1 / 42

La Catalunya nació versus la Catalunya regió

La Catalunya nació versus la Catalunya regió. La Catalunya progressista. versus la Catalunya conservadora. NO. Ha millorat l’Estat de Benestar de Catalunya en els tres anys de Tripartit?. Veurem que polítiques progressistes Significa més Estat del Benestar.

Télécharger la présentation

La Catalunya nació versus la Catalunya regió

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. La Catalunya nació versus la Catalunya regió La Catalunya progressista versus la Catalunya conservadora

  2. NO Ha millorat l’Estat de Benestar de Catalunya en els tres anys de Tripartit?

  3. Veurem que polítiques progressistes Significa més Estat del Benestar Un millor Estat del Benestar significa una millora de la qualitat de vida de la població de Catalunya Gràcies, ja ho sabíem, ho hem fet durant molts anys i ho seguirem fent. Sanitat, Salut, Educació, Pensions, Exclusió Social, Habitatge, Escoles Bressol, Atenció Domiciliaria per a Persones Grans o amb Discapacitats...

  4. Primera qüestió: Despesa global de la Generalitat: Ha augmentat?

  5. Despesa Pública • Perquè creix tant la despesa pública? • D’on surten els ingressos per a fer possible aquest creixement? • Un 80% dels ingressos de la Generalitat provenen dels ingressos vinculats al sistema de finançament pactat per CiU, que porten creixent des del 2001 un promig de l’11%. • La resta dels ingressos del Tripartit provenen de: • - Les partides pressupostàriesno gastades en els exercicis anteriors (2004 i 2005) per la seva mala obra de govern. • - L’augment de l’endeutament, que el 2006 augmenta en 933,6 milions d’€ que suposa un saldo a final d’exercici de 14.300 milions d’€ i ja és un 8% del PIB. • - L’increment de la pressió fiscal ja que han recaptat un 13% més dels impostos directes, un 12,2% dels impostos directes i un 6,6% de les taxes. • A on reverteix aquest increment de la despesa pública? A la societat, com diuen els socialistes? No, van al sector públic i a augmentar les despeses de funcionament de la Generalitat. • Increment importantíssim del sector públic com ho demostra el fet que la previsió de creixement de l’economia catalana per al 2006 era del 6,6% i la despesa pública augmenta un 12%. • L’any 2006 les despeses de funcionament de la Generalitat (més alts càrrecs, publicitat institucional, lloguers, estudis i treballs tècnics, etc.) han augmentat un 14%, per sobre del que creix la despesa pública. • Era òptim augmentar tant la despesa pública? • En un moment de contenció econòmica, els socialistes augmenten la despesa en el pressupost a ritmes del 18% i el 12% els anys 2005 i 2006, respectivament.

  6. Però. Es destinen aquests diners per la millora de l’Estat del benestar? Veiem-ho per parts...

  7. Educació...

  8. Entre el 1999 i el 2003 la despesa en educació va augmentar un 34%, i l’increment de la despesa 2002-2003 a 2003-2004 és encara deguda als pressupostos de CiU. En suma, la major part de l’increment de la despesa en educació del Govern tripartit respon encara a l’herència de CiU. • Bona part de l’increment en la despesa es deu a la implantació de la sisena hora, que ha resultat caòtica, s’ha implementat cuita-corrents per motius electorals, sense previsió i està revoltant el sector. • Una necessitat bàsica i reclamada per la societat són les escoles bressol. • - Promeses 30.000, realitzades 8.224 • de les quals una bona part heretades de la legislatura anterior (any 2004). • Catalunya té uns dels pitjors balanços en resultats acadèmics de la UE (Declaració de Bologna).

  9. Nosaltres diem... Han fet desaparèixer el DURSI: un Departament clau pel país. Un pas enrera pel model de recerca català  Desaparició del DURSI i integració de la recerca catalana a les estructures de l’Estat S’han carregat l’Institut Català de la Recerca i no han fet la Llei de la Ciència. On és la societat de la informació?? Paràlisi en el desenvolupament de la societat de la informació: ZERO polítiques en aquest sentit. I la banda ampla? Malgrat disposar de la previsió i els recursos ja feta per CiU pq al 2005 la banda ampla arribés a tot el territori, aquesta és encara un somni a molts punts del territori.

