Àrea geogràfica Est Vallès Occidental

1. PROVES DE COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’ALUMNAT DE 4rt d’ESO Àrea geogràfica Est Vallès Occidental Castellar, novembre de 2011

2. 3r Infantil /1r curs CI (av. Interna) 4t curs Ed. Primària (proves diagnòstiques) 6è curs Ed. Primària (final etapa) 6è curs Ed. Primària 2n curs ESO (proves diagnòstiques) 4t curs ESO (final etapa)

3. LOGSE (1990)·Diversitat·Constructivisme·Avaluació Formativa LOE (2006) Un currículum que incorpora les competències bàsiques Avaluació Formadora

4. Capacitat d’utilitzar • coneixements i habilitats • de manera transversal i • interactiva en contextos i • situacions diversos per exercir com a ciutadà i resoldre situacions i problemes de la vida quotidiana. COMPETENCIES BÀSIQUES Continguts procediments actituds, valors i normes conceptes • Les competències es desenvolupen a partir dels continguts. • Els continguts canvien quan canvia el referent científic i/o cultural, en canvi les competències són més estables i possibiliten aprendre al llarg de la vida.

5. El currículum ha de garantir que en acabar l'educació obligatòria tot l’alumnat tingui un bon domini de certes competències COMPETÈNCIES COMUNICATIVES 1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual 2. Competències artística i cultural 3. Tractament de la informació i competència digital 4. Competència matemàtica 5. Competència d’aprendre a aprendre COMPETÈNCIES METODOLÒGIQUES COMPETÈNCIES PERSONALS 6. Competències d’autonomia i iniciativa personal COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES PER CONVIURE I HABITAR EL MÓN 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic 8. Competència social i ciutadana Referents clau per al desplegament del currículum per competències: FUNCIONALITAT, AUTONOMIA, TRANSVERSALITAT

6. Què suposa un aprenentatge “competencial”? A) FUNCIONALITAT: Es reconeix que allò que s’aprèn serveix per a: Resoldre problemes i situacions pràctiques Connecta amb la realitat, amb les experiències dels alumnes Entendre com és el món i perquè és així. B) AUTONOMIA EN L’APRENENTATGE. L’alumnat pren decisions sobre el procés d’aprenentatge L’alumnat aprèn a millorar a partir de la detecció d’encerts, oblits o errors. L’alumnat pren consciència de com aprèn i com selecciona i aplica determinats coneixements per a resoldre un problema (metacognició) L’alumnat és capaç de transferir els aprenentatges a la interpretació i resolució de nous problemes C) INTEGRACIÓ DE CONTINGUTS L’activitat demana aplicar continguts de diferents àrees/disciplines L’activitat integra continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals Els continguts se seleccionen en funció de problemes socials rellevants i significatius pels alumnes

7. 1

9. LA INSTITUCIÓ ESCOLAR ha d’ensenyar A pensar A parlar A llegir i a escriure A calcular A fomentar el bon gust i la creativitat A fomentar l’esforç personal A ser autònom i a treballar en equip A conviure amb els altres.

10. Objectiu de la Unió Europea L’objectiu establert en el marc de la Unió Europea és que el 85% de l’alumnat hauria d’arribar a desenvolupar com a mínim un nivell mitjà en cadascuna de les competències i, per aconseguir-ho, cal repensar i reinventar moltes de les pràctiques i estructures escolars vigents.

