ACCIÓ

1. ACCIÓ Utilitzem la paraula acció referint-nos a qualsevol tipus d’acte o esdeveniment. Entenem per agent aquella persona, animal o cosa que duu a terme una acció expressada per un verb. L’espèciehumana és l’única de fer una acció voluntària i conscientment. Una acció serà el jugar a futbol, estudiar filosofia...ja que són actes conscients i voluntaris. Però no parlem d’accions: el soroll d’un motor, la pujada de la marea...(això no es fa cons- cientment). Malgrat tot, és conscient el fet que un ximpanzé renti el seu menjar ? Per això, si l’espècie humana fa les accions voluntàriament, hi ha unes diferències amb els animals. Comportament animal: els animals estan condicionats per la seva dotació genètica. Es limiten a executar un programa genètic. Molts dels actes animals són automàtics.

2. Comportament humà: El seu instint és menor a la resta d’animals. En tenim però no determinats. Té una conducta espontània. Pot escollir amb llibertat i triar una acció o no fer-la. Comportament d’una computadora: És pot semblar als dels animals en el fet que, definits per un programa informàtic, les seves accions estan predeterminades i manca d’elecció lliure. Acció humana Les accions humanes poder ser: Acció individual: realitzada per un agent de manera conscient i voluntària. Ex. tocar un instrument musical. Acció col·lectiva: activitat que realitzen diversos agents de manera coordinada, ja que volen aconseguir el mateix objectiu. El grup no és conscient ni voluntari. Els agents individuals que conformen el grup són conscients i voluntaris. 10 agents individuals fent coses diferents no és una acció col·lectiva sinó 10 accions individuals. Ex. Trasllat el piano d’un pis a un altre. Acció social: pot ser individual o col·lectiva, però entesa dins d’un marc social, de pertànyer a la societat que dona sentit a aquestes accions. Ex. Un dinar de celebració.

3. Acció individual motivada acció intencional Acció motivada Motiu com a causa: Allò que empeny a fer una acció. Ex. acció: entro a una sabateria. causa: no tinc sabates. Entro a la sabateria per la manca de sabates. Motiu com a finalitat: Faig una acció perquè persegueixo una finalitat. Ex. Acció: entro a una sabateria. finalitat: vull unes altres sabates. Els motius acostumen a ser estats mentals, que ens empenyen a fer alguna cosa.

4. Acció intencional L’acció és intencional perquè tendeix a alguna cosa que pretenc assolir en el fet d’actuar = respon a una finalitat. Aquesta finalitat és : present quan parlem de la intenció en temps present = idea. futur més enllà = un fet. èxit Les nostres intencions poden ser un fracàs o fallida. En les accions hi ha conseqüències a vegades no esperades. Són les no previstes. Una conseqüència no prevista no es pot considerar com acció, ja que no és una cosa que fem intencionadament, sinó que passa. previsibles Aquest tipus de conseqüència imprevisibles Exemples: Anar al cinema i veure una pel·lícula d’acció i la puc veure. Entro al cinema, però no hi ha llum. Entro al cinema i miro la pel·lícula, però el final no la veig ja que m’hi adormit. Al sortir del cinema trobo una entrada per anar a veure una altra pel·lícula. M’han dit que la pel·lícula és somnífera, per això m’hi adormit. M’han dit que la pel·lícula és somnífera, però m’ha interessat i divertit molt.

5. Comprensió, explicació i avaluació de l’acció Per entendre les accions significa conèixer-ne els motius i les intencions. Això molts cops és difícil, ja que les intencions i motius no són observables. Però no ens podem limitar a observar sinó també a interpretar l’acció. A vegades és difícil ja que l’agent a vegades no ens ajuda a conèixer les seves intencions. Una acció la podrem comprendre quan se li pugui atribuir una intenció, que tingui sentit. Un cop s’ha entès una acció, estarem en condicions d’avaluar-la. Constantment estem avaluant les accions. Ara bé, per avaluar les accions, s’han de tenir diversos criteris. S’han de preestablir criteris i tenir clar que els criteris són variables segons les persones. Per a poder avaluar correctament una acció és imprescindible de comprendre-la correc- tament. I per fer-ho és fonamental analitzar-la acuradament.

6. En l’acció humana hi ha dues problemàtiques: la llibertat i la responsabilitat. LA LLIBERTAT Qui em garanteix que jo escullo uns motius per fer una cosa lliurament o bé condicionat per la base cultural, circumstàncies, religió...que m’envolta ? Què és la llibertat ? L’ésser humà és lliure ? Hi ha dues idees bàsiques de la llibertat. a) l’absència d’obstacles que deixen fer el que desitgem. b) Capacitat d’escollir o voler una cosa o una altra. És la distinció entre llibertat externa i llibertat interna. Llibertat externa o llibertat d’acció. Consisteix en l’absència de traves externes que dificultin l’acció. Llibertat interna o d’elecció. Consisteix en la capacitat de decidir o voler una cosa Hi ha entre les dues llibertats una mútua relació. De què serveix la llibertat si només podem utilitzar-ne una....?

