1 / 37

HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS I MENDEL

HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS I MENDEL. 1. Tipus de reproducció. És per mitjà de la reproducció que els organismes originen descendents semblants a ells mateixos i així garantir la supervivència de l'espècie. Reproducció asexual. Un únic progenitor.

patsy
Télécharger la présentation

HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS I MENDEL

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. HERÈNCIA I TRANSMISSIÓ DE CARÀCTERS I MENDEL

  2. 1. Tipus de reproducció • És per mitjà de la reproducció que els organismes originen descendents semblants a ells mateixos i així garantir la supervivència de l'espècie.

  3. Reproducció asexual • Un únic progenitor. • S'originen còpies exactes amb la mateixa informació genètica. • Els descendents sorgeixen de la divisió de l'organisme progenitor o d'una sola de les seves cèl·lules.

  4. Reproducció sexual • Es necessiten dos progenitors que aportin cada un una gàmeta haploide diferent. • Origina descendents que presenten caràcters heretats de tots dos progenitors.

  5. Testicles Ovaris Espermatoziodes òvuls UNISEXUALS O DIOIQUES Dos tipus d'individus (mascle i femella) amb trets morfològics diferents (Dimorfisme sexual) HERMAFRODITES O MONOIQUES Els individus tenen dos tipus de gònades, de manera que poden produir tant gàmetes masculins com femenins.

  6. 2. Genètica. Conceptes clau • La major part dels caràcters d'un individu estan controlats per factors hereditaris anomenats GENS. • Normalment en els organismes diplodes cada caràcter ve determinat per una parella de gens, cada un dels quals ha estat aportat per un dels progenitors. Aquests gens se situen sempre en el mateix lloc en els filaments d'ADN que formen els cromosomes. • La posició fixa que ocupa un gen sobre un cromosoma s'anomena locus.

  7. Al.lels • Molts caràcters es presenten en dues o més alternatives o estats diferents, color blau o marró dels ulls, cabell llis o arrissat... • Les diverses alternatives que pot presentar un gen que controla un determinat caràcter s'anomenen AL·LELS • En genètica s'utilitzen lletres per representar els al·lels: (A, B, a, b...) locus Al·lel per a ulls marró Al·lel per a ulls blaus

  8. Individus homozigòtics i heterozigòtics per a un caràcter • Quan els al.lels d'un gen d'un individu són idèntics entre ells, es diu que estan en homozigosi i que l'individu és homozigot o raça pura per a aquest caràcter. • Un individu homozigot per a un caràcter es representa amb una parella de lletres iguals, majúscules o minúscules: AA, aa, BB, bb... Cromosomes homozigòtics per a un caràcter

  9. Quan els al.lels d'un gen d'un individu són diferents entre ells, es diu que estan en heterozigosi i que l'individu és heterozigot o híbrid per a aquest caràcter. • Un individu heterozigot per a un caràcter es representa amb una parella de lletres diferents, una majúscula i minúscula. Aa, Bb, ... Cromosomes heterozigòtics per a un caràcter

  10. Gens dominants i recessius En els individus heterozigots respecte d'un caràcter, el caràcter que manifestin dependrà dels al·lels que portin. • L'al·lel que es manifesta s'anomena al·lel dominant, i es representa amb A • L'al·lel que no es manifesta s'anomena al·lel recessiu i es representa amb a Al·lel dominant Al·lel recessiu

  11. El GENOTIP és el conjunt de gens que un individu ha heretat dels seus progenitors. El FENOTIP és el conjunt de caràcters que manifesta un organisme. Així com el genotip es manté constant al llarg de la vida, el fenotip, al ser el resultat de la informació dels gens i de la intervenció de l'ambient, pot variar al llarg de la vida de l'individu. Genotip i fenotip

  12. Línea del cabell Algunes persones tenen una línea del cabell característica en forma de pic en el centre del front. Aquesta característica és dominant Dominant o Recessiu

  13. Cargol amb la llengua La capacitat de cargolar la llengua en forma de U es creia que era genètic, però s'ha vist que es pot aprendre.