11. individual caràcter formatiu Eina millora Av Externa centre sistema caràcter orientador Competència comunicativa Competència matemàtica Prova de 4t Blocs de continguts: - numeració i càlcul - relacions i canvi - espai, forma i mesura - estadística i atzar. • Comprensió lectora • Obtenció d’informació • Interpretació de la informació • Reflexió i avaluació • Expressió escrita • Adequació del text • Coherència del text • Cohesió i correcció lingüïstica • Coneixements de lèxic i morfosintaxi • Avalua estratègies cognitives de tres nivells de complexitat: • * 1r nivell: reproducció: • representacions simples • càlculs i procediments rutinaris • resolució de problemes senzills • * 2n nivell: connexió • comprensió i construcció de models simples • interpretació i resolució de problemes estàndard • ús de diversos mètodes de mitjana complexitat • * 3r nivell: reflexió • formulació i resolució de problemes més complexos que impliquen reflexió, intuïció, generalització i interrelació de coneixements rellevants i ús de mètodes més complexos Resultats completen / enriqueixen Fonts informació Identificar elements per a l’orientació Identificar grau d’assoliment Cb

12. INFORMACIÓ: * Què és? * Quan es fa? * Què avalua? * Models de proves * Com s'avalua? * Organització i informació dels resultats * Material de suport Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiuhttp://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.9f81e69a612cc1d2c52845c6b0c0e1a0/?vgnextoid=b35cf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b35cf2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

13. Avalua les competències i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de l’ESO en competència comunicativa lingüística i en competència matemàtica. Es tracta d’una avaluació externa de caràcter formatiu i orientador, que vol ser una eina al servei dels centres, del professorat i de l’alumnat per impulsar la millora global del sistema educatiu català. La farà tot l'alumnat de quart d'ESO de Catalunya. Pot haver-hi exempcions totals o parcials, degudament justificades (alumnat nouvingut amb un coneixement insuficient de les llengües de la prova, alumnat amb necessitats educatives especials...). 1) Què és?

14. 2) Quan es fa? 2) Quan es fa? 2) Quan es fa? • La prova s’aplicarà els dies 15 i 16 de febrer de 2012 3) Què avalua? • La competència matemàtica • La competència comunicativa lingüística en • llengua catalana • llengua castellana • llengua estrangera

15. D’acord amb el concepte de competència, la prova mesura en quin grau l’alumnat és capaç d’aplicar els seus coneixements, habilitats i actituds per resoldre problemes o situacions semblants als que haurà d’afrontar en la seva vida ciutadana, tant si continua estudiant com si s’integra en el món laboral. Els resultats de la prova completen i enriqueixen les diferents fonts d'informació de què disposen els centres per identificar en cada alumne/a el seu grau d'assoliment de les competències i els coneixements bàsics i, si és el cas, els factors que poden condicionar el seu itinerari formatiu posterior. 4) Com s’avalua? (I)

16. La prova permetrà orientar l’alumnat i les famílies en l’elecció de les opcions a prendre un cop finalitzada l’educació obligatòria. Els resultats no seran, però, vinculants per avaluar les matèries de quart d’ESO ni per obtenir el graduat en Educació Secundària Obligatòria, decisions que corresponen al centre. Per tal d’evitar la introducció de factors subjectius en la correcció, la gran majoria de les activitats i d’ítems de la prova són de resposta tancada d’elecció múltiple. En les activitats de resposta oberta, com la redaccióen llengua catalana i castellana, es donaran als correctors i correctores unes normes específiques de correcció. 4) Com s’avalua? (II)

17. A cada unitat territorial es constituiran comissions d'aplicació, presidides per un/a inspector/a d'Educació. Estaran integrades per una persona dels serveis educatius de l'àmbit territorial de la comissió, que actuarà com a secretària, i per professorat de secundària de la unitat territorial corresponent i extern al centre. Les funcions principals d’aquestes comissions seran: organitzar la realització de la prova, corregir les proves i enregistrar-ne els resultats. La correcció de les proves la farà professorat extern al centre i especialista en la matèria. Es preservarà l’anonimat de l’alumnat. Els centres i les famílies de l’alumnat rebran un informe personalitzat amb els resultats de les proves. 5) Organització i informació dels resultats

