1 / 20

L’agermanament, una estratègia transformadora que cohesiona la comunitat escolar.

L’agermanament, una estratègia transformadora que cohesiona la comunitat escolar. Qui som:. CEIP Jungfrau . Barri Coll i Pujol. Badalona. Doble línia. 460 alumnes. 90% catalanoparlants; nivell socioeconòmic mig / mig-baix. Població homogènia. Participen en el projecte:

oliver
Télécharger la présentation

L’agermanament, una estratègia transformadora que cohesiona la comunitat escolar.

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. L’agermanament,una estratègia transformadora que cohesiona la comunitat escolar.

  2. Qui som: • CEIP Jungfrau. Barri Coll i Pujol. Badalona. • Doble línia. 460 alumnes. • 90% catalanoparlants; nivell socioeconòmic mig / mig-baix. Població homogènia. • Participen en el projecte: Alumnes, mestres, AMPA, famílies, Antics alumnes i famílies, ciutadania, ong, administració local.

  3. Qui som: • Escuela pública Francisca González. Chichigalpa. Nicaragua. • Dos torns. 1200 alumnes. Ratio: 43 alumnes/aula. • Educació Infantil i Primària • Nivell socioeconòmic i cultural baix/molt baix. • L’escola, sense ajut institucional, desenvolupa tasques educatives, assistencials (alimentació, salut…) i socials. • El 1998 promou la creació del barri Los Lirios pels damnificats de l’huracà Mitch: - compra terrenys, 45 cases, escola unitària, menjador infantil, AAVV. esplai, tallers, alfabetització adults.

  4. Dotze anys d’agermanament • Amb el temps vàrem redactar un protocol, que revisem periòdicament. • El protocol representa el marc referencial dins del que s’acomoden compromisos i desitjos que volem assolir conjuntament en els àmbits: D’intercanvi. De sensibilització De cooperació.

  5. La nostra xarxa administració local ong i entitats de cooperació mares i pares centres educatius ASBACHI barri escola

  6. Justificació del projecte: • Cohesiona tota la comunitat educativa al voltant d’un projecte comú. • Ens ensenya a mirar més enllà amb una sensibilitat diferent, que ens estimula, de mica en mica, a modificar els nostres comportaments. • Ens permet practicar l’intercanvi amb l’altre de manera directa, igualitària i respectuosa.

  7. Ens ajuda a entendre, a conviure i a assumir un cert grau de compromís en el context local i en el global. • Contribueix a formar ciutadans i ciutadanes ètics (per tant crítics) per viure (per tant compromesos) en aquest món. • Fomenta la voluntat de trobar camins comuns des de la diferència • Fomenta l’escola compromesa i oberta al món.

  8. Des del punt de vista curricular • Ofereix al claustre: • Una base real per treballar els principis de l’EPD i el drets humans. • Una font inesgotable de recursos. • Un valor exemplificador per entendre altres realitats. • Una eina que fomenta la transversalitat curricular i la permeabilitat entre cicles i etapes. • Afavoreix l’aprenentatge des del punt de vista competencial.

  9. Agermanament i competències En definir-se com un projecte transversal, amb vocació de promoure l’acció conscient, crítica i responsable, promou el desenvolupament harmònic de les competències: De manera especial: * La competència comunicativa lingüística i audiovisual. * La competència d’autonomia i iniciativa personal. * Les competències específiques centrades en conviure i habitar el món. - C. en el coneixement i la interacció amb el món físic. - C. social i ciutadana.

  10. Objectius generals, explicitats a Ciutadania: • Reconèixer i sentir la diversitat social, cultural, de gènere i d’orientació afectiva com un fet enriquidor de la convivència, sabent explicar els propis costums i mostrant respecte pels costums i maneres de viure de cultures diferents a la pròpia. • Conèixer i valorar els drets reconeguts a la persona en la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció dels Drets de l’Infant, l’Estatut, la Constitució. • Prendre consciència de pertinença a diferents àmbits i grups socials i de les formes de contribuir al seu desenvolupament i millora. • Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global.