  10. El Govern tripartit no ha assolit el ritme de construccions escolars de CiU, una escola o gran ampliació per setmana. • El Govern tripartit ha incrementat el nombre de barracons escolars. • El 2004, fruit del caos regnant al Govern i dels constants canvis, no es va fer ni uns sola nova adjudicació d’obra, o sigui que no es va aprovar la construcció de cap nou centre escolar. • Part de la despesa s’ha gastat en escoles de lloguer, incapaços d’assumir el ritme de construcció escolar que la societat requeria.

  11. Desintegració: • El 2004 arriben els anomenats fons interestatals per a l’acollida de la immigració, que són bàsicament la despesa que en aquest document es justifica com a despesa en integració. • La població immigrant ha passat de 328.000 persones l’any 2003 a 800.000 en l’actualitat, per tant l’increment de despesa en aules d’acollida és el mínim imprescindible. • El discurs d’acollida del PSC-PSOE és el de papers i vot per a tothom, el de CiU el de drets i deures dels immigrants.

  12. Professorat: El nombre de professors s’incrementa degut a la sisena hora, la qual s’ha començat a aplicar de manera unilateral, sense consultar amb el sector (fet habitual) i sense conèixer les necessitats que la mesura requereix. Entre els principals problemes que s’han generat hi situem els següents: Falten 400 mestres, cosa que el Conseller va qualificar de mera anècdota. Van voler implantar la mesura a correcuita, sense consultar el sector i amb una gran presentació mediàtica sense tenir preparada la logística per portar-ho a terme. El 20% de l’alumnat de l’escola pública no gaudeix de la sisena hora.

  13. En Vicenç Navarro és un mag i fa un joc de mans. Tots aquests exemples de suposada innovació educativa, ja es feien abans, simplement se’ls hi ha canviat el nom perquè semblin nous. El Govern tripartit s’ha inventat les biblioteques escolars? O les campanyes per la lectura? O l’educació ciutadana o mediambiental…?

  14. La promesa de la gratuitat en llibres de text s’ha quedat en un programa de reutilització que només arriba a uns pocs i que està provocant malestar i insatisfacció.

  15. Conclusió: El Govern Tripartit ha trencat la pau educativa intentant imposar com a ensenyament únic el model públic, trencant el principi de llibertat d’elecció de centre per part dels pares. Ha augmentat el nombre de barracons. I no han fet ni un terç de les places d’escola bressol promeses i tan necessàries. Conclusió: L’Educació ha gaudit de tota l’atenció del govern progressista.

  16. I en Sanitat?

  17. Pressupost del Departament de Salut: La Darrera legislatura de CiU es va augmentar la despesa en sanitat un 28.32% 4361 M € any 2000 a 5596 M € any 2003 En aquesta Legislatura del Tripartit ha augmentat un 20,4 % 6616 M € l’any 2004 a 7969 M € l’any 2006

  18. Despesa en sanitat per càpita: En aquesta Legislatura del Tripartit ha augmentat un 20,4 % ( de 6616 M € l’any 2004 a 7969 M € l’any 2006) CiU va augmentar durant la darrera legislatura (2000-2003) un 25,4 % ( de 4361 M € a 5596 M €)

  19. Equipaments sanitaris De l’any 2000 al 2003 CiU va passar de 79,5 M € a 119,3 M €, 39,8 M € més - Un increment del 50,06%. Del 2003 al 2006 el tripartit ha augmentat el pressupost en 26,7 M € (de 119,3 a 146 M €) - Suposa un 22,38 %. El pressupost establert per l’any 2006 no ha estat executat, i tot i anunciar els 229,7 M € no es tenen dades per comprovar a hores d’ara si aquesta inversió serà real.

