Gènere i dret

1. Gènere i dret Encarna Bodelón Grup de Recerca Antigona Facultat de Dret UAB Observatori per a la Igualtat de la UAB

2. Gènere i dret • S’introdueix una perspectiva en que es pretén conèixer millor com el dret estructura i reprodueix les relacions de gènere. L’origen es troba: • En els 70 la literatura feminista ha aprofundint en el camp de les qüestions socio-jurídiques. • Aparició de noves discussions.

3. 1. El moviment de dones i la transformació social • A finals del anys 50, les anomenades polítiques de la igualtat de drets es converteixen en un objectiu comú dels moviments de dones. • A partir dels anys 60- 70, es planteja la relació entre les dones i el dret en els moviments de dones. • Als anys 70 la situació econòmica i social canvia profundament. Es realitzen estudis socio-jurídics que atenen qüestions de gènere i que intenten descriure el camí recorregut i els problemes pendents.

4. 2. Dret i la construcció social del gènere • Dove Stang Dahl (1991), afirma en “El dret de la dona” ,que els problemes presents en el que ella denomina estudis del dret de la dona, provenen de 3 fonts que requereixen aproximacions metodològiques diferents: 2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

5. 2. Dret i la construcció social del gènere • Les dades empíriques sobre els fets viscuts per la dona en la societat i del funcionament de les normes legals. • Les fonts de la llei i la doctrina jurídica. • Determinades consideracions polítiques centrades en la dona 2.1 La invisibilitat del gènere en els estudis socio- jurídics

6. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2Sobre el sexisme, la masculinitat i el gènere en el dret. • A mitjans dels 70 va haver una successió de canvis legals. • És un període de profunda reflexió sobre el significat d’aquestes reformes, del funcionament del dret i de relació que les dones estableixen amb els mecanismes legals. • Sorgeixen estudis de gènere i dret en l’àmbit anglosaxó anomenats “Feminist Jurisprudence”.

7. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret • Aquests estudis socio-jurídics centren la seva atenció en la presència o absència de les dones en les professions jurídiques i/o quantificar determinats àmbits de la relació de les dones amb el dret. • Els estudis també es centren en el dret sexista.

8. 2.2.1Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret 2. Dret i la construcció social del gènere • Una de les idees compartides en aquests estudis és que la inclusió de les dones en el món legal i l’eliminació de la discriminació formal legal poden transformar profundament la situació de les dones. • El dret té un problema de percepció de la justícia en relació a les dones, que pot ser solventat, permetent que tots els subjectes legals siguin tractats per igual.

9. 2.2.1 Dret i discriminació: sociologia de la dona en el dret 2. Dret i la construcció social del gènere • La diferència sexual, és un referent que s’omple de significat en un context cultural, en aquest sentit és alguna cosa consubstancial a tot esser humà i alguna cosa que no pot ser neutralitzada afirmant “que tots som iguals” (Irigaray, 1994; Muraro, 1994)

10. 2. Dret i la construcció social del gènere 2.2.2 Dret i patriarcat: els estudis sociojurídics i la masculinitat • El predomini de la masculinitat en el dret ha conduit a excloure determinades àrees de problemes o determinades definicions. • L’aparent neutralitat del dret invisibilitza la presència de les dones i dels seus problemes. • No es tracta de que el dret fracassi perquè no apliqui a la dona uns criteris objectius, sinó que aplica criteris neutrals i aquests són “masculins” (Mackinnon, 1995).

11. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Un tercer grup de treballs tracten l’anàlisi sociològic del dret en relació al concepte socio-antropològic de gènere. • Diversos estudis de diferents disciplines demostren que la categoria “home” i “dona” són construccions culturals.

12. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Patriarcat: Victòria Sau (1989) “una presa de poder històrica per part dels homes sobre les dones, el qual l’agent ocasional fou l’ordre biològic si bé s’elevà a la categoria política i econòmica. Es passa per la submissió de les dones a la maternitat, la repressió sexual femenina, i l’apropiació de a força de treball total del grup dominat, del qual el seu primer, però no únic producte són els fills”.

13. 2.2.3 Sociologia jurídica i gènere 2. Dret i la construcció social del gènere • Gènere: Joan W. Scott(1990) “un element constitutiu de les relacions socials basant en les diferències percebudes entre els sexes, i una manera primària de significar les relacions de poder”.

14. 3. Debats sobre gènere i dret 3.1 Analitzant la discriminació sexual: iguals i diferents • Als anys 70, el moviment de dones elaborà un nou concepte d’igualtat que col·locà en un pla preferent a l’abolició dels privilegis de sexe. • El feminisme contemporani significa acabar amb els paper en funció del sexe. • Reconeixement de “l’alteritat” de lo femení. • El model masculí nega tant la identitat com l’existència d’altres gèneres.

15. 3. Debats sobre gènere i dret 3.2 La construcció i reproducció del gènere en els tribunals de justícia • M. Eaton (1986) fa un estudi en el que l’interès es centra en les activitats dels diferents operadors jurídics que actuen davant el tribunal, i en com s’integra l’element de gènere. • S’adona que el tribunal reforça la imatge estereotipada de lo masculí i de lo femení. • Es contrasta amb el fet de que la justícia es presenta com un sistema basat en la neutralitat i el tracte igual.

16. 4. Apunts finals • Doble consideració: • La tradició feminista té una tradició d’estudi i debat sobre els processos socials de construcció de lo “femení”. • És cert també, que la sociologia jurídica s’ha enriquit en les últimes dècades integrant noves àrees d’interès i nous temes, entre els quals es trobaria el gènere o les dones.