18. Pàgines webs que contenen estudis i exercicis de competències bàsiques:* Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. Col·lecció Documents 1, 2, 3, 9, 12 i 18 de la contenen els marcs conceptuals de l'estudi PISA i ítems alliberats. http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.d9cf94acff010a2b74f751dab0c0e1a0/?vgnextoid=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9b012ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default * Xarxa de Competències Bàsiques http://phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/index.php?module=Pages&func=display&pageid=8 * Proves d’Avaluació Diagnòstica 2010-2011. Segon d’ESO http://www20.gencat.cat/portal/site/ensenyament/menuitem.a735c8413184c341c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=18874bf7a60b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=18874bf7a60b5210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default 6) Material de suport

19. Assessorament i orientació als centres educatius . Finalitats . Sensibilització . Orientacions en relació amb activitats competencials a totes les àrees . Presa de decisions per a la millora

20. Conèixer el domini per part de tot l’alumnat dels coneixements i competències considerats bàsics al final de l’etapa en relació amb: la competència matemàtica la competència lingüística (llengua catalana, castellana i estrangera) a) Obtenir informació significativa i rellevant sobre la situació global de l’educació a Catalunya, per tal que l'administració pugui prendre decisions b) Obtenir informació significativa i rellevant sobre la situació de cada centre i de cada alumne, per tal que els centres educatius puguin prendre decisions per a la millora dels resultats d’aprenentatge de l’alumnat. Finalitats de l’avaluació externa

21. Cada vegada pren més importància l’avaluació externa dels aprenentatges dels alumnes Permet contrastar els resultats del centre amb els del conjunt de centres d’una mostra àmplia Permet tenir informació sobre els aprenentatges de cadascun dels alumnes en base a estàndards És important que el procés de realització de les proves es faci de forma rigorosa per tal que el professorat i l’alumnat s’ho prengui seriosament. Per exemple, molts centres expliquen als alumnes que els resultats de les proves formen part de la “carta de presentació” als instituts. Per això molts centres comencen a considerar que els resultats de les proves externes/diagnòstiques siguin també un referent en l’avaluació de l’alumnat. Els centres poden decidir que els resultats de les proves també formin part de les qualificacions de l’alumnat Sensibilització

22. Reflexió prèvia sobre el tractament que el centre dona als aspectes de la competència comunicativa lingüística que s’avaluen (comprensió lectora i expressió escrita) i de la competència matemàtica (càlcul i resolució de problemes). (La producció de textos escrits a les diferents matèries) Acords compartits pels equips docents de tots els nivells (Indicadors i rúbriques dels aspectes competencials a treballar) Incorporació d’activitats a totes les matèries que desenvolupin els aspectes competencials a avaluar relacionades amb els continguts específics Orientacions en relació amb activitats competencials a totes les matèries

23. Activitat de l’àrea de ciències naturals (ESO) http://phobos.xtec.cat/cdec/index.php/grups-de-treball/61 ACTIVITAT 1: Llegim la informació i fem una síntesi ACTIVITAT 2: Si jo fos un polític ACTIVITAT 3: El reciclatge de la matèria als ecosistemes. Ens fem preguntes ACTIVITAT 4: Un estudi experimental ACTIVITAT 5: Prenc una decisió i l’argumento

24. Una de les finalitats és formativa pretén que els centres prenguin decisions orientades a la millora dels resultats d’aprenentatge dels alumnes, per tant, és un element de reflexió per al centre dels processos d’ensenyament-aprenentatge dels resultats dels alumnes El professorat de cada centre ha de: Conèixer a fons les proves (finalitats, continguts, processos que avaluen, nivells de complexitat, criteris de correcció…) Implementar estratègies didàctiques a totes les àrees que desenvolupin la competència comunicativa lingüística i matemàtica Analitzar els resultats (en relació a una seqüència de cursos) Elaborar i concretar propostes de canvi: priorització de continguts i modificació de metodologies En el marc de la coordinació de centres de primària i de secundària per construir una línia pedagògica més continua i coherent entre ambdues etapes Presa de decisions per a la millora (I)