7. Absència de llibertat La llibertat interna és evident. .. Ara bé, no es pot demostrar, i tenim la convicció que la posseïm...per tant és una creença. Creure que som lliures no vol dir que ho siguem. Hi ha una teoria filosòfica que afirma l’absència de llibertat: és el DETERMINISME. EL DETERMINISME Afirma que qualsevol esdeveniment que passa en el món està determinat, causat per alguna cosa. Neguen la llibertat individual, la llibertat d’acció. Tot el que passa és una cadena de causa – efecte. Jo puc fer una acció, però està deter- minada per un / uns factors. Tinc la llibertat, doncs, de fer una acció?.Segons el determinisme no tenim llibertat de decisió. A vegades tenim dificultats per saber les causes. Pels deterministes aquesta dificultat no implica la manca de causes. Diferents posicions del determinisme • genètic • ambiental o educacional • econòmic • teològic

8. Determinisme genètic El comportament humà està determinat per un codi genètic: no som res més que la mani- festació dels nostres gens, que determinen la nostra constitució física, el nostre caràcter i les nostres accions. Richard Dawkins, zoòlegi etòleg, autorde”El gen egoista”,diu: els organismes no som res més que la invenció dels nostres gens per a assegurar-se la super- vivència. Si són els gens els que fan possible que l’individu tingui èxit i arribi a reproduir-se, és just que siguin els gens els que perdurin quan l’individu desapareix. Nosaltres no som lliures. Tot depèn a la càrrega genètica. Randy Thornhill, professor de biologia – Universitat de Nou Mèxic, indica que el determinisme genètic no existeix, perquè implicaria que els gens són més importants que l’ambient a l’hora de determinar caràcters biològics. La biologia dels desenvolupaments ens mostra que gens i ambient són igualment importants en el desenvolupament dels caràcters d’un individu... El determinisme genètic és un concepte en què no creu ningú.

9. Determinisme ambiental o educacional Són els factors ambientals els que determinen la nostra conducta. educacionals d’aprenentatge socials culturals econòmics familiars Watson J.B (1878-1958) Defensen el determinisme ambiental. Qualsevol acció es pot enten- dre com resposta a condicions ambientals. Es pot, doncs, canviar mitjançant l’aprenentatge. B.F.Skinner (1904-1990) Una persona no actua sobre el món, és el món que actua sobre nosaltres.

10. Determinisme econòmic La nostra conducta està determinada per factors econòmics (formes de producció, sistemes de vida, situació econòmica....) Karl Marxva nèixer el 1818 a Trèveris (Renània, regió de Prússia). Fill de família jueva, estudia dret a la universitat de Berlín. No va poder exercir de professor universitari, ja que el govern prussià barrà l’accés a la docèn- cia a tots aquells que no volien sotmetre’s a les directrius de l’estat. Va tre- ballar de periodista a un diari fins que, al poc temps, el govern ordenà clau- surar aquesta publicació. El 1843, s’exilia a Paris i es relaciona amb diferents grups revolucionaris. Es considera comunista però cerca el fonament cien- tífic per les seves teories. A instàncies del govern prussià, fou expulsat de Paris i s’instal·là a Brussel·les. A Bèlgica intensificà la seva activitat política. El febrer de 1848 publica el Manifest Comunista, on proclama la superació del capitalisme. Expulsat de Brussel·les, residirà de nou a Paris, i a finals del 1849 s’instal·là a Londres on viurà fins a la seva mort, el 14 de març de 1883. La vida de l’home està determinada per les circumstàncies econòmiques en què viu. Els marxistes no dubten a considerar com a causes de les nostres accions certs factors econòmics.

11. El determinisme teològic L’home no és amo dels seus actes. Està en mans del destí o la divinitat. Tot està escrit. Segons la teologia reformista, Déu ho coneix tot i també el que ha de succeir. Per tant, la voluntat humana no és tal, ja que està a disposició de la voluntat divina. Martí Luter ( 1483-1546) diu: “ La voluntat humana és, per dir-ho així, una bèstia entre dos amos. Si Déu hi és al damunt, vol i va on Déu ho mana... Si és el diable que és damunt de la voluntat, aquesta vol i va com Satanàs vol. No és en poder de la seva pròpia voluntat ni tan sols el fet d’escollir per quin genet correrà ni a qui buscarà, sinó que els genets mateixos es dispu- ten qui l’ha d’obtenir i retenir.” L’indeterminisme Les nostres accions no estan determinades, sinó condicionades. Es considera que hi ha factors condicionants i no es poden confondre amb factors determinants. Factors determinants: equivalen a les causes de l’acció. El comportament humà es consi- dera conseqüència inevitable de factors que l’ésser humà no controla.

