiques

4. L’Antic Règim Model demogràfic antic

5. Model demogràfic antic Estancament demogràfic Caracteritzat per un escàscreixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitatelevades, una esperança de vidabaixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques. Hi ha un fràgil equilibri entre població i recursos • Els baixos rendiments agraris i la irregularitat de les collites desencadenaven repetides crisis de subsistència que portàvem fams, malalties i epidèmies. • Les conseqüències eren una mortalitat molt elevada amb l’escàs creixement de la població.

6. L’Antic Règim L’Antic Règim Una economia agrícola i senyorial

7. Una economia de subsistència • La terra era la principal font de riquesa. • La major part de la gent treballava al camp. • La propietat de la terra estava vinculada a: la noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona. • Senyoria territorial: La propietat de la terra Reserva senyorial Masos Els drets senyorials • Senyoria jurisdiccional (drets senyorials): • territorials: prestacions personals i monopolis senyorials. • jurisdiccionals: dret de ban, impartir justícia, dret d’immunitat

8. Una economia de subsistència Crisis des subsistència LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS.. Es tractava de crisis econòmiques periòdiques, de les societats de l’Antic Règim, provocades per les males collites com a conseqüència de: guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort. Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals). I una producció ramadera també insuficient. MALES COLLITES REDUCCIÓ DE LA VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS AUGMENT DEL PREU DEL BLAT FAM ATUR DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS (dèficit pressupostari))

9. Una economia de subsistència Indústria tradicional i manufactures Món rural (artesanal) Unitat de producció bàsica Família pagesa Treball domèstic Món urbà (artesanal i industrial) Gremis Gremis (treball artesanal) Fàbriques Manufactures (industrial) domestic system factory system - manufactures

10. Una economia de subsistència Comerç i transports • Escassos excedents • Baix nivell d’especialització • Insuficiència dels transports, especialment per camins i carreteres • Els intercanvis a les fires Comerç interior local i comarcal • Noves rutes comercials, colònies ultramarines • Proporcionava matèries primeres a les industries • Permetia vendre objectes manufacturats • Grans beneficis a les companyies comercials • Desenvolupament del capitalisme comercial • Proliferació de mercaders, banquers i prestamistes • La navegació marítima i fluvial era el sistema de transport més fàcil i barat Comerç colonial

11. L’Antic Règim Una estructura social estamental

12. Una estructura social estamental • Què són els estaments? Un estament es correspon amb un grup de social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil, gairebé impermeable. • Cada membre de la societat pertany a un estament Tradicionalment hi ha tres estaments: el clergat, la noblesa i l’estat pla. La societat estamental es caracteritzava per la desigualtat civil, que comportava la divisió de dos grups: els privilegiats i els no privilegiats. Els primers (clergat io noblesa) gaudien de tots els drets i estaven exempts de pagar impostos, els segons (estat pla o tercer estat) no tenien cap prerrogativa i havien de suportar totes les càrregues fiscals. A l’estament privilegiat de la noblesa s’hi accedeix per naixement o per concessió especial del monarca. • La rígida societat estamental entra en crisis Arrel dels canvis produïts al llarg del segleXVIII (Revolució Francesa), s’obrirà pas la societat capitalista.

13. Una estructura social estamental

14. L’Antic Règim Un sistema polític absolutista

15. Un sistema polític absolutista Fonamentat ideològicament en la fórmula “Monarquia de dret diví”. L’autoritat del monarca provenia de Déu, en nom del qual exercia el poder. El monarca concentrava en la seva persona tots els poders (legislatiu, executiu i judicial). El monarca • Nomenava els magistrats • Administrava justícia • Dirigia la política exterior • Cap de l’exèrcit Bossuet Poder absolut

16. Un sistema polític absolutista Instruments de govern Els instruments que utilitzen els reis absoluts són: • El Consell d’Estat i els secretaris d’Estat (ministres). • L’administració local en mans de governadors o intendents • La Burocràcia (funcionaris encarregats d’executar les ordres reials, administrar justícia, recaptar impostos ) i la Diplomàcia (pels assumptes externs). • L’exèrcit.

17. Un sistema polític absolutista Resistències i oposició Aquesta fórmula de govern va trobar resistència • D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat. • I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.

18. Un sistema polític absolutista Model absolutista i alternatives Va haver-hi excepcions a aquesta forma de govern: • Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES. • Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES • Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA • Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL El paradigma de monarquia absoluta La francesa, encarnada en la figura del rei Lluís XIV.

19. Un sistema polític absolutista El seu màxim esplendor • Serà durant la 2ª meitat del segle XVII i gran part del segle XVIII. • La fi de l’absolutisme monàrquic esdevindrà amb la revolució burgesa a França (1789) i els posteriors esclats revolucionaris del segle XIX (1820, 1830, 1848).

20. L’Antic Règim La Il·lustració

21. La Il·lustració Concepte de Il·lustració • Podria definir-se com el moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa. • Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim. • La influència de la Il·lustració es va concretar en dues fases: un primer moment, la via reformista, dóna lloc a l’aparició del Despotisme Il·lustrat, i un segon moment, la via revolucionària amb la Revolució francesa.

22. La Il·lustració L’esperit de la Il·lustració • La Raó La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó. • El Progrés S’aconsegueix a través de la ciència, i aquestaencombinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés. • La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural. • La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa • La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.

23. La Il·lustració Vehicles de difusió de les noves idees • Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. • Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província. • Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees. • L’Enciclopèdia.

24. La Il·lustració El pensament il·lustrat Precedents Hi ha que buscar-losen dos pensadors anglesos que van elaborar les seves teories en el pas del segle XVII al XVIII Introductor del mètode científic, basat en l’observació i la posterior comprovació Isaac Newton Va criticar obertament el poder absolut i va propugna laseparació de poders John Locke

25. Rousseau Voltaire Montesquieu La Il·lustració El pensament il·lustrat Cal destacar -L’Estat garantia de les llibertats individuals J. L. Locke -Llibertat de pensament i tolerància religiosa Voltaire -Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748. Montesquieu -”Contracte social” L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre) Rousseau Crea les bases del liberalisme polític

26. La Il·lustració El pensament il·lustrat En el terreny econòmic Dos noves corrents anomenades: fisiòcrata i liberalisme, es van oposar al mercantilisme Quesnay Adam Smith Defensava la idea econòmica de l’acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i el comerç com la millor activitat per aconseguir-la. Mercantilisme Els fisiòcrates defensaven que l’agricultura i les activitats productives eren la font de riquesa principal. L’ideòleg fou Quesnay Fisiocràcia Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith. Liberalisme