1 / 38

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany. Centre Jove de Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona -CJAS- Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears Rosa Ros i Rahola.

nasnan
Télécharger la présentation

Dret a planificar una familia i... XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Dret a planificar una familia i...XIII Premi 8 de març Maria Aurèlia Capmany Centre Jove de Anticoncepció i Sexualitat de Barcelona -CJAS- Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears Rosa Ros i Rahola

  2. DRETraó, opció, llibertat, exempció,...dret a la lliure decisió, a l’autonomia, a la independència,...

  3. Salut sexual i reproductiva, un dret Estat de benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malalties o dolences, en tots els aspectes relacionats amb el sistema reproductiu i les seves funcions i processos Conferencia sobre Población y Desarrollo, El Cairo 1994

  4. “LA SEXUALITAT és una energia que ens motiva abuscar afecte, contacte, plaer, tendresa i intimitat. La sexualitat influeix en els nostres pensaments, sentiments, accions i interaccions i, per tant, té a veure amb la nostra “salut física i mental”OMS 1975

  5. La lluita de les dones per l’assoliment i respecte del dret a l’opció de “planificar la família”, sobretot per reduir el nombre de fills, és la que reuneix més història

  6. Algunes dades • Dels 28 milions d’embarassos en el món, la meitat són no desitjats • D’aquests, el 36% acaben en avortament i no en les millors condicions • En el nostre país l’embaràs adolescent ha augmentat. Aquest, es considera un indicador social i econòmic per considerar el nivell de desenvolupament d’un país • Quasi la meitat dels avortaments a Catalunya els suporten dones estrangeres

  7. població i desenvolupament Principal pilar : “La salut sexual i reproductiva” com un dret humà, en el seu sentit més ampli • amb la seva transversalitat en tot el procés vital i de creixement personal • des d’una mirada de gènere

  8. L’amor, l’amistat, l’afecte, sentir-se reconegut/da, desitjat/da i valorat/da,… són necessitats psicològiques fonamentals en l’ésser humà Fan que et sentis bé i donen sentit de “pertinença”

  9. L’afectivitat Tracta de la necessitat que tenim els humans d’establir “vincles” amb altres persones, que ens ajudin a la supervivència i ens proporcionin estabilitat psicològica i emocional. (relacions primàries, necessitat de contacte, manifestació dels sentiments i emocions per part dels adults als nens i nenes, entre adults, etc.). Comunicació verbal i no verbal

  10. Un bon víncle afectiu… Permet • Autonomía • Reconeixement de les emocions i sentiments • Manifestació de les emocions i sentiments • Un bon grau d’autoestima • Control de la expressió dels afectes i aprenentatge d’estratègies eficaces per lograr els desitjos • Estratègies per superar la frustració, etc. En els nens i nenes, els pares i mares i/o adults de referència i l’entorn social més proper, actuen de model per l’aprenentatge mitjançant les vivències, la imitació i observació, etc., ajudant a conformar l’actitud, a establir els límits, etc..

  11. “Fer l’amor i no la guerra”Cèlebre consigna dels anys 60 en plena “Guerra Freda” i, poc després de l’aprobació de la píndola anticonceptiva a EEUU.

  12. Recorregut a partir d’un enfoc inicial de caràcter poblacionista (voluntat de control del creixement de la població) • 1968 Conferència internacional de drets humans (Teherán). Es reconeix el dret a la Planificació de la Família (P.F.). • 1974: 1° Conferència Internacional de població (Bucarest) se estableix que l’important creixement de la població està causat pel desenvolupament • Uns anys més tard: 1° Conferència internacional sobre les dones. Es reconeix que el dret a la P.F. es essencial per aconseguir la igualtat de gènere. • 1984: 2° Conferència Internacional de població. Fa evidents les necessitats no cobertes en P.F. i com millorar la cobertura. Incorpora la necessitat de participació dels homes, corresponsabilizació. S’aborda la mortalitat materna i s’identifiquen les i els adolescents com un grup específic pel desenvolupament de l’educació sexual

  13. 1992: La Cumbre de la Tierra (Río de Janeiro). Va situar a les dones en un rol crucial en la gestió mediambiental i va sorgir el concepte de “desenvolupament sostenible” • 1994: La Conferència Internacional de població i desenvolupament (El Cairo). Va marcar la política global en materia de salut i drets sexuals i reproductius. Es va vincular població i pobresa. S’estableix el concepte de SSiR. Va fer notar la necesitat de dirigir-se als adolescents y joves per la reducció d’embarassos no desitjats. Es va insistir amb els riscos i complicacions dels avortaments insegurs. Es van definir les àrees de P.F., educació sexual, salut materna i protecció front les ITS inclòs el VIH/Sida (model d’atenció en Salut Sexual i Reproductiva)