  11. Objectius propis del projecte: • Reflexionar sobre la nostra escala de valors. • Proposa una mirada autocrítica sobre la nostra pràctica de vida quotidiana en relació a: • La cultura de l’esforç. • Compartir. En el pla material, comparteixo el que em sobra…? En el pla intel.lectual, emocional, què vol dir compartir un projecte? • La pràctica de l’empatia. Aprendre a posar-nos en el lloc de l’altre, aprendre a respectar els ritmes i processos que fan créixer l’altre, la capacitat d’escoltar… • El ser o el tenir…

  12. El que es viu com a necessari, el que és prescindible, el que és excessiu…Ens porta a parlar de consum responsable, reciclar, reutilitzar, reduir.. • Reflexionar sobre la nostra posició relativa en el món, contra la idea que nosaltres som el centre al voltant del que tot gira i agafa sentit. • Aprendre a ser crítics amb els models que se’ns imposen des de la societat de consum (malbaratament) i tecnològica (individualisme, virtualitat). • Aprendre que els nostres actes i decisions poden repercutir en les decisions i els actes de persones d’una altra part del món. • Aconseguir un cert equilibri entre educació, intercanvi, sensibilització, cooperació.

  13. Els diferents actors: Comissió Solidària • Mantenir la coordinació estable amb la contrapart. Determinar conjuntament propostes de treball, iniciatives d’intercanvi i projectes de desenvolupament. • Promoure i coordinar totes les accions que es desenvolupament al llarg del curs dins de l’escola. • Donar suport a la tasca del claustre. • Formular, presentar i justificar projectes. • Fomentar el treball en xarxa de cara enfora. Participació ciutadana (campanyes, fira anual, sensibilització, assessorament…). • Cuidar el recanvi generacional.

  14. Els diferents actors: La nostra contrapart: agermanament cooperació ASBACHI barri tallers alfabetització e.unitària

  15. Els diferents actors: Alumnes • Àmbit curricular: Treballar els continguts de l’agermanament establerts per cicles i etapes. Treballar l’intercanvi amb l’alumnat de l’escola germana. • Àmbit comunitari: • Participar activament en activitats, festes i campanyes solidàries. Activitats de servei-aprenentatge. • Sensibilitzar les famílies. • Posar en pràctica els valors apresos en forma d’actituds de vida quotidiana.

  16. Els diferents actors: Claustre • Àmbit curricular. • Seqüenciar els objectius i continguts per cicles i etapes. • Atendre la transversalitat de la proposta educativa. • Aprofitar el valor exemplificador que ofereix. • Promoure l’autocrítica i l’acció quotidiana transformadora. • Fomentar les activitats d’intercanvi entre alumnes dels dos centres. • Àmbit comunitari: • Motivar l’alumnat i fomentar la seva participació en activitats, festes i campanyes solidàries. • Participar en activitats, festes i campanyes solidàries. • Participar en l’intercanvi entre mestres dels dos centres. • Formar part de la Comissió Solidària.

  17. Els diferents actors: AMPA • Fomentar la participació de les famílies en activitats, festes i campanyes solidàries. • Donació del 0’7% del seu pressupost anual. • Donar cobertura legal als projectes de cooperació i sensibilització que es presenten a les institucions. • Formar part de la Comissió Solidària.

  18. Els diferents actors: Famílies • Donar recolzament a les iniciatives que en l’àmbit de l’agermanament es proposen. • Extendre la xarxa solidària a altres àmbits professionals i ciutadans. • Participar en activitats, festes i campanyes solidàries. • Formar part de la Comissió Solidària.

  19. Dificultats recurrents: • Els diferents ritmes vitals i temporals d’escoles, administració, ong, contrapart a Nicaragua, equip de mestres… • El contacte no sempre és fàcil degut: • a les diferències temporals esmentades. • als problemes tecnològics. • a la dificultat de financiació. • Requereix una gran inversió de treball i compromís. • El constant i inevitable relleu generacional. • La manca de reconeixement extern.

  20. Adreces d’interès • www.xtec.cat/ceipjungfrau/ • www.badanica.com • www.escolescompromeses.org/ • bmoline@xtec.cat

More Related