25. A) Resultats obtinguts en cada ítem de les proves Es necessita saber el % d’alumnes que resolen cada pregunta per analitzar el tipus d’errors que cometen els alumnes. Per què els alumnes han tret resultats tan baixos en determinades preguntes? Classificació de les causes: Determinats continguts només es tracten a 4t i no es tornen a tractar després Es treballa la resolució de problemes però cal fer més conscients als alumnes de la estratègia de resolució de problemes. Falta de coord. dels mestres quan en un grup tots ho saben fer i a l’altre grup no. Convindria fer-ho també amb els ítems ben resolts per saber perquè han sortit bé. Quines bones pràctiques hi ha al darrera? per continuar fent-les. B) Actuacions per a millorar els resultats en els ítems mal resolts. Planificar i temporitzar les actuacions. C) Avaluar les actuacions MEMÒRIA PLA ANUAL Presa de decisions per a la millora (II) Exemplificació del procés reflexiu

26. PROVES Cb Prova matemàt. activ 1 activ 1 activ 3 activ 4 activ 5 activ 6 activ 7 activ … % d'encerts 58% 75% 80% 40% 70% 60% 80% Explicar les possibles causes per Prendre decisions per a la millora dels resultats

27. Compartir l’anàlisi de resultats amb els centres de secundària on continuarà l´alumnat de 6è. Compartir el tractament que es fa de la comprensió lectora, expressió escrita, resolució de problemes… Escollir quins aspectes són susceptibles de millora en el marc de la coordinació primària-secundària Presa de decisions per a la millora (III) Coordinació primària-secundària proposta • Creació d’una comissió de treball • - cap estudis/coor. pedagògic • coord cicle superior i 1r ESO • tutors 6è i 1r ESO • …

28. Els resultats obtinguts per la majoria dels nostres alumnes a la prova de 6è de primària se situen en el nivell mitjà. Fent un paral·lelisme amb l’avaluació PISA, aquest estudi estableix que per tenir expectatives per sortir-se’n a la vida cal haver assolit almenys el nivell MIG. Tots els que estan per sota tindran dificultats serioses tant en l’àmbit laboral com en l’àmbit personal. A partir dels resultats obtinguts ens hem de marcar dos objectius: Conclusions: aconseguir que el 25% aprox. d’estudiants que obtenen resultats del nivell baix millorin aconseguir incrementar el 25% aprox. dels estudiants de nivell alt EXCEL·LÈNCIA EQUITAT

29. Fer alumnes competents és un requisit de la societat de la informació i del coneixement i és responsabilitat de l’escola. • A l’educació obligatòria s’han de posar els fonaments que seran clau en la vida dels nois i de les noies, tant pels que continuaran estudis, com pels que aniran directament al món laboral, amb l’objectiu d’assegurar el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú.

30. Com es pot arribar al professorat de l’ESO? Com treballar a l’aula? Els estudiants solen realitzar activitats relacionades amb els processos avaluats? Els estudiants solen realitzar activitats a totes les matèries relacionades amb els aspectes que avalua la prova? Hi ha un treball en i entre departaments? Actuacions als centres

31. UNA IDEA...UNA PROPOSTA Hipòtesi: • Existeix una programació real per matèria • Tenim ítems alliberats (PISA, AGD, 4rt,...)  Proposta: c) Establir les capacitats de les Cb que es treballen en cadascun dels ítems alliberats (col·laboració entre centres?). d) Intercalar activitats competencials en la programació de les diferents matèries de forma transversal que assegurin el treball en Cb (Departament didàctic i equip docent). La inserció pot ser a “ apriori” o “posteriori” del treball en coneixements.