  14. 1995: Conferència de Nacions Unides sobre les dones (Beijing). Es va especificar que la SSiR en el seu sentit més ampli e prenia part dels “drets humans” de les dones. • 1999: Revisión Conf. Intern. de Població i Desenvolupament (CIPD+5); es va fer balanç de les decisions del Caire, evidenciant alguns resultats positius. Però, es van identificar nivells elevats de discriminació contra les dones. • 2000: Beijing +5. Es va impulsar la major participació dels homes en la SSiR. • 2000: Cumbre del Milenio (ODM): Es plantegen 8 objectius amb el compromís de reduir a la meitat el n° de persones que vivien en la pobresa absoluta per el 2015. Entre els 8: “promoure la igualtat entre els sexes i l’autonomia de la dona, millorar la salut materna, combatre el VIH/Sida, el paludisme i altres malalties i reduir la mortalitat infantil

  15. A CATALUNYA • 1970- Reivindicació i lluita pels drets a la P.F., l’anticoncepció i l’avortament. Moviment social i polític, vocalíes i grups de dones. Manifestacions per l’avortament • 1972- Servei de profilaxis materno infantil. Hospital Clínic Dr. Iglesias, Dra. Villatoro, Dr. Hernàndez • 1976- Primeres Jornades Catalanes de la Dona

  16. A CATALUNYA Primeres Jornades Catalanes de la Dona, 1976. Punt 10 de les conclusions: Dret a la lliure disposició del propi cos i com a mitjà principal per aconseguir-ho: • Educació sexual. • Anticonceptius per a homes i dones a càrrec de la Seguretat Social. • Legalització de l'avortament i inclusió a la seguretat social. • Supressió de la llei de perillositat i rehabilitació social, que persegueix conductes com l’homosexualitat, la prostitució, etc.

  17. 1976-1977- Comença amb força la lluita feminista 1977- “Dones per l’Autoconeixement i l’Anticoncepció – DAIA-

  18. Creació del primer centre Municipal de Planificació Familiar (P.F.) a Barcelona, 78-79 “Torre Llobeta” (Comissió de professionals) 1978- Legalització de la píndola hormonal i altres anticonceptius a Espanya

  19. Catalunya... • Finals del 70 i inicis dels 80, diversos actes i manifestacions pel dret a l’avortament • 1977 1ers. Eleccions democràtiques • 1977 Creació del 1er. centre de P.F (El Prat de Llobregat) • Entre anys 80 i 90, creació de 47 centres “municipals” de P.F.; subvenció de la Diputació • 1982 1er. Congrés de P.F. a Gijón • 1982 Constitució de l’Associació de “treballadores” de P.F, més tard • 1987 Constitució de la Federació de P.F. estatal formada per 8 associacions autonòmiques, entre elles la catalana

  20. Catalunya.... • 1985, despenalització de l’avortament en tres supòsits • 1987-89, es crean les tardes d’atenció a joves • 1990 i fins ara, integració paulatina dels serveis municipals de P.F. a la xarxa normalitzada: Programes d’atenció a la dona (PAD). Actualment, Atenció en Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR), amb irregularitats importants quant a l’atenció contraceptiva segons el territori • 1991, creació del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) des de la Federació estatal de

  21. i les dones avui?… “Dones i homes de tot el mon tenen un accés desconcertadament diferent als bens i oportunitats, reforçades per normes i estructures socials desiguals que perpetúen les diferències de gènere per segles” • UNFP 2005

  22. salut sexual i reproductiva; de qui i de què depen? • Tradicions culturals (ideologia, creences, religió..) • Polítiques demogràfiques, pronatalistes o de Planif. Familiar • Legislació (penalització o no de l’avortament, nivell d’accés a la anticoncepció, atenció als menors,…) • Aspectes socials i econòmics (països en desenvolupament o desenvolupats) • Nivell d’educació dels nens i sobretot, de les nenes • Informació objetiva i homogènea per gèneres • Orientació i pràctiques sexuals • Grau de llibertat individual i social • Característiques i capacitats de M.A. i accessibilitat a l’Anticoncepció d’Emergència • Accessibilitat a l’atención en salut personalitzada o de parella • Accés (regular o irregular, gratuïtat,... ) a tots el M.A. i a l’avortament en condicions • Accessibilitat als diagnóstics i tractaments (ITS inclós el VIH/Sida i altres infeccions, infertilitat, etc.)

  23. La manca dels “drets en salut sexual i reproductiva”, están relacionats directament amb el nivell de pobresa i el nivell de desenvolupament del país. La pobresa es perpetúa si no hi ha canvis en el nivell d’educació, sobretot de la dona, la cultura i la situació social i econòmica .