  14. Lòbuls adherits Algunes persones tenen el lòbul de l'orella adherit al cap. Aquesta és una característica recessiva

  15. Els dits peluts Tenir pèl sobre dels dits també és un caràcter dominant.

  16. Dits encreuats Creueu els dits. Quin us ha quedat a sobre?

  17. Que el dit esquerra et quedi sobre del dret, és la condició dominant. En el cas del dibuix, és la condició recessiva

  18. El pont del nas El fet de tenir un pont del nas alt i convex, és un caràcter dominant

  19. Foradets a la barbeta El fet de presentar foradets a la barbeta o a les galtes, també és un caràcter dominant

  20. Hiperticosis de l'orella El fet de presentar pels sobre la superfície i costat de l'orella és una característica lligada al gen Y i per tant es transmet de pares a fills

  21. Les pigues La presencia de pigues, és un caràcter dominant

  22. Rosa o morena El cabell fosc és dominant sobre el clar.

  23. El color dels ulls El color fosc dels ulls és dominant sobre el color clar.

  24. Polidactilia El fet de tenir més de cinc dita a la mà és un caràcter dominant

  25. Sindactília El fet de tenir uns dits semienganxats, també és un gen dominant

  26. 3. Gregor Mendel • En la segona meitat del segle XIX, el monjo Gregor Mendel, va programar un seguit d'experiments que el van dur a descobrir els principis bàsics que regeixen la transmissió de caràcters hereditaris.

  27. Els seus estudis van ser realitzats amb els pèsols d'olor (Pisum sativum), les carcaterístiques dels quals van fer fós més fàcil. • Aquests pèsols, presenten varietats carcaterístiques observables fàcilment.

  28. - Va seleccionar set caràcters, i en cada encreuament omés es fixava en un o dos.( color de les flors, color dels pèsols, forma de la pell dels pèsols...) - Va utilitzar línies pures, ja que en autopol·linitzar-se, produeixen una descendència igual, de la mateixa varietat, que es manté de generació en generació. - Va estudiar generacions successives. - Va analitzar les dades de manera quantitativa.

  29. Primer grup d'experiments. Va encreuar artificialment dues línies pures que diferien únicament en el color de la llavor. • - Va iniciar els experiments estudiant la transmissió d'un únic caràcter entre la generació parental (P) i els seus descendents. P Totes les llavors de la primera generació filiar presenten només un dels caràcters F1

  30. Va repetir l'experiència per als set altres caràcters i va comprovar que sempre només es manifestava un dels caràcters dels progenitors. Va anomenar DOMINANT aquest caràcter i RECESSIU el caràcter que no es manifestava en la descendència. El color verd de la llavor, és el RECESSIU. El color groc de la llavor, és el DOMINANT

  31. Mendel va deixar entrecreuar els híbrids de la F1 i va estudiar la descendència de la segona generació filiar (F2). Va veure que cada 4 llavors produïdes en cada planta, 3 eren grogues i 1 verda. El caràcter recessiu que no apareixia en la F1, reapareixien en la F2. Segon grup d'experiments

  32. F1 F2 25 % reapareix el caràcter desaparegut en la primera generació filial (F1) 75 % manté el caràcter dominant aparegut a la F1 Va repetir l'experiència fixant-se en els altres caràcters i va observar que en totes passava el mateix

  33. Per explicar els resultats, Mendel va proposar que cada caràcter estava determinat per dos factors hereditaris, cada un provinent d'un progenitor. Per tant, el què s'hereta no són els caràcters, sinó els factors que els determinen i que es poden manifestar o no en la descendència. Explicació dels resultats.

  34. En aquesta tercera part, Mendel va analitzar dos caràcters de forma conjunta i va entrecreuar dues línies pures de pèsols per a dos caràcters: una amb llavors llises de color groc i una amb llavors rugoses de color verd. Tercer grup d'experiments Llavors grogues i llises Llavors verdes i rugoses Totes les llavors són grogues i llises

  35. A continuació va fer el mateix que quan estudiava només un caràcter i va autofacundar les plantes de la F1 per obtenir la F2. En aquesta F2, apareixien plantes que presentaven totes les combinacions possibles i sempre en la mateixa proporció 9:3:3:1

  36. 9 grogues llises, 3 grogues rugoses, 3 verdes llises, 1 verda rugosa

  37. Tots els encreuaments que va fer de plantes amb dues carcaterístiques diferents, va obtenir els mateixos resultats. CADA FACTOR S'HERETA DE MANERA INDEPENDENT de la resta i es pot combinar amb altres i originar combinacions de caràcters que no existien en la generació parental. Conclusió

More Related