32. UNA IDEA...UNA PROPOSTA

33. La competència matemàtica consisteix en la capacitat de comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions numèriques i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d'expressió i de raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social. Blocs de continguts: - numeració i càlcul - relacions i canvi - espai, forma i mesura - estadística i atzar. La prova consta d’un total d’unes 25 activitats, aproximadament, de complexitat diferent, distribuïdes entre els quatre blocs de continguts La competència matemàtica (I)

34. Avalua estratègies cognitives de tres nivells de complexitat: * 1r nivell: reproducció: representacions simples càlculs i procediments rutinaris resolució de problemes senzills * 2n nivell: connexió comprensió i construcció de models simples interpretació i resolució de problemes estàndard ús de diversos mètodes de mitjana complexitat * 3r nivell: reflexió formulació i resolució de problemes més complexos que impliquen reflexió, intuïció, generalització i interrelació de coneixements rellevants i ús de mètodes més complexos La competència matemàtica (II) La competència matemàtica (II)

35. Definició de competència matemàtica per als objectius de PISA 2012 La competència matemàtica és la capacitat d'un individu per formular, utilitzar i interpretar les matemàtiques en una varietat de contextos. Inclou tant raonaments matemàtics com l’ús de conceptes, procediments, fets i eines matemàtics per descriure, explicar i predir els fenòmens. Permet a l’alumnat entendre el paper que juguen les matemàtiques al món així com raonar i prendre decisions que necessita per esdevenir un ciutadà constructiu, compromès i reflexiu.

36. Competència matemàtica posada a la pràctica Formular un model Problema en un context Problema matemàtic Utilitzar les matemàtiques Validar els resultats Resultats en un context Resultats matemàtics Interpretar els resultats

37. Formular situacions matemàticament.: Identificar aspectes matemàtics, reconèixer una estructura matemàtica, representar una situació mat, traduir un problema a un model mat, relacionar un problema amb d’altres ja coneguts, utilitzar la tecnologia, ... · Utilitzar continguts i raonaments matemàtics: Dissenyar i implementar estratègies, operar amb nombres, realitzar diagrames, gràfics,…, aplicar regles, algoritmes,…, utilitzar eines mat, fer generalitzacions, ... · Interpretar, aplicar i avaluar resultats matemàtics: avaluar si una solució és raonable en el context del problema, entendre l’impacte i la interrelació del món real amb els resultats i fer valoracions, reflexionar, explicar i justificar els resultats, saber comunicar els passos seguits per trobar una solució i el seu significat,... Processos matemàtics

38. Comunicació: llegir, descodificar, entendre, relacionar la informació,... Matematització: transformar un problema del món real en una forma matemàtica. Representació: en forma d’equacions, fórmules, gràfics,... Raonar i argumentar Disseny d’estratègies Ús de llenguatge i operacions simbòliques, formals i tècniques: a partir de variables, símbols,... Ús d’eines matemàtiques: aparells de mesura, calculadora, full de càlcul,... Capacitats matemàtiques fonamentals subjacents als processos matemàtics

39. Un excel·lent nedador fa els 50 m de llargada d’una piscina en 25 segons i un excel·lent corredor d’atletisme fa els 100 m a l’aire lliure en 10 segons. a) A quina velocitat mitjana en km per hora ha anat el nedador? Resposta:___ b) A quina velocitat mitjana en km per hora ha anat el corredor d’atletisme? Resposta:___ c) Si un guepard pot arribar a assolir una velocitat de 120 km per hora, quants segons trigaria a fer la cursa de 100 m? Resposta:____ Canvi i relacions: U3 Aigua i aireContext: científic

40. Canvi i relacions: U3 Aigua i aireContext: científic

41. En el sorteig de loteria de Nadal, la terminació 5 del premi major (“la grossa”) ha sortit més vegades que qualsevol altra terminació. a) És cert que la moda de les terminacions és 5? Explica-ho. b) Raona aquesta afirmació: És més probable que surti un número acabat en 5 que un altre número acabat en 8. c) Raona aquesta afirmació: El número 12345 té una probabilitat més baixa de sortir premiat que els altres números. Estadística i atzar: U2 Jocs d’atzarContext: Social