  20. Equipaments sanitaris De l’any 2000 al 2003 CiU va passar de 79,5 M € a 119,3 M €, 39,8 M € més i un increment del 50,06%. Del 2003 al 2006 el tripartit ha augmentat el pressupost en 26,7 M € (de 119,3 a 146 M €) que suposen 22,38 %. El pressupost establert per l’any 2006 no ha estat executat i tot i anunciar els 229,7 M € no es tenen dades per comprovar a hores d’ara si aquesta inversió serà real. CiU va augmentar durant la darrera legislatura (2000-2003) un 25,4 % ( de 4361 M € a 5596 M €)

  21. Llistes d’espera • El Govern de CiU l’any 1999 va promoure un pla de Xoc per a reduir les llistes d’espera que va suposar un increment de l’activitat del 17,23% en el nombre d’intervencions (1999 – 2000): • Any 1999: 109.659 • Any 2000: 128.554 • Increment: 17,23% • El govern Tripartit en els dos primers anys de legislatura (2004-2005) ha incrementat l’activitat en un 8,25% que és fins i tot inferior a l’increment dels dos darrers anys del govern de CiU 8,64%. • Any 2003: 142.620 • Any 2005 (previsió): 154.397 • Increment: 8,25 % • Any 2001:131.278 • Any 2003: 142.620 • Increment: 8,64% • Entre els anys 2004 - 2005 la població al registre central d’assegurats s’ha incrementat en un 2,59%. El nombre total de ciutadans en llista d’espera en un 5,70%. • En 4 de les 12 intervencions recollides al decret 354/2002, de 24 de desembre s’ha augmentat el temps de resolució. • La reducció global del temps de resolució és de 10 dies. • El Pla de Xoc de la cirurgia cardíaca ha fracassat. De 35 dies de mitja per resoldre a desembre del 2003 s’han passat a 38 dies a 30 de juny de 2005

  22. Conclusió: La Sanitat ha gaudit de tota l’atenció del govern progressista. Conclusió La política sanitària del Govern tripartit ha estat una gran venda de fum sense resultats concrets al darrera. L’únic que han generat és una conflictivitat al sector mai vista.

  23. I si ens fixem en els problemes més greus del Mercat del Treball?

  24. Com s’ha reduït l’atur? - Amb treball temporal, que suposa el % del de les contractacions - Amb treball immigrant. De tota la nova ocupació, són immigrants. Les dades d’atur responen a la conjuntura econòmica i a l’herència en matèria econòmica del govern anterior de CIU. Ha estat quan governava CIU que els nivell d’atur han assolit els nivells més baixos. El tripartit com ha reduït l’atur? - Amb treball temporal - I amb treball immigrant, que suposen un percentatge molt alt en el total de les contractacions.

  25. El Tripartit apuja l’atur! El Tripartit no ha actuat amb diligència i eficàcia davant l’allau de pèrdues de llocs de treball com a conseqüència del degoteig constant de deslocalitzacions empresarials. Les deslocalitzacions produïdes a Catalunya provoquen la pèrdua de 4.000 llocs de treball l’any 2005. I, en només dos mesos, abril i maig del 2006, Catalunya ha perdut més de 2.000 llocs de treball i el govern no ha fet res, ni per evitar-ho ni per pal·liar-ne els efectes.

  26. Més accidents laborals! Aquestes dades no reflecteixen el creixent índex de sinistralitat a Catalunya durant el 2006. Tenint en compte només en el primer trimestre del 2006 ja es registren 32 persones que han mort en accident de treball, 7 més que el mateix període l’any 2005. El tripartit no té cap planificació per actuar davant l’increment d’accidents de treball.