12. Factors condicionants: Equivalen als motius de l’acció. El comportament humà està Influït per factors externs, però no se’n considera el resultat. Això no vol dir que ens sigui indiferent fer una cosa o una altra. L’indeterminisme no nega que la conducta està condicionada i influenciada per motius i raons. Tenim, doncs, llibertat ? És una veritat evident que tenim la creença que actuem d’una manera lliure i voluntària. La llibertat no necessita demostració. És la base en la qual se sustenten moltes de les nostres creences. L’indeterminisme teològic La teologia catòlica accepta el designi diví però no nega la capacitat d’elecció de l’ésser humà. Déu i la llibertat són compatibles. Déu no anul·la la llibertat, i, per això, no determina els fets futurs completament. Sant Tomàs d’Aquino (1225-1274), considerat el filòsof i el teòleg més impor- tant de la filosofia escolàstica, indica que l’ésser humà té llibertat d’elecció. Les persones deliberen i reflexionen, per tal de prendre una decisió sobre el que hem de fer. És l’enteniment que mou la voluntat a triar una cosa o una altra. Per aquesta raó existeix la possibilitat d’equivocar-se i, per tant, de triar el mal en comptes del bé.

13. Tenir llibertat d’elecció i haver de responsabilitzar-nos de les nostres accions ens con- verteix en l’únic animal moral que existeix. Si l’ésser humà no té llibertat, no es pot parlar de responsabilitat ni de moralitat. La llibertat com a condemna L’ésser humà, en néixer, té la possibilitat de ser qualsevol cosa que es proposi. Els animals NO. Són el que són i fan el que fan perquè estan inclinats a fer-ho. L’home és l’únic animal que té llibertat per decidir, de triar el seu camí i materialitzar-ho. Els existencialistes Tenen la convicció que l’ésser humà es construeix, s’autoconstitueix. Primer existeix i, després, deter- mina el que serà. Kierkegaard (1813-1855), filò- sof danés. Així pensen els existencialistes com Sartre diu que quan naixem no som, existim. No tenim llibertat per triar, sinó l’obligació de triar. Per tant estem condemnats a ser lliures i a inventar l’home. Ens hem de construir correc- tament...però podem fracassar. És un pes molt dur per l’esperit humà... Karl Jaspers (1883-1969). Filòsof alemany. Jean Paul Sartre (1905-1980),filòsof francès.

14. Indeterminisme físic A principis del s. XX, apareixen unes teories que qüestionen la física clàssica. És el naixe- ment de la física quàntica. Es basa en lleis probabilistes, estadístiques...que comporten un grau determinat d’imprecisió...i, a vegades, la manca de predicció. Defensen l’indeterminisme de la realitat. Hi ha una sèrie d’interpretacions filosòfiques. físic danès (1895-1962) premi Nobel de Física 1922 Cal destacar l’escola de Copenhagen Niels Bohr. Defensa d’indeterminisme de la vida a partir de l’indetermi- nisme físic mitjançant les lleis de la física quàntica: el com- portament dels àtoms no es pot predir amb total seguretat, ja que només poden ser establerts d’una manera aproximada. Al contrari pensa Albert Einstein: si nosaltres som incapaços de preveure el comportament d’un àtom, això no vol dir que l’àtom no tingui un comportament predictible. Simplement vol dir que no ho sabem, no ho hem descobert. Assegura que el comportament dels àtoms es ordenat. Físic alemany (1879-1955) La qüestió de si la realitat està o no determinada és una cosa que no pertany a la física.

15. LA RESPONSABILITAT Som responsables quan actuem ? o quan no actuem però ho hauríem de fer ? Considerem, intuïtivament, que la responsabilitat consisteix en l’obligació de fer – nos càrrec de les nostres accions o de llur absència. Els deterministes i els indeterministes tenen punt de vista diferents. Punt de vista determinista Qualsevol acció està determinada i causada. No és voluntària ni lliure ni conscient. Per els deterministes una acció és un esdevenimentcausat i determinat. No és lliure. No es poden demanar responsabilitats dels actes. Ex. Cau un test d’un balcó i em dona un cop. El test no és lliure de decidir la seva caiguda. Però sí som responsables de la causa que ha provocat la caiguda. Punt de vista dels indeterministes Les accions són lliures, conscients i voluntàries. Et poden demanar responsabilitats. Per tant, som responsables de les nostres accions, no de les conseqüències que és un esdeveniment no lliure.

16. Podem demanar responsabilitats de les conseqüències imprevisibles ? Quan triem una acció pots preveure les conseqüències o no ? Des del moment que fas una acció, assoleixes el risc de les conseqüències previstes. En aquest cas, estàs sotmès a la responsabilitat. I si les conseqüències són imprevisibles ? Som responsables ? Fins on arriba la meva responsabilitat ? On s’acaben les conseqüències previsibles i comencen les imprevisibles ?