  24. hi han diferències importants pel que fa a les expectatives, emocions, sentimients i en relació a les vivencies i expressió de la sexualitat, que es reflectiran en la manera de ser, fer i estar de les noies i els nois Diferent Diferent

  25. GÈNERE: igualtat i diferència • La igualtat entesa socio-politicament com un principi inspirador de la modernitat, implica necessariament un respecte a les diferències (naturalesa, fisiología, cultura,…) • Ser iguals no significa ser idèntics • Anna Berga Educació Social, sept.-dec. 2005

  26. GÈNERE En aquest context l’utilitzem en el seu concepte d’igualtat i diferència en la construcció de la identitat personal, tant la sexual como la social i per fer notar la inequitat entre homes i dones MASCULINITAT I FEMINITAT

  27. El camí cap a la “identitat” psico-sexual i social en un entorn desfavorit i situació socio-econòmica complexe, afavoreix la baixa autoestima i desperta la necessitat de “l’actuació” amb conductes que comporten risc i es repeteixen. És una manera d’evadir el conflicte intern de base. (confusió en la recerca de l’afectivitat, de l’estima, de ser tingut en compte, de les necessitats bàsiques ...)La violència, l’abús o altres circumstàncies d’agressió continuada, son factores d’alt risc que sobretot pateixen les donesLas característiques i moments personales també poden jugar a favor o en contra de les possibles conductes que comporten risc (guerra, immigració,...) En aquest context, no oblidar la “Resiliència” de molts joves i adults/tes

  28. Promoció de la salut afectiva-sexual i reproductiva Pretensió: • Assegurar la integritat física i mental i ajudar a desenvolupar les capacitats vitals de cada persona: creativitat, desig, plaer, respecte, interrelació amb l’entorn, entre altres • Ajudar i acompanyar a les persones en l’aprenentatge per saber gestionar els desitjos, els perills i les situacions de risc que les envolten a nivell físic, psicològic i social, sense disminuir les seves capacitats vitals.

  29. “consell contraceptiu” situacions especials ÈPOCA VITAL • Adolescència • Puerperi • Peri-menopausa • Immigració TRASTORN VITAL • Malalties cròniques • Discapacitat física • Discapacitat psíquica • Malalties psiquiàtriques • Relacions abusives

  30. IMMIGRACIÓ DIFICULTA • Dificultat d’accés al sist. sanitari • Barrera del idioma. • Diferències culturals • Problemes econòmics • Soletat • En la comunitat musulmana, discriminació dels professionals pel sexe • Pròpies dificultats dels professionals sanitaris

  31. IMMIGRACIÓ Entre el 40% i el 50% dels avortaments a l’estat español es produeixen en dones extrangeres Ministerio de Sanidad y Consumo “Existe un aumento del número de mujeres inmigrantes musulmanas que utilizan anticonceptivos tras su asentamiento en España y hay una asociación entre el tiempo de estancia y el número de abortos provocados.” Paula Acevedo. Unidad de Antropología Física Departamento de Biología de la Universidad Autónoma de Madrid.

  32. VIOLÈNCIA PERFIL DE LA DONA MALTRACTADA • Edad mitja: 35,5 años • Nivell d’estudis: Primaris • Estat civil: Casada • Fills: 1,3. • Situació laboral: No treballa

  33. VIOLÈNCIA DEFINICIÓ “Qualsevol acte de violència en base al gènere que tingui com a consequència o possibilitats de tenir com a consequència, patiment o lesió en la salut física, sexual o psicològica de la dona, incloses les amenaças d’aquests actes, coerció o privacions arbitràries de la seva llibertat, tant si es produeixen en la vida pública com privada”. Fuente: ONU/1.993 • Naturalesa dels actes violents: • Físics • Sexuals • Psicològics • Que comporten privacions o negligència

  34. DISCAPACITAT PSÍQUICA SITUACIÓ • Major nº de persones amb retard mental que ariben a l’edat • adulta. • Major consciència social del seu dret a integrar-se a la societat • i a rebre protecció. • Major violència social, amb augment del risc per ser personas • més vulnerables. • Insuficiència de professionals i infraestructuras per cubrir les seves necessitats

  35. Pretensions de la informació/educació INFORMACIÓ COMUNICACIÓ “comprensió” CONEIXEMENT EDUCACIÓ • La “certesa en un missatge no ensenya res al receptor. • Un bon “consell contraceptiu” exigeix tots aquests elements dins d’una relació bidireccional, professional/usuaria

  36. Carta de los derechos de la Fed. Internacional de Planificació Familiar (IPPF) Derecho a: • la vida • a la libertad y la seguridad personal • a la igualdad y a estar libres de toda forma de discriminación • a la privacidad • a la libertad de pensamiento • a la información y a la educación • a la opción de contraer matrimonio o no y a formar y planificar una familia • a decidir tener hijos o no tenerlos y cuando tenerlos • a la atención en salud y a la protección de la salud • al beneficio de los progresos científicos • a la libertad de reunión y a la participación política • a no ser sometida a maltratos y torturas

More Related