  27. Conclusió Un govern que el seu benestar passa pera la inoperància davant el creixent augment de pèrdues de lloc de treball per les deslocalitzacions. Un govern tripartit que no sap actuar quan hi ha un increment important d’accidents de treball perquè ho té cap política de prevenció. Les polítiques per als col·lectius d’exclusió social no han existit durant aquests tres anys, la mateixa consellera de Benestar i Família, Carme Figueras, ho reconeix en un article (El Far, 21/07/2006): “En els últims temps, la pobresa ha augmentat a Catalunya i els grups d’edat amb un major risc son les persones grans de més de 65 anys i la gent que està fora del mercat laboral per motius d’invalidesa o discapacitat.” Les empreses d’inserció sociolaboral, que s’ocupen de donar feina a les persones en risc d’exclusió, critiquen l’abandonament en què els ha tingut el govern socialista Conclusió: Un govern d’esquerres sap que el benestar passa per la reducció de l’atur i per la seguretat a la feina, amb l’accent posat als col·lectius amb més risc d’exclusió

  28. I les ajudes a les famílies, les ajudes a la gent gran, les polítiques d’igualtat, I la resta de polítiques socials? Com estan els Serveis Socials?

  29. Despesa en Benestar i Família • El període 2000 - 2003 es passa d’un percentatge del pressupost de la Generalitat destinat al Departament de Benestar i Família del 2,9 % al 4,5 % ( i no al 3,74%, segons les pròpies dades del Departament d’Economia i finances de la Generalitat de Catalunya). S’augmenta per tant en 1,6 % el percentatge. • Entre el període 2004 – 2006 l’augment és exactament el mateix 1’6%, quan el pressupost de la Generalitat ha augmentat en • COMPARATIVA AUGMENT PRESSUPOST DEL DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA EN LES DOS LEGISLATURES • Legislatura CiU (agafem els darrers tres anys per poder comparar) • Any 2001: 370 M € • Any 2003: 600 M € • Increment: 62.25 % • Legislatura Tripartit ( amb l’acord de finançament de CiU de l’any 2001) • Any 2004: 914 M € • Any 2006: 1.284 M € • Increment: 40.45% • COMPARATIVA AUGMENT PRESSUPOST ICASS EN LES DOS LEGISLATURES • Legislatura CiU (agafem els darrers tres anys per poder comparar) • Any 2001: 201 M € • Any 2003: 500 M € • Increment: 59,8% • Legislatura Tripartit ( amb l’acord de finançament de CiU de l’any 2001) • Any 2004: 631 M € • Any 2006: 917 M € • Increment: 31,18 %

  30. Ajuts a les Famílies L’Increment mensual de les ajudes des de l’any 2000 ha estat sempre el mateix: La gran diferència és que fins el 2003 les ajudes eren complertes i a partir del 2004 són imports màxims, ja que depenent del mes de naixement es rep un import inferior tant l’any de naixement con el darrer any de percepció de l’ajut.

  31. El gran increment de famílies beneficiàries es produeix entre l’any 2002 i 2003 on es dupliquen les famílies beneficiàries.

  32. Gent Gran: Dependència i Qualitat de Vida (Residències) L’any 2001 hi havia a Catalunya 3.500 places de residències públiques de la Generalitat per a Gent Gran. L’any 2002 3.850 places L’any 2003 4.134 places L’any 2005 4.134 places *Dades Departament de Benestar i Família On són les residències que el tripartit va prometre? En el Pacte del Tinell el Govern tripartit es va comprometre a crear 10.000 places residencials durant la legislatura. Això significava que cada any s’haurien d’haver construir 2.500 places. El Govern després va rebaixar aquestes expectatives a 1.500 cada any. Q . Les places residencials que s’han acabat eren obra de CiU i, fins i tot, encara tenen algunes places acabades que no han inaugurat. D’altra banda, cal recordar que el propi síndic de greuges va constatar que mentre la llista d’espera per accedir a una residència era de 8 mesos el tripartit mantenia 1.600 places de residències concertades buïdes.