42. Estadística i atzar: U2 Jocs d’atzarContext: Social

43. Consisteix en la capacitat de comprendre i expressar textos i missatges de tipologia diversa, utilitzant la llengua com a vehicle de comunicació, obtenció d'informació i suport del coneixement. En llengua catalana i castellana (i aranès) la prova mesura, de manera coordinada, les mateixes competències i amb els mateixos criteris. S’avalua: La comprensió lectora L’expressió escrita (redacció) Es poden establir lligams amb altres matèries (ciències socials, ciències de la naturalesa...) a través de textos amb temàtica pròpia d’aquestes matèries. En llengua estrangera (anglès o francès) s'avalua: Comprensió oral Comprensió escrita Expressió escrita La competència comunicativa lingüística (I)

44. La competència comunicativa lingüística (II) La competència comunicativa lingüística (II) • Les proves de llengua catalana i castellana consten de: • en comprensió lectora de dos textos de tipologia diversa cadascuna amb preguntes de resposta tancada, que mesuraran la comprensió lectora en tres nivells de complexitat • l’expressió escrita s’avaluarà amb una redacció sobre un tema relacionat amb un dels textos. • La prova de llengua estrangera (anglès o francès) consta de: • dos textos orals i dos textos escrits, amb preguntes de resposta tancada, que mesuraran l’obtenció d’informació i la interpretació. • L’expressió escrita s’avaluarà amb dues breus redaccions.

45. 30’ MARC CONCEPTUAL DE LA LECTURA,PISA 2009 Es comprendre, utilitzar i reflexionar sobre escrits És comprometre’s en la lectura per assolir objectius, desenvolupar el coneixement, el potencial personal i participar en la societat

46. CLASSIFICACIÓ DELS TEXTOS Medi: imprès i digital (electrònic) ..\PISA GTTAC\especificacions competencia lectora 09.doc Entorn: d’autor i basat en missatges Format: continu, discontinu, mixte i múltiple Tipus: descriptius, narratius, expositius, argumentatius, instructius i transaccionals

47. PROVA DE 4T D’ESO, Què i quins processos avalua Comprensió lectora Obtenció d’informació Interpretació de la informació Reflexió i avaluació Expressió escrita Expressió escrita Adequació del text Coherència del text Cohesió i correcció lingüïstica Coneixements de lèxic i morfosintaxi

48. El rendiment en la lectura no només és la base en el rendiment en altres matèries, és unrequisit essencial per participar amb èxit en totes les àrees de la vida adulta. Cunningham & Stanovich

49. Comprensió lectora: avalua estratègies cognitives de tres nivells de complexitat obtenció d’informació (català, castellà i llengua estrangera) interpretació de la informació (català, castellà i llengua estrangera) reflexió i valoració (català i castellà) Expressió escrita: avalua tres aspectes: adequació del text coherència del text cohesió i correcció lingüística La competència comunicativa lingüística (III)

50. PROVA DE 4T D’ESO Febre Amb veu adolorida, el nen crida a la mare, que hi va corrents i, només de posar-li la mà al front, s’adona que bull. El nen té els ulls com brases. La mare s’afanya a buscar, a la farmaciola, els supositoris antitèrmics. Li’n posa un i, com que la febre no minva, busca el telèfon del metge; però mira el rellotge però recorda que fins a les deu no obre la consulta. Si li trucava a casa, a les vuit, per una cosa que, segurament, deu ser una grip i prou, el metge faria mala cara. Li trucarà bon punt obri la consulta. El pare de la criatura acaba de sortir, fa un quart cap a la feina. Li telefonarà més tard, per dir-li-ho. Mentrestant, li prendrà exactament la temperatura. Va a buscar el termòmetre. Pel nen, la febre no és pas el més greu. S’ha posat... Fragment del text: Quim Monzó, “Febre”, dins del libre L’illa de Maians