  33. Gent Gran: Dependència i Qualitat de Vida (Centres de dia) L’any 2001 hi havia a Catalunya 1.381 places de centres de dia públics de la Generalitat per a Gent Gran. L’any 2002 1.547 places L’any 2003 1.667 places L’any 2004 1.647 places *Dades Departament de Benestar i Família L’any 2004 la dotació del Departament de Benestar i Família pel que fa a places públiques de centre de dia no va incrementar-se sinó que va disminuir. No val que el Govern es faci seves les places que no ha creat ni ha ajudat a crear.

  34. Gent Gran: Dependència i Qualitat de Vida (Viure en Família) Tal i com indiquen les seves pròpies dades el veritable increment es produeix entre l’any 2002 i 2003 que es passa de 12 M € a 48 M €, quatre vegades més d’increment. No del 2004 al 2005 (amb diners del finançament concertat per CiU l’any 2001) que es passa de 92 M € a 121 M €.

  35. Persones amb Discapacitat Del seu quadre és desprèn que pel que fa referència a places pròpies la Generalitat no ha incrementat el nombre des del 2003. La dada preocupant és que l’espera per obtenir el certificat de disminució ara ja és de més d’un any quan amb CiU no superava els 3 mesos.

  36. Polítiques de Gènere • De què serveix augmentar els recursos a l’Institut Català de la Dona si: - No han aprovat, com enganyosament afirmen, la llei contra la violència de gènere. A 19 de juliol del 2006 tan sols existia un avantprojecte aprovat per la Comissió de Govern Local de Catalunya. A un mes de les eleccions, el projecte de llei no ha estat aprovat pel Govern. - No han aprovat la llei per la igualtat d’oportunitats. • No han facilitat la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de totes les persones treballadores de Catalunya. - No han fet res per a impulsar el permís de paternitat, com enganyosament afirmen, doncs ha hagut de ser Convergència i Unió, des de l’oposició, qui plantegés el permís de paternitat per a tots els treballadors i impulsés l’enviament d’una proposta conjunta a Madrid, que és qui en té la competència. • No han dut a terme el desplegament de la llei de suport a les famílies, aprovada pel Govern de Convergència i Unió. - No han promogut cap mesura legislativa per regular l’organització del temps en l’àmbit del mercat de treball, ni del comerç i tampoc dels transports com es comprometien al Pacte del Tinell. - Tampoc han regulat la prostitució com es comprometien en el Pacte del Tinell.

  37. Més recursos, però també més mentides: • No han aprovat la llei contra la violència de gènere • Ni tampoc han estat ells qui han impulsat el permís de paternitat.

  38. Pisos de protecció oficial CiU en dos anys va construir més habitatges de protecció oficial: 13.561 El tripartit 13.322

  39. En la seva estadística amaguen l’any 2002 per esbiaixar les dades.

  40. Conclusió: Les polítiques socials han anat endarrera en mans dels que s’autoanomenen d’esquerres! Això és la mostra més palpable que les paraules bensonants amb les quals s’autodefineixen estan en realitat buides de contingut i només serveixen per amagar la greu crisi ideològica i d’identitat per la qual atravessen. Uns parlen de progressisme, altres el porten a terme. Conclusió: Les polítiques socials són polítiques d’esquerres. El govern tripartit ha donat un impuls a ls serveis socials, molt oblidats per la dreta durant masses anys, i ho ha fet prioritzant en cada moment els estrats de la població amb menys ingressos.

  41. Govern sucursalista = Submissió a Espanya = Retrocés social i nacional, = Desgavell, baralles, inacció = Pura ocupació del poder, inflació de càrrecs = Manca de projecte = Desprestigi de Catalunya = Bloqueig de les infrastructures = Deslocalització = Desnacionalització, desconeixement del territori = Barracons, = Precarietat, coacció… Govern d’esquerres = Més i millor Estat del Benestar = Menys desigualtat, més Benestar i qualitat de vida

  42. Catalunya ha sofert un desprestigi i un retrocés gravíssims en només tres anys de Govern sucursalista. Canviem-ho! Vota Nacionalista Ha millorat l’Estat del Benestar a Catalunya en els tres anys de tripartit. I seguirà millorant: Vota Progressista

More Related